IN MEMORIAM

dijous, 26 de novembre del 2009

¡JA TENIM JUNTA DIRECTIVA!

Molts de vosaltres vos estareu preguntant com quedá aquella Assemblea General que es va fer?, Es va triar una junta directiva?, Quins seran els seus membres?, es va decidir un poc més?



 Pues si, vam celebrar l'Assemblea General, va ser una reunió divertida i entretinguda només dir que vam començar la reunio en les dutxes i que quasi tots els que vam assistir ens vam despullar i encara que no ens vam dutxar si que ens vam provar les talles del nostre nou vestit d'atletisme que espere ens ajude a aconseguir les metes que ens proposem, per descomptat lleugera si és.



Com ens sol passar quasi sempre se'ns escapa la nit parlant de carreres i d'entrenaments encara sort que al final vam triar president a Ferran Ferrando, encara que l'haguera preferit que fóra un corredor en actiu el que ens representara, pero jo pense que en la Volta de la Marina ja el tindrem, perquè espere que Ferran ja siga un president corredor i així se'ns passa la nit explicant com serien els xandalls i les camisetes d'atletisme, bo també vam parlar de la mitja de Gandia i de com l'afrontaríem.
Ah quasi se m'oblida, este divendres passat ens vam reunir i es forma la Junta Directiva que ens va ha representar, com ja he dit abans el president és Ferran Ferrando, però també tindrem vicepresidents, si, si dos vicepresidents com el govern espanyol i és que estem a la ultima, tindrem vicepresident 1r i 2n, i seran Pascual Sendra i David Camps encara que no quedá clar qui era el 1r i qui el 2n però dóna igual, el sou serà el mateix per als dos.
I ull! Tindrem també Tresorer, el que s'encarregara de controlar qui a pagat la quota i qui a pagat els xandalls i les equipacions, encara que també ens dirà qui no ho ha fet, i qui serà eixe valent?, pues no serà un altre que el nostre Carlos Briones, que ja deu estar mà a l'obra, la que li espera.
Però, no seria una Junta Directiva sensata si no tinguera a algú que s'encarregara de prendre nota del que es decidisca, quan es decidisca, i ho tinguera apuntat en una acta i per a això fa falta un secretari que per ara serà Vicent Sala, que esperem que no tinga molt de treball perquè serà senyal que tot va normal i que no cal prendre moltes decisions.
Si pensàveu que ja estava tot esteu molt equivocats, perquè la Junta Directiva de Dorsal 19 tindrà també dos vocals, Picayna i Paco Ceresola, no em pregunteu que faran els vocals, perquè jo només se'l que van a fer el tresorer i el secretari perquè el president, els vicepresidents i els vocals com en totes les juntes no tenen una tasca especifica, així que no es pot concretar més, i és que la Juntes Directives són així.

Encara que parega mentida, però alguna cosa vam traure en clar per exemple i perquè no servisca de precedent vam decidir que el menjar del dia 3 de gener del 2010 serà en el Bar Zorrilla, com veieu les Juntes Directives si que servixen per a alguna cosa i encara que em pareix que vam decidir alguna cosa mes no em recorde en estos moments perquè el secretari encara que portava paper i bolígraf no els utilitza.


I així van transcórrer les primeres reunions de la Junta Directiva que ens va a “dirigir” en la temporada 2009 – 10.


P.D. També vam decidir que el dia 8 de novembre eixirem a córrer, per a després anar a esmorzar tots junts.


Postdata a la postdata: l'horari serà més o menys el que seguix, esmorzar a les 9,45 sense saber de moment el lloc. 
A les 7,15 concentració en les pistes per a eixir a les 7,30 a realitzar 25 km. (només valents). 
A les 8,00 concentració en les Pistes per a eixir a córrer a les 8,15 per a realitzar o treball de sèries en les pistes o disfrutar corrent durant 12 km. (sols atrevits encara que també valents).
Així que ja ho sabeu.

Eixa serà la nostra nova Junta Directiva que segur tindrà fallades però de moment jo només veig una molt evident i és la falta de “maquines”, no tenim a cap sub-3 hores i esta mal que els que estan ho siguen almenys en els pròxims anys una altra carència que li veig és la falta de dones, elles sabran perquè no estan. 

dimarts, 24 de novembre del 2009

III MARATON DE ZARAGOZA I BAY.

