IN MEMORIAM

dimecres, 31 d’agost del 2016

Dorsal 19 només té sort

Hi ha una forma d'arribar a conéixer-nos, a saber com som com a club, com a persones o com a corredors i és allunyant-nos, anar-nos-en ha una certa distància i tornar la mirada arrere. I quan ho fem, descobrirem en el nostre club, en les nostres carreres, en les nostres activitats, en la nostra vida i en els nostres corredors facultats fins ara insospitades. Però cal anar-se'n, cal anar-se hi ha recórrer món per a tindre eixa visió.


Si ara ens poguérem allunyar i observar des de lluny a Dorsal 19, com si fóssem uns desconeguts, ens adonaríem que mirant el blog fa ja unes quantes setmanes que veuríem que Máximo Folques porta pujant al podium setmana si setmana també i llavors eixes persones estranyes i allunyades els cridaria l'atenció Máximo, i intentarien conéixer-lo un poc més i buscant un poc es trobarien amb la notícia que el dissabte tres de setembre rep el premi com a GUANYADOR ABSOLUT del circuit Arenes Alacantines, 
, i llavors eixa persona en què ens hauríem convertit arribaria a la conclusió que Dorsal 19 ha de ser un gran club per tindre com a corredor a Máximo Folques.
Però com no ens podem convertir en altres persones arribem a la conclusió que Máximo és un gran corredor, una gran persona i que Dorsal 19 només té sort de que Máximo ens vullga representar.
Però esta història ja tindrà el seu final el dissabte que ve i llavors mereixerà ser contada i així ho farem, i per tant es convertirà en llegenda, una altra llegenda dins de Dorsal 19, però, i sempre un però, de moment continuem amb el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.


El “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens va a portar en la següent etapa a la Marjal de Gandia i com és una etapa nova i que se'n va hi ha desenrotllar per una zona també nova per a la majoria de nosaltres vaig hi ha realitzar unes entrades d'aproximació a ella.
Molts podem pensar que al substituir l'etapa de la Marjal de Pego per la de la Marjal de Gandia ens trobem davant d'una etapa igual o podríem dir semblant, però ens equivocaríem, perquè són completament diferents i només s'assemblen en la paraula “marjal”.
La Marjal de Gandia esta considerada com a zona humida mentres que la Marjal de Pego és un parc natural, és una diferència que notarem quan la recorreguem en la 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.  Que notarem? Principalment la profunditat i en la qualitat de l'aigua.
La definició de zones humides podria ser "unidades de transición entre sistemas acuáticos y terrestres, donde la capa freática está habitualmente al nivel de la superficie o cerca de ella o, en casos más infrecuentes, donde el terreno se encuentra cubierto por aguas poco profundas", a partir d'ací haurem d'esperar per a veure per nosaltres mateixos la diferències.
Que altra novetat ens n'anem hi ha trobar en la I Marjal de Gandia?  pues el recórrer el llarg passeig marítim del Grau de Gandia, ja se que la majoria de nosaltres ho haurem fet en el 10k o en la Mitja Marató de Gandia, però van hi ha ser dos coses distintes, normalment haurem disfrutat de la platja de Gandia alguna vesprada passejant pel seu passeig marítim però molt pocs vegades corrents, perquè en competició és molt difícil apreciar l'extraordinària platja que té el Grau de Gandia.


Un altre i no menys important per als que realitzen els 20 quilòmetres és que utilitzarem part del circuit, tan conegut per nosaltres, el de la Volta a Peu a Xaraco, com veieu una etapa que ens farà recordar diverses de les carreres que vénen sent habituals per a Dorsal 19.
Una de les particularitats que anem observant en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 és el conéixer altres llocs on córrer, és una de les característiques que també es dóna al participar en les carreres que s'organitzen els caps de setmana, i eixe conéixer altres llocs és el que ens porta hi ha no considerar lo nostre com l'única cosa i lo millor. Açò ens val per a ser ampli de mires. 
Ja ho deia Sòcrates fa més de vint-i-quatre segles “Jo sóc ciutadà, no d'Atenes ni de Grècia, sinó del món”. Hui més que mai estes són paraules que necessitaríem apropiar-nos, per tant no siguem només corredors de Pego, o de Dorsal 19, siguem corredors del món.

dilluns, 29 d’agost del 2016

Arriscant-nos amb activitats noves.

