7 de març.LA CARRERA DE LA DONA.

Com ja sabem el pròxim 7 de març realitzarem La Carrera de la Dona, és una activitat no competitiva que organitzarem amb la col·laboració de l'Ajuntament, l'objectiu és dur a terme una convivència lúdica, esportiva i cultural, al mateix temps que es reivindica la igualtat d'oportunitats i drets a través de l'esport.

Com passa sempre la dona entre el treball, la casa, els fills i perquè no , el marit, mai té temps per a fer esport, anar al gimnàs o simplement córrer. Al final cuidar-se com fer esport es convertix en una càrrega més. 

Nosaltres que practiquem la carrera a Peu, anem comprovant dia a dia que cada vegada existix menys desigualtat, són molt rares les carreres en què es fan distincions a l'hora d'entregar premis, una de les discriminacions que encara queden és que solen haver-hi moltes menys categories femenines que masculines i es nota mes en les veteranes,   al mateix temps també estem assistint a l'augment del numere de corredoras que acudixen tots els caps de setmana a les carreres, on si hi ha moltes mes diferències no és la carreres sinó en les dificultats que existixen a l'hora de practicar la carrera a peu,  podríem dir a l'entrenar.

La carrera a Peu és una activitat que es fa majoritàriament a l'aire lliure,  generalment fora de l'horari laboral i normalment en grups molt reduïts i és en estos tres punts on la dona troba més dificultats.

A l'aire lliure pot significar, soledat i inseguretat. Fora de l'horari de treball significa moltes vegades hores intempestives,  amb la qual cosa tornem a la soledat i inseguretat. En grups reduïts significa una altra vegada soledat i inseguretat.

Solucionar estos problemes és una tasca que hem de començar a plantejar-nos tots i intentar que es consciencien les autoritats, intentar que els nostres camins rurals siguen mes segurs no sols concernix a la policia sinó que tots els corredors hem de començar a sensibilitzar a la resta de la gent que una dona corrent esta realitzant una activitat a la què té tot el dret i no cal veure-ho com una excentricitat, és possible que el problema ens vinga de la mateixa arrel en què esta basat l'esport modern, l'esport va ser ideat per i per a hòmens com a via de transmissió de determinats valors i per al desenrotllament de les seues capacitats físiques. És també molt possible que este mes encaminat a promoure, sobretot, valors com la competència, la fortalesa física, o l'agressivitat, basades en capacitats motrius com la força, la potència o la resistència. I són estes idees les que cal anar canviant, quan s'ix a córrer no sols es busquen ja estos valors, sinó valors com l'amistat, buscar un benestar físic i mental, també millorar la qualitat de vida i si fóra possible adquirir hàbits mes saludables.

El veure com normal una dona corrent pels nostres camins serà el principi d'esta normalització i si nosaltres amb la Carrera de La Dona podem ajudar en una cosa, pues que així siga.

LA MEUA MARATÓ. (Ferran Mas)

En esta marató he fet  el meu tercer pitjor i el meu tercer millor temps (3:05:23), però és, en diferència, en la que més he patit.

Les coses anaven bé  en la mitja marató (1:30:31) , vaig veure al final del carrer Colón uns amics i vaig decidir intentar agafar-los poc a poc. 

Va ser en el kilometre 25 quan començarem a correr junts, però  sense voler vaig pujar el ritme més del que devia. A partir del 28 vaig començar a pagar els excessos i al eixir del tunel dels amets.... traca final. Només em vaig recuperar un poc al arribar al port.

JA 15 CARRERES.

En este cap de setmana cal dir que també va córrer la Marató de València un altre corredor de Pego, se'm passa  però mes val tard que mai. També es va córrer La Mitja Marató de Torrevieja en la que també vam tindre participació, així que en este cap de setmana ja hem arribat a 15 carreres distintes.

MARATÓN DE VALENCIA.

MORERA DOMINGUIS, JUAN P.: 3:59:28

MEDIA DE TORREVIEJA. 

CARMEN SALA FERRER: 1:24:22.

NEGATIVE SPLIT.

