IN MEMORIAM

dijous, 29 de setembre del 2016

VII Trofeu Dorsal 19

Un any més, i van ja set, són els que celebrem el Trofeu Dorsal 19, un trofeu que per tant podíem dir que ja forma part de la tradició de Dorsal 19.
El Trofeu Dorsal 19, és un costum que tenim tots els anys i on triem una carrera i en ella celebrem una competició entre tots els nostres corredors i premiem als millors basant-nos en una classificació compensada per l'edat de cada u. Aprofitàvem l'entrega de premis del Trofeu Dorsal 19 per a celebrar la Gala de Dorsal 19 on es realitza un repàs a tota la temporada i un xicotet homenatge als nostres corredors més destacats.

El VII Trofeu Dorsal 19 es manté en la tradició de Dorsal 19 però va hi ha patir un canvi, se separa de la Gala de Dorsal 19.
Tradicionalment els dos actes s'han celebrat junts i davant de la dificultat que representa l'organitzar una Gala fora de Pego, degut en part a la duració de l'acte i al trasllat que normalment hem de fer, anem hi ha mantindre la tradició de celebrar el Trofeu de Dorsal 19 i la Gala de Dorsal 19 però per separat. 
Una de les millors formes d'organitzar i desenrotllar no sols un club sinó este complicat món de la carrera a peu és créixer partint de la tradició, que no és la «tradició» anquilosada i romàntica que es viu com a tradicionalisme, l'autèntica tradició és sempre creadora, ens ho diu la mateixa paraula (tradere en llatí, entregar). La tradició no és per a res conservadora: amb la tradició de les carreres a peu se'ns entrega una forma de practicar i entendre la carrera a peu i ens dóna la possibilitat de canviar-la sense perdre el contacte amb ella. El que hem de fer és repensar la tradició a fi de conéixer millor eixa activitat i si fóra necessari modificar-la.
Fora d'ahí, està de moda ser antitradicional en tot. Un exemple obvi són algunes carreres que se celebren per ahí que són “rares” o “anormals”, en les que la tradició haguera de ser per pur sentit comú ineludible. No obstant això, es prescindix d'ella buscant l'originalitat com si ser original equivalguera a creador; original és a la seua manera un extravagant o un boig.

Anem per tant a realitzar alguns canvis, el més significatiu serà sens dubte el de la competició, com ens diu la nostra tradició va hi ha ser compensada, però l'hem modificat afegint una altra carrera per a poder arribar a més corredors, i així anem hi hi ha comptar tant amb La Mitja Marató com el 10K.
Pel que hi haurà dos competicions, en este enllaç es troba la llista amb el coeficient de puntuació.
Ja se que molts no es preocupen de la competició i que no els interessen els trofeus, però els que senten el cuquet de competir en igualtat de condicions una vegada a l'any amb els seus companys més jóvens o més vells haurien de fer una ullada a les llistes i triar la distància en què puguen aconseguir el coeficient més baix i la seua possibilitat de quedar millor classificat.
Ho hem escrit i sobretot ho hem experimentat infinitat de vegades. És un procés curiós. Comencem a córrer només per estar en forma i sense donar-nos compta comencem a il·lusionar-nos amb la idea de córrer un poc més i al final ens sentim campions quan acabem la primera carrera.
La manera que tinguem d'anar dosificant les nostres metes és el que transformara la nostra carrera a peu en una activitat estimulant. Ens agradara competir primer contra nosaltres mateixos sense rivals però hi ha moltes forces ocultes en cada un que només aconseguixen la seua eficàcia quan sorgix, com per a aclarir-les i fixar-les, un objectiu que puga concretar i unir eixos impulsos confusos fins a fer-los prendre la forma i l'atractiu d'una meta.
Una meta que no necessàriament siga derrotar a algú sinó aconseguir alguna cosa que ens pot paréixer a primera vista inabastable. Hi ha un lema ja tradicional en Dorsal 19 que diu: “l'important no és guanyar, sinó que no ens deixem véncer”.

Eixe pas, és fonamental per a aconseguir la pròpia competitivitat. La nostra competitividad s'aconseguix practicant-la, és un procés que quasi sempre depén de la nostra capacitat per a aconseguir eixe hàbit que ens ajude a gestionar bé les nostres aspiracions i objectius, que moltes vegades són confusos i inclús contraposats. Perquè és freqüent que tinguem ganes de fer alguna cosa però no ganes de fer el que és necessari per a aconseguir això.
Quan tenim ganes de córrer una marató o realitzar una marca cal tindre força de voluntat, perquè si no la tenim, només aconseguirem fer el que es té ganes de fer en eixe instant, però no aconseguirem res fora d'eixe curt termini. Per això la voluntat per a aconseguir algun objectiu consistix en bona part a adquirir l'hàbit de voler fer les coses necessàries per a aconseguir-ho.
La majoria de nosaltres abans d'aconseguir algun objectiu destacable hem experimentat alguna vegada el ser presoners del pantaix, de l'ofec i del cansament, ens hem sentit “morir” entrenant i només l'anar a poc a poc habituant-los a eixos entrenaments ens ha permés aconseguir alguna meta. 
Per això l'entrenament que som capaços de complir és un gran èxit de la intel·ligència i de la voluntat. Quan s'ha adquirit una certa destresa a entrenar gràcies als hàbits, l'espontaneïtat produïx grans creacions ja que qualsevol objectiu que se'ns ocórrega aconseguir en una animada reunió l'anem a poder almenys intentar; però si no es té eixa destresa que naix de l'esforç per adquirir hàbits, eixa mateixa espontaneïtat sol ser desastrosa.
Ara ens acostem al VII Trofeu Dorsal 19 i si volem d'alguna manera competir cal començar ja hi ha estudiar les nostres opcions ja que decidir eixe dia embolicats en l'ambient ens pot portar al desastre i un dia de festa se'ns pot transformar en una decepció.
I cal arribar al dinar com a vencedors siga quin siga el nostre resultat i no permetre que l'espontaneïtat ens frustre, hem de tindre present que en la carrera a peu el que volem no sempre coincidix amb el que ens abellix.

