IN MEMORIAM

dimecres, 26 de setembre del 2018

02:01:39


He de confessar que eixe matí de diumenge estava immers en la Pujada i Baixada a la Marjal, i que només quan ja s'acabava l'esmorzar m'assabentava que el rècord del món de marató seria rebaixat. Per sort he pogut veure en internet la segona mitja marató.


Quan es bat un rècord del món és una obvietat dir que ha estat impressionant, però és que Kipchoge va estar impressionant, no repassaré tots els temps de pas perquè són ja massa coneguts per tots, però m'agradaria ressaltar la seua forma de córrer o el que és el mateix la seua eficàcia mecànica.
És obvi també que tots nosaltres deuríem d'imitar la seua tècnica de carrera: una bona elasticitat, cap moviment lateral i sempre espentant cap avant, quelcom que hauríem d'intentar automatitzar. El maluc molt baixa, el peu que no ha de tocar el sòl per davant del genoll, la genoll que no s'ha d'alçar molt. Esta clar el maratonià que vullga córrer ràpid una marató ha d'espentar i ser eficient, i la resta és pura teoria.


He estat repassant molts articles sobre la seua preparació els seus entrenaments i he arribat a la conclusió que no és un corredor molt diferent de la majoria dels maratonians d'elit: S'entrena i viu en Kenya junt amb molts altres corredors que realitzen el mateix entrenament, i menja el mateix. La gran majoria de martonianos d'elit fan la mateixa preparació, una càrrega d'entrenament molt elevada però no impossible que esta adequada al nivell de cada u.
Però Kipchoge té un palmars increïble i és fàcil que siga el millor maratonià de la història, llavors on radica la diferència? El seu entrenador i el saben el que necessiten, saben el que els fa falta per a millorar, saben on estan els seus errors i es dediquen a corregir-los.


És veritat que hem vist sessions d'entrenaments increïbles però són entrenaments que fan la majoria de maratonians del seu nivell i per cert no sols kenyans. Els que acudim a la conferència que ens va donar Raquel Landin amb motiu de la Volta a Peu no ens ha d'estranyar la forta motivació que tenen eixos corredors i el seu alt nivell d'autodisciplina, com són com a persones d'humils i és que quan entrenen viuen com a espartans.
Eliud Kipchoge no és un corredor d'un altre planeta, és humà i jo diria que molt humà: després d'una marató no corre durant un mes, simplement perquè no esta recuperat i no torna a entrenar fins que no esta adequadament recuperat, només comença una preparació per a una carrera després d'haver-se recuperat completament de l'anterior el que li porta a només córrer una mitja marató i dos maratons a l'any, cap altra carrera.


La verdadera diferència de Kipchoge i del seu entrenador és de ser molt humà i tindre molt sentit comú: molt entrenament i molta recuperació. Tal vegada els que som d'un altre planeta som els corredors de competim totes les setmanes.
Pareix clar perquè que els dorsaleros som d'un altre planeta, som galàctics, només hem de fer una ullada al cap de setmana passat on Máximo Folques ens va tornar a demostrar el seu bon estat de forma.


El dissabte en el Cross Nocturn del Joguet d'Ibi va aconseguir la tercera posició en la seua categoria i l'octava de la general i el diumenge a La vila joiosa en la seua IV Carrera popular l'Ermita de SAN Antonio aconseguia la segona posició en la seua categoria i la quarta de la general i no voldria oblidar-me de Carmen Sala que en Villareal aconseguia véncer en la seua categoria i aconseguir la tercera posició en la general.
No deixaré inclús la marató de Berlín, perquè quasi comet l'error d'oblidar-me de la guanyadora femenina que si les dos hores i un minut amb trenta-nou segons és el nou rècord del món en hòmens, les dos hores i díhuit minuts amb onze segons de Gladys Cherono són la quarta millor marca de la història i és que cal ser molt bona corredora per a baixar de les dos hores i vint minuts en marató.


