IN MEMORIAM

dimarts, 29 d’abril del 2008

1 de maig



Ja pareix que esta tot clar per al dia 1 de maig, de moment dos eixides a córrer, la principal a les 9 del matí amb 11,630 Km. els que vullguen fer mes poden eixir abans i estar a les 9 en les pistes per a així poder fer tots junts els últims 11 km.
El circuit és el de sempre, només que esta vegada passarem per davant del bar Rafel, no per a esmorzar, ni tan sols per a un avituallament sinó per a confirmar els que serem en la paella.
El ritme de carrera sera tranquil, per a poder xarrar, posarem un avituallament liquid però si algú vol alguna cosa solida que avise abans, la beguda estarà en l'encreuament amb la carretera de Dénia, en el lloc de sempre.
Buscat bons temes de conversació i a córrer.

El nostre circuit.


Bueno ací teniu el que els hem preparat als nostres invitats per a este dissabte que ve, dos voltes iguals amb arribada en les pistes d'atletisme. Deu quilòmetres que es podrien catalogar com exigents però no durs, amb un punt realment impressionant que és quan es fa una volta a la pista d'atletisme abans de passar pel 5t Km.
I el pas pel 9é Km. amb les vistes sobres les pistes i amb l'ambient que es respira des d'allí dalt i la moral que ens dóna saber que estem ja en l'ultime Km.
El circuit és el mateix de l'any passat, el vam mesurar amb roda topografíca, així que quasi es podia dir que és exacte, i dic quasi perquè cada vegada que el marquem i el provem ens sol donar una mesura diferent, es veu que no hi ha manera d'agafar les revoltes sempre pel mateix lloc.
El control d'avituallament estarà col·locat en les portes de les pistes, just abans del mig Km. més pla de tot el circuit.
Especial atenció caldrà tindre en l'entrada i eixida de la pistes, ja que en l'eixida, ràpidament cal girar a la dreta i començar una dura baixada, baixada que marca molt tot el que és el circuit i que ens obliga a fer meravelles per a la col·locació de l'eixida així com el sentit en què es corre.
Una altra característica del circuit seria que corrent es veu molt bé la carrera, tenim dos passejos i una avinguda en que podem controlar els nostres companys.
Com veieu un circuit entretingut per al corredor i fàcil de controlar per a l'organitzador, esperem que tots els corredors seguisquen la ratlla blava i que no se'ns perda cap.

27 I 28 D'ABRIL




El diumenge 27 d'abril hem acudit a córrer una gran carrera, el Gran Fons d'Oliva, és una carrera amb una organització impecable per a ser la segona edició, té tot el que cal oferir al corredor perquè este s'assenta còmode, una organització que ha aconseguit en tan sols dos anys el que molts portem anys intentant, i que inclús no hem aconseguit, i que només carreres de gran prestigi han aconseguit després de molts anys d'organitzar carreres, jo i crec pensar que tots els corredors de Pego que hem acudit a córrer, volíem felicitar als organitzadors en concret al C.E. l'Espenta per com han realitzat de ben el seu treball, i dir-los que van pel camí correcte perquè d'ací a uns anys ens trobem a finals d'abril amb tot un referent en les carreres populars de tota la comunitat.
Dir també que tots els pegolinos hem realitzat una gran carrera i que hem finalitzat en el 4t lloc per equips, així que felicitats a tots.
Ací estan els seus temps.

SALA FERRER, CARMEN 0:57:55
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:58:48
COMPANY PUIG, PASCUAL C. 0:59:46
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 1:00:52
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 1:03:16
MAS SISCAR, FERRAN 1:03:38
PONS SORIANO ALBERTO JOSE 1:04:05
VICENS PASTOR, FERNANDO 1:04:05
SALA GONZÁLEZ, VICENT 1:04:09
BRIONES RUIZ, CARLOS 1:04:26
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 1:07:16
CAMPS SENDRA, DAVID 1:08:26
MENGUAL COTS, CARLES VICENT 1:10:25
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO 1:11:20
PASCUAL PASCUAL, LAURA 1:13:10
PONS SENDRA, CRISTINA 1:28:39



No ens tenim d'oblidar del dissabte, ja que en Villajollosa també vam tindre els nostres representants i a fe que ho van fer bé, estos són els nostres valents.

ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:42:42
ALEMANY SENDRA, RAMON 0:54:02

Dir també que CARLOS SISCAR BAY contínua sorprenent-nos amb el seu estat de forma, este diumenge a sigut en la mitja marató de Lleida en la que a aconseguit arribar en el desé lloc de la general amb un sorprenent temps d'1:20:33 tota una garantia perquè el diumenge que ve córrega el seu 25 marató, esta vegada serà en la VI Marato d'Ampuries, que la sort l'acompanye i que es divertisca com ell sap fer-ho.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Els nostres circuits.




Tots tenim els nostres circuits preferits per a eixir a córrer, des de Pego es poden fer infinitat d'ells, de totes les distàncies i dificultats però des d'ací hui comencem una sèrie d'articles en què intentarem donar a conéixer un poc més el nostre entorn, els nostres camins, les nostres fonts, els nostres tossals, els nostres edificis mes significatius pels que passem i que estan ací observant-nos, sense dir res i nosaltres estem aliens a com van ser d'importants o són en l'actualitat.
Començarem per un circuit prou llarg, què creua diverses vegades el nostre terme i així poder passar per infinitat de llocs.
El primer, serà tot un clàssic, diríem la mitja marató amb eixida i final en les pistes d'atletisme, és possible que no es trobe a l'abast de tots però segur que moltes vegades haurem fet parts dell.
Com veieu, en la foto, hui només recorrerem els primers 3 km. Els dos primers no tenen cap dificultat ni tampoc res interessant que ressaltar.
Però una vegada passat el Km. 2 ja veiem que se'ns acaba la baixada a l'arribar al pont del barranc de la "morca", i des d'ací comencen les xicotetes dificultats que ens trobarem, pujarem la curta però dura costera de la granja de Valeriano, per a baixar-la i trobar-nos de seguida amb una pujada més llarga que ens portara al nostre 3 km. I allí amagada entre tarongers i en complet abandó ens trobem amb un dels llocs mes importants de tot el terme de Pego, l'ermita de Sant Sebastià que era el centre de Benumeia.
Com podeu llegir en el llibre de festes del 2007, era una alqueria netament islàmica, estem parlant del segle XI o XII i que va poder mantindre's després de la reconquista, encara que passá ja a ser d'islàmica a morisca, fins que en 1525 després de l'expulsió dels moriscos passá a ser repoblada per gent de Pego i després també per gent de Mallorca, com veieu encara que no queda res penseu que este camí pel qual estem corrent era l'antic camí de Pego a Sagra, i que llavors estava rodejat de cases, estaríem corrent per una alqueria netament islàmica, única en tot el terme de Pego, amb grups de quatre cases, sistema típic musulmà.
Com ja heu pogut imaginar aquella alqueria tènia una mesquita i en segle XVIII es reconstruïx per a passar hi ha denominar-se ermita de Sant Sebastià, com veieu hi ha molta història en Benumeia, si voleu saber mes sobre el tema en el llibre de festes la trobàreu i podeu comprovar que davall dels tarongers hi ha un poc més.
D'ara en avant quan vegem l'ermita de Sant Sebastià, ja sabrem que molts segles arrere ací és possible que també haguera gent corrent sinó practicant la carrera a peu almenys segur que divertint-se en qualsevol tipus de joc.
Un altre dia continuarem corrent pel nostre circuit.

dissabte, 26 d’abril del 2008

La part final.