Ja fa mesos que ho sabeu, el VII Trofeu Dorsal 19 se celebrara el dia 6 de novembre del 2016 en La Mitja de Gandia i les seues 10K, amb el seu dinar de celebració i la seua entrega de trofeus als guanyadors, ara només ens queda triar la distància que més ens interesse i hi ha disfrutar.

dimarts, 27 de setembre del 2016

Un gust per saber

“Els perdedors i els autodidactes sempre saben molt més que els guanyadors. Si vols guanyar, has de concentrar-te en un sol objectiu, i més et val no perdre el temps a saber més: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors”. Esta frase l'acabe de llegir en la contraportada del llibre que acabe de començar, “Número Cero” d'Umberto Eco.


I, no he pogut aguantar-me a traslladar-la al nostre món de corredors, si bé tots sabem que les nostres carències no ens fan ser necessàriament perdedors, si que són les que ens portaran a ser millors corredors perquè el saber que no anem hi ha poder, per exemple, córrer una marató o el saber com puga ser de complicat el rebaixar la nostra marca personal és el que ens farà entrenar més. Són les nostres imperfeccions les que ens porten a entrenar, a córrer amb fred o amb calor, a buscar hores on no n'hi ha i hi ha provar totes classe d'entrenaments per a millorar.
Però Umberto Eco afig una cosa diferent, fa un pas més: -el plaer de l'erudició-, el plaer per la “Lectura diversa, docta i ben aprofitada” com ens diu el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua. El gust per conéixer, en el nostre cas, tot el que esta relacionat amb el món de la carrera a peu.
Humanament hi ha una inclinació natural, un gust per saber, per conéixer coses, per tindre notícies d'un fet o persona, per ser docte en alguna matèria o habilitat per a algun ofici.
Els corredors d'un cert nivell tenen la sort de poder comptar amb entrenadors, fisioterapeutes, nutricionistes i totes les ajudes que es puguen permetre i no tenen la necessitat de saber molt més, només complir el que els indiquen, però els corredors més normals hauríem de tindre “el plaer de l'erudició” perquè estem bombardejats amb una quantitat d'informació sobre la carrera a peu moltes vegades contradictòria.


Es fan afirmacions amb tanta aparença de normalitat i cientisme que a la gent a penes li queden ganes de detindre's a reflexionar i adonar-se que es tracta d'afirmacions sense fonament. Ens trobem amb una sèrie de controvèrsies en este món de la carrera peu que ens deuen portar a intentar aclarir-les, perquè mitjans hui en dia hi ha.
S'esta discutint sobre la inexistència del llindar anaeròbic pel que la majoria de percentatges que apliquem en els entrenaments estarien malament, s'esta posant en dubte l'efectivitat de la majoria de suplements nutricionals o se'ls esta donant una importància que no tenen, hi ha una corrent d'entrenadors que estan en contra quan es diu que en l'entrenament de força s'han de dissenyar els exercicis de la manera més semblant possible al gest esportiu. Però potser hi ha eixa possibilitat amb la carrera a peu? Es poden activar en el gimnàs els músculs de les cames en seqüències idèntiques o semblants a quan es corre? Servix per a alguna cosa la tècnica de carrera per a corredors veterans? Hi ha els superaliments? És la cervesa una beguda de reposició? Ajudes ergogénicas?
Estes i moltes altres preguntes són les que ens han de fer despertar la nostra inclinació natural per conéixer, un gust per saber, per conéixer les coses.


Els corredors, vullga's o no, necessitem ser erudits. Tenim una vocació de pensadors perquè tenim la necessitat pensar. Sentim que hem de saber més sobre l'estructura i funcionament del cos humà, ens hauria d'interessar la nutrició esportiva, ens convindria esbrinar tot el que puguem sobre el metabolisme i la fisiologia de la carrera a peu, tenim la necessitat d'esbrinar tot allò que s'ha relacionat amb el nostre entrenament, estar al corrent de que representa el massatge esportiu, de com ens afecten les lesions, la seua prevenció i tractament.  
Òbviament hi ha corredors amb més interés que altres però generalment a tots ens agradaria tindre alguns coneixements de totes eixes matèries, per al corredor modern el córrer ha d'anar de la mà del gust per saber, el gust per conéixer i adonar-se que actualment tenim al nostre abast una tecnologia que ens permet obtindre molta informació.
Però, atenció amb el doctor Google, cal saber on buscar i que pagines mereixen confiança, on estan els estudis que són de fiar o són interessats, cal buscar els documents de consens i on es troben els metanálisis, una de les pagines que deurien tindre guardada tots els corredors en la barra del navegador és: http://www.femede.es/  i la seua secció http://archivosdemedicinadeldeporte.com/.


