Una solguda i brillant XXX Volta a Peu a Pego.

El dubte continuo és una cosa terrible, una malaltia que corroeix per dins. No es pot estar tranquil, és desesperant. Este pot ser l'estat de molts organitzadors quan estan a l'espera que se celebre la seua carrera.

Però saludem abans a tots els membres de Dorsal 19 que han pogut resoldre els seus dubtes organitzant la XXX Volta a Peu a Pego.

La determinació és la virtut que ajuda a l'home pa què amb la seua voluntat deliberada baja cap a una fi concreta i busque posar els mitjans per a aconseguir-ho.

Dorsal 19 podria ser un exemple de club de corredors valents i decidits. Varis són els punts que podríem ressaltar i que formen l'esperit del nostre Club.

Sabem el que volem. Dorsal 19 actua cercant sempre una fi o una meta, quan la troba la segueix i la persegueix fins que pot aconseguir-la.

Volíem la XXX Volta a Peu a Pego i actuem en conseqüència amb la nostra decisió. Ja sabem que triar és renunciar. Així que ordenem durant els últims mesos tota la nostra activitat d'acord a aqueixa elecció. La preparem i després ens llancem a realitzar-la sense tenir por al que ens puga succeir ara.

Dorsal 19 va perseverar en la seua decisió. El que val costa. Ser constant és dur, però molt valuós. Dorsal 19 va ser fidel perquè mai va perdre de vista la seua fi. Les dificultats ens van servir per a enfortir-nos i no per a desanimar-nos. I seguim l'exemple del metall que es tria per a fer una espasa, que es calfa i es colpeja per a donar-li forma, així les dificultats van forjar a Dorsal 19 per a traure d'elles com una espasa sòlida i brillant, una solguda i brillant XXX Volta a Peu , premi dels nostres esforçats corredors.

El triomf, si ho hi ha, mitjançant la nostra determinació, és la distinció dels clubs lluitadors. Els clubs resolts no naixen, es fan. Més val invertir una mica de temps a traçar una fi, triar els mitjans i decidir, que romandre tota la vida dubtant.

Però ens equivoquem contínuament. I en la XXX Volta a Peu ho hem fet en petites coses. No obrim tots els waters. Se'ns va ficar algun cotxe. Es van creuar alguns espectadors. Molts automobilistes no van saber tenir paciència. Algú va desviar i canvia les senyals que marcaven el circuit amb l'única fi que els corredors s'isqueren del circuit, gràcies que la línia blava va impedir que la gamberrada tinguera èxit. Se'ns van acabar les samarretes. La borsa del corredor era escassa i segur que existeixen molts petits detalls que ara no conec.

D'on vénen els errors? Moltes vegades, de les presses. Les presses es paguen cares, doncs després cal fer marxa enrere per a tornar on estàvem. Així perdem un temps preciós que crèiem haver guanyat però que només malgastem per culpa del apresurament.

Altres vegades, els errors vénen d'una falsa perspectiva. Considerem els assumptes, les coses, les persones, des d'un punt de vista equivocat. Llavors, no som capaços de tenir els ulls oberts, no podem analitzar les coses objectivament.

Entre els errors, alguns tenen conseqüències lleus. Hi ha altres errors, en canvi, que es paguen molt cars. Tots els corredors ja sabem diferenciar-los i calcular les seues conseqüències.

Per a prevenir-nos dels errors, fa falta una sana dosi de prudència. A voltes s'adquireix amb el temps, després de molts colps i enganys. Altres vegades s'aconsegueix des de la pròpia reflexió i l'ajuda dels “savis”, corredors madurs i assenyats que ens permeten distingir entre el que és evident, lo que és suposat, lo que és inversemblant i el que és una mentida plena de malícia.

També fa falta una actitud de sana crítica. Crítica, abans de res, cap a un mateix.

Sobretot, fa falta saber prendre distàncies de les coses. No es tracta d'un allunyament físic, sinó d'un allunyament emocional. Alguna cosa no és veritat perquè tots ho diuen, ni perquè està d'acord amb un “pensament dominant”, ni perquè ho repeteixen molts corredors. Alguna cosa és veritat simplement si correspon als fets. La qual cosa, cal dir-ho, arriba a ser sabut per pocs corredors i, per desgràcia, no sempre aqueixos pocs saben narrar els fets de manera objectiva i serè.

Per descomptat, seria també erroni concloure que no sabem gens de res. Hi ha coses sobre les quals sí tenim tots els corredors un coneixement correcte, basat en suposicions ben fundades o en l'experiència de cadascun. D'altres coses, en canvi, moltes vegades tenim només opinions més o menys imprecises.

Servisca per avui aquesta petita reflexió sobre la XXX Volta a Peu de Pego 2012, demà vindran les dades, les xifres, les classificacions i les imatges que ens ajudaren a realitzar una història del que ha sigut la carrera.