Estem ja en la part final, han transcorregut 15 minuts i ja comencen a passar els primers corredors per línia de meta, encara els queda una volta, i els veiem entrar en les pistes en una fila que ens pareix interminable i comencem a reconéixer i a saludar a corredors de tots els llocs de la comunitat i ens alegrem de veure que s'han desplaçat fins Pego per a córrer, després els tornarem a veure, però esta segona vegada molt més cansats i suats, entraran en les pistes per a fer eixos últims tres-cents metres que els falten i els donarem les gràcies per haver acudit, i comencarem a preocupar-nos perquè tots puguen traspassar la línia de meta sense problemes, que arrepleguen la seua bossa, i que tinguen de tot un poc, ens assegurem que tots tinguen una botella d'aigua i és llavors quan comencem a rebre felicitacions i queixes, perquè de tot hi ha, i lamentarem no poder dedicar mes temps a cada un d'ells perquè són molts els que s'acosten per a comentar la carrera, el bé i el mal que els ha anat, i nosaltres que hem vist els seus marques també ens acostem a felicitar als que sabem que han fet una bona carrera, en fi al final de la carrera és tot una festa del corredor, només hi ha un tema "la nostra carrera" i com ja sabeu l'important és que "parlen d'un encara que siga bé" i quan arriba l'ultime ràpidament a veure tots els que han creuat la meta i dir com sempre l'any que ve…..
Esperem que tot funcione com ho tenim pensat, i que les cròniques del dia després ens siguen favorables, només ens falta esperar i posar el nostre granit d'arena perquè siga així.

7 dies nomes



Cada vegada estem mes prop del dia 3 de maig i ja puc imaginar com els corredors arribaran a Pego i es trobaran en les rotondes de les entrades uns senyals que els indicaran on estan les Pistes d'Atletisme i on han d'aparcar, repartirem les indicacions abans del migdia.
Després caminant arribaran a les pistes i la primera cosa que es trobaran seran unes taules en les quals podran arreplegar els seus dorsals, els que ancara no els tinguen, veuran les nostres instal·lacions i es quedaran un poc a veure alguna carrera dels mas xicotets, després és fàcil que s'acosten a veure els vestidors i tal vegada decidisquen canviar-se i dutxar-se en ells, per a això haurem separat els vestidors, per a hòmens i dones.
Molts d'ells ens preguntaran on poder prendre un café i cada un de nosaltres els anirem indicant els bars mes pròxims, tot açò succeirà enmig d'un gentada increïble, la música sonara fort, les pistes s'ompliren de gent, i nosaltres amablement intentarem traure als que no porten dorsal, el nostre nerviosisme ira en augment i quan falte mitja hora ens pareixerà impossible que puguem donar l'eixida a l'hora prevista.
Però abans ja haurem posat una tela d'aranya amb cintes davant de l'eixida, indicarem on esta la eixida als corredors que estiguen en les pistes, en l'eixida un gran arc marcara el lloc a on els haurem d'enviar, i en el carrer lateral estarà preparada la traca, i mentres corredors i organitzadors ens estem posant nerviosos uns pocs estarem pendents del cotxe de policia, que serà el que ens indique que tot esta preparat i llest, però mentres tot açò succeïx molts de nosaltres, que ja hauren repartit camisetes a les categories menors, estaran comptant i recomptant si hauran suficients bosses preparades ja que els mil corredors ens pareixeran deu mil, els que estiguen preparats per a donar l'aigua no pararen de comptar botelletes d'aigua i no estaran segurs si tindran suficients i quan tot parega mes embolicat, quan tot parega que va hi ha esclatar, sense donar-nos compte sonara una traca i dòcilment un miler de corredors començaran a córrer pel nostre poble, fins a cobrir amb les seues vestimentes eixe circuit que amb tanta il·lusió li hem preparat, i només per uns minuts, tal vegada només 3 o 4 minuts, tots els 5 Km. es trobaran coberts per corredors i nosaltres veurem amb orgull que tant de treball i tant de mal de cap hi ha valgut la pena, però el nostre treball no haurà acabat, inclús haurem de solucionar alguns problemes mes però això ja serà demà.

divendres, 25 d’abril del 2008

Preparant la Volta a Peu



Quan falten escassament 7 dies per a la XXVI Volta a Peu a Pego, tot esta preparat, enguany tot pareix indicar que tindrem rècord de participació, per tant hem fet un esforç per a poder atendre a tots els corredors, estem en condicions de poder atendre a 1500 corredors, encara que per a això hem de cuidar alguns aspectes que amb menys corredors no cap a tanta falta.
Començarem pel circuit, enguany tindrem el mateix circuit, despues de presentar-lo a la policia ja tenim l'estudi que ha realitzat, el circuit estarà completament tancat al trafic, per a això la policia posarà a tots els seus efectius que es col·locaran en els llocs mes complicats, nosaltres haurem de cobrir els restants, pel que necessitarem a 18 persones.

Repartirem uns cartells en què anunciarem que la dita zona pertanyerà tancada al trafic des de les 16,30 a les 20,30, es repartiran unes cartes als veïns de la zona del calvari en què li'ls comunicara que no podran entrar ni eixir en les dites hores.

El dissabte al matí pintarem el circuit amb una ratlla contínua de color blau que marcara als corredors l'esbossa a seguir, també col·locarem els nou punts quilomètrics en el seu lloc i ja tindrem el circuit preparat paquè un miler de corredors disfruten d'una vesprada d'atletisme.
Demà continuarem parlant de la XXVI Volta a Peu.