Diumenge 22 de novembre de 2009, dia de la marató. Comentar que estic allotjat en l’hotel Melià de Saragossa a uns 100m de la Meta i Eixida en el Passeig Independència. 



A les 6:00h del matí esmorzar i una altra volta a dormir, fins les 7:45h que sona el despertador una altra vegada. A les 8:20h vaig a l’eixida amb un temps espectacular i una briseta fresqueta però res de res de fred ni d’aire, a les 9:00h del matí Abel Antón i l’Alcalde donen l’eixida a la III Maratón de Zaragoza. A les 8:55h decideixo anar fins la Mitja Marató a 4:00 el km i vore com estic a partir del km25.


Parcials de la meva XXIX Marató de Saragossa 2009:


5km: 19’52”. 10km: 19’42” (39’35”) 15km: 19’58”(59’33”) 20km: 20’03” (1h19’36”)


Mitja Marató: 1h24m23sg. 25km: 20’12” (1h 39’48”) 30km: 20’28 (2h00’33”)


35km: 20’51” (2h21’24”) 40km: 20’40” (2h42’04”) *4’15+4’12”+1’11.


TOTAL: 2h 51m 42sg a 4’04” el km. Lloc General: 45 de 1254 atletes.
Guanyador masculí: Zerihum Ambaye de Etiòpia amb 2h17m38sg
Guanyadora femenina: Luisa Larraga de Saragossa amb 2h53m55sg


Comentari: la marató de Saragossa 2009 es plana, però amb 4/5 tobogans, pujadetes de ponts tipo el del Safari al Verger, i al final un poc de calor. La meva opinió segueix sent que la Marató de València es més plana i ràpida. Avui en el meu estat de forma en València o en San Sebastià parlaríem d’un temps de: 2h 50m 00sg.
He tingut la sort de fer tota la Marató amb dos atletes un de Madrid que ha vist el mur al km30 fent al final 2h55m i l’altre Eduardo Oñate atleta de Saragossa ciutat que ha segut un plaer i una referència en tota la carrera, informant-me de tot el perfil, les pujades de pont, els km i lo que anàvem a fer, en fi una sort. 
La marató perfecta anava a un ritme de 4’00” el km, però el Garmin portava un desfase de metres amb els punts km, al final el meu rellotge Garmin marcava: 42km500m i fent del km42 fins a línea de Meta: 1’11”.
Comentar que fins el km30 anava a 4’01 i desprès he decedit posar-me a 4’10” el km un ritme que anava més còmode, he notat la falta de km en les cames, ja que tan sols he fet un llarg de 30km en el mes de setembre (28 de setembre dia de Sant Miquel que tenia festa local). 
En fi, estic molt content de la Marató de Saragossa i si no me lesiono el 21 de febrer faré la XXX Marató de Valencia 2010 i la meua 30 Marató particular.

diumenge, 22 de novembre del 2009

TOREROS, TOREROS I TOREROS.


       Fa alguns mesos ja vam escriure alguna cosa sobre “Memento Audere Semper” i este diumenge ens veiem obligats a tornar sobre el tema, les sigles M.A.S. les hem tingut molt presents tots els que hui hem corregut, ja siga a Saragossa o a València, i és que hui tot Dorsal 19 hem sigut fidels a M.A.S. i com ja vam dir en el seu dia “Recordat d'atrevir-se sempre” i hui ens hem atrevit, hem sigut valents i hem sigut M.A.S.


Calia atrevir-se per a aconseguir en la marató de Saragossa 2: 51:41, si, calia estar allí i córrer, però ademes calia tindre la voluntat de voler domar eixos 42195 metres i és que això de Bay hui ens demostra que és un excel·lent domador de Maratons, el seu estat de forma segur que tindrà alguna cosa a veure però jo pense a estes altures que té mes importància el seu domini de la carrera que la seua preparació, coneix a la perfecció esta rara espècie de 42195 metres que cada vegada abunda més però que cada vegada costa més de controlar i Carlos la té dominada, molt bé. 
Molt bé Mestre.
Segur que demà  ens deixara el seu comentari amb tota la seua explicació que llegirem amb molta atenció.
Però també vam ser audaços els que vam estar a València, ens vam atrevir una setmana més amb una altra mitja marató, vam tindre el valor d'enfrontar-nos a eixos 21097 metres i ho vam fer sabent la temeritat que representava tornar a córrer després de Gandia, perquè era enfrontar-se amb la realitat de la mitja.


