IN MEMORIAM

diumenge, 28 de setembre del 2008

¡Haile de llegenda: trenca el mur de les 2h 04.





Allò que s'ha promés era deute i Haile Gebreselassie a complit, per primera vegada s'ha baixat de les 2h 4 m, i amb 27 segons menys ens a deixat el rècord mundial en 2 hores, 3 minuts i 59 segons, als mortals només ens queda aplaudir i fer una reverència a este etíop de 35 anys que s'atrevix a córrer una marató a 2 minuts i 56 segons el quilometre, en fi si algú vol veure'l en http://www.universalsports.Com/ podeu veure tota la marató, és increïble.


Preguntat pels seus nous objectius, va assenyalar "potser" aconseguir la marca de 2 h 03:30. "Però el meu major adversari és la meua edat", va bromejar l'atleta de 35 anys, en una roda de premsa després de la carrera. L'etíop va tornar a afirmar este cap de setmana que Berlín, on se celebrarà el pròxim campionat del món d'atletisme, era una ciutat que li donava sort. "És com a casa", va dir al diari Frankfurter Allgemeine Zeitung del diumenge.


De les nou maratons que ha disputat en la seua carrera, Gebreselassie ha guanyat sis, entre ells Dubai al Gener. En els últims Jocs Olímpics, l'etíop no va voler defendre les seues opcions, tement la forta humitat i la calor excessiva, a més de la contaminació.
Però el maratonià es nega a dir quan posarà punt final a la seua carrera esportiva. "qui dóna la data de la seua retirada ja s'ha retirat de cor", va indicar poèticament el diumenge.

A Berlín, Gebreselassie va superar els kenyans James Kwambai (2 h 05:36.) i Charles Kamathi (2 h 07:48.)


Entre les dones, també ha sigut una gran carrera l'alemanya Irina Mikitenko es va imposar sobre l'asfalt berlinés amb un temps de 2 hores, 19 minuts i 19 segons, cal dir que és la quarta millor marca de tots els temps, després d'haver guanyat ja la marató de Londres a l'abril. Mikitenko va ser baixa en els Jocs Olímpics de Pequín per una lesió en un peu.
Si veiem els temps dels guanyadors veiem que Berlín és una marató molt ràpida i si sumem els temps dels guanyadors, el masculí i el femení veiem que les marques de hui inclús sent extraordinàries són el segon temps de sempre. Sumant el temps de Gebrsellassie i Mikitenko s'obté un temps de 4h23'18". Però en la marató de Chicago 2002 es va córrer lleugerament mes ràpid amb Khalid Khannouchi (2h05'56") i Paula Radcliffe (2h17'18") per a un total de 4h23'14".
Són dades curioses.

dissabte, 27 de setembre del 2008

PLOU.

Ja estem en el primer gran cap de setmana de Marató, ja sabreu que demà es corre a Saragossa i Berlín així cal estar atents als resultats, Saragossa a veure si aconseguix col·locar el seu Marató entre les mas ràpides d'Espanya i Berlín per si aconseguix establir una altra millor marca mundial, un xicoteta ullada a la seua història ens diu que en este esdeveniment s'han millorat i trencat en els anys recents, en cinc ocasions el rècord mundial: 1998, el brasiler, Ronaldo Desousa Costa, amb 2:06'05"; 1999, la kenyana Tegla Loroupe, amb 2:20'43"; 2001, Naoko Takahashi, de Japó, amb 2:19'46"; 2003, Paul Tergat, de Kenya, amb 2:05'55" i el rècord mundial actual de l'etíop Haile Gebrselassie, de 2:04'26", impost en l'edició anterior del 2007.


Millor escenari impossible, però nosaltres ens enfrontem a un cap de setmana complicat si volem continuar entrenant, la pluja pareix que no deixarà de caure pel que haurem de tindre paciència i utilitzar estos dies per a realitzar alguns exercicis complementaris, una altra cosa que podríem fer seriosa repassar eixos errors que solem cometre.
El món del corredor (en general, de tot l'esport) està ple de falsos mites que, en algun moment, algú va començar a donar per vàlids. Per a acabar amb algunes d'estes perjudicials teories, et mostre unes quantes mentides perquè córregues pel camí de la veritat.


TRANSPIRAR APRIMA.