Com hui és el dia de la crosta i tinc festa a la vesprada aprofitaré i intentare explicar com estic intentant córrer en les ultimes maratons. La meua tàctica de carrera últimament és la denominada pels anglesos “negative split” pot sonar rar però és senzillament córrer la segona part de la carrera mes ràpida que la primera, és un sistema que l'ha utilitzat Haile en els seus últims rècord del món, i si a ell li funciona perquè no a nosaltres.

Mireu durant la Marató hi ha tres factors a tindre en compte: un que ens ajuda a córrer mes ràpid en la part final de la marató i almenys dos que tindrem en contra i ens obliguen a abaixar el ritme.

El factor que ens ajuda és el pes, si tenim en compte que si pesàrem 60 Kg. no seria d'estranyar que perdérem 2 Kg. per diversos motius, perduda d'aigua, perduda de glucogen, greixos… que significa açò? pues que veient les tables que hi ha per ahí este mateix corredor quan pese 59 kg. podrà córrer sobre 3” o  4” mes ràpid per km. I quan pese 58 kg. estarà entre els 6” i 9” mes ràpid, i açò és una cosa que cal tindre molt en compte, però clar tot açò no servix de res si no estudiem bé els altres factors que ens obliguen a córrer mes lents.

I són principalment dos els motius pels quals estem obligats a abaixar el ritme quan mes lleugers estem;

- el primer el podríem anomenar falta de combustible, se'ns acabara el glucogen quasi segur i en la part final haurem de recórrer als greixos, o siga passarem a consumir quasi el doble d'oxigene pel que el nostre ritme, si pesem sobre els 60 kg. Sera prop de 2” per km. mes lent entre el quilòmetre 20 i el 30 i de 4” entre el 30 i el 40, estos temps estan pensats si estem mitjanament entrenats en els atletes ben entrenats o d'elit la perduda seria menor;

- el segon seria la falta d'elasticitat dels músculs de les cames a causa del cansament i a l'acumulació de l'acide làctic i tot açò ens sol succeir per no haver encertat amb el ritme de carrera, si el nostre ritme és massa ràpid començarem consumint glucogen i se'ns acabara massa prompte i a més no podrem anar eliminat l'acide làctic segons l'anem produint amb el que en la part final les cames se'ns aniran bloquejant. Ens pot succeir també que cometem només un dels dos errors, per exemple eixim al ritme just però no ens hem alimentat bé en els últims dies amb el que no ens parara l'acide làctic però si la falta de “combustible”, o al revés podem tindre molt de combustible però el ritme és massa alt i no eliminem l'acide làctic, però bo a estes altures de tota esta història si inclús hi ha algú que contínua llegint ja haurà pensat llavors esta clar! Entrene a un ritme més ràpid del que he d'eixir en la marató, bé, però ens pot passar que com sempre entrenem fort el nostre cos cada vegada que comencem a córrer emprara el nostre “combustible de primera” o siga el glucogen i el dia de la marató farà el mateix consumirà glucogen ja d'eixida amb el que ens quedarem sense ell ja que NO li haurem ensenyat que al ritme de marató no deu consumir glucogen sinó en el pitjor dels casos una mescla d'este i de greixos, com ho aconseguim, pues ací esta un dels principals problemes que ens presenta la marató, i esta serà una altra història.

Com veieu és complicat, i a més cal afegir les pujades, el fred, la calor, la pluja, el vent i com no els 42195 metres, tota una aventura.

Pues a pesar de tots estos problemes la meua marató de València va ser en “NEGATIVE SPLIT” ja ho haureu pogut comprovar en la gràfica i encara que en els quilòmetres 36, 37, i 38 els parcials diguen el contrari si que vaig córrer mes ràpid el que succeïx és que em guardi en la dos pujades, perquè encara hi ha un altre factor a tindre en compte i són els companys de Pego que venien darrere i que jo no anava a deixar que m'atraparen, així que vaig haver de reservar-me en les dos, curtes però a la fi i al cap pujades, no calia arriscar els quàdriceps, així que com no anava a tindre  raó Emil Zatopek quan va dir “Si vols una carrera corre els cent metres, si vols tota  una experiència corre una marató”

MARATÓ DE CARLOS BAY.