Perquè valent ha sigut Pascual Company, que deixar passar Gandia per a enfrontar-se a tots els 21097 metres, ha sigut decidit a l'anar a córrer a València sabent que la setmana passada haguera sigut fàcil baixar d'1 hora i 20 minuts, la seua marca de hui estic segur que a Gandia valdria 1:19, però era ací a València on havia de córrer i estar, perquè és ací on estan eixos 21097 metres, cal baixar a l'arena de la plaça per a torejar, i el torero ha d'anar on estan els bous i els 21097 bous estaven ací en este magnifique circuit que hem pogut disfrutar hui, les marques en altres places només ens deuen servir com a punts de referència i Pascual a sigut valent i a torejat amb mestria els 18 primers, i eixos tres últims han sigut autèntics Miures que si és possible han servit per a donar mes merite a la seua faena, sens dubte esta en el camí correcte, per als que allí vam estar dos orelles i cua per a Pascual, ara li toca decidir a ell en quina plaça vol eixir al coll.
I Carmen, no hauria de ser jo el que elogiara la seua carrera de hui, no seria just, però els tres Miures estaven allí per a tots i encara ens falta un poc de fons per a poder torejar bé als últims de la vesprada, en este cas del matí, però el seu tercer lloc ens hi ha de dir que ho estem fent bé.
Bo, arribem ara a un altre dels “mestres”, Vicent Sendra és el nostre “Curro Romero” , ix a torejar moltes vegades però només ens ensenya el seu art en les grans ocasions, cal seguir-lo en moltes carreres per a poder veure una gran faena, hui ens ha oferit unes xicotetes dosis del que és capaç de fer, ha dominat la carrera, en el terç de vares ens ha oferit uns pases de verónica i alguna que una altra chicuelina que ja ens indicaven el que ens esperava, inclús s'ha atrevit amb les banderilles i després amb la muleta ens ha mostrats uns “naturals” i algun “derechazo” que se'ns han posat els pèls de punta, amb l'estoc ha estat regular i només en els últims quilòmetres ha fallat, ha tocat os, i és que la marató esta encara llunt i la falta de fons s'ha vist en tots els nostres corredors i on cal entrar a matar bé és al febrer i allí col·locarem bé el bou, encara que este siga de 42195 metres.


Que dir de Mas, Ferran esta en una línia ascendent va millorant amb el pas de les setmanes, el seu objectiu era baixar dels 90 minuts i ho ha aconseguit, també ha patit en la part final però Ferran esta entrenant de forma conscienciosa i segur que sap que va pel bon camí, sap que despues de les molèsties en els bessons i dels atacs dels gossos la carrera de hui caldria  col·locar-la com un bon entrenament, ha realitzat una excel·lent carrera que ha de ser l'inici d'una sèrie de Mitges que li donaran la confiança suficient per a afrontar la marató amb seguretat.


Existixen en el món del toreig els anomenats subalterns, els encarregats de preparar el bou perquè el “mestre” realitze una gran “faena”, en la carrera a peu succeïx una cosa pareguda, si la setmana passada va ser Bay qui va exercir esta labor esta vegada ha tocat a Pascual Sendra i Vicent Sala, molt de merite té Pascual al realitzar dos setmanes seguides uns grans esforços, hem sigut els únics que hem pogut amb els tres Miures, i és que un subaltern no pot i no ha de fallar en la part final de la carrera.


I el nostre apreciat Alberto, ha vist els últims bous molt grans, li ha costat molt fer-se amb ells, la veritat és que espantaven però Alberto li ha posat molt de cor i a base d'acostar-se i estar molt prop de les banyes a aconseguit salvar la correguda, ha arriscat molt i ha estat prop de pegar alguna rebolcada, esta vegada a tingut sort, la marca de hui no li ha de preocupar massa, el seu objectiu ha de ser unicament la marató i tot el que siga baixar d'eixe ritme ha de considerar-se com a positiu, eixos 2 minuts són un marge acceptable.