I ara, només heu de veure este vídeo per a saber qui és Eliud Kipchoge; any 2003, final del 5000 metres a París en companyia de Hicham El Guerrouj i Kenenisa Bekele.

dimecres, 19 de setembre del 2018

Adeu al V “Open summer circuit training” de Dorsal 19


Diumenge passat vam donar per acabat amb la “Baixada i Pujada a la Marjal de Pego” el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19. Han sigut huit etapes que hem disfrutat i aprofitat a parts iguals. Les hem disfrutat perquè hem acudit a córrer per llocs en què normalment no ho anem a fer i ho hem aprofitat perquè han sigut uns entrenaments que ens han servit per a començar a mirar la marató de València amb un poc de confiança.

Baixada i Pujada a la Marjal
Però com ve sent habitual els dorsaleros no s'estan quiets, es mouen per tots els llocs i en totes l'especialitats; vam estar el dissabte en Bellraguard, el diumenge en la Triatló d'Oliva i en el Trail Ekiden de Cortes de Pallas.
Va ser, no obstant això una danya que cap dorsalero acompanyara a Eliud Kipchoge en la marató de Berlín per a ajudar-lo a aconseguir la millor marca del món en marató, ens proposem no faltar en la pròxima ocasió.

Triatló d'Oliva
Ja no pot estranyar a ningú la gran diversitat d'especialitats que s'unixen en Dorsal 19; carrera a peu, la triatló, el trail i l'atletisme en pista que són un model d'unitat dins de Dorsal 19.
La idea d'unitat pot entendre's en diversos aspectes però el prioritari és l'acte de “córrer a peu”, es podria resumir a assumir totes les activitats esportives que utilitzen la carrera a peu com una part important de la seua competició. D'esta manera, per mitjà del pluralisme i la diversitat esportiva adquirim cada vegada més riquesa.

Ekiden Trail Cortes de Pallas
Hui en dia es reconeix que en l'esport popular la diversitat és un valor afegit que se suma a una millor qualitat de vida, per això resulta del tot gratificant poder trobar en un mateix club tal varietat de possibilitats.
Açò, comporta unes característiques especials en el funcionament de Dorsal 19, el club és fonamentalment u, però l'activitat esportiva no esta regulada completament, ni de bon tros, per una només especialitat. El dorsalero no esta lligat a cap disciplina esportiva, per tant, no ha d'haver-hi cap uniformitat en matèria d'organització d'activitats. La diversitat no s'oposa de cap mode a la unitat de Dorsal 19, sinó que, al contrari, augmenta el seu valor i contribuïx no poc al compliment de la missió de promoure i propagar la carrera a peu.

Baixada i Pujada a la Marjal
Per açò, hem d'actualitzar constantment els projectes i les activitats; esta és una de les característiques de Dorsal 19. Ha d'haver-hi unitat en el que és necessari, en les qüestions fonamentals, després es pot admirar una gran varietat de matisos en les formes de relacionar-se les diferents especialitats.
Organitzarem per primera vegada un trail, també per primera vegada anem a incloure'ns en la Federació Espanyola d'Atletisme i ens anem a preparar per a entrar en el món del triatló i tot amb una nova junta directiva que tindrà per davant el treball d'unir eixa pluralitat.

Triatló d'Oliva
Podrà ser possible? Crec que si, és necessari que el corredor puga veure en la diversitat d'especialitats no un problema sinó la solució per a millorar en la seua practica esportiva. 

Ekiden Trail de Cortes de Pallas
Açò no significa que sempre resulte fàcil aconseguir la unitat en la diversitat; però almenys; tenim la certesa que este desafiament es troba en el camí per a anar millorant com a club.

divendres, 14 de setembre del 2018

Baixada i Pujada a la Marjal, el 15K


Quan estem ja a només dos dies de finalitzar el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 és hora ja de mostrar el circuit de 15,230 quilòmetres i els llocs d'avituallament que col·locarem.

15K
Este circuit que denominarem 15K és l'opció intermèdia, perquè veient el circuit podem observar que es pot acurtar de molt diverses maneres, perquè una vegada que s'ix de la Marjal qualsevol camí que utilitzem per a tornar a Pego ens reduirà la distància, i amb un poc d'atenció es pot retallar de moltes maneres.

Avituallaments
Anem als avituallaments; seran tres, que estaran aproximadament en els punts quilòmetres 5, 10 i 15 i que estan marcats en el mapa del circuit i indicats amb el nostre tradicional sistema de demarcació, dos cintes juntes ens indiquen el lloc exacte on es troba l'aigua.