En primer lloc, ja en tinc amb aquesta Marató de València unes 26 maratons acabades, i això és el més important, al marge del temps aconseguit aquest matí. Quan s’han corregut tantes maratons, córrer a prop de casa i amb gent coneguda i del teu equip o poble continua sent una sensació molt especial.

En segon lloc, la marca final (2h47m48sg) és la tercera millor marca de totes les meues maratons i, per tant, n’estic més que satisfet. L’objectiu que m’havia fixat fa unes setmanes era de 2h55m. El què passa és que en els últims dies tenia molt bones sensacions i vaig decidir arriscar i anar a buscar les 2h49m / 2h50m, tot i que sabia que hi havia possibilitats de “punxar” i patir al final, cosa que no em passava en les últimes maratons perquè em trobava millor preparat i les marques de la mitja en donaven confiança.

Els parcials de les dos mitges (1h22m44sg i 1h25m04sg) no denota pas una punxada espectacular...tot i que ja sabeu que a mi m’agrada fer la primera mitja més ràpida que la segona.

Resumint un poc la Marató. La primera meitat l’hem fet en grup de quatre atletes, un corredor del CA. Garbí de Gandia i dos del CA. Albacete i un company del CA. Maspalomas que anava “fent la goma”. Hem anat sempre darrere del grup “oficial” sub 2h45m perquè ens ha semblat que anava massa ràpid. Passen els quilòmetres i vaig controlant el temps, anem bé de cames, potser un pel ràpids, però el cronòmetre no diu res que ens hagi de preocupar. Vaig “comandant” el grupet.

En el km15 el grup ens hem quedat dos i jo tres i al km19 per davant del camp de futbol “Mestalla” del C.F. València els dos companys “l'atleta de Gandia i un d'Albacete” han anat a pel grup de 2h45m, he pensat durant 5 segons que fer i com he trobat que era molt prompte i arriscat m'he quedat tot sol, passant la mitja en un bon temps.

En el km30 el temps era molt bo 1h58m i les sensacions fantàstiques, tan sols he pensat que no hi havia ambient i corria tot soletes amb un calor i vent que molestava un poc. He passat el km35 amb 2h18m05sg preparant els propers 3km que m'havia dit el nostre company Gerardo que estava lo dur, la pujada del pont i el túnel de la rotonda de “Les Ancles” tot i així he fet un parcial de 3km a ritme: km36 (4'07”), km37 (4'00”) i km38 (4'09”).

Atenció per a tots aquells corredors i persones que pensen que les marques ixen per què si. L'entrenament és necessari però la psicologia i el saber patir és molt important. He corregut des de el km 19 fins a la meta tot sol, uns 23km. 

Una volta he passat el km38 he vist “El Mur” amb una baixada en les cames i un poc de mal de cap, realitzant el km 39 en 4'16 i el km 40 en 4'26. Aleshores he tret tot el meu genit i la meva mentalitat positiva de: “córrer ràpid i així prompte s'acaba el sofriment”.

També dir que des de el km36 he anat adelantant atletes i una vegada recuperat he fet els dos últims km a 4'00 i 3'59 acabant la marató amb una bona sensació.

Marató de València 2009, aquí teniu els meus parcials:
1) 5km: 19'35. 2) 5km: 19'32. 3) 5km:19'34. 4) 5km:19'41. 5) 5km:19'41.
6) 5km: 20'03. 7) 5km: 20'05. 8) 5km: 21'00.
A) 1ª Mitja Marató en: 1h 22m 44sg
B) 2ª Mitja Marató en: 1h 25m 04sg

NOTA: una salutació i enhorabona a tots els corredors pegolins que han participat en la Marató i a tots els altres que aquest any no han vingut. Ànims i fins l'any 2010.
El proper diumenge 1 de març realitzaré la meva 27 Marató a Barcelona de pràctic/guia de 3h30m. 

UN ESPLENDID MATÍ DE DIUMENGE.