És ací on haurem de mirar quan tinguem dubtes, o quan tinguem interés en saber, o quan vullguem contrastar, i, a més cal entendre que el saber implica la missió del compartir. Compartir, comunicar el que sabem.

diumenge, 25 de setembre del 2016

Zona de confort

Un altre cap de setmana interessant, on hem estat en molts llocs corrents, hem acabat per tercer any el “Open summer circuit training” de Dorsal 19 en la Vall d'Alcala. Hem estat en la Xara. Villalonga també ha vist a dorsaleros pels seus carrers. Fins a Redován hem arribat. Hem passat per Sueca a provar el 20K. Hem creuat muntanyes en el Trail Turballos.

Cami d'Al Azraq
Com podem comprovar estem molt actius, tot açò després d'una nit de divendres molt moguda que a limitat un poc la participació de més corredors.
Un cap de setmana on cada un de nosaltres hem viscut experiències diferents, situacions més o menys agradables que van definint el nostre estat de forma, el que som ara. Totes estes carreres van conformat la nostra forma, fins a conduir-nos a aconseguir els nostres objectius, ja siga en la Mitja de Gandia, la Marató de València o Castelló.

 Redovan, 2 DE CAT.VET.A Y 7 DE LA GENERAL
Per a aconseguir açò moltes vegades hem d'abandonar el que s'anomena ara la nostra “zona de confort”. Els corredors majoritàriament tendim a buscar aquells entrenaments i carreres que ens fan sentir plaer i a fugir de totes aquelles que ens produïxen desplaure.
Els corredors del “Camí d'Al-Azraq” majoritàriament hauran estat en la seua “zona de confort”, era un entrenament per a disfrutar. En la Xara, Trail Turballos, Villalonga, Redován i Sueca ja haurà hagut de tot.

Villalonga, 2 POSICIO GENERAL 
1 POSICIO CAT.VET.A
A Villalonga i Redován segur que Màxim haurà abandonat en algun moment la seua “zona de confort” per a aconseguir quedar segon de la seua categoria en Redován, i segon de la general i guanyador en la seua categoria a Villalonga, indubtablement que haurà tornat a la seua “zona de confort” a l'acabar les dos carreres i al pujar al podio, avantatges de saber manejar al seu capritx la “zona de confort” en l'instant just.
En Sueca, Carmen també s'ha manejat com només ella sap fer-ho en la seua “zona de confort”, no l'ha abandona per a guanyar el 20K en la general i en la seua categoria, residix sempre en la dita zona.
El que ens succeïx als corredors amb la nostra “zona de confort” és que si no l'abandonem, sempre estarem igual i el nostre estat de forma no millorara.

Sueca, 1a General Dones
La “zona de confort” és eixa zona en què els nostres entrenaments i carreres es desenrotllen sense sobresalts, ritmes tranquils, xarrades interminables mentres correm, els mateixos quilòmetres en el mateix temps. Es un lloc agradable, en ell ens sentim còmodes i ens permet córrer quasi de forma automàtica. No obstant això, és un estat que ens impedix el desenrotllament. Romandre en esta zona no ens permet avançar, trencar els nostres límits, conéixer, augmentar les nostres habilitats i capacitats... en definitiva, ens limita el creixement.

Vall d'Alcala, máxima zona de confort
Segurament tots hem escoltat alguna vegada; "vés en compte", "això és perillós", "i si ix malament?"... Totes estes expressions, bé siga per por o inseguretat, ens porten a romandre dins de la nostra zona segura, coneguda, de la nostra “zona de confort”.
Encara que estar dins de la “zona de confort” pot ser plaent, no realitzar cap canvi pot atraure diferents conseqüències negatives. No moure's mai dels entrenaments còmodes acaba limitant-nos, perquè fa que el nostre organisme no senta la necessitat de súper compensar per a aconseguir ja siga córrer més ràpid o més lluny i que acabem estancant-nos.

La Xara, zona de confort al limit.
Cal eixir de tant en tant de la nostra "zona de confort", fent alguna sèrie, algun entrenament més dur, desafiant-nos amb alguna meta que es trobe al nostre abast, buscar alguna carrera que ens obligue a superar-nos ja siga per la seua dificultat o per la seua distància i així sempre aprendrem alguna cosa nova, coneixerem a corredors diferents i ampliarem el nostre circule dins del món de la carrera a peu.

dissabte, 24 de setembre del 2016

Tot apunt per la S.E.A. Dorsal 19

Cal dir que després de la reunió-sopar del divendres i la finalització el diumenge en la Vall d'Alcala del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 la temporada tardor-hivern ha començat. I ho ha fet a lo gran, amb una massiva participació de dorsaleros, danya que una inoportuna tempestat no haja permés que el sopar es desenrotllara amb la normalitat que ens haguera agradat.