Ja esta, una altra vegada ho hem aconseguit el 1r Gran Fons dels Poblets és una realitat, la qual cosa significa que ja s'ha realitzat, i hem tornat a complir amb les expectatives, hem triomfat¡¡¡


I és que ja hem complit amb la quarta etapa i ens trobem a finals d'agost, també hem creuat l'equador del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i ens hem demostrat que estes activitats funcionen bé.
En el funcionament d'un club ens trobem moltes vegades amb coses que funcionen bé i altres que no ho fan tant, les primeres ens alegren i estimulen per a continuar, sobretot quan veiem que als corredors els agrada. Les segones provoquen sentiments de tristesa i de vegades, per desgràcia, ens porten a abandonar-les i a iniciar altres.
Per descomptat, no basta de repetir només les que ens ixen bé cal continuar arriscant-nos amb activitats noves.

El Fons dels Pobles, la Marjal de Gandia i el Trail i caminada a Orxa, són tres dels riscos que hem pres enguany, el primer ha eixit perfecte perquè una etapa on pareixia que no hi havia quasi cap al·licient nou i ens ha oubert una porta a una zona d'entrenament que ens permetrà, sobretot als maratonians, ampliar els nostres circuits d'entrenament, una zona que hem descobert molts i que no imaginàvem que teníem tan prop.
La Marjal de Gandia serà també una sorpresa per a la gran majoria dels què acudisquen perquè estem acostumats a la nostra Marjal i vore un altre tipus de Marjal completament diferent ens servirà per a valorar no sols la nostra sinó també altres zones humides que tenim, córrer pel Grau de Gandia fora del 10k i de La Mitja Marató de Gandia ens donarà una visió completament diferent i que a molts els sorprendrà.

Marjal de Gandia
El Trail i Caminada a Orxa és sens dubte la gran aposta de “III Open summer circuit training”, etapa completament nova en Dorsal 19, on seguint el camí que ja vam començar en el II 24 X 1 Hora de Pego on ja vam incloure els caminants, continuem insistint en una modalitat d'activitat esportiva que intentarem incorporar completament en Dorsal 19. I com no el Trail, una altra modalitat de carrera a peu que Dorsal 19 no pot deixar de costat, si ja hem vist el camí obert l'any passat i este en etapes com el Gran Fons d'Orba, el de Mura i la Tkeca, no podíem deixar que no existira una etapa especial Trail, que segur anirem millorant en els pròxims anys però el primer pas calia donar-lo i ja esta donat.

Circ de la Safor
D'altra banda, les carreres continuen els caps de setmana i Dorsal 19 contínua acudint, i com no Máximo i Carmen continuen sense cansar-se d'anar pujant al podi i és que es veu que ells no es cansen de pujar eixos escalons que tant ens costa a la majoria pujar.
Albuixent

divendres, 26 d’agost del 2016

No tot és el “III Open summer circuit training”

No tot és en Dorsal 19 el “III Open summer circuit training” ni el 1r Gran Fons dels Poblets, hi ha moltes més activitats que s'estan desenrotllant paral·leles a estes.

Tenim a corredors en la majoria de carreres dels caps de setmana, alguns continuen pujant al podium.
Altres portant a Dorsal 19 pel món.
Tenim a diversos preparant la Botamargens que continuen amb les seues carreres per les muntanyes.
 Tenim també al grup del Blau que dos vegades per setmana es reunixen a les vesprades a córrer per la Marjal per a acabar amb un bon capbussó i una bona cervesa.
I tenim a tots els maratonians amb els seus entrenaments amb vista a la marató de València.

Maximo en Almassera.
Moltes activitats, molts objectius i moltes formes de sentir i viure la carrera a peu són les que tenim en Dorsal 19 perquè així és la carrera a peu, diversa. És veritat que som un sol club, però no està regulat –ni de bon tros- per cap especialitat, no hi ha cap uniformitat en matèria de classes de carreres o disciplines dins del món de la carrera a peu.
La diversitat que tenim no s'oposa de cap mode a estar units en un sol club, sinó que, al contrari, augmenta la nostra força i contribuïx a fomentar millor la carrera a peu. Ha d'haver-hi unitat en el que és necessari, en les qüestions fonamentals. Després es pot admirar una gran varietat de matisos en les formes de relacionar-se els diferents grups, en els diferents tipus entrenaments, en els usos i costums de cada especialitat.