Ja no és notícia el que ahir es va córrer la Marató de València, però ens falta conéixer els números dels nostres corredors, encara que les marques per si soles no poden dir-nos com ha sigut cada marató si que és veritat que ens mostren la  part mes freda de la marató, el resultat final. Les experiències de cada corredor quedaran en els seus records i nosaltres només els anirem coneixent a poc a poc segons anem canviant impressions i és possible que d'ací a algunes setmanes ja tinguem una idea de com van anar les seues carreres.

SISCAR BAY, CARLOS	2:47:48
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE	3:05:05
MAS SISCAR, FERNANDO	3:05:23
SALA GONZALEZ, VICENT	3:18:41
BRIONES BORDES, CARLOS JOSE	3:20:44
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL	3:22:32
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE	3:22:51

Però si mirem els temps que vam realitzar a València, la primera cosa que ens crida l'atenció és la gran marca de Bay, costa molt baixar de 4 minuts el quilòmetre en una marató, ja ens l'explicara. També cal ressaltar la marca de Vicent Franqueza i la de Mas, molt prop els dos de les tres hores, encara que en Vicent no m'estrany si que ho va fer la de Mas, que pense va córrer a un gran nivell. Els temps de Vicent Sala, Briones, Pascual i Alberto van estar més o menys en el que realment tenien en les seues cames el diumenge, no es podia demanar mes.

En fi un resplendid matí de diumenge en què vam poder disfrutar d'una gran carrera, tots vam acabar contents i amb l'esperança de tornar a passar per eixos 42195 metres, és possible que amb diferents objectius però sempre amb les mateixes il·lusions.

A poc a poc anirem escrivint els comentaris que es vagen sentint per les tertúlies que s'aniran celebrant. 

tots hem TRIOMFAT.

A molts corredors sobretot als maratonians ens sol succeir, que si ens posen en una línia d'eixida d'una marató, llavors, llavors és que ja no tenim elecció, hem de córrer i fer-ho al 100% de les nostres possibilitats, ja no hi ha les “encreuaments” ni els “encreuaments de camins” ni tampoc els “crossroads” només existixen 42195 metres que intentarem córrer de la forma mes ràpida possible, altres preferixen la comoditat i la seguretat d'un ritme tranquil, però jo no tinc elecció, cada un tria el camí que vol i amb en el que pensa que arribara Millor  però jo sempre trie el mes ràpid.

Quan se sent el tir que ens posa en marxa, la tàctiqua ja esta decidida només ens resta fer alguns xicotets canvis segons es vaja desenrotllant la carrera, jo pense que no hi ha fracàs en una marató, encara que ens pot succeir que les 42 solucions que teníem previstes no hagen funcionat, en este cas es tracta mes d'un error que d'un fracàs.

Hui hem sigut 8 corredors de Pego, tots hem complit amb els 42195 metres, tots ens podem anomenar, per que ho som, MARATONIANS, tots hem TRIOMFAT.

"CROSSSROADS MARATÓ"

Ja estem en el “ENCREUAMENT".

 Si quan començava la setmana la marató ens movia al ritme del “Rock me baby” i ens acompanyava fins al dia hui, ara és quan ens trobem en el “CROSSROADS”, estem en l'encreuament de la marató, és l'hora de triar estem en un encreuament de camins i ens toca decidir-nos, tots els camins ens porten als 42195 metres però la importància de triar el camí consistix a arribar a la meta en bones o males condicions, podem triar el camí de la comoditat per camins plans i disfrutar de la carrera però tal vegada preferim un camí un poc mas dur amb mes revoltes i alguna pujada i continuarem disfrutant o volem un poc mes d'aventura i ens decidim per eixe camí que no coneixem bé del que no sabem el que s'amaga darrere de cada revolta, dóna el mateix, la marató ens esperara al final i no ens preguntara per on hem vingut només esperara de nosaltres que arribem en bones condicions i que guardem un gran record de l'experiència.

En el clàssic de Robert Johnson “CROSSROADS” et propose tres camins, tres guitarres, tres estils, tres formes d'enfrontar-se al “CROSSROADS” perquè t'acompanyen durant tota la cançó, durant tota la marató, teua és ara l'elecció.