Però dóna igual, l'important era comprovar com la salut de Dorsal 19 es troba en bon estat, i açò esta bé perquè ens n'anem hi ha enfrontar amb uns reptes interessants.
Si no sorgixen problemes d'ultima hora entrarem a formar part de la Federació València d'Atletisme i per tant de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, ja vam comentar en entrades anteriors la importància que açò té per al desenrotllament de la carrera a peu en Dorsal 19, i no vaig ara a aprofundir més en els avantatges i els nous horitzons que se'ns brinden, si ho vaig a fer per damunt dels canvis que hem hagut de realitzar.
Era precís crear una Secció Esportiva dins de Dorsal 19 específica per a la pràctica de l'atletisme, ja que com tots sabeu Dorsal 19 és una Associació Cultural i que en els seus estatuts en els articles 4t i 5t, que diuen el següent:
Art. 4t Fins.
Constituïxen els fins de l'Associació: els de fomentar, promocionar i estimular la formació cultural i la practica de l'esport dels associats, intentant al mateix temps adequar racionalment el temps lliure de l'individu en la seua promoció, esplai.
Art. 5t'Activitats.
Per al compliment dels fins enumerats en l'article anterior, es realitzaren les activitats següents: organitzar i participar en tot tipus d'esdeveniments culturals i esportius.


Com veieu no consta de forma explicita la practica de l'atletisme, per la qual cosa era necessària la creació de la dita secció.
Doncs bé, l'estem creant amb la denominació de Secció Esportiva Atletisme Dorsal 19, que es pot abreviar en S.E.A. Dorsal 19.
Esta S.E.A. Dorsal 19 ha de tindre una certa autonomia, amb un pressupost particular i una Junta Directiva pròpia que per a la seua formació és la mateixa que la de Dorsal 19, fins a l'Assemblea General.
Com veieu, ha d'haver-hi alguns canvis, que no canviaran substancialment el funcionament de Dorsal 19, llevat que les nostres activitats es multiplicaran.
I es multiplicaren perquè anem hi ha participar en les competicions de cross, en les de pista coberta, en les de pista a l'aire lliure, en carreres de muntanya, en campionats autonòmics i si podem en campionats nacionals pel que haurem d'acudir als controls que realitza la federació perquè puguem validar les nostres marques i algunes activitats més que se m'escapen ara.
Pel que a les activitats que estem desenrotllant haurem d'afegir totes les que ens oferirà el fet d'estar federats.
Primer federarem el club i després cada un ho podrà fer sempre que li abellisca, lo normal serà que este primer any siguem pocs els que ens federem i conforme amen integrant-nos en el món federat siguem més els que es vagen afegint.

Tots ja ens n'haurem adonat que alguns canvis se'n van hi ha produir en Dorsal 19, uns canvis que només afectaran directament els que vullguen participar en les activitats de la S.E.A. Dorsal 19. No podem estar quiets i és que a l'home li agrada reformar i canviar les coses.
I com a corredors també ens agrada fer reformes i canvis, canviem de marca de sabatilles, reformem els plans d'entrenament, canviem els circuits dels nostres entrenaments i reformem tot allò que considerem que podem millorar.
Els problemes sorgixen a l'hora de veure què reformar, com fer-ho i cap a on.
En esta ocasió els canvis no es realitzaran per a millorar alguna cosa que no funcionava bé i que volem que vaja millor, sinó que les reformes les realitzarem per un desig més o menys clar d'avançar cap a millores que esperem ens porten a progressar. 

dimecres, 21 de setembre del 2016

Torna el “Camí d'Al-Azraq”.

Arribem al final del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, com va sent habitual amb l'etapa de la Vall d'Alcala. Un any més quan ens encaminem cap al “Camí d'Al-Azraq” veiem que s'acaba també l'estiu i ens endinsem en l'estació de la marató i de les mitges i com no de la carrera del club.

És hora també de repassar les entrades que vam realitzar el passat any per al que nosaltres denominem el “Camí d'Al-Azraq”, on recordarem un poc els circuits i tot el que ens esperara també enguany i el que significa per a Dorsal 19 els nostres entrenaments en la Vall d'Alcala.
És possible que es puga realitzar un circuit de 20 quilòmetres en què no es toque asfalt si tenim suficients corredors que vullguen utilitzar-lo.
Ens reunirem a les 07:00 en el bar La Forana per a pujar tots junts fins a la Vall d'Alcala.
Per als que vullguen acudir directament l'eixida serà des de l'aparcament del càmping a les 08:00.
Després l'esmorzar en el bar Vicent de la Tona.

Els nostres entrenaments en la Vall d'Alcala des que vam començar a pujar sempre han posseït un encant especial, molts de nosaltres que hem corregut innumerables vegades per les pistes forestals tenim la sensació que estem en un dels més bells panorames on poder córrer. Allí es disfruta d'una serenitat i una atmosfera especial, on la sensació d'aïllament, la tranquil·litat i el silenci ens envolten, el repte està a ser capaços de fascinar-nos, de seduir-nos, eixir de nosaltres mateixos per a veure més. I per a fascinar-nos d'alguna cosa cal tindre el desig de conéixer-ho.
En molt pocs llocs de tot el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens podrem trobar amb la sensació d'aïllament i tranquil·litat que ens dóna el no veure cap signe humà, en el paisatge que ens rodejara ha desaparegut tot el que no represente naturalesa i silenci.
La majoria dels nostres entrenaments són deficitaris en silenci i no obstant això és un dels al·licients que més ens atrauen de la carrera a peu, i per les pistes d'Alcalá és on més silenci trobarem. Molts de nosaltres ens posem nerviosos pel simple fet d'estar uns minuts sense dir res. Encara que a vegades és en silenci quan més sentim les sensacions del nostre cos al córrer.