dimecres, 23 d’abril del 2008

1 DE MAIG, PAELLA.



Com ja deveu saber el pròxim dia 1 de maig tenim preparat un entrenament, de tot el club, la idea com sempre és la de passar un matí corrent, xarrant de carreres, de lesions, d'entrenaments, en fi fent el que ens agrada.
Però este dia 1 de maig farem una cosa mes, provarem un nou sistema de recuperació per a despres d'un esforç. Hi ha moltes teories de com ens devem recuperar despres què d'una carrera i nosaltres anem hi ha afegir una nova, el dia 1 de maig farem la prova, nosaltres anem hi ha ser els "conillets d'índies" , que millor que experimentar amb els nostres cossos per a així estar mes segurs de com funciona.
Ens anem a recuperar amb una paella, posarem esta menjar típic valençia per damunt d'Acuarius, Isostars i altres begudes, demostrarem que el menjar de la pasta, tan apreciada pels maratonians, és un aperitiu al costat d'una bona paella, experimentarem en els nostres cossos l'efecte que produïx una paella en els nostres músculs, i com el nostre cos deixara de sentir el cansament despres de les primeres cullerades, i encara que només tinga efecte recuperador ja que no crec que es puga eixir a córrer despres, notarem en canvi l'efecte relaxant que ens assegurara una bona i recuperadora sesta, com podeu veure moltes coses ens esperen el pròxim dia 1 de maig.
Ara mentres esperem que arribe el dia 1, el millor serà que llegim un poc sobre este plat que sera d'ara en avant menjar maratonia.
Se suposa que inicialment el consum d'arròs a València estaria limitat al seu ús en forma de farina o sèmola. En el s. XVI ja es consumia a València arròs al forn en cassola de fang i, que tambe el provarem en una altra ocassio, des del s. XVIII, ja hi ha documentació sobre el plat conegut com la paella.
L'origen de la paella, com el de tots els plats de la cuina popular de cada zona, no és més que la conjunció dels elements que cada poble tenia al seu voltant. En la zona de València hi havia i hi ha (encara que cada vegada menys) una rica zona d'horta de regadiu que proveïa als habitants de la zona de verdures fresques. També era habitual criar pollastres i conills per al consum familiar i la proximitat de l'Albufera i els seus arrossars limítrofs proveïen d'arròs, i oferia a més la possibilitat d'afegir a la paella, de tant en tant, algun element cinegètic. Si a este fabulós rebost li afegim el marisc i el peix de les zones més costaneres, així com l'oli d'oliva propi de tota la conca mediterrània, ja tenim tots els ingredients amb què es realitzen la majoria de les paelles clàssiques. Només ens faltarà una cosa més, el recipient per a cuinar-les. I este recipient, no és un altre que la paella.
Així que ja tenim els ingredients possibles i el recipient adequat, ara només ens falta combinar-los correctament per a obtindre la paella.
I ací és on comencen les polèmiques perquè, entre els valencians, no hi ha cap consens en els assumptes culturals, lingüístic o d'identitat; per tant l'origen, composició i forma d'elaboració de la paella, no queda al marge de totes estes disputes.
Personalment crec que no hi ha la recepta de l'autèntica paella, és un plat popular i cada un utilitzava el que tenia més a mà en eixe moment. Si tenia carxofes, bajoqueta i pollastre, per tant la feia amb això; que no tenia carxofes, pues li posava pimentons o el que tinguera en eixe moment en el rebost... i a tota eixa barroca mescladissa d'ingredients, li afegien uns grapats d'arròs i ja tenien el menjar del dia arreglada, elaborada tota ella en un només recipient i que, a més servia de plat comunitari.
Tradicionalment la paella es menjava, i es menja, en el mateix recipient en què es cuinava amb el consegüent estalvi de treball per al patit cap de família. I amb els arrossos de peix o marisc, ocorria el mateix, es cuinava el que la barca portava del mar, cigales, sépies, crancs, galeres, llagostes, gambes, rap...
Segons els més puristes hi ha dos classes de paelles:
Paella valenciana, feta amb pollastre i conill, garrofó (una varietat local de fesol), tomaca, bajoquetes (a València li posem "tavella", "rotjet" i "ferraura", que són varietats locals de bajoquetes), pebre roig dolç, oli d'oliva i safrà o, si no n'hi ha, colorant alimentari i, per descomptat, l'arròs. En temporada també admet carxofa i pésols.
Paella de marisc o paella marinera, la que a més del conegut arròs es realitza amb productes del mar com la sépia, calamars, clótxina (varietat mediterrània del mejillo, però mes xicotet, fi i saborós) gambes, cigales, galeres, llagosta, cloïsses, all, oli d'oliva, tomaca, pebre roig dolç, safrà o colorant i un caldo realitzat amb peixos xicotets que a València diem morralla.
Però la paella a València és molt més que un parell de guisats amb arròs, hi ha centenars de receptes que són fidel reflex de les tradicions culinàries de la zona on s'elaboren.
Bueno en els pròxims dies donarem mes notícies, hora d'eixida, km....

dilluns, 21 d’abril del 2008

El Verger ens ha fet grans.



Estem en la segona carrera de la Marina i ja estem pujant al podium, tres són els que han arreplegat premi, en el mes alt del caixó cal posar a Maria Sastre Moll en la categoria de prebenjamin, un escaló mes baix tenim Sergio Chamorro Torres també en la categoria prebenjamin i el tercer lloc de la seua categoria a Vicent Sendra Franqueza, que no és una altra que la de veterans B, però també tenim dos quarts llocs, que els van aconseguir Mar Sala Oltra en Benjamin i Judith Siscar Sala en Prebenjamin.
Com veieu estem pujant escalons, però on mes hem crescut és com a club, en el Verger estàvem 36 corredors dels quals 25 en la carrera absoluta.
En els 10 Km, una altra gran actuació de tot el club, que per primera vegada a col·locat a tots els seus corredors per davall de l'hora, i és que ens estem ajuntant, des d'arrere van espentant, ja podríem dir que tots corren, baixar de 6 minuts el Km ja no és trotar, cal moure's, la ratlla que separa l'hora en els deu quilòmetres és molt dura de creuar però una vegada en l'altre costat és mes fàcil de mantindre, es té mes entrenament i mes confiança.
I córrer en 37 minuts els 10 Km?, hi ha senyors açò és molt dur, tenim de moment a 3 corredors, però és que ademes per davall de 40 minuts, i córrer per davall de 4 minuts el Km és per a molts de nosaltres un somni, tenim en el El Verger a 4 corredors mes, com podeu comprovar 7 corredors per davall de 40 minuts, però en la competició per equips es puntuen els 10 primers i els tres que falten ho van fer molt bé, ací és on estan els punts que realment donen el nivell d'un equip i és ací on tenim un assegurança de vida en Jose Pascual Sendra, Ferran Mes i Fernando Sendra Reig que van fer una gran carrera.
Tal vegada la zona mitjana siga la mes oblidada, però no menys important, un altre dia contare el que significa per a molts de nosaltres baixar de 5 minuts el Km o inclús córrer a 5 minuts el Km., són limites que costa molt trencar i que ens omplin de satisfacció quan ho aconseguim, ahí estan els seus noms i temps per al seu gaudi i per a la nostra admiració.





SISCAR BAY, CARLOS 0:37:01
COMPANY PUIG, PASCUAL C. 0:37:19
IVARS DESCALS, DARIO 0:37:54
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:38:27
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 0:39:08
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 0:39:36
VICENS PASTOR, FERNANDO 0:39:38
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAl 0:40:13
MAS SISCAR, FERRAN 0:41:45
SENDRA REIG, FERNANDO 0:42:30
CAMPS SENDRA, DAVID 0:42:45
ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:43:06
IVARS DESCALS, FRAN 0:43:10
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 0:44:22
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO 0:46:25
CAMBRILS CAMARENA, JOAN CARLES 0:47:01
PASCUAL PASCUAL, LAURA 0:47:02
MENGUAL MOLL, JOSE 0:47:11
PÉREZ GARCIA, ANGEL 0:47:35
FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO 0:47:53
ESPLUGUES BAÑULS, JOSE MARIA 0:53:27
PERELLÓ GUARDIOLA, HECTOR 0:54:45
PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR 0:55:32
ALEMANY SENDRA, RAMON 0:56:16
LYNCH, KAREN PATRICIA 0:59:48
SALA OLTRA, MAR 0:04:05
COMPANY FAES, NURIA 0:04:54
SENDRA GINER, JÚLIA 0:06:31
FRAU GARCIA, ARNAU 0:04:34
SASTRE MOLL, MARIA 0:00:38
SISCAR SALA, JUDITH 0:00:40
ESTELA MUÑOZ, EVA 0:00:43
SALVÁ CERESOLA, LAIA 0:00:44
MENGUAL GONZALEZ, MAR 0:00:44
CHAMORRO TORRES, ANA 0:00:44
ARBONA CARDONA, ANDREA 0:00:48
CHAMORRO TORRES, SERGIO 0:00:37
SENDRA GINER, PAU 0:00:38
VALDIVIESO MENGUAL, JOAN 0:00:47

Mes resultats.
Mitja de Canals.
Carmen Sala 1:22:09
Vicent Sala 1:32:21

Quan estiguen els resultats per equips els comentarem.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Pimentons, antioxidants naturals.