És un clàssic… però pot resultar molt perillós. Pareix que tot el món ho sap, però encara resulta freqüent observar esportistes entrenant amb excés de roba o prendes no transpirables.

Efectivament, quan transpires, perds pes. Però el recuperes immediatament, al reposar els líquids (imprescindibles per a la teua salut i el teu rendiment) que has perdut amb l'excessiva sudoració. El resultat és que has sotmés al teu organisme a un sobreesforç i has limitat la teua capacitat física sense obtindre res a canvi. Més inclús, forçant la sudoració, afectes el teu correcte estat d'hidratació i faces perillar la teua salut, però no perdràs ni un gram de greix.


LES DOLORES MUSCULARS DESAPAREIXEN PRENENT AIGUA AMB SUCRE.


Tots hem sentit eixe dolor muscular hores després de realitzar un exercici intens o prolongat fora d'allò més habitual.

Per fortuna, és una lesió passatgera sense majors complicacions. El millor és previndre la seua aparició, iniciant els nous exercicis de forma progressiva en intensitat i duració. Però l'aigua amb sucre no servix per a res.

Esta "solució" es deu a l'antiga explicació que justificava estos dolors en l'acumulació de cristalls d'àcid làctic en els músculs darrere d'un esforç intens, que provocaria dolor a l'articular i al pressionar en la zona afectada. Estos cristalls desapareixerien al fondre's i ser arrossegats per la sang que passa pel múscul, per la qual cosa es recomanava prendre aigua amb sucre (a vegades amb llima) perquè eixos cristalls desaparegueren o inclús no arribaren a formar-se.

Però a l'extraure fibres musculars a un subjecte després d'un exercici intens, per mitjà de biòpsia muscular, no s'han pogut trobar mai cristalls d'àcid làctic. Els estudis també han comprovat que el lactat ix prompte del múscul i va a la sang, on és eliminat en els minuts següents a l'exercici, en un procés que s'ha completat en menys d'una hora. Estes i altres evidències han fet que la teoria dels dolors punxants provocades per acumulació de cristalls d'àcid làctic haja quedat obsoleta.

Llavors… què els ocasiona? Les investigacions pareixen indicar que estan causats per la pràctica d'exercicis en què predominen les contraccions excèntriques, que són aquelles en què el múscul s'acurta a mesura que desenrotlla tensió (per exemple, en una assentadeta, quan paixens).

Este tipus de contraccions genera tensions molt elevades en el múscul, la repetició del qual en una persona no entrenada provoca microruptures en les estructures musculars.Per això, genera més dolors baixar escales que pujar-les.

Si no estàs molt ben entrenat, has de moderar els esforços en què es realitza una intensa contracció excèntrica, com els bots o les "fases negatives" dels exercicis de pesos.
Bueno és hora d'anar a esmorzar i com un bon entrepà de truita amb formatge i una bona cerceça m'espera i recuperar-se és important vos deixe de moment.

dimarts, 23 de setembre del 2008

TARDOR, TEMPS DE MARATO.

Una altra vegada estem en temporada de maratons, a començad la tardor i això significa Berlín, Nova York i moltes mes, de moment el pròxim diumenge comencem per Berlín i Saragossa.
La Marató Expo Saragossa El Corte Inglés, que es disputa diumenge que ve, vol fer història convertint-se en un dels traçats més ràpids del circuit nacional de la distància. Enguany s'ha modificat el traçat, és més pla que el de la passada edició i comptarà amb un desnivell màxim de 49 metres.
El gran objectiu de SMM, que és l'empresa organitzadora, és rebaixar els registres de la primera edició. L'any passat els kenyans van dominar la prova masculina. Peter Korir va guanyar a Hosea Kipiego amb un magnífic crono de 2.12.31, mentres que en la categoria femenina Elena Moreno va guanyar a la local María José Pueyo amb 2.37.40.
El circuit s'ha modificat respecte al de l'any passat i serà un homenatge a l'Ebre, que es travessarà en diverses ocasions. La carrera organitzada per Expo Saragossa Empresarial comença a les nou del matí en el parc Gran i acaba en les voltants de l'Expo. S'evita el prolongat ascens final de l'any passat des del Pont de les Fonts fins a la meta en el parc Gran i en esta ocasió, els quilòmetres finals es disputen per l'Actur i L'Almozara.
Com hi haurà una gran participació de corredors valencians, en la setmana que ve sabrem si Saragossa serà un referent en la marató a Espanya.
I que dir de Berlín, si hi ha una marató ràpida esta és la de la capital alemanya, els dos últims rècords del món s'han realitzat allí, es podria dir que és la marató de la tardor, si algú vol córrer ràpid deu estar el diumenge que ve en Berlín, els que han estat allí diuen que l'alé del publique no cessa en cap metre dels 42195, i que els últims 400 són un verdader espectacle si afegim que enguany es va a intentar batre el rècord del món i si apuntales açò ho diu dijous passat l'etíop Haile Gebreselassie , que podia millorar el seu rècord del món de marató a Berlín, on va establir el millor crono mundial de la distància en 2007.
"Estic convençut que puc batre el meu rècord del món si les condicions meteorològiques són favorables", va assegurar Gebreselassie, que ha establit durant tota la seua carrera 25 rècords mundials.
Recordat que el rècord esta en , en 2 hores, 4 minuts i 26 segons.
En fi un cap de setmana en què torna la MARATÓ.