Encreuaments marcats
El circuit esta marcat només en els encreuaments que hem pensat que poden provocar algun error i que els podreu veure també en el mapa del circuit, cap a on es dirigisquen les cintes és la direcció que hem de seguir.

Encreuments marcats
Com haureu pogut observar el primer avituallament i l'ultime coincidixen en els dos circuits, cal recordar que en el primer avituallament és quan es pot triar una distància o una altra, en la imatge podreu veure les diferents direccions que cal prendre.


Es pot suposar que després d'haver llegit totes estes instruccions no tindrem cap problema a seguir el recorregut de la “Baixada i Pujada a la Marjal” i recordant el que tantes vegades hem llegit en els reglaments de les carreres; l'acudir a la carrera implica haver-se llegit i saber-se les instruccions.



dijous, 13 de setembre del 2018

El diumenge la Baixada i Pujada a la Marjal.


La “Baixada i Pujada a la Marjal de Pego” té ja “homologat” el circuit de 20 quilòmetres, un circuit que segons estem veient les condicions meteorològiques no sabrem si ho anem a poder complir en la seua totalitat fins a uns minuts abans de començar a córrer, sempre tindrem el carril bici per a completar la nostra distància.



Però pensarem que la ultima etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 no va a veure's dificultada per cap “gota freda”, per tant el circuit base en què centrarem esta etapa serà el 20K.
Que la totalitat dels quilòmetres no es vagen a desenrotllar en la marjal no vol dir que no anem a tindre durant tot el recorregut un coneixement de lo significa la Marjal Pego-Oliva, no sols en l'aspecte mitjà ambiental com en el nostre entrenament per a la marató.
Si preguntàrem a qualsevol que no visquera en la nostra zona sobre qual és la imatge que té d'un zona humida, és fàcil que la seua resposta ens portara cap a Doñana, o tal vegada a les Tablas de Daimiel o si fóra un amant de les aus ens acostaria a la Laguna de Gallocanta o la Laguna de Font de Pedra i si fóra molt mediterrani ens anomenaria el Delta de l'Ebre i sens dubte també la nostra Albufera, potser quasi ningú anomenaria la Marjal de Pego-Oliva no per la seua falta de importància sinó per la falta de promoció.


No crec que faça falta que repassem ara moltes de les característiques del Parc Natural de la Marjal de Pego- Oliva, però no estaria malament que recordàrem que té una superfície de 1.254,99 hectàrees i que antigament es tractava d'una albufera i una altra cosa que ens a afecta als corredors és de la qualitat de l'aigua dolça, doncs solem utilitzar l'Ullal de Bullent com un punt d'avituallament.
Així anem recapitulant, la Baixada i Pujada a la Marjal de Pego tindrà lloc el diumenge 9 de setembre d'enguany 2108, començarem a córrer a les 07:30 hores des de la Piscina Coberta de Pego, el recorregut més llarg és el que presentem hui i demà ja mostrarem les diferents variants que hem preparat per als que no s'atrevisquen amb tants quilòmetres.
Després de córrer la dutxa sera en la mateixa piscina coberta i l'esmorzar per als que ho desitgen serà en el bar Caçadors. 


Cal dir també, que este circuit té 20 quilòmetres exactes pel que els corredors que vullguen realitzar per motius d'entrenament més quilòmetres només hauran de girar cap al El verger quan arriben al carril bici i realitzar en eixa direcció la mitat de la distància que vullguen afegir.

dimarts, 11 de setembre del 2018

"Baixada i Pujada a la Marjal"


Se'ns acaba el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, amb la III Marjal de Gandia hem acabat la penúltima etapa que ens ha deixat en unes condicions immillorables per a abordar l'etapa final. 


La III Marjal de Gandia amb el seu circuit pla i amb grans rectes que es prestava a córrer ràpid, l'ambient i les vistes que incitaven a la contemplació i a la carrera relaxada ens ha deixat amb el cos preparat pa que l'etapa de la Marjal de Pego haja de brindar unes característiques semblants.
I en açò estem, ens trobem amb la mirada en el cel, mirant com plou, quan plou, com plou i sobretot quant plou i on plou ja que la nostra marjal té la característica que se'ns inunda molt fàcilment, per la qual cosa els circuits estaran condicionats per la meteorologia.