Torero, torero i torero, així és com caldria cridar a Tony, si a Gandia va fer marca personal una setmana després ha tornat a demostrar que es troba en un estat de forma envejable, i com he dit abans era hui on calia demostrar l'estat de forma i ho ha fet d'una forma increïble, jo que he tingut la sort de córrer al seu costat durant la segona mitat de la carrera he pogut comprovar com és de consistent com a corredor de fons, ha sabut patir en la part final com molt pocs són capaços de fer-ho, i ha de dir que si bé a tingut un davallada en la part final no pot denominar-se com un rebentada, perquè ha pogut mantindre un bon ritme només uns segons per davall del ritme que portàvem en els últims quilòmetres, baixar només uns segons per quilometre quan ja has deixat totes les teues forces en la carrera és una cosa que té molt merit i que demostra que el seu entrenament va bé, però ara ha de parar atenció, té la forma i la velocitat necessària per a preparar i realitzar una bona marató i deuria oblidar-se per ara de la marca en Mitja i tornar a la relativa tranquil·litat de l'entremanent de la seua marató, si de la seua marató, i no canviar els seus objectius encara que els seues marques en mitja puguen indicar una altra cosa.
Com veieu, gran cap de setmana, grans marques de tots inclús dels guanyadors que s'han atrevit, amb el nostre permís, a córrer per davall dels 60 minuts i és que La Mitja de València ha sigut una gran carrera i l'any que ve quan les fallades d'organització amb els dorsals i les camisetes els tinguen solucionats va hi ha ser una gran carrera.


MARATON DE SARAGOSSA.


Carlos Siscar: 2:51:41.


MITJA DE VALENCIA.



Club
Psto oficial
DORSAL
APELLIDOS, NOMBRE
TIEMPO
SEXO
CATEGORÍA
MEDIA
1
133
107
COMPANY PUIG, PASCUAL CARLOS
1:21:33
M
VETERANO B
03:52
2
198
5.238
SALA FERRER, CARMEN
1:23:12
F
VETERANA B
03:57
3
273
308
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE
1:25:24
M
VETERANO D
04:03
4
548
360
MAS SISCAR, FERRAN
1:29:47
M
VETERANO A
04:15
5
690
5.092
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL
1:31:54
M
VETERANO C
04:21
6
741
396
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE
1:32:37
M
VETERANO A
04:23
7
742
5.242
SALA GONZALEZ, VICENTE
1:32:37
M
VETERANO D
04:23
8
763
436
WOODALL, TONY
1:32:53
M
VETERANO B
04:24

dijous, 19 de novembre del 2009

CONTÍNUA UN "GRAN" NOVEMBRE.


       Una altra vegada estem ficats en un altre gran cap de setmana, si diumenge passat vam estar disfrutant de la Mitja de Gandia i Elda, el pròxim se'ns presenta si és possible més interessant.
Per a començar tindrem la nostra primera marató de la temporada, si dic “la nostra”, perquè tots ens anem a alegrar si a Carlos li ix una bona carrera i tots també ens quedaríem un poc decebuts si no li isquera com ell desitja.


Per descomptat, que bon circuit té Saragossa, no l'havia estudiat amb anterioritat però he vist que és completament pla, esta vist que els organitzadors es preocupen que els corredors puguem córrer ràpid, sol podria fallar la climatologia que no ho farà enguany perquè les previsions ens donen un dia perfecte per a córrer inclús quasi no bufara el vent, així que el nostre Bay ho va a tindre tot en perfectes condicions, inclòs el nostre suport que espere l'obligue a baixar de les tres hores.
A València tindrem també una gran carrera, la Mitja Marató, sens dubte esta Mitja és una de les grans a la Comunitat Valenciana, si pensem en les tres grans,  a Riba-roja i Santa Pola cal afegir la de València. 


Igual que en la Marató de Saragossa els organitzadors han buscat un excel·lent circuit, seria molt complicat trobar un altre mas ràpid en la capital, les seues grans rectes amb molt poques revoltes el fan perfecte per a realitzar una gran marca, que segur s'aconseguirà perquè corredors hi haurà per a això.
El nostre club desplaçara fins allí una bona representació que segur ens portarà moltes marques que ens serviran ja de molt bona referència per a la marató perquè el seu circuit homologat fa que no perdem l'ocasió per a comprovar el nostre ritme de marató i és que va ser molt difícil mantindre's tranquil i no veure's enredat en l'ambient que segur existirà, això si, intentarem mantindre el cap el més fred possible.
Com veieu este “gran” mes de novembre continuara fent-nos disfrutar.

dimecres, 18 de novembre del 2009

BON FI DE SETMANA.