diumenge, 21 de setembre del 2008

JA ES TEMPORADA DE MITGES.



Ja fa setmanes que estem corrent Mitges Maratons però per problemes amb la "xarxa" no hem pogut col·locar les classificacions.
Este dissabte ja podem donar per començada la temporada de Mitges, i l'hem començat amb tota una clàssica, La Mitja d'Alcalans, podíem dir sense equivocar-nos que és un circuit dur però al mateix temps molt divertit, vam passar per tres pobles diferents, i molt bonic amb paisatges que podem disfrutar si el nostre ritme no és excessiu.
Així que amb el menjar en la gola ens vam posar a córrer a les 17,30 jo pense que amb massa calor però hi havia opinions per a tots els gustos, Sue molt.
De Pego érem 7 corredors, un numere mes que considerable tenint en compte que la temporada acaba de començar, tots pensant ja en Marató, per a la majoria era la primera mitja de la temporada i es notà en els temps però la Marató de València esta inclús lluny, excepte per a Carmen i Vicent que correran una Marató a l'octubre.
També ressaltar que vam pujar al podium, Carmen primera absoluta i Vicent tercer en veterans B, tot un èxit.
Ací estan els seus temps:
SALA FERRER, CARMEN 1:28:41
COMPANY PUIG, PASCUAL CARLOS 1:31:13
SALA GONZALEZ, VICENTE 1:36:16
MAS SISCAR, FERRAN 1:36:16
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 1:43:34
SENDRA FRANQUESA, VICENT 1:43:34
VICENS PASTOR, FERNANDO 1:46:14

SOCORRO, Què ÉS L'ADREÇA IP?




Fa dies que no podem entrar en la "xarxa", dies en què el meu adorat portàtil no troba una adreça IP i dies en què jo no puc esbrinar que és una adreça IP, si per alguna casualitat ma portàtil trobava eixa adreça no sàvia qual era la "mastegara de subxarxa" i al final resulta que tot el problema estava en el "firewall" del meu "Panda" que és un antivirus, que podem dir que s'estava extralimitant en les seues funcions, tot un problema augmentat per la quantitat de sigles amb què ens manegem.
Resumint tornem i espere que no tinguem mes interupcions.

diumenge, 14 de setembre del 2008

PA LIQUID.


Ja que tots bevem cervesa estarà bé que donem alguns apunts del que és la cervesa, de com pareix que es va descobrir i de com a arribat als nostres dies, mes avant ja veurem si realment ens ajuda o no en els nostres entrenaments.

La cervesa és una beguda alcohòlica produïda al fermentar, sense destil·lar, sucre en un mitjà aquós. El sucre per a la solució que se sotmet a fermentació s'obté generalment de cereals maltatges.