Este any hem preparat una baixada i pujada a la marjal, per lo qué perfectament l'etapa es podria denominar “Baixada i Pujada a la Marjal” de Pego. Com sempre tindrem diverses distàncies i diverses opcions per a baixar i pujar.
El principi i el final seria des de la Piscina Coberta i l'esmorzar en el bar Caçadors.
Demà mirarem el cel i donarem més informació sobre circuits, avituallaments i dutxes.


Ara només ens queda anar comunicant la nostra assistència a fi que pugem atendre a tots.

divendres, 7 de setembre del 2018

III Marjal de Gandia, el 20K


Molt bé, ja només ens queda afegir a tota la informació que ja hem donat com són els 20K de la III Marjal de Gandia. És molt senzill, només afegirem el pas per Xeraco i el seu Marjal i d'esta manera afegirem els cinc quilòmetres al circuit del 15K. 


En la imatge es pot veure en roig qual és l'afegit i on es va a produir el canvi.
Si ens hem pres la molèstia de llegir les entrades d'este blog ja tindrem un coneixement de tot el que ens rodejara durant tot el trajecte de la III Marjal de Gandia, només ens faltara conéixer un poc el monument més significatiu del Grau de Gandia i el lloc exacte dels avituallaments.
Però anem a eixe monument que tantes veiem haurem vist al passar i del que mai ens hem parat a pensar en la importància que té, no és un altre que l'església de SAN Nicolás.
Passarem per davant d'ella tot just eixir, quan en les nostres cames no haurem recorregut ni el primer quilòmetre, la veurem just quan comencem a creuar pel pont de fusta que ens brindara la primera visió del port pesquer, es quedara a la nostra dreta rodejada de pins.
S'inaugura en 1962 però el seu projecte es redacta en 1959 per l'arquitecte Gonzalo Echegaray Corda i els enginyers Eduardo Torroja i Jaime Nadal, fins ací pareix que res s'ix del normal.
Però si ens diuen que Eduardo Torroja va ser potser el màxim especialista mundial del seu temps en construcció en formigó i que va voler demostrar en la construcció de San Nicolas que la tècnica del formigó amb acer pretesat era l'adequada per a este tipus d'estructura començarem a interessar-nos en l'edifici.


Posseïx planta lleugerament trapezoïdal, per a emfatitzar la perspectiva cap al presbiteri i l'estructura de la coberta i els tancaments laterals està constituïda per dos grans làmines plegades que es recolzen en els murs de la fatxada principal i l'altar. Des de l'interior l'estructura de tancament i coberta pareix estar en l'aire ja que cap dels panells laterals arriba fins el sòl. A l'estar la coberta interrompuda en la lluerna la sensació d'ingravitació és encara major. Donada la complexitat del projecte constructiu i lo nou de la tècnica utilitzada, unes quantes empreses constructores importants de l'època no es van atrevir a executar els treballs.
Un monument que val la pena conéixer, un bon moment és després d'esmorzar ja que haurem de passar just per davant.


Passem ara als avituallaments, seran quatre per als 20K i tres per als 15K.
El primer es troba ubicat en la ultima font de passeig marítim, just en la xicoteta rotonda on es dóna per acabat el passeig i comencen les dunes.

1er Avituallament
El segon avituallament, pa el 20K és una font i es troba situada a Xeraco en la xicoteta plaça que ens trobem en l'entrada de Xeraco i que podem veure perfectament en la imatge.

2º Avituallament 20K
El tercer avituallament dels 20K coincidix amb el segon avituallament dels 15K i esta situat quan els corredors del 15K isquen de creuar la Marjal de Gandia junt amb un tossalet al costat de la via del tren. Coincidix amb la unió dels dos circuits. Ho tindrem senyalitzat i estarà format per botelles d'aigua de litre i mig. En la imatge es pot observar molt bé qual és la seua ubicació.

2º avituallament 15K i 3º 20K
Anem amb l'últim avituallament, este es troba situat en la zona de l'ullal de l'Estany, just després de passar-ho i davant de l'alqueria del Duc, una ultima parada abans de tornar al Grau que ens ha de servir no sols per a disfrutar d'este bell entorn sinó Per a recordar un recorregut que si el temps acompanya no ens deixara indiferents.