No tot ha de ser silenci, anem també a contemplar tot el paisatge que ens rodejara. Quan correm per paisatges espectaculars amb eixos horitzons immensos, sinó fixem els ulls en ell tot ens pot pareixer igual, però quan els ulls queden fixos en ell sorgixen detalls que a simple vista pareixien no existir. 
És el que ens succeïx any rere any en el “Camí d'Al-Azraq”. És un paisatge que pot paréixer tots els anys igual. Parar-se, relaxar-se, oblidar-se per un moment de l'entrenament és el que ens portara a veure coses noves i a viure una sèrie de sensacions que només sentirem allí dalt.
Cal conversar amb el paisatge. Una conversació és un dialogue entre dos, moltes vegades parlem però no escoltem i hem de donar l'oportunitat a la naturalesa que ens rodeja que ens parle i per a això necessita que li donem l'oportunitat de fer-ho, al detindre'ns i guardar silenci per un moment la podrem escoltar.

Tal vegada no siga el “III Open summer circuit training” la millor ocasió per a sentir eixes sensacions, per la gran quantitat de corredors i tot el tragí que això comporta, però el camí ja estarà marcat perquè puguem tornar en una altra ocasió a experimentar totes eixes sensacions. El “Camí d'Al-Azraq” ens ensenyara uns llocs tranquils per on córrer i estar en contacte amb la naturalesa, però un contacte que perquè siga intens el devem desitjar.

dissabte, 17 de setembre del 2016

Una lliçó massa senzilla per a ser apresa

Setembre és habitualment quan comença tot el moviment de la carrera a peu en la nostra zona, és el mes on fem la crida a tots el corredors perquè s'acosten i comencen a moure's, és quan comença el ball en Dorsal 19.

Els maratonians han acabat la primera fase del seu entrenament per a València o Castelló i entren en la part específica de la seua preparació.
Les reunions de la directiva de Dorsal 19 comencen a succeir-se per a repartir la loteria de Nadal, per a establir les quotes i començar a cobrar-les.
És quan es comença a preparar la carrera del club a Gandia.
És quan les reunions dels divendres tornen una altra vegada amb la força que han acumulat després d'haver estat uns mesos sense celebrar-se.
Tot en Dorsal 19 rep un impuls, és hora de començar a moure'ns.
També és hora de tornar a explicar alguns detalls dels entrenaments que per ser simples no els prestem atenció. És hora també de repassar,
“Una lliçó massa senzilla per a ser apresa”, si, amb esta frase que no és meua vull remarcar a intentar resoldre un error que estem cometent la majoria de nosaltres quan ens enfrontem a les sèries denominades “mitges”,  o siga les del 1000, 2000 i 3000 metres encara que també ens pot passar en les de 4000.

És tan fàcil, la majoria de vegades fer les sèries de 1000 metres als ritmes que ens proposen, que ens oblidem perquè ens servixen i les realitzem molt més ràpid i a més estem contents quan acabem d'haver realitzat un entrenament perfecte i és que cada setmana en què hi ha sèries en eixes distàncies em solen comentar com més ràpides les han realitzat i que ràpida ha sigut la ultima i és que al ser massa senzill complir l'entrenament no aprenem a realitzar-lo. M'explicare un poc, ja que no cal ser "pesat".
Quan realitzem les sèries de 1000 metres i les realitzem cada una més ràpid que l'anterior i l'última a límit no nos en adonem però estem realitzant un entrenament que ens seria més útil per a preparar un 5000 que una marató. Només cal pensar que si estem entrenant per a la marató i realitzem les sèries de 1000 metres a límit, Com les hauríem de realitzar si estiguérem preparant un 5000 o un 10000? Algú ho ha pensat? Les sèries de 1000 es fan igual siga quina siga la distància per a la que estiguem entrenant?
Hauria de ser de sentit comú, comprendre que es fan a una velocitat i en una quantitat i amb una recuperació depenent de la distància que estiguem preparant i hauríem de comprendre que per a la marató no pot ser que les deguem realitzar a límit.
Veurem, estes sèries ens servixen o ens deurien servir per a millorar la capacitat dels nostres músculs per a utilitzar l'oxigene. A la velocitat que les hem de fer els nostres músculs produïxen una quantitat no elevada d'acide làctic que constituïx l'estimule més eficaç perquè nostres fibres musculars augmenten la quantitat de mitocondrias, que és on l'oxigene es combina amb els carbohidratos o els greixos per a fabricar l'energia que ens permetrà córrer.
A més aconseguim una reducció de la producció d'acide làctic a una velocitat un poc més lenta de la que realitzem les sèries, que deuria coincidir amb el nostre ritme de marató, i sobretot aconseguim un augment de la nostra habilitat per a “menjar-nos” l'acide làctic segons l'anem produint, el que és un gran avantatge per al maratonià.

Però perquè tot ens isca ben no basta de realitzar les sèries a la velocitat marcada sinó que la recuperació ha de ser corrent i sense parar-se. És important tant la velocitat de la sèrie com el tipus de recuperació.