Concretament, la cervesa comuna a Occident s'obté d'ordi maltat i del llúpol que és usat com a aromatitzant, agregant també el seu sabor amarg.
La cervesa s'obté de l'ordi, a l'arreplegar-lo es mol en molins, després s'introduïx aigua a un barril i es fica l'ordi, després d'unes hores, comença a pujar la temperatura i s'introduïx el rent de la cervesa: Saccharomyces cerevisiae (fong microscòpic). Amb l'augment de la temperatura es produïx el creixement del rent i esta amb el seu metabolisme fermentativo produïx alcohol a partir dels sucres de l'ordi maltat i al final, després de tot el procés, l'única cosa que ix del barril és la cervesa llesta per a beure's.
La invenció: cervesa i pa.
L'home va domesticar els cereals entre el 10000 ad C i el 6000 ad C en la zona de Mesopotàmia. És llavors prou probable que tant el pa com la cervesa fossen descobertes al mateix temps.

Només és una qüestió de proporcions: si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa.
Els rastres més antics que testifiquen l'existència de panificació i de cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però seria ociós buscar una filiació amb procediments idèntics descoberts en la resta d'Europa.

És precís llavors creure que la cervesa es va descobrir o va inventar en molts llocs del Mediterrani i d'Europa de forma prou simultània.


Cervesa com a aliment.
Originàriament és necessari concebre la cervesa com un aliment que oferia dos avantatges bàsics. En primer lloc, permetia un ús més mesurat d'un ingredient no molt fàcil de cultivar al principi.

En efecte, era més fàcil fer molta cervesa amb un poc de gra que molt de pa amb la mateixa quantitat de gra.

De fet, moltes cerveses es van fer remullant pans fermentats, olles en aigua i deixant fermentar la mescla. La cervesa es xuplava amb canyes per a evitar trobar-se amb grums de pa.

En segon lloc, la fermentació produïa alcohol i desinfectava l'aigua oferint així una beguda neta de contaminació bacteriana. No en va, en llocs com la República Txeca, s'anomena a la cervesa fins hui "pa líquid".
Que interessant no?

La cervesa li guanya al vi.

Desprès d'uns dies sense poder entrar en Internet, tornem a estar en la xarxa, lo primer serà parlar un poc del nostre sopar dels divendres.
Ens vam reunir, vam sopar i per damunt de tot vam parlar de carreres, de moltes carreres, una de les conclusions a què vam arribar és que la gran cita serà la Marató de València i pareix que va prenent forma la possibilitat de formar un any mes un "autobus" que intentara portar fins esbossa de meta al major numere possible de corredors però enguany ja estàvem parlant de fer-ho en 3 h. 30 m. i això ja són paraules majors, cal córrer a 5 minuts el quilometre i açò ja és córrer.
Trobem algunes coses curioses, per exemple la gran quantitat d'entrepans vegetals que es van demanar, caldrà posar atenció a esta dada i intentar saber el motiu. Important va ser també la quantitat de cervesa que es va beure, no vaig comptar les botelles però en la pròxima ocasió les comptarem, un altra dada interessant i curiósa, no es va beure vi i este és un problema que caldrà solucionar a poc a poc, ja sabem que la cervesa és l'estrela de les begudes per als corredors i que qualitats no li falten però cal trencar una llança a favor del vi que també té els seus avantatges.
En els pròxims dies veurem el que ens dóna la cervesa per a despres veure que ens oferix el vi.
Un altra dada, de moment no hi ha ningú amb idea de baixar de les tres hores però les "maquines" no es van presentar, i els que estàvem allí, inclús comptant amb l'ajuda dels "gin tonic" no ens vam atrevir, ja veurem en vinents sopars.

diumenge, 7 de setembre del 2008

UN DIVENDRES AL MES, SOPAR.