Així que vingues per on vingues, tries senda, camí, carretera o autopista, després d'este “CRUCE DE CAMINS”, després d'este “ENCREUAMENT” ens trobarem este diumenge en la MARATÓ. 

LA FIRA DEL CORREDOR.

     Ara que tot és molt mes fàcil per a tots els corredors, hi ha molt de material on triar i on poder comprar, no ens recordem ja quan a mitjans dels 80 aconseguir unes sabatilles era tota una odissea, recorde que per a córrer la meua primera marató allà per l'any 1984, només vaig aconseguir unes Joma quinze dies abans, i recorde també com en eixe any a l'anar a arreplegar el dorsal, em pareix era en l'hotel Jaume I, a l'entrar em vaig trobar amb la meua primera Fira del Corredor, 

que meravellat quede llavors al veure tanta quantitat de sabatilles, camisetes i pantalons de diferents marques i com arreplegava tots els catàlegs que podia i com els repassava durant tot l'any, i com anava per les botigues amb els meus catàlegs preguntant Té estes? Fins que trobava les que podia i recorde també com esperava la vinent marató per a poder anar a la Fira del Corredor i veure totes les novetats i així durant molts anys en què la Fira del Corredor era de visita obligada per a tot corredor, haguera de córrer la marató o no, també recorde amb nostàlgia la primera vegada que em van dir que hi hi havia una botiga a València que tènia moltes sabatilles i que a més s'anomenava Marathon, i com a l'entrar la primera vegada i veure tantes sabatilles juntes i poder preguntar i que et donaren una bona resposta, es convertiria per a mi en un lloc de pelegrinatge, al què he de tornar tots anys  per a comprovar, que afortunadament tot seguix igual, la botiga no ha canviat res només els models de les sabatilles i les canes dels dependents i com no les del meu cap, tampoc a canviat l'amabilitat i els bons consells així com l'entusiasme que encara mantenim tots, ells venent i jo corrent.

     En fi són records que ens vénen al cap cada vegada que ens disposem a anar un any mes a arreplegar el dorsal a la Fira del Corredor, però ja no trobarem cap novetat, estem molt informats, ja no ens sorprendran les sabatilles noves perquè les hem vist en moltes revistes i també en moltes botigues, afortunadament ja tenim molta informació però a canvi hem perdut molta expectació,

però la Fira del Corredor és un lloc que no deuríem deixar de visitar cada any perquè encara que ja no trobarem res que ens sorprenga, hi ha encara alguna cosa que no pot canviar i són les cares, els gestos, les il·lusions, els dubtes i les esperances de tots els corredors que l'endemà s'enfrontaran als 42195 metres i que unit a tots els comentaris que escoltarem i  realitzarem es convertiran en una part fonamental de tota festa que és la vespra, i si no disfrutem d'este ritual a la nostra marató li faltara alguna cosa.

ELS NOSTRES RESULTADS.

A tres carreres hem acudit este cap de setmana, amb la qual cosa ja ham estat en 13 carreres diferents en este 2009, hem de destacar la gran participació que hem tingut en la carrera de La Font i com ja ens tenen acostumats els de la secció de muntanya, van haver de patir per culpa de les inclemències meteorològiques i és que l'hivern és molt dur en les muntanyes, esperem que vinga ja la primavera perquè puguen disfrutar en les seues carreres.

LA FONT D`EN CARRÓS.

Carlos Siscar Bay:  38:04.

Fernando Vicens Pastor:  39:16.

Ferran Mas Siscar:    43:28.

David Camps Sendra:        46:04.

Laura Pascual Pascual:      46:04.

Juan Jose Arbona Escriva: 49:21.

Carles Mengual Cots: 49:32.

Juan Sastre Sendra:  53:19.

Fernando Sastre Sendra: 53:20.

Ramon Alemany Sendra: 54: 39

Joan Pons Llorente: 56:26.

CURSA PER MUNTANYA CIUTAT DE LA VALL D´UIXÓ

Josep Palacios: 2:15:05.

David Camps Sendra: 2:47:17.

