He
de confessar que
eixe matí de diumenge estava immers en la Pujada i Baixada a la
Marjal, i que només
quan ja s'acabava l'esmorzar m'assabentava que el rècord del món de
marató seria rebaixat. Per sort he pogut veure en internet la segona
mitja
marató.
Quan
es bat un rècord del món és una obvietat dir que ha estat
impressionant, però és que Kipchoge va estar impressionant, no
repassaré tots els temps de pas perquè són ja massa coneguts per
tots, però m'agradaria ressaltar la seua forma de córrer o el que
és el mateix la seua eficàcia mecànica.
És
obvi també que tots nosaltres deuríem d'imitar la seua tècnica de
carrera: una bona elasticitat, cap moviment lateral i sempre
espentant cap avant, quelcom que hauríem d'intentar automatitzar. El
maluc molt baixa, el peu que no ha de tocar el sòl per davant del
genoll, la genoll que no s'ha d'alçar molt. Esta clar el maratonià
que vullga córrer ràpid una marató ha d'espentar i ser eficient, i
la resta és pura teoria.
He
estat repassant molts articles sobre la seua preparació els seus
entrenaments i he arribat a la conclusió que no és un corredor molt
diferent de la majoria dels maratonians d'elit: S'entrena i viu en
Kenya junt amb molts altres corredors que realitzen el mateix
entrenament, i menja el mateix. La gran majoria de martonianos d'elit
fan la mateixa preparació, una càrrega d'entrenament molt elevada
però no impossible que esta adequada al nivell de cada u.
Però
Kipchoge té un palmars increïble i és fàcil que siga el millor
maratonià de la història, llavors on radica la diferència? El seu
entrenador i el saben el que necessiten, saben el que els fa falta
per a millorar, saben on estan els seus errors i es dediquen a
corregir-los.
És
veritat que hem vist sessions d'entrenaments increïbles però són
entrenaments que fan la majoria de maratonians del seu nivell i per
cert no sols kenyans. Els que acudim a la conferència que ens va
donar Raquel Landin amb motiu de la Volta a Peu no ens ha d'estranyar
la forta motivació que tenen eixos corredors i el seu alt nivell
d'autodisciplina, com són com a persones d'humils i és que quan
entrenen viuen com a espartans.
Eliud
Kipchoge no és un corredor d'un altre planeta, és humà i jo diria
que molt humà: després d'una marató no corre durant un mes,
simplement perquè no esta recuperat i no torna a entrenar fins que
no esta adequadament recuperat, només comença una preparació per a
una carrera després d'haver-se recuperat completament de l'anterior
el que li porta a només córrer una mitja marató i dos maratons a
l'any, cap altra carrera.
La
verdadera diferència de Kipchoge i del seu entrenador és de ser
molt humà i tindre molt sentit comú: molt entrenament i molta
recuperació. Tal vegada els que som d'un altre planeta som els
corredors de competim totes les setmanes.
Pareix
clar perquè que els dorsaleros som d'un altre planeta, som
galàctics, només hem de fer una ullada al cap de setmana passat on
Máximo Folques ens va tornar a demostrar el seu bon estat de forma.
El
dissabte en el Cross Nocturn del Joguet d'Ibi va aconseguir la
tercera posició en la seua categoria i l'octava de la general i el
diumenge a La vila joiosa en la seua IV Carrera popular l'Ermita de
SAN Antonio aconseguia la segona posició en la seua categoria i la
quarta de la general i no voldria oblidar-me de Carmen Sala que en
Villareal aconseguia véncer en la seua categoria i aconseguir la
tercera posició en la general.
No
deixaré inclús la marató de Berlín, perquè quasi comet l'error
d'oblidar-me de la guanyadora femenina que si les dos hores i un
minut amb trenta-nou segons és el nou rècord del món en hòmens,
les dos hores i díhuit minuts amb onze segons de Gladys Cherono són
la quarta millor marca de la història i és que cal ser molt bona
corredora per a baixar de les dos hores i vint minuts en marató.
I
ara, només heu de veure este vídeo per a saber qui és Eliud
Kipchoge; any 2003, final del 5000 metres a París en companyia de
Hicham El Guerrouj i Kenenisa Bekele.