Hui, tornarem a la caixa de l'Ejido, ja que no arriben les classificacions, continuem amb les verdures que ens van donar el dia de la seua Mitja Marató, com vau veure en la foto hi havia tres pimentons, cada un d'un color diferent, el que li donava un colorit increïble al tot el conjunt, ja haureu endevinat de que va, exacte de Pimentons.
Em botare tot allò que s'ha relacionat a la família, a la seua procedència i coses per l'estil, i passare directament a lo principal, per que menjar Pimentons?.
Ja deuríem saber que són antioxidants naturals però té mes coses.
El principal component del pimentó és a l'aigua, seguit dels hidrats de carboni, la qual cosa fa que siga una hortalissa amb un baixa aportació calòrica. És una bona font de fibra i, igual que la resta de verdures, el seu contingut proteic és molt baix i a penes aporta greixos.

Ja veieu no engreixa.

En quant al seu contingut en vitamines, els pimentons són molt rics en vitamina C, sobretot els de color roig. De fet, arriben a contindre més del doble de què es troba en fruites com la taronja o les maduixes.

Fixa-vos bé mes del doble que les taronges.


Són bona font de carotenos, entre els que es troba la capsantina, pigment amb propietats antioxidants que aporta el característic color roig a alguns pimentons.
Ull als antioxidants, com podeu endevinar els que més ens interessen són els rojos, que són els mateixos que els verds, però ja madurs.
Entre els minerals, cal destacar la presència de potassi. En menor proporció estan presents el magnesi, el fòsfor i el calci.
El potassi és necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, l'activitat muscular i regula el balanç d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseïx un suau efecte laxant.

El fòsfor juga un paper important en la formació d'ossos i dents, igual que el magnesi i el calci.

Els més importants per a nosaltres el potassi i el magnesi, sobretot als què ja som veterans.


Per la seua riquesa en potassi i escassetat de sodi, els pimentons posseïxen una acció diürètica que afavorix l'eliminació de l'excés de líquids de l'organisme.

Són beneficiosos en cas d'hipertensió, hiperuricèmia i gota, càlculs renals, retenció de líquids i oligúria.
Amb l'augment de la producció d'orina s'eliminen, a més de líquids, substàncies de rebuig dissoltes en ella com àcid úric, urea, etc. A causa de l'intens sabor que presenten moltes de les seues varietats, a penes és necessari afegir sal a l'hora de consumir-los, qualitat que pot ser aprofitada pels que patixen d'hipertensió, patologies renals o cardiovasculars que requerixen de dietes baixes en sodi.
Com veieu són perfectes.
Preparats per al que ve ara.
Els pimentons són una bona font de seleni i de vitamines C, E, provitamina a i d'altres carotenoides com la capsantina, tots ells d'acció antioxidant i beneficiosa per a l'organisme.


Anem a recordar pa què servixen els antioxidants, per si algu no san recorda.


Els antioxidants bloquegen l'efecte danyós dels radicals lliures. La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però com a conseqüència de la mateixa es produïxen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut a través de la seua capacitat d'alterar el ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o greixos.

Hi ha situacions que augmenten la producció de radicals lliures, entre elles l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrés, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol. La relació entre antioxidants i la prevenció de malalties cardiovasculars és hui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exercix un paper fonamental en l'inici i desenrotllament de l'aterosclerosis.

Els antioxidants bloquegen els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, amb la qual cosa contribuïxen a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. D'altra banda, uns baixos nivells d'antioxidants constituïxen un factor de risc per a certs tipus de càncer i de malalties degeneratives.
I ha arribat l'hora de menjar-se'ls, però com?.
Els pimentons es poden consumir tant crus com cuinats. Generalment, les varietats allargades i fines són més adequades per a fregir, mentres que els més carnosos són utilitzats per a torrar o farcir. La forma més sana de cuinar-los és el torrat al forn. Fregits resulten prou indigestos a causa de la gran quantitat d'oli que absorbixen. Una vegada torrats, poden utilitzar-se per a l'elaboració de salses, samfaines, purés o com a acompanyament de carns, peixos i ous.
Però com no podia ser d'una altra forma la millor forma de consumir els pimentons son crus i tendres és afegir-los a les ensalades. D'esta manera s'aprofita al màxim la seua riquesa vitamínica.
I ara una recepta molt maratoniana.
Fusilli amb salsa de pimentó .
Ingredients- 250 gr de fusilli- 50 gr de ceba- 100 gr de pimentó roig- 100 gr de pimentó verd- 100 gr de tomaca natural- Oli d'oliva- Sal i sucre
Com es prepara.

Coure la pasta en aigua bullint amb sal i un doll d'oli. Refrescar-la davall el doll d'aigua i empalustrar-la amb un poc d'oli d'oliva perquè no s'apegue. Pochar la ceba Cortada en trossets en un poc d'oli. A continuació, afegir els pimentons verds i rojos també tallats. Quan els pimentons estiguen blans, afegir la tomaca tallada en cubs xicotets, posar a punt de sal i sucre i reservar. Agregar herbes i espècies a gust. Retirar del foc i mesclar la salsa i la pasta.

Hasta despres.

dimecres, 16 d’abril del 2008

A TRES SEMANES.



Este divendres, 18 d'abril tornem a tindre reunió en les pistes d'atletisme, esta vegada serà a les 21,00, i és que un any més estem de nou en la línia d'eixida de la XXVI Volta a Peu a Pego, hui el meu pensament va dirigit als nombrosos inscrits en la Volta a Peu, que participant en la nostra carrera ens diuen que estem en el camí just.
I és així per nombrosos factors, primer pels corredors que s'han inscrit, després per la participació de nombrós publique que any rere any ve a animar, també al numere cada vegada més elevat de col·laboradors que participen en l'Organització, òbviament per la inestimable col·laboració dels esponsors que, creient en la nostra iniciativa permeten amb la seua ajuda que la puguem dur a terme.
Des de tots estos punts de vista, la Volta a Peu, va creixent a poc a poc fins a arribar a ser l'esdeveniment esportiu més important de Pego.
Però sense "l'alé vital" representat pels atletes que participen, este esdeveniment esportiu no podria reunir tanta gent, public, col·laboradors, esponsor i voluntaris.
Per tant, vull donar des d'ací les gràcies a tots els corredors que participaran el dia 3 de maig en la XXVI Volta a Peu, i que fa de la nostra carrera no sols la més antiga de la comarca sinó també la més popular.
Gràcies també, a tots els sugeriments rebuts igual abans com després, perquè i només amb les vostres critiques i els vostres aplaudiments podrem continuar millorant i creixent.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Teulada 08


Hui per fi ens toca escriure sobre la primera carrera de la Marina, i com va sent costum en els últims anys és Teulada la que dóna l'eixida per a este Circuit de Carreres de la Marina Alta, enguany és la seua 12a edició, és el mes vell de la Comunitat Valenciana, lo que li dóna un prestigi que es veu reflectit en la quantitat, cada any mes gran de corredors, que ens visita, enguany tenim una inscripció d'al voltant de 1600.
Teulada, al ser la primera carrera sempre hi ha una incertesa per saber com funcionara enguany, pareix que les expectatives són immillorables, 1019 han sigut els corredors que han participat, són molts, el que ens fa pensar que és fàcil que enguany siguen 1400 els que l'acaben, el que ens assegura que hi haurà molt d'ambient en totes les carreres.
No coneixia el circuit de Teulada i he de dir que el vaig trobar dur, amb fortes pujades i baixades massa pronunciades per a poder mantindre un ritme constant durant tota la carrera, al mi se'm van carregar molt els quàdriceps, no se si els passa el mateix als altres però per a mi és un circuit difícil.
Els nostres corredors van estar en general bé, 22 van ser els que van patir els 11 Km., 18 van baixar d'una hora, cosa que no és fàcil veient el circuit i els quatre que no ho van fer van estar per damunt del seu nivell perquè, que Espluges, Ramón, Salvador i Karen acabaren la carrera és un signe que enguany es troben en un bon estat de forma que els portara a divertir-se durant tot el circuit.
Tres van baixar de 45 minuts, molt bé, Pascual contínua amb la seua progressió, Enrique comença a tornar a ser el que era abans de la lesió i Darío després de la seua mala eixida ens demostra que esta en un estat de forma increïble.
Quinze vam estar al mig, en eixos 15 minuts que tant ens toqua patir, no ressaltaré a ningú perquè crec que tots vam córrer tot el que vam poder, la puntuació per equips estava ací i calia córrer, prova d'això és que no vam entrar dos corredors junts.