Bay a Londres
El “Open summer circuit training” és un bon exemple de la varietat que podem trobar, ja que tenim circuits per a quasi la majoria d'especialitats dins de la carrera a peu, on cada un pot trobar la forma de córrer que més li agrade.
És interessant que en un sol club es puguen trobar qualsevol classe de corredors ja que tot uniformisme pot asfixiar les activitats que celebra, creant una aparença d'harmonia, mentres que una verdadera unitat ve a potenciar les diferències. Açò no significa que sempre resulte fàcil mantindre la unitat en la diversitat; però, almenys, tenim la certesa que este desafiament es troba en la mateixa línia de tindre un club de corredors cada dia millor.

Nocturna d'Alcala.
No hem parlat incara de les nostres noves etapes, la I Marjal de Gandia ni del nostre I Trail i Caminada a Lorcha però això ja serà al setembre i ja serà com sempre una altra història. Una altra història que com totes les contades tindrà com a fons la carrera a peu,

dijous, 25 d’agost del 2016

“Matar dos pardals d'un tir”

“Matar dos pardals d'un tir”, solem usar esta expressió quan aprofitem una sola acció per a aconseguir diversos resultats al mateix temps, és a dir, quan s'aconseguixen dos objectius o resultats a partir d'un sol esforç, d'una sola vegada.

Este hauria de ser el nostre objectiu en el 1r Gran Fons dels Poblets si estem preparant la marató, aprofitar i comprovar si les nostres expectatives per a la marató de València van per bon camí.
Per a preparar la marató utilitzem diversos tipus d'entrenament però el sistema d'entrenament perfecte no existix. No hi ha un tipus de carrera que ens puga servir per si només per a entrenar la marató. El maratonià ha de sentir la diferència entre córrer a una velocitat o una altra, més ràpida o més lenta. Ha de sentir quan corre a ritme de marató o si ho fa per damunt o per davall.
Per a açò anem hi ha utilitzar la 4a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, per a córrer durant uns quilòmetres a ritme de marató, és important que el nostre organisme comence a memoritzar quin és el ritme que haurà de portar el dia de la marató, ni més ràpid ni més lent, els nostres músculs han de memoritzar el tipus de camallada, la força que realitza cada múscul per a aconseguir un estil de carrera més econòmic.

L'esmorzar 
El 1r Gran Fons dels Poblets ens brinda un bon circuit per a provar, València és tota plana i el nostre estil de carrera devem buscar-lo en el pla, ja hem tingut pujades i baixades per a agafar força ara hem de buscar economia de carrera a ritme de marató.
Una altra cosa important és començar a estar segurs si el nostre ritme previst és possible, tal vegada siguem un poc optimistes o tal vegada un poc previnguts, i ja va sent hora de comprovar com ens sentim amb el nostre ritme.
Imaginem a un corredor convençut que no podrà amb el ritme de marató que havia previst.  Amb eixa expectativa de fracàs, quina proporció dels seus recursos personals serà capaç de mobilitzar?
Eixe corredor ja s'ha dit així mateix que no pot, que no se li dóna bé això de córrer una marató, que mai podrà ser un bon maratonià. El pitjor és que el problema s'agreuja si comença el seu entrenament amb eixes perspectives, quines actituds prendrà? Seran actituds segures, positives, ferms, enèrgiques? Reflectiran les seues verdaderes possibilitats? El més probable és que no.

