IN MEMORIAM

diumenge, 27 de març del 2011

Imatges i paraules.

       Una altra vegada hem d'agrair a totes les persones que diumenge darrere de diumenge o millor el dit carrera rere carrera van fotografiant als corredors per a després deixar-les en Internet pa què les puguem veure.
És un deure el nostre, que regularment anem donant les gràcies a totes eixes persones, perquè som molts els que les descarreguem i les guardem o les col·loquem en els nostres blogs.
Nosaltres hem d'agrair i donar les gràcies, un poc més, a Claudia i al seu blog perquè és a la que més fotografies descarreguem.
Si bé utilitzem molt estes imatges per a tindre una idea de com han sigut les carreres no deuríem oblidar-nos d'altres blogs que utilitzen només la paraula.
Es diu molt que una imatge val més que mil paraules però això és cert només quan som capaços de dir mil paraules sobre ella.
Mil paraules són un poc més que tres folis i tenim la sort de tindre molts blogs que són capaços també de contar-nos eixa carrera amb moltes paraules.
Molts de vosaltres no vos acordàreu de Juan Lluís Vives però en una ocasió va dir - No hi ha espill que millor reflectisca la imatge de l'home que les seues paraules- , si volem tindre una imatge completa d'una carrera haurem de llegir també el que ens diuen els seus corredors.
La imatge i la paraula no estan en contraposició sinó més aïna són complementàries, el que sol succeir és l'hegemonia quasi absoluta de la imatge, hui en dia la imatge està desmesuradament prestigiada i pareix haver-hi un acord general en què és un vehicle expressiu més eficaç que la paraula, responent al tòpic que una imatge val més que mil paraules.
Utilitzem eixes mil paraules per a explicar-la, per a comprendre-la i fer-la la nostra. Perquè quan veiem les imatges dels corredors necessitem moltes vegades explicar-les, fem una prova. Quant de temps necessitaríem per a explicar amb paraules les nostres imatges d'una carrera? Vol això dir que la riquesa de la imatge és major que la del llenguatge? El que significa en realitat és que fins que puguem explicar les imatges d'una manera verbal, estes ens són d'alguna manera alienes perquè no les hem fet nostres del tot. Si podem encara que només siga verbalitzar-les o pensar-les, haurem ja convertit d'alguna manera el que pensem en paraules i estes vénen a ser les portadores dels nostres pensaments.
Moltes vegades quan estem veient les imatges d'una carrera, estes passen tan ràpides que no les pensem, no hi ha temps, no podem fer l'esforç de sentir-les però quan llegim una crònica d'una carrera tenim temps no sols de sentir-la sinó a més i més important d'imaginar-la.
En tot cas, el que està clar és que hui l'entorn comunicatiu és, sobretot, visual. Les imatges ens rodegen per totes les bandes i, en certa manera, asfixien a la paraula.
Així que intenteu fer una prova, quan estigueu veient eixos magnífics reportatges de Claudia en Calygat passeu-vos per la seua secció de blogs i llegiu  alguns, i al final, haureu tardat més, però tindreu una idea millor del que va ser la carrera.
Però l'única cosa que té importància al final és eixir a córrer, veure imatges de corredors és poca cosa, llegir les cròniques de les carreres no és res, eixir a córrer si que és un gran plaer.

dimarts, 22 de març del 2011

La Dona i Xabia.