Ximo Sala Ferrer: 2:57:58.

MUY HEROICA MEDIA MARATON DE VALDEPEÑAS.

Carmen Sala : 1:24:00.

Vicent Sala: 1:36:13.

SI HI HA ALGÚ QUE ...

 A  la Marató no es pot acudir només a córrer i a realitzar la nostra marca, no es pot acudir i amb el pretext d'haver pagat una cara inscripció, i estar fred, distant, observant-ho tot i no participant de l'ambient, és molt trist la veritat, les neveres cal deixar-les a casa,

si hi ha algú que crega en la utilitat de la Marató per a unir, divertir i promocionar la carrera a peu, si hi ha algú que crega que la Marató és alguna cosa mes que una carrera, si hi ha algú que crega que la Marató és una experiència inoblidable i si hi ha algú que crega que la Marató és una gran espectacle per a tots els que els agrada córrer, si hi ha algú així llavors el diumenge que ve, no es pot quedar a casa, i encara que no li agrade ser líder de res ni li agraden els lideres, el diumenge es deuria convertir en líder “palmípede” per a guiar a tots els seus amics, familiars i coneguts a fer palmes per a animar a tots els corredors que s'atrevixen amb els 42195 metres, i es deu de convertir en “estufa” per a calfar l'ambient.

Si, és veritat que la Marató de València té els seus entrebancs però no és menys cert que és “la nostra marató” i com a tal la deuríem cuidar i tractar, criticant-la en tot el que és necessari però també participant en el seu espectacle, si ens apetix o podem corrent-la,  i si no participant de la festa que es va a celebrar a València este diumenge que ve i que no té un altre nom que MARATÓ. 

ROCK ME "MARATÓ".

Molt ben ja estem a menys d'una setmana, de la Marató de València i ja cal començar a moure's, ja comença a sonar la seua cançó i l'haurem de ballar, la marató intentara moure'ns al seu ritme però no deurem deixar-la portar el compàs devem ser nosaltres els que la portem pels carrers de València ensenyant-li els passos que tant hem assajat durant estos mesos, que siguem nosaltres els que ballem un Rock quan vullguem, potser un pasdoble en  La Mitja i esperem que la Marató no ens obligue a ballar un Tango en els quilòmetres finals, cal pensar que hem estat uns quants mesos triant les nostres cançons, els nostres ritmes i que hem buscat fins a trobar eixa melodia que ens deu moure durant 42195 metres no l'oblidem ara que només falten 6 dies.

MALEÏDA ANSIETAT.

Molt bé, Senyors meus ja estem a menys de 10 dies de la Marató de València i ja haurem notat “palometes” en l'estomag i és possible també que tinguem mes ganes d'orinar inclús a vegades ens trobarem amb la boca seca i qui no ha començat a tindre la sensació que no estem prou preparats, per no dir quan comencem a pensar que alguna cosa està malament i que no podrem complir amb les nostres expectatives, és possible també que algú comence a pesar que és malastruc i que estos dies tot li ix malament, si ens succeïx alguna cosa d'açò no cal posar-se més nerviós és simplement que s'acosta LA MARATÓ.

Comencem a notar l'ansietat precompetitiva, i com ho solucionem pues amb paciència, amb calma i buscant tots els pensaments positius que puguem trobar, i sobretot cal saber que si hem pogut complir amb el nostre entrenament, tot ens va a eixir bé, per molta llei de Murphy que camine per ací, així que tranquils ja que el treball esta fet i esta bé realitzat i res ens pot passar, així que ANIM.

MITJA DE BARCELONA 2009.

Avui he sortit amb la intenció d'anar de 3'45” a 3'50” el km i veure el que passava, encara que no les tenia totes. He passat el km 10 a 37'36'' i ja he vist que seria molt difícil fer 1h19m. Però he anat fent, les cames no les tenia "soltes", no em tiraven bé i i no tenia les cames per tirar coets.
L'exida de la Mitja ha sigut a les 9h00m del matí amb fresca i ha aparegut el vent molestant en alguns trams de la carrera però tot i axò ha eixit el sol.
De tota manera estic content ja que era el temps que esperava més o menys.
Apuntats a Mitja Marató de Barcelona 4500 corredors i finalitzat 3879.
Guanyador masculí: Alex Kirui amb 1h02m25sg
Guanyadora femení: Bergenesh Shisraw amb 1h11m19sg.
Atleta de Pego – Carlos Siscar Bay: 101 de la general amb 1h19m53sg (10km en 37'36”).
Article de Carlos Siscar Bay. 