Pareix que va prenent forma el costum d'un divendres al mes reunir-nos per a prendre un lleuger sopar i poder xarrar de la nostra aficcion, la carrera a peu, pareix també que és Arbona qui s'encarrega de moure els fils pa què vaja prenet forma esta saludable costum.
El lloc ja el coneixem tots, el Bar Balbino, el sopar també un entrepà o algun plat combinat acompanyat per una bona ensalada i regat amb vi i cervesa, sol guanyar la cervesa.
No és una reunió de Dorsal 19, ni tan sols de C.E. Ambra, no anem hi ha triar president, ni xunta directiva, ni cap tipus de càrrec, ni posarem quotes per a res, ni organitzarem cap carrera només anem hi ha parlar de córrer, si que parlarem de carreres, d'entrenaments, d'on pensem anar a córrer les pròximes setmanes i quan arribem al café i tal vegada a les copes quan el nostre sentit comú començe a deixar de ser-ho llavors parlarem de les marques que pensem fer, imaginarem fantàstiques carreres, els quilòmetres els passarem molt ràpids i els nostres rivals deixaren de ser-ho perquè el nostre estat de forma sera tal que les nostres marques cauran com per art de màgia, això si, tot açò assentats en una taula de bar amb un café o un gin-tonic.
I si estes trobades dels divendres els trobes masa relaxaes i eres dels que pensa que on millor es xarra de carreres és corrent, si penses que la millor forma de deixar sense paraula al teu interlocutor és accelerar el ritme fins a deixar-lo sense aire, llavors prepara't perquè prompte començarem les eixides dels diumenges, així que comença a entrenar per a poder realitzar entre 12 i 20 km al ritme que vullgues i si no saps com fer-ho vine el pròxim Divendres al Bar Balbino a les 21,30 o mes tard si només vols prendre café i preguntau i segur que algú teu dirà.
No ancara quin nom prendran els sopars d'eixe divendres de cada mes però si estes interessat ja ho saps acudix.

dijous, 4 de setembre del 2008

CONSELLS - Menys quilòmetres i més resultats

     Molts de nosaltres ja estem pensant en marató i com va sent costum ja comencem a pensar en els plans d'entrenament, fem els nostres plantejaments aprofitant el coneixement que hem anat adquirint en temporades anteriors, i mes o menys els duem a terme, la setmana passada ja vam escriure un poc sobre els errors que podem cometre en els entrenaments però esta vegada vull anar un poc mas lluny, i estar en contra sobre la llegenda que tenim els corredors de Pego, es diu, es comenta i és possible que siga veritat que en la Vall de Pego és on els maratonians mes quilòmetres fan, on les sessions d'entrenament i sobretot les eixides dels diumenges són mes llargues, i jo des d'ací vull posar un poc el fre.
     M'explicare, el mateix objectiu de marca en la marató es pot aconseguir per diferents vies. Aplicant distints mètodes d'entrenament s'arriba al mateix lloc.
     Hi ha tants mètodes d'entrenament com a entrenadors. Uns els basaran més en la càrrega de km, altres en la qualitat dels mateixos. Un corredor pot fer uns 100 km a la setmana (amb màxims de 110 i mínims de 85) per a baixar de 3 hores en la marató, però això només li permetrà entrenar llargs rodatges i necessitarà almenys sis dies a la setmana.
     Un altre corredor aconseguix la mateixa marca entrenat 5 dies a la setmana, amb una mitjana de 75 km setmanals, amb pics de 85 i valls de 65. Però encara es pot arribar més lluny, es pot aconseguir baixar de tres hores en la marató entrenant la carrera a peu quatre dies a la setmana i un més de bicicleta de muntanya.
     Quan parlem amb els nostres companys i ens diuen els entranaments que fan, els quilòmetres setmanals que realitzen podem afirmar que la gran majoria dels corredors aficionats estem sobreentrenats.
     I quan competim en marató, els nostres resultats estan molt per davall de l'esforç i la dedicació emprada en la seua preparació. Per a preparar una marató no sols és qüestió d'entrenar, sinó que també s'ha de descansar prou per a assimilar els entrenaments.
     Cal continuar realitzant les labors quotidianes amb normalitat. Com la gran majoria treballem, inclús molts han d'atendre a la seua família, res d'això s'ha de descuidar.