         Fa dos dissabtes vam participar en l'organització de la Carrera  de la Dona, que ve a ser la segona carrera que se celebra a Pego durant este 2011.
La denominem carrera però en realitat és una caminada perquè són molt poques les dones, de les que van participar que serien capaçes de córrer els  4 quilòmetres i és que any rere any les nostres dones preferixen més caminar que córrer, a nosaltres ens agradaria que fóra una carrera però elles decidixen.
A la nostra Carrera de la Dona li esta costant arrelar a Pego, són ja quatre edicions i no acaba d'enganxar amb la majoria de dones que caminen o corren a Pego. L'any que ve hauríem d'esforçar-nos més per a aconseguir que la Carrera de la Dona es convertisca en un esdeveniment  per a les nostres dones.
Un altre esdeveniment que va tindre lloc eixe cap de setmana va ser el començament de la XV Volta a Peu de la Marina, enguany vam començar en Xabia amb una participació molt nombrosa ja que van entrar en meta 1236 corredors dels quals vint eren de Pego, la qual cosa ve a demostrar l'èxit que té en el nostre poble este circuit de carreres perquè any rere any anem augmentant la quantitat de corredors que participen.
Encara és prompte per a saber com estem de forma però este deu mil ja ens esta dient algunes coses: només un corredor per davall dels 4 minuts el quilòmetre, cap que s'atrevisca amb els 4,30, sis que van poder baixar de 50 minuts, un que va aconseguir córrer a 5 minuts i tres que van baixar de 5,15 i Laura que quasi aconseguix córrer després de la maternitat a 5,15, els altres per damunt de 5,30.
No és un bon ni un mal principi perquè és això el principi i a partir d'ací ja veurem si som capaços de millorar o no.

XABIA

COMPANY PUIG, PASCUAL.-            0:38:07
SENDRA FRANQUEZA, VICENT.-    0:46:39
WOODALL, TONY.-                          0:46:39
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.- 0:46:39
GARRIGOS PINA, PEDRO.-               0:48:48
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.-    0:48:49
PIERA FERRER, BAUTISTA.-                0:49:30
PEREZ MARI, JOSE.-                       0:50:05
PEREZ GARCIA, ANGEL.-                 0:51:07
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.-    0:51:12
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-  0:51:20
PASCUAL PASCUAL, LAURA.-          0:52:49
ALEMANY SENDRA, RAMON.-         0:56:48
FOLQUES NADAL, PAU.-                 0:58:56

dissabte, 12 de març del 2011

Veterans B.

          Una setmana més ens ha tornat a agafar el bou i com algú va dir, bo algú no, va ser Paul Claudel -No és el temps el que ens falta. Som nosaltres els que li faltem a ell – una altra setmana passada i el cap de setmana passat per contar. El passat va ser molt interessant, encara que ho podríem denominar més aïna atractiu ja que vam reunir les distàncies en què ens solem moure.
Com no la marató, Barcelona, com no la Mitja, Oliva, i com no els 10000 una altra vegada en Oliva.
A Barcelona vam tindre als nostres corredors més maratonians ja que esta temporada són les que més maratons porten en les seues cames i això es nota en els resultats perquè ja li tenen agarrat el truc a la marató i són capaços de complir sense massa problemes els objectius que es van marcar i és que l'experiència ja comença hi ha ser un grau en molts dels nostres corredors.
Bay va complir, agafat al globus de 3 hores i 30 minuts es passega per Barcelona en un bonic matí, mentres que Alberto i Tony en un interessant matí per a córrer van complir amb els 42195 metres i rodejats de 13000 corredors van baixar dels 210 minuts mentres que el guanyador tarda dues hores i set minuts que és una gran marca.

Molt distinta va ser la carrera d'Oliva, on vam demostrar que som un club veterana o millor dita de veterans perquè la majoria dels nostres corredors ja ho són per edat a més de per experiència i en Oliva ho vam demostrar amb trofeus perquè hem de destacar els dos primers llocs en la categoria B masculina on Pascual Campany tornava a guanyar com ja ho fera a Pego, costum que esperem continue repetint-se  en la Volta a la Marina, també ens vam alegrar del segon lloc d'Enrique Llambies que pareix torna a les carreres i amb bona forma.

La Volta a la Marina ens hauria de donar moltes alegries perquè tenim alguns corredors en forma i les pròximes carreres són prou atractives com per a poder-ho demostrar.
Només un corredor en la Quarta, Pedro, que torna una altra vegada a córrer i pareix que llest per a la Marina.