7 PONS NAYA, AMANDA 0:03:11
24 SENDRA GINER, JÚLIA 0:03:33
38 COMPANY PUIG, PASCUAL 0:43:39
59 LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:44:36
68 IVARS DESCALS, DARIO 0:44:54
79 SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 0:45:19
86 PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 0:45:41
88 SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 0:45:47
121 VICENS PASTOR, FERNANDO 0:46:50
196 SALA GONZÁLEZ, VICENT 0:48:49
224 SENDRA REIG, FERNANDO 0:49:27
280 PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 0:51:01
310 ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:51:41
323 IVARS DESCALS, FRAN 0:51:56
373 CAMPS SENDRA, DAVID 0:52:57
433 MENGUAL COTS, CARLES VICENT 0:54:20
438 PASCUAL PASCUAL, LAURA 0:54:26
440 PÉREZ GARCIA, ANGEL 0:54:29
582 MENGUAL MOLL, JOSE 0:57:37
613 SALA FERRER, XIMO 0:58:26
800 ESPLUGUES BAÑULS, JOSE MARIA 1:02:48
901 ALEMANY SENDRA, RAMON 1:05:57
944 PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR 1:07:52
982 LYNCH, KAREN PATRICIA 1:10:42

Ha sigut una bona carrera, per equips ens vam classificar en 4a posició a només dos punts del 3r i veient les absències pense que tots vam estar a un gran nivell, només em falta donar les gràcies a tots per haver acudit a passar una vesprada junts disfrutant d'este esport que tant ens agrada.

Però si açò succeïa en el dissabte, el diumenge també hi havia carreres i el nostre club, igual que els grans, hem de fer rotacions per a poder estar en tota la competició possible i açò va ser el que va succeir:

XIX Volta a peu a Vinaros. (9 km)
Carlos Siscar Bay 32 m. 50 s.

Mitja de Múrcia.
Carmen Sala Ferrer 1 h. 23 m.
Vicent Sala 1 h. 46 m.

Mitja Marató de Muntanya de Bussot.
Josep Cardona 2 h. 55 m.
David Camps 3 h. 27 m.


Un gran fi de setmana.

Londres, LA MARATON DE LES MARATONS



Ja estic recuperat de la impressió que vaig patir ahir al veure els temps de la marató de Londres, estic també mes tranquil despres de comprovar en el Google Earth que Londres contínua estant en el nostre Planeta Terra, i que no estan en una altra galàxia.
En fi, com continuem tots en el mateix Planeta ja puc analitzar els números d'esta marató, em pareix estar davant de la millor carrera de marató de la història, almenys del que jo arribe a conéixer, i és que ho mire com ho mire és una cosa extraordinaria.
Mai he vist jo a 9 corredors passar la mitja marató en menys de 1 h. 3 m. i acabar la marató com la van acabar, i és que veure el pas de la mitja és per a posar-se a tremolar, és possible?, jo que m'emocione al veure acabar una mitja en menys de 1 h. 4 m., que dec pensar d'ara en avant, ¡¡que estos corredors són d'un altre planeta¡¡, vaig una altra vegada al Google Earth a comprovar si Àfrica contínua en la Terra, ¡¡si contínua en el nostre planeta¡¡, encara que deuria comprovar si Kenya o Etiòpia l'estan.
Bo ahí, teniu el pas per la mitjana, disfruteu.



I el temps final, si algú va veure la carrera en directe que me la compte ja, perquè els km. Finals van haver de ser impressionants.
Els tres primers van col·locar els seus marques com la 5a, 6a i 7a de tots els temps, senzillament increïble, ahí esta el rànquink.


01. 2:04:26 Haile Gebrselassie (ETH) Berlin, 09/30/2007
02. 2:04:53 Haile Gebrselassie (ETH) Dubai, 01/18/2008
03. 2:04:55 Paul Tergat (KEN) Berlin, 09/28/2003
04. 2:04:56 Sammy Korir (KEN) Berlin, 09/28/2003
05. 2:05:15 Martin Lel (KEN) London, 04/13/2008
06. 2:05:24 Samuel Wanjiru (KEN) London, 04/13/2008
07. 2:05:30 Abderrahim Goumri (MAR) London, 04/13/2008

I qui són estos corredors que s'atrevixen a córrer així, com s'atrevixen a córrer sense casc i sense cap tipus de coixí de seguretat, perquè per descomptat no són desconeguts, però ja parlarem d'ells un altre dia, només ressaltar que el guanyador, Martin Lel és la tercera vegada que guanya a Londres i amics meus cal ser molt bo per a guanyar a Londres una sola vegada.
Ahí estan els seus temps, per a enveja de terraqueos, i per a qui va tindre la sort de veure en directe esta marató que sàpia que el 13 d'abril del 2008 ha sigut el dia mes gran en la història de la Marató.



Una altra cosa, només un pronostique, Rayn Hall serà la gran esperança blanca en este món de la marató, Baldini ja té substitut, si no ja veurem en Pequín.

dilluns, 14 d’abril del 2008

12 - 13 d'Abril




Este diumenge, com molts altres, a l'acabar el dia comence a buscar en internet les classificacions de les carreres que s'han realitzat, este diumenge tènia un interés especial a veure la classificació de Teulada, però passaven les hores i si bé estava la general no col·locaven la dels clubs, i al ser molt pesat buscar un a un tots els de Pego, em vaig decidir a veure altres carreres.
I crec que hi ha sigut dels diumenges mes interessants, cada classificació que veia s'havia corregut mes ràpid que l'anterior, és veritat que ja havia tingut un avis amb un missatge en el mòbil, Bay em diu que a Vinaros en 9 km corre a 3m. 38 s. el km i sèptim de la general, la vesprada no podia començar millor i em faltava veure el Gran Fons de Masamagrel, la Marató de Londres, la Marató de Rotterdam.
Comenze per Massamagrell, veig els 5 primers i no m'ho puc creure, ja que els 15 Km de Massamagrell no són fàcils, o tal vegada si perquè el guanyador corre a 2 m. 52 s. Fa rècord del circuit, i això és córrer molt però és que els tres que el van seguir també van baixar de 3 m. El Km. I vaig baixant i per a trobar al primer a córrer a 3' 15'' m'he de desplaçar fins al lloc 12 i em trobe que no és un altre que Jose Rios, per a tranquil·litzar-me busque la classificació de Teulada, i no ix encara, torne a Massamagell per a buscar les dones.
Gran nivell, la guanyadora corre a 3' 28'' i la tercera a 3' 36'' que no és una altra que Maria Abel, i una altra cosa sorprenent és les dos primeres classificades estan en categoria promesa i és que en Àfrica hi ha una planter increïble en este cas són d'Etiòpia.
Dir també que era Campionat Autonòmic de Gran Fons i que els guanyadors van ser Beatriz Pellicer Amat i Luis Felix Martinez.