El que vull dir és que si un entrenament ens pareix fàcil perquè el realitzem sense dificultat no el compliquem fent-lo més difícil, disfrutem-lo, si la lliçó és senzilla aprofitem i delectem-nos amb ella perquè ja vindran entrenaments que ens obligaren a patir un poc, tal vegada esta lliçó és més senzilla perquè estiguem descansats per a la difícil, o tal vegada l'entrenament per a la marató és senzill que no fàcil.  

dimecres, 14 de setembre del 2016

Setmana de descàrrega

Vaig hi ha utilitzar esta entrada també per a anunciar que el I Trail i Caminada a l'Orxa l'hem d'ajornar ja que no pot estar llesta per al pròxim cap de setmana, per la qual es manté però de moment sense data.

I ara, després d'esta notícia aprofitaré per a aclarir algunes coses que heu vist esta setmana i que han sembrat alguns dubtes.
Com heu pogut comprovar la majoria de nosaltres ens trobem en una setmana amb un entrenament diferent, ens crida l'atenció els pocs quilòmetres que anem hi ha realitzar des del dimecres, i és que estem en una setmana de les anomenades de “descàrrega”. Es poden anomenar de moltes maneres encara que m'agrada “descàrrega”.
 Com podeu estar imaginant ens enfrontem a una entrada de les denominades tècniques, o siga avorrides per a molts de nosaltres, però en fi, no hi ha més remei que aclarir alguns detalls de l'entrenament d'esta setmana.
Començare fent un poc d'introducció; tots sabem i deuríem sempre recordar que un entrenament es basa en un important principi el de “càrrega i descàrrega”. En la pràctica, a cada entrenament fort li seguix un suau per a recuperar-se muscularment. Este principi d'anar alternant el veiem més clarament quan realitzem les sèries, sèrie i recuperació, però esta regla també cal usar-la quan s'organitza un cicle més ampli d'un entrenament.

Com ho fem? Normalment ho dividim en setmanes, així que cada setmana també és considerada com una unitat dins del pla general d'un entrenament i també apliquem el principi de “càrrega i descàrrega” pel que ens trobarem amb una setmana de càrrega seguida d'una altra setmana de descàrrega, este és el sistema més senzill, 1 x 1, és el que usem per als principiants.
També utilitzem el 2 x 1 que serien, dos setmanes de càrrega per una de descàrrega, el 3 x 1 que és tres setmanes de càrrega per una de descàrrega i el 4 x 1, que no he utilitzat mai i que és quatre setmanes de càrrega per una de descàrrega.
Cada sistema s'utilitza depenent de la carrera que s'entrene i del nivell del corredor, però ara ens centrarem en la setmana de descàrrega.
Què és una setmana de descàrrega? Tots ja hauríem de tindre clar que és una setmana en què es reduïx l'entrenament. Açò pareix clar Però com?

Molts corredors creuen que hi ha d'eliminar els esforços més forts, com per exemple les sèries, i només córrer a ritme lent, però açò és un error. En la setmana de descàrrega cal reduir només els quilòmetres que anem hi ha realitzar però no la seua intensitat. Dita d'una altra forma anem hi ha reduir entre un 20% i un 30% els quilòmetres setmanals però els que hàgem de fer els farem a la mateixa intensitat que la setmana anterior.
Com veieu ací se'ns obri un palmito amb moltes possibilitats, però jo solc utilitzar moltes vegades el d'esta setmana. Cal reduir quilòmetres, mantindre la intensitat i descansar.
Per tant solem agrupar dos sessions d'entrenament seguides de qualitat o siga de sèries sense cap dia de recuperació, normalment al principi de setmana amb el que portem al nostre organisme quasi a l'esgotament i després aprofitem la resta de la setmana amb la seua disminució de quilòmetres per a aprofitar per ració doble la supercompensació. També utilitze este sistema amb altres fins però açò ja serà en una altra entrada.
Açò com tots els plans té els seus problemes, i no sempre s'aconseguix el que volem, i és que ja sabem “Tindre un pla sempre és bo, el que passa és que hi ha plans que ixen bé i altres que ixen malament”, d'ací la importància de seguir els plans en l'orde en què estan marcats i no anar alternant entrenaments segons ens interesse.

Bo una entrada de les "pesades" però que de tant en tant cal posar per a anar mirant la carrera a peu amb altres ulls.

dimarts, 13 de setembre del 2016

El primer cicle acabat.

Ja estem ficats de ple al setembre i com ens succeïx des de fa alguns anys ens trobem amb la primera fase dels entrenaments dels què estan preparant ja siga les mitges maratons de Gandia i València o dels qué estan preparant les maratons de tardor com Múrcia, València, Sant Sebastian o Castelló, ja acabada. 
El que significa que la nostra implicació en la carrera a peu i en els entrenaments haurà pujat un altre escaló, tot açò ajudat també per les etapes finals del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.


Estem en la part final del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i amb la I Marjal de Gandia se'ns va la ultima etapa plana, on els maratonians han disfrutat d'un circuit completament pla i han realitzat un bon entrenament completant el primer cicle d'entrenament, ara una setmana per a assimilar-lo i a continuar. 
La I Marjal de Gandia ha complit amb tot el que tènia previst i ens ha mostrat un nou circuit on poder realitzar algun dels llargs que incara ens queden per realitzar als maratonians, ja que buscar la varietat en els llargs és una forma amb què aconseguirem que se'ns facen més curts.