Poliesportiu
Quan un corredor està convençut que fracassarà, quins motius té per a posar un esforç intens i constant? Comença amb uns convenciments que assenyalen el que no pot fer, i eixes conviccions reforcen actituds de passivitat, de titubeig, de falta de fermesa. Mobilitzarà una part molt xicoteta del potencial dels seus recursos físics. Què resultats es derivaran de tot açò? Amb tota seguretat seran uns entrenaments mediocres, en el millor dels casos. I eixos resultats mediocres molt possiblement reforçaran el seu convenciment negatiu inicial, la mala valoració que eixe corredor fa de si mateix, que va estar en l'origen del problema: no servisc per a córrer, i açò no canviarà.
És este un exemple clàssic de cercle viciós, d'equivocada valoració d'un mateix. Quan es cau en eixa dinàmica, el fracàs crida al fracàs. Açò els porta a fer poc o res per descobrir i potenciar els seus propis recursos. Més aïna, solen tendir a buscar la manera de quedar-se tal com estan fent el mínim esforç possible.
Imaginem ara a un altre corredor (o a eixe mateix però amb una actitud diferent). Té il·lusió i esperança. Té la convicció que pot fer rendir molt més en els seus entrenaments. No dic que es crega ser el que no és, sinó que creu que pot traure més partit al que en realitat és. Quina proporció dels seus recursos utilitzarà eixe corredor? És indubtable que molt major. Quina classe d'actituds prendrà? El més probable és que siguen més animoses, més segures, amb major energia. Estarà convençut que arribarà més lluny, i posarà més interés per a aconseguir-ho. Amb eixe esforç, produirà, amb tota seguretat, resultats millors.
És una dinàmica oposada al cercle viciós del que parlàvem abans. En este cas, l'avanç crida a l'avanç (igual que abans el fracàs cridava al fracàs). Quan hi ha fe i hi ha esperança, cada pas avant genera més fe i més esperança, i ens anima a avançar a un pas encara més decidit.

Però..., podríem preguntar-nos, és que potser eixos corredors no fracassaran mai? És que basta d'estar convençut de poder aconseguir alguna cosa per a aconseguir-la? No és confondre la il·lusió amb la realitat?
És evident que eixos corredors també fracassaran moltes vegades, com tot el món. En el camí de la millora en la carrera a peu si algú parla d'un avanç lineal i sense cap entropessada, sap molt poc. Però no totes les  entropessades ténen per què ser negatives: cabria citar ací això que qui entropessa i no cau, avança dos passos.
D'ací la importància d'entrenar en ambients agradables on l'optimisme este sempre present, d'ací que el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i la seua quarta etapa el 1r Gran Fons dels Poblets siga una bona opció per a entrenar.
L'eixida serà des del poliesportiu dels Poblets, Partida Revoltes 21. https://goo.gl/maps/yzzietzBwtF2
L'hora les 07:30, el café ja sabeu a les 06:30.
Les dutxes en el poliesportiu.
I l'esmorzar en el bar Temptacions, Avd. Mestre Vicent, 3.
Tot en els Poblets.

El dia, diumenge que ve 28 d'agost del 2016.

dimarts, 23 d’agost del 2016

La llegenda contínua

Ja hem acabat la 3a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 així que la II “Tkeca” d'Oliva és història, però una història que deuria ser contada així com totes les històries de totes les nostres etapes.

Històries que mereixen ser narrades i escrites per a ser llegides, i així convertir-se en llegendes, ja sabeu, la paraula llegenda prové del verb llatí “legere” el significat de la qual és llegir, una llegenda és allò que val la pena ser llegit per que mereix ser recordat, així naixen les llegendes. 
Les nostres etapes s'estan convertint a poc a poc en llegendes, perquè mereixen que recordem el que va succeir en elles i a tots els que han participat, primer en la seua organització i després en la seua realització.
El dorsalero pot limitar-se a córrer, a fer marques i aconseguir metes. Però hi ha un treball que mereix ser realitzat; promoure la carrera a peu. 

Eixa part del món de la carrera a peu que mereix ser realitzada és un acte de generositat, generositat que tenen amb els altres corredors els que ens van organitzant les etapes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, perquè el seu objectiu, el veiem en cada una de les etapes, és que s'ho passen bé els corredors que els acompanyen en les etapes i no sols ells.
Ahir vam començar hi ha realitzar la llista per al 1r Gran Fons dels Poblets, i com en etapes anteriors s'espera una participació de corredors entusiastes, que acudiran amb el bon record de les etapes anteriors i esperant no sols passar-ho bé sinó que els que organitzadors senten la seua satisfacció com pròpia.
Eixe acte de compartir amb els altres corredors els nostres circuits, d'estar atent i saber reconéixer la necessitat dels altres corredors, inclús a costa dels beneficis propis, valorar i ajudar els companys i participar amb ells és el que fa llegendari i especial el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.

