IN MEMORIAM

dissabte, 31 de juliol del 2010

Ja anem coneixent els nostres rivals

Pareix que ja anem coneixent els nostres rivals per al dia 21 d'agost, de moment tenen confirmada la seua presència el kenyà Cosmers Kemboi que enguany ha corregut La Mitja d'Albacete en 01:01:31, 

el pegoli Carlos Siscar que enguany ha corregut la marató de València en 02:50:34, la kenyàna Joyce Chepkiuri que també enguany a guanyat la mitja de Sant Sebastian en 01:09:51, 

la portuguesa Mónica Rosa que en la Marató de Paris ha realitzat una marca de 02:37:09 i el pegoli Toni Server que esta temporada a realitzat la seua marca personal en la marató de Sevilla.

Com podeu veure ja comencem a saber amb qui ens hem de trobar en Set Aigües, així que quan sapiem els seus dorsals els comunicarem perquè els puguem controlar millor.

dilluns, 26 de juliol del 2010

VENT FAVORABLE PER A SET AIGÜES.

“Cap vent és favorable a qui desconeix a quin port es dirigix”, Deia Sèneca.

Hi ha el perill en este món del corredor a peu d'anar per la vida sense tindre clara la meta, sense saber a quin port anem.
És veritat que moltes vegades apuntem cap a metes provisionals, cap a xicotetes cotes en la nostra carrera atlètica. Enguany orientem el nostre esforç a acabar bé la Volta a la Marina. Després anirem a la recerca d'una carrera este estiu com Set Aigües, d'una Mitja Marató, de millorar la nostra marca en La Mitja, de perquè no una Marató. Més avant, treballarem per aconseguir aquelles metes que més ens agraden.
En alguns “moments intermedis” ens dedicarem a buscar un entrenament  nou, a demanar consell a un amic, a comprar-nos eixes sabatilles o eixe cronometre que tant ens agraden, a realitzar un viatge a eixa carrera de què tant hem sentit parlar… Metes intermèdies, provisionals. Etapes d'una vida esportiva molt més seriosa que ens ha de portar cap al port definitiu.

Podem preguntar-nos: hi ha eixe port últim, una meta que explica totes les altres, després de la qual ja no queden més etapes per recórrer? Algun dirà que no hi ha ports definitius, i optarà per viure al dia. Sense orde, sense brúixola, sense esforç per dur a terme conquistes per a la seua vida esportiva. Altres preferiran anar d'etapa en etapa. El que arribe a ocórrer al final, quan ja no queden carreres per córrer, no ho sabem, o tal vegada serà un simple descans, com un nou cicle de recuperació.
Els corredors populars sabem quin és el nostre destí, quina és la meta que ens espera. Continuar corrent molts anys. 
Amb la mirada en davant, seguim en este variat viatge de la carrera a peu. Amb els seus vents, amb les seues tempestats, amb les seues onades, amb els seus dies, amb les seues nits, amb les seues alegries, amb les seues tristeses. Per als que amen la carrera a peu, tot porta a la meta, tot vent és favorable, tota prova és un escaló més cap a les carreres de la temporada que ve i dels propers anys.

El port seguix obert, la travessia continua. No sempre és fàcil viure d'esperança, ni mantindre la nau intacta. Però entre nosaltres seguix la il·lusió de continuar divertint-nos en les carreres. Entrenem, participem en carreres,  millorem les nostres marques però sense oblidar que ho haurem de fer amb atenció, respectant les nostres cames, el nostre cos, la nostra alimentació i tenint sempre present, no la pròxima línia de meta sinó la pròxima línia d'eixida.


El pròxim 21 d'agost ens n'anem a Set Aigües, participem per tant de la festa que és el córrer, disfrutem de la nostra afició rodejats de molts corredors que igual que nosaltres no busquen una marca, impossible en Set Aigües, sinó que pensen a delectar-se i per a això cal córrer amb el cap sobre els muscles, tindrem atenció amb eixe circuit, no por sinó respecte, no desconfiança sinó mesura, recordem per tant que la nostra meta ha de ser continuar corrent després de Set Aigües.

dissabte, 24 de juliol del 2010

AUTOBÚS A SET AIGÜES.

Molts ja sabran que el diumenge passat vam estar d'esmorzar, si vam realitzar una d'eixes reunions que tant ens agraden, i en les que tantes conclusions traem perquè vénen a substituir a les avorrides reunions en la Pista d'Atletisme, tant necessàries en algunes ocasions, però el que ens agraden són les que podíem anomenar -esmorzars de club- que ens solen servir per a quasi tot perquè és en realitat on més decisions es prenen.

Una d'estes decisions ha sigut la d'organitzar un viatge al Gran Fons Internacional de Set Aigües, enguany anem a realitzar-lo per primera vegada amb autobús ja que presenta molts avantatges encara que cal dir que té algunes desavantatges ja que haurem de compartir viatge amb els nostres rivals més directes i se'ns va a complicar molt amagar les nostres tàctiques i haurem  de  preparar millor les nostres excuses preferides,  caldrà parar atenció amb la llengua i tindre-la controlada almenys les dos hores del viatge d'anada perquè sinó el sopar pot ser molt dur quan hàgem de rendir comptes i és que en els viatges en bus a una carrera com Set Aigües ens pot fer canviar eixa tàctica que portem preparant durant tot l'estiu ja que ens eixiran rivals on menys ho esperem perquè en Setaigües no basta d'arribar per davant ja que ens basta amb què no ens traguen la distància que tenim en joc.