Per a acabar, recordar les direccions.
Centre Esportiu Municipal Grau Gandia.
Piscina coberta.
Carrer de la Goleta, s/n, 46730 Grau i Platja, València.
I per a l'esmorzar:
El Charro.
Restaurant.
Carrer Verge, 4, 46730 Grau i Platja, València.
I ademes cal posar el despertador en hora per a estar allí a les 07:15 per a començar a córrer a les 07:30 hores.

dijous, 6 de setembre del 2018

III Marjal de Gandía, 15K


Si volem en la III Marjal de Gandia, si realment volem recórrer i conéixer la Marjal de Gandia, el recorregut de 15 quilòmetres és el nostre circuit perquè coneixerem tota la platja de Gandia i ademes ens endinsarem en la Marjal. 


Els que vam tindre la sort de recórrer-lo l'any passat ja sabem com ens resulta de complet, i com ens van resultar d'agradable cada un dels seus quilòmetres.
La Marjal de Gandia, hem de recordar que forma part de la coneguda com la Marjal de la Safor, que engloba també a la de Xeraco que recorreran els que s'atrevisquen amb els 20K, però ja serà una altra història que narrarem demà.
En concret, la marjal de Gandia és una zona humida desenrotllada en una plana costenera i que en general presenta poca profunditat, l'aportació d'aigua prové de les aigües subterrànies, aque afloren en la superfície a través d'ullals.


El recorregut transcorre també per la zona de l'Ullal de l’Estany, un entorn que es recupera i que a tornat al seu estat inicial, doncs s'han eliminat una gran quantitat d'espècies invasores tant de fauna com de flora que havien degradat l'hàbitat per a afavorir el desenrotllament de la tortuga mediterrània, el carranc de riu i el samaruc.
Recorrerem també la senda que recorre tot l'ullal, passarem per les passarel·les de fusta, veurem l'observatori d'aus i tota la zona d'observació per a eixir d'allí per l'Alqueria del Duc.


L'Alqueria del Duc és un edifici fortificat amb tres troneres i una torre sentinella en els seus cantons, va ser contruida en el segle XIV i va ser la residència d'estiu dels Ducs Reials, com a dada curiosa es pot destacar que la Duquessa la senyora Juana Fernández de Còrdova va oferir en l'Alqueria del Duc una berenar-sopar a l'Emperadriu Margarita d'Àustria durant la seua estada a Gandia (1666) en la qual es van servir deu i set exquisits plats. Hui se seguix amb la tradició perquè hui l'alqueria s'ha convertit també en un centre on s'impartixen classes de cuina.
Només amb esta breu explicació ja ens podem donar compte que la III Marjal de Gandia no és només un entrenament físic sinó que ens pot servir perquè coneguem una part del nostre entorn a què podrem tornar quan vuegem entrenar i disfrutar d'uns paratges diferents dels nostres llocs habituals d'entrenament.


Ara, només ens hem d'esperar a demà per a conéixer el circuit de 20K i així poder triar. Si amb els dos circuits ja ho tenim clar el millor és que posem en el nostre navegador estes dos adreces:
Centre Esportiu Municipal Grau Gandia.
Piscina coberta.
Carrer de la Goleta, s/n, 46730 Grau i Platja, València.
I per a l'esmorzar:
El Charro.
Restaurant.
Carrer Verge, 4, 46730 Grau i Platja, València.
I ademes cal posar el despertador en hora per a estar allí a les 07:15 per a començar a córrer a les 07:30 hores.

dimecres, 5 de setembre del 2018

La III Marjal de Gandia


Donarem un poc més d'informació sobre la III Marjal de Gandia, encara que seria injust que no anomenàrem al Grau de Gandia i a la Platja de Gandia, perquè una gran majoria dels quilòmetres es van a desenrotllar per la seua platja i el seu port, inclús l'esmorzar i les dutxes. 



Encara que és un barri de Gandia, el Grau de Gandia també pot ser considerat una pedania perquè amb 7000 habitants és junt amb la Platja de Gandia un conjunt de població prou gran pa que moltes vegades se li considere com un municipi, doncs posseïx tots els servicis d'una ciutat.
Però, no ens desviem del tema, els que vullguen caminar o córrer uns pocs quilòmetres no sera necessari que isquen del Grau ni de la Platja.