La II “Tkeca” d'Oliva va estar molt bé en tots els aspectes i ja és llegenda, ha entrat a formar part de les altres llegendes del “Open summer circuit training” de Dorsal 19, i ara ja ens toca el 1r Gran Fons dels Poblets.
Tal vegada alguns no s'acorden però els Poblets és la unió des de fa relativament pocs anys de la Setla, Mirarosa i Miraflor. Encara que per a ser precisos cal recordar que a finals del segle XVIII les poblacions es denominaven Selda, Benarrosa i Benaflor, i les tres ja formaven un municipi que es denominava "Els Llochs".
Després d'un poc d'història anem al que anàvem; el Gran Fons dels Poblets, comptara amb tres circuits de 10, 15 i 20 quilòmetres perquè qualsevol puga participar i perquè tots els que estiguen preparant la marató puguen completar el seu entrenament, ja que és un circuit prou pla per a provar com esta el nostre ritme de marató.

10K

De moment ens quedarem ací, mirant els circuits i fent els nostres càlculs per a veure on provarem el nostre tan buscat ritme de marató, després ja realitzarem els grups per a així després en l'Avd. Mestre Vicent, 3 poder traure conclusions.

diumenge, 21 d’agost del 2016

1º Gran Fons dels Poblets

Estem d'enhorabona en Dorsal 19 ja que en el III Open summer circuit training” de Dorsal 19 anem tindre un naixement, si amics meus ens va hi ha nàixer una nova etapa, la denominada 1r Gran Fons dels Poblets. No serà l'única enguany perquè per a setembre estem esperant una altra.


Durant estes ultimes setmanes escoltem sovint preguntes de com serà esta nova etapa encara que tots ja donen per suposat que serà plana, però es pregunten de Quants quilòmetres constara? Per on es desenrotllara? D'on es donarà l'eixida? On les dutxes? I sobretot on s'esmorzara?
I és que davant d'una carrera nova tots són interrogants, preguntes que es respondran mirant el cartell i estant atent a tots els mitjans informàtics que utilitzem habitualment.
Aprofitant l'ocasió de l'estrena d'una nova etapa cal recordar alguns consells que ens deuen sevir per a aprofitar i per a disfrutar més del III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i, com no, d'esta nova etapa.
Cal pensar en positiu. Clar que si, una actitud positiva és fonamental per a afrontar el repte del 1r Gran Fons dels Poblets. Has de confiar en el teu instint i en els corredors de Dorsal 19, informa't i tin una sèrie d'idees clares. Hora d'eixida, lloc, quilòmetres, ritmes i lloc d'esmorzar. Este còctel et donarà la tranquil·litat que necessites per a acudir el 28 d'agost.

Fuig de les pressions. És normal, que al no conéixer ningú l'etapa, escoltes nombroses històries de l'experiència d'altres corredors en etapes tan planes i que poden ser arribar a ser molt ràpides, el que pot donar lloc a molts mites. No obstant això, sempre és positiu deixar-se aconsellar, ja que s'aprenen moltes tècniques i altres formes de fer este tipus d'entrenaments.
Deixa't ajudar. Si veus que els més veterans estan desitjant ajudar-te, et fan l'etapa més còmoda o s'oferixen a marcar-te els ritmes... deixa't ajudar. En cas contrari, si veus que camines perdut, demana ajuda. Comptar amb un entorn que t'ajude és molt important al principi. 
 Dormir i descans. Imprescindible tant per al corredor que comença com per al veterà. Aprofita les hores de son. Tin en qonter que estes etapes poden arribar a assemblar-se a autentiques carreres i arribar a l'eixida amb poques hores de son pot complicar-te el matí.
El convertir-se en corredor és un procés lent i ple de canvis. Mes a mes, anem experimentant les transformacions físiques en el nostre cos i hem de saber que moment del nostre estat de forma estem per a triar bé el circuit i sobretot el ritme.

Què sabem dels Poblets? Que allí viu Paco, Val, pot ser suficient però no estaria de més conéixer un poc més.
Què sabem del circuit? El que hem vist en la imatge. Val, podria valdre però no estaria de més conéixer un poc més.
Què sabem de l'eixida i l'esmorzar? El que esta en el cartell. Val és suficient, però no estaria de més conéixer un poc més.

I de les dutxes? Bueno en la següent entrada aclarirem estes coses i algunes més.

dijous, 18 d’agost del 2016

Llarga vida a la Tkeca!!!

Allò que s'ha promés sol ser deute, així que ens disposem a fer efectiu la nostra promesa de dedicar una entrada al circuit llarg de la II “Tkeca” d'Oliva, un circuit que espere puguen disfrutar molts dels què el diumenge correran la 3a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.