Oliva.
GARRIGÓS PINA, PEDRO.-          0:50:29
COMPANY PUIG, PASCUAL.-        1:22:40
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE.- 1:24:37
SALA FERRER, CARMEN.-             1:25:39
SALA GONZALEZ, VICENT.-        1:34:51
SENDRA FRANQUEZA, VICENT.- 1:34:51
SENDRA FRANQUEZA, PASCUAL.- 1:35:51
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.- 1:58:55

Barcelona
Tony Woodall.- 03:26:48.
Alberto Pons.- 03:26:49.
Carlos Siscar.- 03:29:10.

dimarts, 8 de març del 2011

Una qüestió de sentit comú.

     Com ja va sent habitual en els últims anys cada vegada que arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, tenim prop la Carrera de la Dona a Pego, enguany com tots sabeu serà el dia 12 de març a les 17,00 en la Plaça de l'Ajuntament i com tots els anys podem caure en la trampa de prendre en consideració als que pensen i diuen que estes commemoracions no servixen per a res.
És veritat que en nombroses ocasions s'ha pogut pecar d'excés, però no és menys cert que, encara que siga una vegada a l'any, es posen en relleu moltes realitats ocultes.
Afortunadament a Espanya hem avançat a un velocitat de vertigen pel que fa a legislació laboral i igualtat, no obstant això queda molta discriminació que dies com este s'encarreguen de recordar.
I és que no pareix propi que en ple segle XXI més de la mitat de les dones treballadores cobren menys que els hòmens per idèntic treball o que siguen acomiadades per quedar-se embarassades.  Estos atemptats, i més, continuen ocorrent en l'Espanya de 2011 pel que la seua denúncia, per justícia i no per feminisme ranci, és obligada.
En el món de la carrera a peu pràcticament no existix ja cap diferència entre ser home o dona, encara que molts, quasi tots, diuen lluitar per la igualtat i s'ufanegen d'això com si el terme en si mateix representara un valor indiscutible.
Se'l menciona com si el vocable tinguera una aura especial, una benedicció superior, com si es tractara d'una virtut superlativa, d'una utopia per la qual valguera la pena treballar incansablement.

Nosaltres com a corredors haurem de dir, sense voltes ni embuts, sense voltes ni eufemismes, que la igualtat, eixa de què tant parlen, és l'atribut que menys descriu als corredors. Els individus no som iguals en quasi res. Si alguna cosa ens distingix, són les nostres diferències, allò que ens fa naturalment distints.
No ens pareixem ni físicament, ni en la nostra personalitat, molt menys en les intransferibles vivències que ens toquen en sort. Tot, absolutament tot, ens fa sers infinitament distints, i eixa desigualtat, si que és un qualitat, una característica única i irrepetible.
Són les nostres diferències, les que ens fan buscar entrenaments diferents per a continuar millorant en les nostres marques. És justament això el que ens ha permés hui en dia poder córrer tantes maratons. Eixes disparitats, ens fa creatius, competitius i es convertix en el principal motor que ens mobilitza prou com per a aplicar-nos i superar-nos a nosaltres mateixos.

Però tornem al Dia Internacional de la Dona, que és quasi una qüestió de sentit comú, ja que resulta desitjable que tots juguem davall les mateixes regles. Es pot pretendre igualtat davant de la llei, enfront dels objectius criteris que regixen la convivència humana, però només això, només eixa qüestió de rutina.
En les carreres a peu, caldrà comprendre que les diferències, la desigualtat i les nostres pròpies particularitats, han de ser benvingudes. Per això, resulta difícil entendre com eixa paraula, igualtat, ha passat a ocupar un lloc de privilegi en els discursos, i com la seua implementació efectiva ha significat desposseir-nos de la nostra pròpia singularitat, buscar sistemes per a igualar classificacions ja siguen a temps real, temps compensat o traure coeficients segons l'edat només han de ser com una curiositat, una cosa simpàtica, sense més.
Per això, tornant una altra vegada a la diferència baró-dona, esta no es xifra a tindre diversos rols. La major part dels treballs són intercanviables. I precisament per la diferència és bo que els equips laborals estiguen formats per hòmens i dones. En cada activitat es fa necessària la cooperació dels dos sexes, quant als seus matisos femenins i masculins. 
Per això el baró ha d'estar més present en la família i la dona en la societat. Fa falta anar cap al que es podria descriure com una família amb pare i una cultura amb mare.

divendres, 4 de març del 2011

Mes que una gota.