Mostrarem un circuit curt que es pot fer caminant o corrent i que compta amb el suficient atractiu perquè no siga necessari entrar en la Marjal.
El circuit que proposem com a circuit curt compta amb un màxim d'11 quilòmetres, podent-se reduir a voluntat, doncs només cal girar-se 180 graus i tornar sobre els nostres passos. Perquè ens agrada este circuit? Ens agrada no per que siga pla, ni perquè es desenrotlle per la platja, ni perquè puguem veure una magnífica eixida del sol, ni perquè caminar o córrer junt amb el mar siga relaxant, ni perquè tindrem tots els servicis necessaris com són unes quantes fonts i diversos lavabos, ni perquè podrem triar la distància que vullguem.


No, no ens agrada per tot això, ens agrada perquè tindrem l'oportunitat que tot l'anterior es faça realitat, ens agrada perquè alguna vegada tot això succeirà i tal vegada siga el diumenge 9 de setembre i volem estar allí.
Tal vegada enguany quan siguen les 07:37 hores i ens trobem corrent per l'escullera del port uns núvols o la boira marina no ens impedisquen veure i disfrutar de com el sol s'alça per damunt del mar, tal vegada la resplendida eixida del sol la puguem veure enguany.
Tal vegada enguany, quan correguem pel passeig marítim amb l'eixida del sol a les nostres esquenes puguem disfrutar d'eixe mar en calma que ens reconforta l'esperit, i que un temporal de llevant no cas les onades contra nosaltres transformant un relaxada experiència en una aventura marinera. 


Tal vegada enguany no siga necessari utilitzar els quarts de aseo i el nostre estomac ens permeta veurels passar sense haver de visitar-los, tal vegada.
Ja se, només mirant la previsió meteorològica ens podríem evitar totes eixos problemes, però la sal de la vida no esta a aconseguir lo fàcil sinó a sorprendre'ns d'eixos miracles que a vegades succeïxen, o és que al mig d'un temporal de llevant no es pot obrir per un xicotet instant un xicotet clar i per ell aguaitar el sol quan es desperta, però amics meus cal estar allí per a contemplar eixe xicotet miracle.
Tal vegada, la III Marjal de Gandia ens mostre alguna d'estes meravelles. 
De moment, a les 07:15 hores en la piscina coberta del Grau de Gandia, per a començar a córrer a les 07:30 hores, el sol no espera.
Després la dutxes en la mateixa piscina, i l'esmorzar en el mateix bar de l'any passat, bar el Charro.
Demà el circuit de 15 quilòmetres que conté tot el que ens dóna la III Marjal de Gandia.

dilluns, 3 de setembre del 2018

El XX Camí d’Al-Azraq, com sempre imprevisible.


Després d'un intens cap de setmana que va començar el divendres en Muchamiel amb el seu 10K i els tres trofeus aconseguits per Dorsal 19; amb Máximo Folques que guanya en la seua categoria i Carmen Sala que ho va fer per partida doble ja que guanya en la categoria absoluta i per tant també en la seua categoria. I que continuá el dissabte en l'Alqueria de la Comtessa amb la seua Volta a Peu, que acaba el diumenge amb la sèptima etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, el XX Camí d’Al-Azraq, ens mereixem una setmana d'un descans actiu. 


Quan estic fent menció de prendre un descans, és possible que immediatament ho relacionem de prendre'ns unes vacacions, però després del XX Camí d’Al-Azraq el que ens convé és baixar, és deixar les muntanyes i els seus desnivells, és aprofitar el dur entrenament que sens dubte va ser recórrer tota la Vall d’Alcala i recuperar-nos en la III Marjal de Gandia.


Esta ha de ser una setmana tranquil·la, per a assimilar tot com ens va succeir de bo el passat cap de setmana, necessitem reposar les cames com un bon vi. Perquè no hem d'arribar cansats al Grau de Gandia perquè el cansament convertix un agradable entrenament en un patiment que ens impediria disfrutar del circuit de la Marjal de Gandia.