Dones.

TUFA, TIGST 0:52:06
TESHOME, SENTAYEHU 0:52:46
ABEL, MARIA 0:54:00

Despues d'açò, per a recuperar-me m'alce i els quàdriceps em recorden lo que van patir en Teulada, però ja he decidisc veure primer les maratons i me'n vaig a Rotterdam.
Una altra vegada rècord, un altre kenyà que ens torna a sorprendre, i és que açò és increïble, 42 km a menys de 3 minuts el km. , però i els que el seguixen, els 5 primers baixen de 2 h. 10 m. i les dones les 5 primeres per davall de les 2 h. 30 m. però senyors que ha passat hui en el món, i jo recuperant-me dels meus quàdriceps a Múrcia, i o sorpresa, sorpresa, la tercera classificada és espanyola, Alessandra Aguilar que ens assegura que en Pekín tindrem representació en les dos maratons, quan ja pensàvem que no tindríem cap dona, i baixant de 2 h. 30 m., molt bona marca.

1 William Kipsang Kenia 2:05:49
2 Daniel Rono Kenia 2:06:58
3 Charles Kamathi Kenia 2:07:33
4 Richard Limo Kenia 2:08:43
5 Paul Kirui Kenia 2:09:46

Dones
1 Lyubov Morgunova Russia 2:25:12
2 Zekiros Adenach Etiopia 2:27:32
3 Alessandra Aguilar Spagna 2:29:03
4 Alice Chelagat Kenia 2:30:18
5 Inês Monteiro Portogallo 2:30:36

Me'n vaig ràpid a Londres.
No pot ser

Estic veient visions i em tem que hui ja no podré continuar, he de recuperar-me del que acabe de veure, demà continuara i ja estaré millor dels quàdriceps.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Antioxidants



Fa algunes setmanes vam anar a córrer a l'Ejido, a l'acabar la seua mitja marató, en la zona de meta ens van obsequiar a tots els corredors amb una caixa plena de productes de la zona, eren hortalisses de diversos tipus, lo curiós va ser que el senyor que ens les donava ens Deia, "ací teniu antioxidants naturals" i li ho repetia a tots els corredors, i em pica la curiositat.
Què són els antioxidants? Perquè servixen? On estan?
Intentarem contestar un poc a estes preguntes.
Hi ha moltes definicions dels antioxidants per exemple; Els antioxidants són substàncies que poden protegir les cèl·lules dels efectes dels radicals lliures. Els radicals lliures són molècules produïdes quan el cos degrada els aliments o per l'exposició ambiental al fum del tabac i la radiació. Els radicals lliures poden danyar les cèl·lules i poden representar un paper important en les malalties cardíaques, el càncer i altres malalties.
Resumint un poc els antioxidants són les substàncies que eliminen els radicals lliures, que són com el fum en els motors dels cotxes, normalment són eliminats majoritàriament però els que es queden en el cos són els anomenats radicals lliures.
I on estan els antioxidants? es troben en molts aliments. Entre estos, les fruites i els vegetals, les anous, els grans i algunes carns, aus i peixos.
Nosaltres ens centrarem en els que es troben en les hortalisses, ja que ho tinc més fàcil perquè només he de mirar en la caixa que ens van donar en l'Ejido.
Si mire la caixa, la primera cosa que em crida l'atenció és el color roig de les tomaques, així hui parlarem de les excel·lències de la tomaca.

La tomaca és un aliment poc energètic que aporta a penes 20 calories per 100 grams. El seu component majoritari és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni. Es considera una fruita-hortalissa, ja que el seu aportació de sucres simples és superior al d'altres verdures, la qual cosa li conferix un lleuger sabor dolç.
Com veieu perfecte per a córrer. Continuarem veient les seues característiques.
És una font interessant de fibra, minerals com el potassi i el fòsfor, i de vitamines, entre les que destaquen la C, E, pro vitamina A i vitamines del grup B, en especial B1 i niacina o B3. A més, presenta un alt contingut en carotenos com el licopeno, pigment natural que aporta a la tomaca el seu color roig característic.
Que vos pareix és quasi perfecte.
L'alt contingut en vitamines C i E i la presència de carotenos en la tomaca convertixen a este en una important font d'antioxidants, substàncies amb funció protectora del nostre organisme. La vitamina E, igual que la C, té acció antioxidant, i esta última a més intervé en la formació de col·lagen, glòbuls rojos, ossos i dents. Després d'açò ja és perfecte, mireu ja en la nevera.
La tomaca també afavorix l'absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència front les infeccions. La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tindre propietats antioxidants.
Què? Ja el teniu davant, sinó que espereu.
La niacina o vitamina B3 actua en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més d'intervindre en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.
Que tal, ha que és necessari que ens mengem una tomaca ara mateix, pues espereu un poc perquè en l'Ejido també ens van donar un llibret amb receptes, ja se que amb un poc d'oli d'oliva i sal és com millor esta, però ja que tinc el llibre entre les mans no puc resistir-me a mostrar-vos una recepta.
Com ací ja sabem de sobra preparar la tomaca en ensalades, esta recepta és un poc especial.
Mousse de Tomaca amb Api.
Ingredients: per a 4 persones.
1l. de salsa de tomaca.
100 ml. De nata.
1 branqueta d'api.
Sal
30 g. de gelatina.
Ceba.
All.
Porro.
Partint d'una salsa de tomaca que farem ofegant ceba, all, porro, api i afegint després la polpa de la tomaca pelada sense llavors. Esta ha de coure i reduir fins que la salsa resulte amb la densitat i grau de cocció desitjat. Passem per la batedora i el xinés. Assaonem. A esta salsa afegim la gelatina, que prèviament haurem remullat i eixugat, en calent i l'api tallat molt xicotet. Deixem que es vaiga refredar i abans que comence a quallar-se li incorporem la nata semimontada i col·loquem en els motles. Refredem fins que qualle per complet. Desemmotlem submergint el motle en aigua calenta durant uns segons.
No pareix complicat, però si algú la prova ja ens contara.
La setmana que ve continuarem estudiant la caixa de l'Ejido.

divendres, 11 d’abril del 2008

La diferència entre una bona carrera i una roïna.



Demà comença la Volta a la Marina, i com tots ja sabeu és Teulada, i la distància són 11 km , doncs bé, ara donaré uns quants consells per a poder realitzar una bona carrera.


Hi ha un consell base per a poder realizar una bona carrera, el ritme d'eixida és el ritme que se sap que es va a poder mantindre durant tota la carrera, és així de fàcil i així de complicat.
És fàcil, eixim al nostre ritme i ja esta, però és difícil perquè amb l'ambient i els altres corredors sol succeir que correm a un ritme que no és el nostre i ahí esta la complicació.


Quan donen l'eixida en una carrera en realitat correrem dos carreres. Les dos són d'un grandària molt semblant, però es diferencien molt en el seu contingut.
La primera mitat pareix fàcil, sovint massa fàcil. Un sap que ha d'estalviar un poc per a despres, però el cos suplica: "Mes ràpid" . I és difícil contindre's.
Llavors ve la segona mitat, la que pareix una carrera diferent. Ací és on comencem a patir. On se'n va anar tota eixa velocitat i energia? El cos crida ara: "Mes lent". I un sap que hauria d'anar mes ràpid. És difícil continuar.