Com ja vam comentar en el seu dia, este mes de novembre va hi ha ser molt interessant de cara a tota la temporada, prova d'això és este passat cap de setmana amb les mitges de Gandia i Elda.
El nostre club va acudir en massa a Gandia i allí vam poder veure per fi a dos “grans” Dario i Enrique amb marques ja de bon nivell i és que els “valencians” devien aparéixer.


També amb menys de 90 minuts van estar Pascual i Fernando que van realitzar una bonica carrera aprofitant el bon dia que va fer per a córrer i realitzar una marca que els deu deixar ja satisfets amb vista  als seus maratons.
Vam tindre, després un altre grup el d'1:34, per a Vicent i Alberto un bon entrenament sens dubte perquè eixe ritme de marató cal picar-lo i el diumenge que ve ja es vora. Tony i Carlos són també una de les parelles de luxe d'este diumenge, Tony va córrer per fi per davall d'eixa línia tan difícil de creuar que són els 4:30 per km. i és que va comptar amb una llebre de luxe, Carlos, que degué treballar lo seu perquè si difícil és fer marca personal també ho és “obligar” que es realitze eixa marca, per a Carlos de totes maneres un bon entrenament de cara a la seua marató de Saragossa.


Amb 1:36 ens trobem amb David que pareix per fi haver-hi trobant el seu ritme amb mires a la marató, eixes 3 hores i 15 minuts són possibles i este és el camí.
Bona carrera per a Toni que va aconseguir el seu objectiu de baixar dels 100 minuts, el seu estat de forma va millorant dia a dia i és que el seu objectiu en la marató el té en les seues cames.


Amb una 1:43 ens trobem amb dos maneres d'afrontar la temporada, Laura intentant buscar la forma de ficar-se esta temporada una altra vegada en la marató, buscant temps per a aconseguir eixes 3 hores i 30 minuts que les haurà de suar però que sens dubte aconseguirà i Arbona que ve d'acabar la seua temporada del bolet i que acaba de baixar de les muntanyes per a començar a córrer a la recerca d'eixa marca personal, té camí per davant per a baixar d'1:35.


En més de dos hores ens trobem amb les noves incorporacions a este món de les Mitges, Pedro, Paco i Juan que ja saben el que és córrer eixos 21095 metres, que els degueren paréixer durs però al mateix temps també divertits i amb eixe bon humor és amb el que deuen continuar entrenant cap a dins d'uns mesos córrer per davall de les dos hores que ens marca la diferència entre el “joginng” i el “runinng”.


Però també vam estar a Elda, allí se celebrava el Campionat Autonòmic de Mitja Marató i Carmen realitza un bona carrera, sempre estirant de Yamilka Gonzalez excepte en l'esprint final en què la cubana va ser superior i va donar el subcampionat a Carmen, que deu estar orgullosa d'este mes de novembre perquè a la victòria en el Circuit de la Diputació de València ha d'afegir ara este subcampionat que té molt de valor veient contra qui tènia que lluitar.
 
GANDIA

IVARS DESCALS, DARIO 1:22:16.
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE  1:22:22.
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PAS  1:27:48.
VICENS PASTOR, FERNANDO 1:28:11.
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE  1:34:23.
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 1:34:23.
WOODALL, ANTONY JOHN 1:34:32.
SISCAR BAY, CARLOS  1:34:32.
CAMPS SENDRA, DAVID  1:36:58.
SERVE MILLET, JUAN ANTONIO 1:39:30.
PASCUAL PASCUAL, LAURA  1:43:14.
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE 1:43:49.
GARRIGOS PINA, PEDRO 2:01:48.
CERESOLA PIERA, FRANCISCO 2:03:35.
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA 2:09:07.

ELDA

Carmen Sala, 01:24:14.
Vicent Sala, 01:33:51


diumenge, 15 de novembre del 2009

ELS AMANTS DE LA MARATÓ.