Moltes vegades als corredors ens costa admetre que estem descansant, que estem recuperant-nos d'un esforç, que correm lentament per que és la millor forma de millorar, tenim el vici de justificar i amagar els entrenaments de recuperació i això revela un desconeixement del seu valor, dels seus avantatges i, sobretot, de que constituïx l'únic mig per a millorar.
L'octava etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens brinda l'ocasió d'aprofitar un entrenament de recuperació en un circuit que es presta a la calma i a la contemplació.
Recórrer els dos quilòmetres de l'escullera del port, els tres quilòmetres del passeig Marítim, el quilòmetre per les dunes, els dos quilòmetres de la travessia de la Marjal i el recorregut per la contornada de l'Alqueria del Duc, i ademes poder arribar a Xeraco creuant tota la Marjal és l'ocasió perfecta per a no sols recuperar-nos de tots els durs entrenaments d'este estiu sinó per a començar descansats i amb el cos i l'esperit llestos per a afrontar esta tardor que ens ha de portar a la Marató de València.


La possibilitat de poder combinar una gran quantitat de distàncies i recorreguts junt amb un circuit totalment pla la convertixen en una etapa apta per a la recuperació.
En els pròxims dies anirem mostrant les diferents possibilitats, lo que si que podem avançar és que l'eixida es realitzara a les 07:30 des de la piscina coberta del Grau de Gandia, per la qual cosa l'hora de la trobada serà a partir de les 07:15.

dissabte, 1 de setembre del 2018

XX Camí d'Al-Azraq, ultimes instruccions.


Tots ja coneixem el refrany; “qui molt abraça poc estreny”, i potser serà veritat quan es vol assenyalar l'acció d'una sola persona en un mateix instant, però Dorsal 19 són molts dorsaleros que comprendrem demà una part important de la Vall d'Alcala i els seus voltants.


Ens queda mostrar el circuit de set quilòmetres que podrem recórrer ja siga corrent o caminant, com es pot veure recorre la part contrària dels altres dos circuits perquè puguem recórrer tota la Vall d’Alcala.


Amb els tres circuits recorrerem tots els llocs d'interés, Despoblat d'Adzuvieta, Gelera de Baix, Masos de Capaimona, Font del Paet, el Carrascar, el barranc de Malafí, passarem pel lloc on es va firmar el tractat del Pouet, entre Alfonso d'Aragó Al-Azraq…
A tots estos llocs cal prestar-los atenció quan passem, així com als paisatges que ens n'anem a anar trobant, les pistes de terra estan en perfectes condicions per a córrer el que pot provocar que molts dorsaleros agafen un ritme ràpid que els impedisca disfrutar del paisatge i d'estar atents a uns pocs punts claus.

1º Avitullament
Per als que han decidit córrer tant els 12 com els 19 quilòmetres han d'estar atents primer a la desviació de l'encreuament de la carretera de Pego, on haurem de girar a la dreta en cas contrari despres d'uns quants quilòmetres s'arribara a la bella localitat de la la Vall d'Ebo.
El segon lloc a què caldrà prestar atenció és al control d'avituallament que també esta senyalitzat, veure foto.

1º encreuament- 6,8 qm
Un altre lloc interessant és el primer encreuament de pistes forestals que deurem de seguir cap a la dreta, veure foto.6,8 quilòmetre.
El quart lloc és el següent avituallament i separacio dels dos circuits, el circuit llarg anira cap a la esquerra i el curt seguirà recte cap a la Vall d'Alcala, veure foto.

2º Avituallament
Una vegada que els corredors del circuit llarg passen la Font del Paet han d'estar atents a no seguir els senyals blanques i blaves de la Diputació d'Alacant que es trobaran en la pujada, perquè són del Trail de Tollos que sa celebrat este matí, si el seguixen no passa res arribaran a la bella localitat de Tollos.
Si que hauran d'estar atents al desvio cap als Masos de Capaimona i avituallament que es troba en el mateix desvio,12,9 qm, veure foto, després només els quedara seguir la pista forestal fins a la seua unió amb què es dirigix cap a la Vall d’Alcala, cap a l'esquerra.

3º Avituallament. 12,9 qm
Tots els circuits són molt intuïtius, o siga amb un poc de sentit comú ens anem a poder avituallar sense problemes i arribar al nostre lloc d'eixida sense cap problema.
Només ens queda no cansar-nos molt esta vesprada en la carrera de l'Alqueria i posar hora i buscar un lloc on demà ens puguem prendre un café abans de pujar cap a Alcala.