1 HORA 19 MINUTS 53 SEGONS.

Ha sigut en la 10a, Barcelona el lloc i Carlos Siscar Bay l'autor, ja s'ha escrit La Mitja per davall d'1:20, dos carreres en dos caps de setmana consecutius li han bastat a Bay per a deixar-nos tranquils, ja som sub-1:20.

Segur que molt prompte ens deixara la crònica de la carrera així que de moment ho deixe ací.

Però també vam estar en Xativa, i encara que el vent molesta prou tots vam complir amb el que teníem preparat, el ritme de marató ja deu estar quasi clar i durant esta setmana l'anirem afinant.

MITJA DE BARCELONA.

CARLOS SISCAR BAY 1:19:53.

MITJA DE XATIVA.

CARMEN SALA 1:28:28.

VICENT SENDRA 1:30:09.

PASCUAL SENDRA 1:30:24.

VICENT SALA 1:34:00.

“No em doneu consol, no em sabré consolar”

Este matí, quan al posar el cotxe en marxa per a anar a córrer i com moltes altres vegades he posat música, però hui per casualitat he posat a Lluis Llach,  ja fea temps que no l'escoltava i al posar en marxa l'opció aleatòria la primera cançó que ha començat a sonar a sigut Ítaca, i si haguera que buscar una cançó per a hui, jo no haguera trobat una mas encertada però a vegades les casualitats ens vénen a buscar.

I és que ahir Gerardo, se'ns va caure de la Marató de València, pareix que enguany no estarà en la línia d'eixida per problemes físics i és que després de tants mesos d'entrenaments i estant tan prop es fa molt dur haver de renunciar.

 I és ací on ens ve de perles Lluis LLach, perquè la marató és com Ítaca, i el seu entrenament el nostre Viatge a Ítaca, i escoltant o llegint esta cançó hem d'arribar a la conclusió que l'important no és Ítaca si no el Viatge, i si tots els que igual que Gerardo no poden estar en la línia d'eixida que pensen el que s'han divertit en l'entrenament, “ple d'aventures, ple de coneixences”, i  “que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben” En fi que “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.

Itaca.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques. 

Però hui les casualitats no s'acabaven amb esta cançó sinó que la segona també me fa pensar i és que en Si arribeu, també ens mostra una realitat de tot maratonià, quan ens canta “No em doneu consol, no em sabré consolar”.

Si arribeu.

No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

 I és que costa molt fer-se la idea de no participar en una marató en què s'han posat tantes il·lusions però com també ens canta Lluis a Ítaca, 

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.  I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.  Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

Gracies Lluis per la tue ajuda en el dia de hui.

ACTA DEL CIRCUIT MARINA ALTA.

A continuació podeu llegir l'acta de la ultima reunió que hem realitzat sobre la Volta a la Marina.

Reunións: 2 de desembre 2008-/-15 de gener 2009

13é Circuit a Peu Marina Alta

 Acta nº 1/09:

·       Assistents:

Ondara, Jesús Pobre,Teulada,Benissa, Gata, Xàbia i Pego.

·       Falta:

Pedreguer.(2-12-08)./Vergel(15-01-09)

Temes:

·       Preu del Chip per a cada cursa: 3 € 

 Per a arreplegar el dorsal i el Chip imprescindible presentar el DNI.

 Dades de les curses: 

25 d’ abril Teulada ¿???

2 de maig  Pego

9 de maig  Vergel

16 de maig Pedreguer

23 de maig Xàbia

30 de maig  Gata

6   de juny   Ondara

13 de juny  Jesús Pobre

20 de juny Benissa. 