     Torna la marató, després d'uns quants mesos sense haver participat en cap ens trobem amb Bay, Tony i Alberto que es tornen a atrevir amb els 42195 metres, esta vegada a Barcelona.
Seran només una xicoteta part dels més de  quinze mil corredors que participaran en la que serà la marató més participativa d'Espanya.
Quan comencem en este món de les maratons sempre somiem en tindre un futur prometedor, algunes vegades ens conformem d'acabar els 42 quilòmetres, altres vegades ens agrada rebaixar la nostra marca i moltes vegades correm per a disfrutar en companyia dels nostres amics i divertir-nos corrent, però per a aconseguir qualsevol d'estes coses tots sabem que és necessari entrenar quasi tots els dies, la qual cosa implica haver de prendre decisions compliquades cada dia, en especial pel que fa a preparar una marató durant l'hivern.
La realitat és que moltes vegades quan entrenem ens trobem que hem realitzat molts quilòmetres amb un muntó de sacrificis i que no ens donen el resultat que esperàvem i els nostres somnis es comencen a allunyar.
En  molts casos aconseguim anar acabant carreres i maratons que ens permeten mantindre la nostra afició d'una manera decent,  pel que amb el temps perdem les ganes que teníem de menjar-nos els quilòmetres d'un sol mos.
Pel mateix, arribem a creure que qui sí que aconseguisc els seus somnis va ser per un colp de sort.
No obstant això, la realitat no és així, si volem que les nostres carreres i les nostres marques es mantinguen o milloren hem de tindre sempre en les nostres ments que açò s'aconseguix gràcies al nostre esforç.
No tot han de ser tampoc bones marques pero pa divertir-se i disfrutar amb els nostres amics acudint a competicions pel simple plaer de córrer tambe es necesita del nostre esforç.
Per a açò primer que res, necessitem un desig indestructible de córrer. Devem ubicar la nostra carrera a peu en la nostra activitat diària i estar disposat a esforçar-nos encara que això implique haver de sacrificar altres coses, com algo de la nostra vida social o passar per diversos afanys.
Cal tindre un pla detallat i exacte que ens porte al lloc què volem i creguem que mereixem arribar.
S'ha de ser humil i acceptar que un no ho sap tot, i en especial, tindre el compromís d'aprendre constantment.
Una altra cosa important és rodejar-nos de persones que ens recolzen i ens ajuden en els entrenaments, és cert que vam poder haver triat un altre tipus d'entrenament, o inclús haver planejat la temporada d'una altra manera, però l'important és valorar i ser conscients de les nostres decisions i accions, tot, al final de comptes, és el resultat de les decisions que hem pres al llarg de tot l'entrenament.
Així que, anem a desitjar-los sort a Bay a Tony i a Alberto per a la marató de Barcelona, encara que ells ja saben que la sort és el que succeïx quan estem ben preparats i ens trobem amb l'oportunitat de poder-ho demostrar.
La marató de Barcelona és una bona oportunitat per a disfrutar dels 42915 metres i encara que les marques no resulten al final com volguérem l'important és divertir-se.
Hi ha tindre en compte que Bay va portant el globus de tres hores i mitja però Tony i Alberto que tenen habilitat per a aprofitar les ocasions favorables sabran realitzar una gran carrera.
Així que el diumenge allí els tindrem, en la marató de Barcelona, acompanyats per més de 15000 corredors, és possible que se senten tan sols una gota en tot eixe mar de corredors, però eixe mar seria molt menys si li faltara la gota de Dorsal 19.