Quan Walt Disney va escriure allò de  “Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meues pròpies debilitats, i que en estes, està l'única i millor forma de superar-nos, aquell dia vaig deixar de tindre por a perdre i vaig començar a tindre por a no guanyar, vaig descobrir que no era jo el millor i que potser mai ho vaig ser, em va deixar d'importar qui guanyara o pergera, ara m'importa simplement saber-me millor que ahir” Tènia molta raó però és veritat que no sàvia res de l'existència del Gran Fons de Set Aigües i d'eixe autobús que portara a tots els que vullguen per un preu de 5,00 € a Set Aigües.
P.D: Recordar que l'autobus només té 60 places així que reserveu.

divendres, 23 de juliol del 2010

RUBIELOS I ESMORZAR.

Un altre cap de setmana, el passat, que ha resultat intens perquè una altra vegada hem estat de turisme i el diumenge hem eixit tot el club amb el seu esmorzar corresponent.
I és que si el dissabte vam disfrutar amb la carrera de Rubielos de Mora mes ens vam divertir el diumenge amb eixos 11 km que ens van permetre córrer en grup, animats amb una agradable xarrada que va ser només la bestreta del que seria l'esmorzar, durant el qual vam decidir acudir tots junts en un autobús a Set Aigües. També vam parlar de la nostra I Mitja Marató Vila de Pego, que pas a pas va sent una ja realitat.
És una danya que no es graven estos esmorzars perquè els comentaris són realment sucosos i això que no vam tocar per a res Set Aigües i les possibles lluites a què ens haurem d'enfrontar eixe dissabte 21 d'agost a les 19,30 però temps hi ha de sobra per a anar esmolant les sabatilles que per cert vam comprar i en quantitat en Mora de Rubielos.
Com ja vaig dir les marques a l'estiu no deuen servir-nos de referència però si els llocs i en Rubielos vam estar tots molt ben classificats.

RUBIELOS DE MORA.
Carlos Siscar.- 4t en la seua categoria.
Carmen Sala.- 1a en la seua categoria.
Vicent Sala.- 8u en la seua categoria.
Pascual Sendra.- 9é en la seua categoria.
David Camps.- 16é en la seua categoria.
Ni que dir que per descomptat cada un de nosaltres va ser el primer classificat en la seua categoria de la Marina Alta.

divendres, 16 de juliol del 2010

JULIOL

Ja estem al Juliol, se'ns han acabat les festes i amb elles també la temporada 2009 – 2010 i com sempre ja fa calor, curiosament en els dies  que tenim mes hores per a entrenar és quan no ens sol agradar cap per a eixir a córrer, perquè la calor no sol cessar durant les 24 hores - però el nostre Pego és així des de fa molts anys – I ja hauríem d'estar acostumats.
A pesar de tot la nostra afició contínua i ens anem sacrificant tots els dies per a eixir a córrer i per a acudir els caps de setmana a les carreres que es realitzen en la nostra contornada.

Com sempre tenim de tot en Dorsal 19, mentres la majoria van hi ha aprofitar estos mesos d'estiu per a descansar i fer un poc de turisme esportiu acudint a carreres que oferisquen un poc més que un bon circuit com pot ser un bonic paisatge o alguna cosa que poder visitar, altres, s'encaboten a córrer una marató a finals de setembre o principi d'octubre i no tenen més remei que entrenar dur durant l'estiu i aprofitar la minima ocasió que es presente per a fer un poc de turisme esportiu.
Però juliol ha començat fort, fort de calor i fort en l'esportiu perquè tenim corredors que estan mantenint la forma i jo diria que inclús l'estan millorant com per exemple Pascual Company i Carlos Bay i és que hi ha corredors que els va la calor.

Intentar veure la forma dels nostres corredors pels seus marques en estos mesos seria un error perquè la calor ens obliga a córrer mes lents, és millor veure la posició que van ocupant en les classificacions i així podem veure com Pascual ja va pujar al podium a Xeresa en una categoria que és molt complicada.
Així i tot, acompanyats per la calor el cap de setmana passat vam continuar corrent uns a Villalonga i altres de turisme a Burg d'Osma i demà una altra vegada de turisme esta vegada a Rubielos de Mora, a veure si en les altures fa menys calor i es pot córrer millor.
VILLALONGA.
COMPANY FAES, NURIA 0:04:23
COMPANY PUIG, PASCUAL 0:31:32
SENDRA FRANQUEZA, VICENT 0:33:11
SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL 0:35:20
ALEMANY SENDRA, RAMON  0:44:56

MITJA MARATO DEL BURGO DE OSMA.
CARMEN SALA, 01:25:10.
VICENT SALA, 01:43:40.