Les males carreres són resultat d'un defecte humà molt comú: córrer ràpid quan ens sentim frescos, i lentament quan comencem a patir. Les bones carreres, d'altra banda, són en molt el resultat de fer cas omís dels instints de frescor i dolor, controlant-nos quan ens sentim millor, i estalviant l'energia per a utilitzar-la quan ens sentim pitjor.


La diferència entre una bona carrera i un roïna és el bé o mal que ens mostrem en la ultima part. La primera mitat senzillament establix l'escenari; la ultima és on es Du a terme l'actuació principal. La força de l'actuació final descansa en el treball de base que es va establir a l'inici.


El doble caràcter amb què hem de trobar-nos en una carrera ens exigix que arribem a l'eixida amb una mentalitat fraccionada. L'ideal és tractar la mitat, com si estiguérem preparant-nos per a una actuació i en la que establim l'escenari amb fredor, l'atenció i meticulositat d'un tècnic. Ací hem de fer un treball definit, amb certs limites en els nostres ritmes; esta és la part de la carrera que es tracta com un negoci.


En la segona mitat, la carrera canvia d'estil i nosaltres deurem adoptar un nou paper a què ens tenim d'ajustar. És l'hora de l'artista, és quan ix a escena l'actor. Hem d'actuar en l'escenari que abans hem establit. Ens devem oblidar de les precaucions i inhibicions i ens posarem a córrer amb abandó creatiu, hem d'improvisar, cal traure tot el que queda. Si el tècnic ha fet el seu treball en la primera part, l'artista actuara bé i triomfara. Si no, els errors de la primera mitat tornaran com a fantasmes i nos persiguiran fins a la meta.


Bé, ja tenim suficients analogies; no es tracta d'eixir lent, jo diria fer una eixida cautelosa. El ritme d'eixida ha de ser el que sapiem que podem mantindre durant tota la carrera. Al principi és possible que ens parega massa fàcil; despres, el mateix ritme ens pareixerà impossible de mantindre.


En fi, si a açò afegim que hi ha pujades i no sabem com són ni on estan açò fa que hàgem d'improvisar prou, és possible que siga complicat però és molt divertit.
Fins a Teluada.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Últims resultats



Si el dissabte que ve comença el Circuit de la Marina, este dissabte passat va començar el Circuit Diputació de València, seran dotze carreres que ens portaran fins a finals del mes de novembre, huit mesos de competicions, en el que tenim de moment a sis corredors.
Ja anirem donant els resultats, perquè al ser classificacions diferents de les carreres sempre tarden uns dies.
Este cap de setmana ens hem repartit en 3 carreres, el dissabte, el Gran Fons de Puçol (Diputació de València) i el diumenge La Mitja Marató de Segorbe i La Mitja Marató d'Elx i ací estan els seus resultats.


Gran Fons de Puçol.


Carlos Siscar Bay 0:56:40
Carmen Sala 0:58:03
Vicent Sala 1:03:02
Enrique Llambies 1:03:03
David Camps 1:13:17
Laura Pascual 1:13:31

Mitja Marató d'Elx.


Pascual Sendra 1:28:52
Fernando Vicens 1:32:04


Mitja de Segorbe.


Carlos Siscar Bay 1:24:20


No hi ha cap error Bay a corregut el dissabte i el diumenge.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Preparats per la gloria



Per fi, la Volta a la Marina ja esta ací, el pròxim dissabte en Teulada sera la primera carrera, d'un total de nou, el dia 12 d'abril comencarem i acabarem el 14 de juny a Benissa.

Seran dos mesos de carreres tots els caps de setmana, dos mesos intensos en què eixirem a córrer, dos mesos en què els 34 de l'Ambra estaran per tota la Marina, i igual que els 300 espartans, nosaltres amb 34 dominarem, sinó les carreres, si l'ambient de les carreres.

I repartits per tot el gran grup de corredors transmetrem eixa alegria i eixa forma d'entendre i practicar la carrera a peu que tenim en l'Ambra, i esperem que a l'acabar esta Volta a la Marina ens recorden en tots els pobles, pel nostre saber estar, pel nostre saber córrer i que ja no siguem 34 corredors sinó que pareguem quasi els 300.
Ahí van els seus noms:


Hector Perelli Guardiola
Fernando Sendra Reig.
Julia Sendra Giner.
Juan Francisco Frau Ferrer.
Arnau Frau Garcia.
Salvador Pascual Escriva
Vicent Sala Gonzalez
Carmen Sala Ferrer
Alberto Jose Pons Soriano
Cristina Pons Sendra.
Maria Morell i Cambrils
Carlos Jose Briones
Juan Jose Arbona Escriva.
Fernando Vicens Pastor.
Enrique Llambies Sendra
Vicente Sendra Franqueza
Jose Pascual Sendra Franqueza
Carlos Siscar Bay
Ximo Sala Ferrer
Pascual Company Puig
Andrea Company Faes
Jose Esplugues Bañuls
David Camps Sendra
Laura Pascual Pascual
Juan Antonio Server Millet
Karen Patricia Lynca
Joan-Carles Cambrils
Fernando Mas Siscar
Ramon Alemany Siscar.
Pascual Bolta Sastre
Sandra Frau Garcia
Pau Sendra Giner
Vicente Carlos Mengual Cots.
Jose Mengual Moll.



Si falta fer alguna inscripció me'l feu saber.

dissabte, 5 d’abril del 2008

Volta a Peu. Moltes preguntes.



Tenim ja a un mes la nostra Volta a Peu, estem en l'edició XXVI, que són moltes, i algunes coses han canviat des que vam començar, els circuits, la distància … però el mes significatiu per al meu pareixer és l'augment de participants, portem ja dos anys passant de 900 corredors, i esta quantitat requerix un esforç organitzatiu que a vegades és difícil de veure i valorar.

No s'arriba a esta quantitat d'un any per a un altre, sinó que l'augment és a poc a poc, i l'organització de la carrera també va creixent a poc a poc, som molts els que fem que es puga realitzar.

Però la Volta a Peu de Pego, ja fa anys que complix amb els mínims requisits per a ser una gran carrera, però deuríem conformar-nos amb els mínims reglamentaris?, tot ha de créixer a poc a poc.

A Pego, esportivament crec estar en la veritat al pensar que el corredor esta bén servit, el circuit esta en condicions per a fer una bona carrera, aclarit, senyalitzat, marcat i el corredor quan acaba es porta un record, camiseta, un bon avituallament; aigua, taronges, suc, pastisset… així que podríem dir que esportivament estem bé.

Però cal quedar-se ací?, les grans carreres ho són per un algo més, tot l'anterior ho tenim en un 99 % de les carreres de la Comunitat Valenciana.

Llavors com créixer?, com millorar?, cap a on hauríem de dirigir els nostres esforços?, que ens falta?.

És molt possible que el dia 3 de maig tinguem a 900 corredors en els nostres carrers, que els podríem ensenyar? O que podríem aprendre d'ells?.

Vénen 900 persones que practiquen l'esport que ens agrada i deixarem que es vagen sense haver aprés res?, sense haver ensenyat res?, sen se que ells tinguen un bon record de nosaltres?, sense que ho tinguem nosaltres d'ells?, estan agust en la nostra carrera?, ho estem nosaltres?, si no l'estan perquè?, es divertixen?, ens divertim?.

I els acompanyants ho passen bé?, els que vénen a veure la carrera la veuen?, troben dificultats a trobar-nos?, poden aparcar?, poden prendre un café?, els podem ajudar en estes coses?, Com?, saben si hi ha alguna cosa interessant a Pego per a passar la vesprada?, es queden a sopar?, els podem ensenyar on?.