Hi ha una frase que m'agrada molt, la vaig llegir fa ja molt de temps i que sempre he aplicat a moltes de les activitats que realitze, és de l'alpinista Maurice Herzog i diu així; No és més qui més alt arriba, sinó aquell que influenciat per la bellesa que l'embolica, més intensament sent.
L'aplique molt en este món de la carrera a peu ja que en la majoria de les vegades la qualitat d'una marca no reflectix proporcionalment el que es disfruta en una carrera, i que em ve de meravella per a la II “Tkeca” d'Oliva perquè el circuit llarg va hi ha pujar a la màxima altura del terme d'Oliva, el Pla dels Frares amb els seus 464 metres sobre el nivell del mar. I encara que la seua altura no siga molta és la bellesa de les seues vistes el que fa que valga la pena pujar. Nosaltres que estem acostumats a estes visions de muntanyes amb el mar de fons moltes vegades no valorem el que estem veient i això que potser ens recorrem mig món darrere de paisatges majestuosos.
Sol passar moltes vegades que si la bellesa no la portem amb nosaltres mai la podrem trobar, per això cal començar estos entrenaments ja predisposats a disfrutar del nostre entorn, això si corrent.


Els dos circuits van hi ha compartir d'eixida els dos primers quilòmetres que ens serviran per a creuar Oliva, després el curt prenguera el Camí de Covatelles mentres que el llarg es dirigirà cap al Xiricull, i no es tornaran a trobar fins als huit quilòmetres finals.
En el nostre pas per la partida del Xiricull passarem per la famosa Casa del Rellotge, ara en ruïnes que ens deixara prop de la pista forestal que ens pujarà fins al Puig del Frare amb les seues vistes cap a Marchuquera i d'allí als pocs metres ens estarà esperant el Pla del Frare, una breu parada i en una ràpida baixada ens trobarem amb la “Tkeca” i amb el circuit curt que ja recorrerem fins a la piscina coberta d'Oliva.

Esta explicació, un xicoteta ullada al desnivell i al plano del circuit serien suficient per a decidir-nos a córrer i fer-nos passar un divertid matí, però, inclús em queda una altra de les frases que conserve de la meua etapa més muntanyenca i que és també d'un altre escalador, Ron Fawcett, i que diu així: “El millor entrenament consistia a anar al pub, beure 5 quarts de cervesa i parlar d'escalada”, els dorsaleros sabem perfectament quanta raó té el bo de Ron.
Després de la dutxa, inclús ens quedara “el millor entrenament” en l'Edén, eixe també serà el nostre millor entrenament del diumenge ja que els dorsaleros saben que les nostres millors carreres les hem realitzat en els esmorzars, carreres i marques que es continuaran preparant en cada un dels esmorzars que acompanyen a totes les etapes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, perquè és el moment més cordial de tota l'etapa, on compartixes taula amb els corredors i que ens sol servir com a vàlvula de escape de totes les nostres inquietuds.

Mentres esperem eixe colofó perfecte de tot esmorzar que és el “carajillo”, la “Tkeca” ens brindara encara algunes sorpreses, sorpreses que ja haurem començat a albirar abans de començar a córrer i que ens faran tornar a casa amb bon humor i amb un bon sabor de boca.
Tot esta llest per a la 3a etapa del III Open summer circuit training” de Dorsal 19, ara esperar que passen les hores i el diumenge la II “Tkeca” d'Oliva.
Llarga vida a la Tkeca!!!

dimarts, 16 d’agost del 2016

II "Tkeca" d'Oliva

Amb la II “Txeca” d'Oliva ens trobem amb la tercera etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i amb el canvi de província, ens n'anem a Oliva¡¡. La majoria de nosaltres recorda amb grat l'etapa de l'any passat i el seu fi de festa i és que esta jove etapa ha vingut per a quedar-se i per a continuar impressionant-nos.

Tendim a pensar que muntar i organitzar una etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 és fàcil i no presenta cap complicació, i així va ser el primer any, simplement es tractava de posar un poc d'orde en tot l'embolic que es muntava amb els entrenaments dels diumenges quan ens desplaçàvem fora de Pego. Però cada vegada ens agrada fer les coses millor, així que a poc a poc i quasi sense donar-nos compter, les nostres etapes s'estan convertint en autèntics esdeveniments que compten amb una verdadera organització que esta darrere de cada una d'elles.
 Anar millorant i buscant que cada vegada tot isca millor és un verdader treball que no s'entendria sense eixa passió a la carrera a peu que tenen tots els dorsaleros.