6.-Puntuaran les 7 millors curses de les 9 que formen el circuit. 

7.-La presentació del 13é Circuit a Peu Marina Alta es farà a Jesús Pobre el dimarts dia 10 de març de 2009 a les 20`30 hores al saló de Plens de L’EATIM de Jesús Pobre. 

9.-La propera reunió serà el dijous 12 de febrer a les 22h. al Centre Cultural de  Jesús Pobre.. 

Jesús Pobre, 15 de gener de 2009.

SABEM COM CORREM?.

Fa uns dies ja vam parlar un poc de com hauríem de córrer, de com hauríem de moure els braços, hui veurem com movem les cames. Resulta que tots sabem córrer, ningú ens ha ensenyat només hi hem hagut de començar i ja esta, és paregut a caminar però donant bodets, com és una cosa natural és possible que no ens hàgem adonat del que fan les nostres cames. Si ho pensem un poc és una successió de bots, si ens fixem primer recolzem i després tenim una fase en què no toquem el sòl, com si volàrem. 

En un principi prenem contacte amb el sòl, amortim el colp i ens recolzem utilitzant la nostra força per a impulsar-nos cap avant i cap amunt. Després tenim la fase de vol que comença en el primer instant que deixem la superfície de la terra i finalitza quan prenem contacte amb ella.

Una vegada en l'aire ens comportem com un projectil i el nostre  centre de gravetat  descriu una paràbola. No podem modificar la nostra trajectòria ja que no tenim punt de suport contra el qual exercir força, per la qual cosa estem subjectes només a la força de gravetat i a la resistència aerodinàmica.

I com ens afecta açò? Resulta que si la paràbola que realitzem és massa alta, tindrem una elevació en vertical que ens farà gastar massa energia cap amunt en compte de cap avant, per la qual cosa perdem velocitat horitzontal que és la que ens interessa, amb el problema afegit que provoquem un impacte contra el sòl innecessàriament gran, quan tenim este defecte solem dir que el corredor va “botant”.

Contrari a açò, si la paràbola és massa baixa, la distància aconseguida en cada camallada serà curta, la qual cosa no permetrà desenrotllar la nostra velocitat de desplaçament òptima. A este defecte comunament se'l denomina com córrer "assentat".

Immediatament sorgix la pregunta: Quina és la paràbola ideal?. No hi ha una única paràbola ideal, sinó una gamma d'elles, cada una ajustada a les característiques mecàniques de cada atleta i relacionades a les diferents velocitats de desplaçament.

És molt difícil que podem modificar eixa paràbola però si que hi ha algunes coses que si que devem tindre en compte com per exemple la freqüència dels nostres passos.

La Freqüència està principalment determinada per l'activitat del Sistema nerviós.

Hi ha estudis en fondistes de classe mundial que ens diuen que utilitzen una freqüència que oscil·la entre 180 i 190 passos per minut. Així mateix van observar que la dita freqüència es mantenia dins de l'esmentat rang per a les distintes velocitats de desplaçament, i que eixes velocitats s'ajustaven pel llarg del pas. Per tant, és interessant córrer dins d'eixe rang, ja que la paràbola de vol pren una altura òptima, promovent un suau aterratge contra el pis. Açò és prou senzill de comptar (només necessitem el crono), i practicar, sobretot durant els treballs de carrera contínua, de manera que amb el pas del temps la dita freqüència estiga automatitzada.

Açò ens porta a fixar-nos en la longitud de la nostra camallada, ja que si aconseguim acostar-nos a les 180 camallades per minut només ens queda aconseguir una camallada un poc mas llarga.

Però açò, és molt difícil ja que depén de la força de les nostres cames o siga de la nostra preparació física. És inútil tractar de córrer amb una camallada d'un llarg major al qual estem preparats, ja que açò només generarà un cansament muscular precoç, i en pocs instants tornarem a la longitud adequada al nostre nivell d'entrenament. Afortunadament, podem Millorar notòriament la longitud de pas, fonamentalment amb treballs de Costes, així deurem patir un poc amb les sèries costera amunt, ja parlarem pròximament de les costeres.