En fi estes són algunes preguntes, segur que hi haurà mes, que podem contestar?, o deixem que córreguen i ja esta, fins a l'any que ve.

divendres, 4 d’abril del 2008

Sabatilles de competició


    Ara que començaran les carreres de la Marina deuríem comentar alguna cosa sobre les sabatilles que molts de nosaltres utilitzarem per a competir.
     Una bona part dels corredors només usa un parell de sabatilles per a entrenar, mentres que molts altres utilitzen diversos tipus de sabatilles depenent de la classe d'entrenament que realitzaran i a que velocitat correran.
     Quan correm ràpid, com per exemple en els ritmes més ràpids que la carrera lenta –i òbviament en carrera- molts corredors preferim utilitzar sabatilles lleugeres.
     La major part dels corredors que utilitzen sabatilles lleugeres pensen que el seu avantatge esta és el seu reduït pes i és açò el que fa que es puga córrer mes ràpid, però no és del tot cert.
     És veritat que el pes alguna cosa incidix en la velocitat, ja que si una sabatilla pesa 50 grams menys que una altra es nota.
     Però la veritat, és que l'avantatge de córrer amb sabatilla lleugera deriva que tenen una major acció mecànica al no tindre quasi cap tipus de suport, la qual cosa fa que el moviment del peu i el turmell siguen mes lliures, flexionen millor.
     La sabatilla de competició o d'entrenaments ràpids pesa poc en relació a una sabatilla d'entrenament i amb molta amortiguació perquè té una entresòl menys espessa, la part del taló és més baixa, i no té elements de suport que són els que estabilitzen el peu en la fase de suport.
     A l'eliminar tots estos elements perdem pes, però sobretot tenem més flexibilitat.
     Quan comprem una sabatilla de competició la primera cosa que comprovem és el pes, però el que en realitat deuríem comprovar és la seua flexibilitat, la deuríem plegar, quant mes es doble i menys coste de doblegar, tant menys força farà el nostre peu en la fase d'impuls, amb la qual cosa estalviarem energia i açò és molt important en una carrera llarga.
     I és ací on esta el real avantatge de córrer amb una sabatilla de competició.
     Quan competim o fem sèries amb les sabatilles pesades, amb mes amortiguació, tenim el desavantatge que ens cansem mes, però sobretot fatiguem mes els músculs del panxell que han de fer mes força en la fase d'impuls.
     Clar, que arribat a este punt seria fàcil pensar que hem de córrer sempre amb sabatilles de competició ja que tenim mes avantatges, però òbviament no és així: la sabatilla de competició a l'haver reduït al mínim el poder d'amortiguació i no oferint quasi cap estabilitat en la fase de suport, perquè no té els suports, fatiguem molt tots els músculs que controlen l'estabilitat i que són els músculs que mes treballen en el suport del peu.
     Però que succeïx quan córrem lent? Pues que la fase de suport en terra és mes llarga que quan es corre ràpid, i en este cas la sabatilla lleugera no garantix la necessària dispersió de la força d'impacte, a l'estar mes temps en contacte amb el sòl necessitem més amortiguació.
     Molts dolors i lesions vénen produïts de no utilitzar les sabatilles adequades, en fi com més lent correguem mes amortiguació i estabilitat necessitarem i al contrari quant mas ràpid correguem més flexibles hauran de ser les sabatilles.
     Un altre tema que és complementari seria el pes del corredor en relació a la sabatilla, però això ja serà un altre dia.

dijous, 3 d’abril del 2008

Assaonats 2º part.



Ens queda la 2a part dels Assaonats, sense cap dubte gran corredors de marató.


Ferran Mas.Les seues dos participacions a Benidorm i València, ens diuen que ha sigut un bon any per a ell, molt bé a Benidorm, no va fer la marca que esperava però en marató és molt important el circuit i el clima, i a Benidorm enguany junt amb un circuit dur que es complica molt més pel mal temps ens diuen molt de la marca que podrà realitzar la pròxima temporada, va estar per a mi perfecte en el seu plantejament de cara al seu segona marató a València, no s'obstina a intentar millorar lo de Benidorm i ha sabut esperar, l'eixir a València a divertir-se ens recorda que devem de tant en tant córrer maratons sense cap pressió, i així sempre estarem millor preparats en la següent i amb mes ganes per a entrenar.


Pascual Company.
Sant Sebastià i València han segut les dos maratons de Pascual, que dir de la seua temporada, per a mi ha sigut bona, ha estat en els seus marques, molt prop dela seua marca personal, si bé és cert que estem davant d'una d'eixes injustícies que algunes vegades ens deixa la marató, si algú mereix dinamitar el seu marca personal és ell, els seus entrenaments, la seua preparació, la seua dedicació i el seu entusiasme ens ensenya que en marató fins al a "cua tot és bou" i que en marató moltes vegades s'aplica la llei de Murphi com en pocs llocs, i si alguna cosa pot eixir mal segur que durant els 42 Km. Eixirà malament.
Ell sap com pocs el que cal és patir en una marató, abans, durant i després, té tota l'experiència que es pot adquirir corrent la marató, només li falta traure conclusions positives i que en la pròxima temporada puga aprofitar tot el que sap i tindre sort.


Ferran Siscar.Hi ha un dita que diu "Com més boja és l'aventura, més assenyat l'aventurer." Doncs bé Ferran, en esta temporada passada no va ser el mas assenyat dels nostres maratonians però en canvi si que realitza la "mes boja aventura" i li vaig dir que estava boig i continue pensant el mateix, però és una meravellosa bogeria que li porta a realitzar en 1 mes, dos maratons i una mitja, dit així no pareix tanta bogeria però els fets són els següents: 25 de novembre, abandona la marató de Benidorm amb dolors en el maluc, diumenge següent en Algemesí quasi torna a abandonar en la mitja, acaba caminant amb dolors en el maluc, i 15 dies després corre una marató, però esta vegada buscant el mes difícil encara, de muntanya, si de muntanya, a Segorbe i per fi l'acaba, es pot estar mes boig, o és que este aventurer esta més assenyat del que pareix, espere que no cunda l'exemple, però tènia ganes de córrer la seua marató i ho va aconseguir, espere que en els pròxims dies aparega el seu comentari en el blog explicant el Per què?.


Vicente Sendra Franquesa.
XAPO. Sant Sebastià i València son seues dues maratons. Estic recordant la marató de Sant Sebastià que realitza Vicent, només em l'explique per la intervenció del Sant, sino de quina altra forma es pot córrer en 2 h i 51 m.? i vull escriure esta marca ja que només escriuré dos marques en tot l'informe, i esta és per mi una de les importants, tot el que conega a Vicent sap de la seua qualitat com maratonià, però es pot tindre tanta qualitat?, si hi ha secrets en marató, Vicent els deu conéixer tots, ha de tindre totes les solucions i si algú sap com esquivar el mur és ell, després de la seua lesió i dels 50 anys que porta en les seues cames, aclarisc en cada cama no entre les dos, Com és possible córrer així?, només espere que algun dia ens done una classe magistral de com entrenar i córrer la marató, jo estaré allí, i si ho vol deixar per escrit este blog serà un bon mitjà de difusió, en fi, Sant Sebastià MAGISTRAL, i València, pues una marató per a disfrutar, va córrer de guia i va complir la seua comesa i es va divertir. En fi una temporada per a emmarcar.

La setmana que ve, ens queda parlar dels Microraptors.