Circuit curt
En un Gran Fons d'Orba es va començar a senyalitzar el circuit, en una Volta a la Marjal es van donar diplomes a tots els participants i així etapa rere etapa s'han anat afegint xicotets detalls per a convertir cada etapa en un esdeveniment que simulara a qualsevol de les carreres a què acudim. En la II “Tkeca” d'Oliva es donarà un xicotet avanç que es convertirà sens dubte en una novetat del “Open summer circuit training” de Dorsal 19 i que esta cridada a ser seguida per moltes de les etapes de l'any que ve.
La qüestió moltes vegades radica no a anar millorant sinó després ser capaç de mantindre les dites millores, és com les marques i els ritmes en carrera que lo bonic és ser capaços de mantindre el nostre estat de forma molt de temps. 
La II “Tkeca” d'Oliva ens portara un any més a recórrer les muntanyes d'Oliva, eixes muntanyes que tantes vegades veiem des de la carretera i que tant ens van sorprendre l'any passat. Dos circuits ens tenen preparats, un curt de 14 quilòmetres que és bàsicament el mateix que el curt de l'any passat i un altre de 20 quilòmetres que és diferent del de l'any passat i només coincidix amb el curt en uns pocs quilòmetres.
Els que ja vam participar l'any passat en esta etapa ja coneixem el circuit curt i esta explicat en les entrades de l'any passat que podeu veure en este enllaç, http://dorsal-19.blogspot.com.es/2015/07/quasi-tot-de-la-2a-etapa-del-ii-open.html, per al circuit llarg em reservare una altra entrada en esta setmana perquè pense que mereix dedicació exclusiva, així com si es repetix l'any que ve, es mereix entrenar un poquet més per a poder atrevir-nos amb els 20 quilòmetres.

Per hui ja tenim prou, els que no estiguen apuntats que ho facen pel mitjà que preferisquen perquè l'esmorzar i el fi de festa necessita una infraestructura que dependrà de la quantitat de participants.

dilluns, 15 d’agost del 2016

Petracos era el secret.

La 2a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja s'ha celebrat i per fi tenim imatges de corredors corrents per Murla, també per fi es desvela el misteri del circuit.

Pujar per la carretera de Castell de Castells fins a Petracos creuant Benigembla sempre ha sigut un dels circuits emblemàtics de Dorsal 19 i que per al V Gran Fons de Murla es tornara hi ha realitzar és una alegria per als que fea anys que no ens acostàvem a Petracos.
Dorsal 19 a arribat a Petracos alguna vegada des de la Vall d'Ebo però és des de Murla per on millor es corre i dic córrer perquè és veritat, qui volguera ritmes ràpids el V Gran Fons de Murla era la seua etapa.
Molts tal vegada no ho sàpien però el V Gran Fons de Murla arriba a l'anomenat santuari del Pla de Petracos, que constituïx un dels més destacats exemples en tota Europa d'Art Macroesquemàtic i està declarat com Bé d'Interés Cultural i Patrimoni de la Humanitat.

Com veieu el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha sabut mantindre unides la cultura i l'esport, activitats estes que no es deurien separar. I és que l'esport és cultura, però cal aclarir una idea, i és que sempre se li atribuïx a l'esport el poder de promoure valors, donant per fet que les persones que fan esport són més responsables, més educades,… Açò no és així, l'esport per si mateix no promou valors. Clar que pot fer-ho, però depén de com ho tractem, no val ensenyar a córrer a una persona o portar-la a participar en carreres perquè es convertisca en millor persona, cal treballar amb ell, i l'esport és un fantàstic vehicle per a aconseguir-ho, però sabent com usar-ho.

Des de Dorsal 19 intentem amb totes les nostres activitats acostar-nos al corredor perquè li agrade més la carrera a peu però sense oblidar tots els valors que han d'anar units a l'esport.
En fi segona etapa passada mentres el nostre Máximo continua cap de setmana darrere de cap de setmana viatjant i arreplegant trofeus, este cap de setmana els de Sant Agustí i el del Cross de l'Amanecer, així és el nostre Màxim, viatger i corredor.