Així que mentres els entrenaments ens van acostant als nostres objectius, hem vist com estos últims dies Tania i Máximo continuen pujant al podi, Tania nadant a Dénia i Máximo guanyant carreres esta setmana en la nocturna de la platja de Xeraco on s'ha pujat al més alt del podi en la general i per tant també en la seua categoria.
Ja haureu notat que el nostre nivell d'ansietat ha pujat un poc, ja ens comença a disgustar botar-nos alguna sessió d'entrenament o no poder-lo complir en la seua totalitat. I anem tenint cada vegada més la impressió desagradable i molesta que algo hem fet malament, ens sentim culpables quan per algun motiu no hem anat a córrer.

Hi ha un moment en la novel·la de Daniel Defoe, “Robinson Crusoe” on el protagonista espantat per l'empremta d'un peu en la platja arriba a la conclusió que “La por al perill és deu mil vegades pitjor que el perill mateix i el pes de l'ansietat és major que el del mal que la provoca”, i és que la majoria de les vegades la por i l'ansietat a no complir amb els entrenaments és pitjor que el benefici que haguérem adquirit al realitzar-los. 
 Hi ha vegades que la inquietud i el nerviosisme davant d'un entrenament no complit ens porten a forçar i ficar-lo com siga, com amb calçador. Quan realitzem un pla d'entrenament ens ha de produir plaer i gaudir-lo, sentint amb això gran satisfacció ja que cada sessió ha de ser en si mateixa plaent, comprenent molt més que la mera diversió, que poguera fluir amb harmonia i tranquil·litat.
Hi ha situacions durant el temps que dura un pla d'entrenament en què hem de saber perdre alguna sessió i deixar-la passar, no he pogut o no l'he completat, no passa res a continuar corrent i disfrutant.
I és que no hi ha cap pla d'entrenament que si el seguim de forma perfecta ens garantisca que complirem el nostre objectiu. Pots complir-lo al peu de la lletra que si no et toca aconseguir el teu objectiu, eixe dia no el vas a aconseguir.
Hi ha carreres en què ho donem tot, ho controlem tot, complim amb els nostres ritmes sempre concentrats, ens hidratem bé… i MIRA… eixe dia no toca. T'entregues a fons i te'n vas a casa de buit.

I què dir d'eixa part de la sort que no és controlable, tant de la bona sort com de la mala sort.
Tot açò que estem dient no pot servir-nos per a desatendre els nostres entrenaments, perquè per a aconseguir els nostres objectius tots sabem que majoritàriament – Si depén de nosaltres- la idea principal del que estem dient és que per a complir un pla d'entrenament cal fer-ho relaxats i prendre consciència que hi ha situacions que forçar-les no provocarà ni que ocórreguen, ni que milloren.

Per a anar acabat, la sexta etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta ací, anem hi ha prepara-la i veure quals són les millors opcions i hi ha caminar.   

diumenge, 11 de setembre del 2016

I Trail i Caminada a L'Orcha

Una vegada acabada la I Marjal de Gandia ens toca preparar-nos per al I Trail i Caminada a L'Orxa, i és que el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 encara no ha acabat, ja que ens falten dos etapes.

L'I Trail i Caminada a L'Orcha és un esdeveniment dins de Dorsal 19, ja comente que en el nostre afany d'anar incorporant totes les especialitats de la carrera a peu ja vam incloure la caminada en el 24 x 1 hora, i el mateix vam fer amb la carrera en muntanya en etapes com la d'Orba i la Txeka i ens faltava incloure la caminada en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.
Encara que, no són únicament estos els trets mes cridaners d'esta etapa ja que tenim dos innovacions, una de les més noves és que és una etapa doble, ja que el diumenge es torna a Pego per la Vall de Gallinera, la segona és que ens podem quedar a passar la nit del dissabte a L'Orcha amb el que açò representa de festa i celebració per a tots els que ens atrevim a participar
El trail que es proposa en esta etapa té els suficients quilòmetres de carrera per a poder ser considerat així, ja que els seus més de 40 quilòmetres i la seua dificultat són suficients perquè només el puguen afrontar els que realment estan entrenats per a esta especialitat. Encara que com succeïx en tot el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 les distàncies es poden disminuir o augmentar segons l'estat físic de cada u.

Amb la caminada ens succeïx el mateix, hi ha un palmito prou gran per a triar ja siga en quilometratge com en dificultat, que ja anirem descobrint segons siguen els participants i la seua forma física. 
Sobre córrer per muntanya hem escrit diverses vegades en el blog, en canvi sobre caminar per muntanya o del senderisme no ho hem fet incara, senzillament per tractar-se d'una novetat en Dorsal 19.
La major part de nosaltres i a més quasi tots els corredors no són molt senderistes, preferint la carrera de muntanya, i no ho valorem com es deu perquè no ens imaginem que és un dels millors exercicis aeròbics que existixen per a enfortir els músculs de les cames i sense quasi córrer riscos. Ho podem comprovar en com els nostres companys muntanyencs i caçadors no veuen minvats els seus entrenaments per les seues eixides a la muntanya, ja siga per a caçar o per a caminar per les nostres muntanyes. És sens dubte un dels millors mètodes per a continuar entrenant la resistència quan ens trobem sobrecarregats per l'esforç que portem realitzant durant uns quants mesos d'entrenament.
Tal vegada en esta primera edició no hem triat bé la data, ja que amb vista a la marató de València i cap a la Botamarges no és el cap de setmana ideal, acoblar les dates a estos dos esdeveniments esportius és una de les coses que anem hi ha millorar per al 2017, la qual cosa no elimina l'avantatge que representa per al maratonià la participació en esta etapa.