Per tot això considere que és molt important traure-li el màxim profit a l'entrenament dedicant-li el mínim temps possible. Els populars hauríem de concentrar els nostres entrenaments en pocs dies., de tal manera que puguem traure-li el màxim rendiment amb la mínima dedicació.
     Alguns corredors necessiten cinc dies, la majoria entrenen quatre i els que comencen o busquen objectius senzills no necessiten més de tres dies. El nombre de dies setmanals d'entrenament estarà en funció del nivell de forma de cada corredor i dels seus objectius.
     L'important és no sobrecarregar massa cada dia d'entrenament i buscar un equilibri, treballant el que el corredor realment necessita en cada moment de la planificació.      Així, quan han de fer molts exercicis complementaris els rodatges han de ser menys llargs i més suaus.
     Un dels errors més generalitzats entre els corredors aficionats és el d'aplicar directament a la seua preparació, el mètodes d'entrenament dels corredors d'elit.
     Açò ens ha portat a molts a realitzar grans barbaritats.
     Quants de nosaltres no hem seguit amb els ulls tancats alguns entrenaments publicats per grans maratonians. Quan este diu que dos diumenges abans de la marató realitzava una tirada llarga de 30 km. Ja tots consideren que és necessari realitzar eixa quilometrada per a estar preparat per a la marató. En el que ningú es fixa és en el temps que tardava eixe corredor d'elit a fer-ho. Normalment 1 h 45'. Este realment era la dada important i la que s'hauria de traslladar.
     Un altre exemple és el del quilometratge setmanal. Els corredors d'elit poden oscil·lar entre els 160 i els 220 km setmanals. Este variarà en funció del seu mètode, de les seues qualitats, del seu grau d'assimilació, de la seua genètica, del temps que porte en l'elit, de la seua edat, etc.
     En qualsevol cas són corredors professionals que viuen d'això i dediquen tot el seu temps a entrenar i a descansar. Seria una barbaritat que un aficionat que treballa i que no viu d'això intentara imitar-los, encara que anara a ritmes molt més lents.
     No és fàcil entrenar-se a soles i bé, però el consell és senzill. Aplicar el sentit comú a l'entrenament i procurar descansar més que córrer.
     Hi ha diverses teories sobre els quilòmetres que devem realitzar per a preparar una marató, vos presente una que crec que és prou realista per a nosaltres els corredors populars.
     Estos quilometratges setmanals són mitjanes en una planificació d'uns quants mesos.
     És a dir, són efectius si es realitzen durant uns quants mesos i sempre que hi haja una base mínima de preparació.
     Una planificació mínima adequada pot durar entre quatre i sis mesos.
     Açò no cal confondre'l amb les preparacions específiques de 10 a 12 setmanes que es realitzen per a preparar una marató, quan prèviament s'estaven entrenant per a distàncies més curtes.
     En este segon cas els km suficients es referixen a les setmanes de treball específic per a la marató.
     No és tan important realitzar massa km cada setmana com haver entrenat de forma regular durant uns quants mesos seguits. El millor és ser prudent i molt regular. En la marató, es comencen a obtindre resultats quan es porten diversos anys d'entrenaments consecutius i sense parades massa llargs.
     Estos són alguns exemples:
Per una marca de 3 hores serien suficients i aconsellables uns 75 km. A la setmana repartits en 5 dies podent arribar alguna vegada com màxim als 85 i no baixar dels 65, i no seria aconsellable arribar als 100 km. Un altre exemple: Una marca de 3:30, es podria realitzar amb 65 km. Setmanals i amb 4 dies amb un pic màxim de 75 i un mínim de 55 sense passar mai dels 90 km.Per a fer 4 hores en teoria amb 45 km setmanals hi hauria suficient i els repartiríem entre 3 o 4 dies, podent arribar als 60 km però sense baixar dels 40, però arribar 80 ja seria excessiu.


    El quilometratge setmanal ha de realitzar-se en funció de l'objectiu proposat i el nivell de forma del corredor. Este és suficient per a realitzar la marca proposada. I pot oscil·lar entre un mínim i un màxim que dependrà de les qualitats físiques de cada corredor i de la seua capacitat de control mental.
     Segurament molts corredors que porteu anys corrents maratons penseu que són pocs quilòmetres, totalment insuficients per a arribar a aconseguir els objectius. Però és qüestió de provar i esperar els resultats.
    Els km a partir dels quals considere que son desaconsellables, fer eixos o més km en relació a cada objectiu és una barbaritat, resta més que suma en la programació de qualsevol corredor.
   És important descansar un dia entre cada dos o tres d'entrenament.
     No és aconsellable realitzar més de quatre dies seguits i és perillós fer dos dies seguits de sèries, pel risc de lesió.
     Quan s'han de fer tres dies seguits, la millor combinació és dos dies de rodatge amb un de sèries intercalat.
     Com veieu tot és qüestió de provar, sinó abandonem algunes vegades les velles sendes, mai trobarem les sendes noves.