Açò no para, el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 contínua i el diumenge que ve arriba ja la 3a etapa la  II “Tkeca” d'Oliva, així que a descansar un poc i el diumenge que ve, muntanya.


dimecres, 10 d’agost del 2016

El café i el V Gran Fons de Murla

Hui escriurem un poc sobre el poc que anem coneixent de la segona etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, el V Gran Fons de Murla, i també de una cosa que si ens pot ajudar a córrer.

Sabem que el V Gran Fons de Murla serà asfalt, i que podrem realitzar els quilòmetres que ens abellisquen i no més dels que puguem fer, en este aspecte no anem hi ha tindre cap problema.
L'eixida tornarà a ser des del Trinquet de Murla, situación: https://www.google.com/maps/@38.7676675,-0.077617,17z  -, l'hora serà a les 07:15.
Per a tots els que pensen que l'asfalt presenta algun tipus de problema per al corredor li suggerisc que en el seu temps lliure es llija: http://runfitners.com/2014/10/superficies-para-correr-la-gran-mentira/.
 Ara escriurem un poc sobre una cosa que tots ja coneixem molt però cal recordar-ho de tant en tant. Dels huit aliments que esta demostrat que ens poden ajudar en la pràctica esportiva hui escriuré un poc per la més popular, la cafeïna o siga el café.
Si, ja se que pot paréixer un poc rar que només hi haja huit productes nutricionals que ens ajuden i que no donen positiu, quan hi ha en el mercat centenars de productes a la venda que ens ajuden hi ha córrer més i millor, però és el que hi ha, i d'eixos huit només una minoria ens beneficien als corredors.
Hui, el café, en altres entrades del blog hem contat que és i on hi ha cafeïna, així que m'estalviare el treball. És important recordar-vos que des de l'1 de gener del 2004, la cafeïna va ser retirada de la llista de substàncies prohibides de la WADA, per la qual cosa no hi ha temor de sancions.

Que un producte ens ajude dependrà de quan ens ho prenguem, com ens lo prenguem i molt important la quantitat, ja que si no coneixem i respectem estes regles, que són diferents per a cada producte, ens poden perjudicar o simplement no servir per a res.
Abans m'agradaria aclarir alguns “mites” de la cafeïna, com que promou l'ús del greix com a combustible i així estalviem glucogen i el dels efectes diürètics que té.
Els estudis que s'han realitzat sobre l'ús de la cafeïna per a estalviar glucogen ens diuen que només ho fa en exercicis de curta duració i que varia molt en cada esportista. Pel que no hi ha cap estudi que ens diga que millorarem en competicions de fons.
Anem ara amb l'efecte diürètic, l'efecte diürètic de la cafeïna és en repòs, ja que quan estem realitzant un esforç no es produïx, per la qual cosa no hi ha el risc de deshidratar-nos en una carrera o entrenament.
Abans de començar amb els avantatges cal dir que les millores de la cafeïna es noten més en els esportistes més entrenats i que la cafeïna posseïx la suficient certesa científica basada en nombrosos estudis classe I que ens donen la seguretat que estem davant d'un producte molt i ben estudiat.
Em vaig a centrar en els beneficis per als corredors de fons, si voleu consultar alguns altres esports podeu llegir l'enllaç anterior.
Com ens ajuda, pues tenint una percepció més exacta de l'esforç que estem realitzant i que puguem entrenar més temps.

Com?
Per a començar una hora abans de l'entrenament o la carrera. La quantitat serà; amb 2,1 mg/kg de pes ja percebrem una millora, amb 3,2 mg/kg ja incrementem la nostra capacitat de resistència, amb dosi més altes no hi ha cap milloria i podem començar a aparéixer els problemes d'excés de cafeïna, que són molts i molt importants, exemple amb un pes de 58 kg la quantitat màxima deuria ser de 203 mg.
En una marató el que solem fer és repartir durant la carrera les dosis, un café una hora abans té ja al voltant de 140 mg de cafeïna a si que a comptar.
Bueno ja hem acabat l'entrada de hui, esperarem alguna notícia més de la 2a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, el V Gran Fons de Murla per a afegir-la al cartell.
         Per cert el café per a la 2a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 a les 06:15.