      Hui, a l'acabar la carrera a Elda hem decidit, per casualitat, tornar a casa per l'interior en un tornada tranquil·la i assossegada per a poder observar l'interior de la nostra província i poder observar la gran quantitat de castells que tenim, hem vist el de Sax, el de Castalla, el de Concentaina i algun mes que no he pogut situar.
I en esta tornada a casa veient la nostra província i conversant sobre la carrera de hui i també de l'afició a la carrera a peu que tenim i veient l'entusiasme que tots hem posat, uns a Elda i altres a Gandia per a preparar la nostra marató, ens hem vist obligats a creuar per Alcoi i com un purna he recordat a eixe alcoià que tant vam seguir per tot el País Valencià, efectivament a Ovidi i la seu cançó “Els amants” mes que cantar com recitava eixe poema de Vicent Andres Estelles i és que Ovidi Montllor i Vicent Andres Estelles, un amb la seua veu i l'altre amb la seua lletra m'han recordat eixe amor que tenim els de Pego per la Marató.




I és que no hi ha en tota la Comunitat uns amants de la marató com nosaltres que feroçment l'amem del matí a la nit, tot açò ho pense mentres repàse les marques que conec de Gandia i és que es veritat també que han passat anys,  molts anys i que encara no entenem la marató com una cosa amable i pacifiqua i que necessitem la lluita, la rivalitat i com un vell huracà ens ajuntem i ens espentem per a córrer mes ràpid i quantes vegades no haguérem desitjat una marató mes educada però el nostre amor a la marató és brusc i salvatge, i que voleu que fem¡, ignorem els consells de les nostres famílies dels nostres amics i moltes mes coses, després rebentats i tombats en terra de qualsevol manera comprenem que som bàrbars i que això no pot ser i que no tenim ja edat, i tot açò i allò, i és que no hi ha en la Marina uns MARATONIANS com nosaltres, MARATONIANS com nosaltres s'han parit ben pocs.








Si voleu sentir a Ovidi ací teniu la cançó, ja se que el paral·lelisme és molt gran, quasi una còpia però és que esta vesprada hem passat per Alcoi.

dimarts, 10 de novembre del 2009

MES ENTRENAMENTS PA LES MITGES.

El diumenge passat a Xirivella vam assistir a un entrenament dels nostres corredors que van triar realitzar en la Mitja les seues sèries de 3000 metres, crec que és interessant que aprofitem esta ocasió per a canviar algunes impressions sobre esta forma d'entrenar.


Podem dir que les sèries de 3 km. són les que utilitzarem per a aconseguir que els nostres músculs siguen capaços d'utilitzar millor l'oxigene que els arribe, per a això, com vos imagineu ja, haurem de triar molt bé la velocitat a què cal fer-les i una cosa molt important en este tipus d'entrenament serà la recuperació.
Voreu, la velocitat a què deuríem córrer, com estem pensant en marató, convindria que estiguera entre els 20 i els 15 segons més ràpid per quilòmetre que el nostre ritme de marató, perque? pues a esta velocitat estarem acumulant un poc d'acide làctic en els nostres músculs i és açò el que ens indica com deuria ser ja la recuperació, la clau d'este entrenament, per descomptat deu fer-se corrent i segons anem agafant la forma o van avançant els mesos cada vegada deuria ser més ràpida fins a arribar al nostre ritme de marató ja en la fase final del nostre pla d'entrenament.
Si ho fem així, estarem habituant als nostres músculs a anar “menjant-se” el lactat que hem produït en la sèrie anterior. I és esta una característica molt important per al maratonià, des del moment que és capaç de tindre una velocitat en la marató en què pot eliminar un poc del lactat que va produint.




Fins ací tot pareix normal, però este entrenament perquè ens servisca per a la marató té els seus “secrets”.
Primer “secret”, la recuperació deu ser de 1000 metres.
Segon “secret”, no deurem augmentar la velocitat de les sèries, totes deuen fer-se al mateix ritme.
Tercer “secret”, la velocitat de la recuperació deu estar pròxima a la de la marató.
Quart “secret”, després del calfament sempre començarem amb un 1000 a ritme de marató.
Quint “secret” no fer més de 15 quilòmetres de sèries.
És un entrenament un poc diferent dels que estem acostumats, però en la marató quasi tot és diferent, sol busquem millorar una classe de velocitat, la que utilitzarem el dia de la marató, les altres les deixarem per a altres carreres.
Com veieu és una classe d'entrenament que ve bé en les Mitges, perquè si comptem els quilòmetres que necessitem, al final de l'entrenament estarem ja molt prop de la meta. 
Una altra forma d'entrenar en les Mitges.