En el senderisme per la muntanya es consumixen tantes calories per quilòmetre com en la carrera a peu, això és així per que es tarda més temps a realitzar-ho. No sobrecarregem els genolls ni els turmells i a més estem treballant la musculatura del quàdriceps amb l'avantatge que açò ens representa a l'hora de guanyar velocitat. Amb açò vinc hi ha dir que no es perd res d'entrenament per un dia que en compte de realitzar un llarg ens passem el dia caminant per la muntanya, amb els avantatges de recuperació que això té i el que ens estalviem en la quantitat i força dels impactes en el sòl.
No podem deixar de mencionar també la relaxació que transmet el contacte amb la naturalesa. Quan caminem per les sendes, la naturalesa ens contagia tranquil·litat i podem relaxar-nos amb l'espectacle que ens brinda tant si l'observem al detall o si admirem el seu vessant paisatgístic.
A més ens trobem amb els seus avantatges socials ja que es pot practicar amb la família, amics o companys amb què normalment no practiquem esport, amb els que generalment podem parlar i mantindre conversacions mentres caminem, també ho podem practicar en solitari, una cosa que així mateix té el seu encant.
Igual que en les altres etapes cada un ha de tindre el seu ritme i quan caminem no significa que pel fet de no córrer deguem obligatòriament caminar molt de pressa, hem de caminar al ritme que més còmode anem.

Fins ací hem vist quals són algunes de les característiques del senderisme, però el I Trail i Caminada a L'Orcha és un poc més, és també incloure en el nostre “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 a la nostra família i amics, ja que qualsevol amb un poc de forma física pot participar.

dijous, 8 de setembre del 2016

Tot a punt pa la I Marjal de Gandia.

Ho vam dir la setmana passada la I Marjal de Gandia és una etapa “supercúster”, ja que és l'agrupació de totes les experiències acumulades durant tot el “III Open summer circuit training”, és on hem intentant unir totes les coses bones que ens hem trobat durant tot l'estiu i així aconseguir una gran etapa, on caben tots els entrenaments que tenim previst fer, ja que les seues possibilitats quant a quilometratge són innumerables perquè resulta facilíssim i res complicat augmentar o disminuir els circuits.

Enguany per ser la primera edició només apreciarem una xicoteta part del seu potencial, que sens dubte es mostrara en els següents edicions.  
Tots ja sabem que és el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, quins són els seus objectius, i que un d'ells té com a finalitat poder entrenar tots junts perquè sabem que realitzar els entrenaments en companyia és evidentment un avantatge, encara que puga representar un risc. Sens dubte quan s'efectuen les sessions de carrera lenta, resulta plaent poder córrer junt amb altres corredors, però cal prestar atenció a alguns aspectes.
Vénen estes advertències ara, quan entrem al setembre, perquè els que estan preparant la marató ja estan ficats de ple en el seu entrenament i hi ha alguns detalls que cal recordar. De fet, considerant que estes sessions cal córrer-les a un ritme prop d'un minut més lent respecte al nostre ritme de marató, i en la seua part final a ritme de marató, i com en teoria com cada corredor hauria d'anar al seu propi ritme, el que representaria un obstacle per a la carrera en grup que si bé podem mostrar una certa elasticitat desviar-se molt és un error.

És necessari conéixer el nostre programa d'entrenament per a saber com tenim situat este “llarg”. Per exemple si el diumenge anem a la I Marjal de Gandia i el dissabte hem anat a córrer a Orba on hem corregut ràpid, no hi ha cap problema perquè nostre ritme siga un poc més lent d'allò que s'ha previst, però clar que llavors ja estaríem parlant d'un ritme que podríem denominar de regeneració o de recuperació. En general cada sessió té una missió dins d'un pla d'entrenament i per això tenen un ritme i una distància diferent. No són importants només l'entrenament de qualitat o les sessions amb molts quilòmetres ja que les sessions de recuperació també ho són. I realitzar un llarg quan s'hauria de realitzar una sessió de recuperació és deixar coix el pla. I al revés, fent sessions de recuperació a un ritme massa ràpid i amb molts quilòmetres.
Per això és important que en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 es formen grups per a poder aprofitar millor l'entrenament.
Coneixent els ritmes de cada un i les distàncies es poden formar grups de diverses maneres ja que les combinacions són innumerables, és possible que el ritme de marató d'uns coincidisca amb el ritme de rodatge d'un altre o que el ritme de marató coincidisca amb algun ritme ràpid, tot és qüestió d'estudiar un poc els entrenaments.

Cal assenyalar que generalment els corredors que obtenen un major benefici dels entrenaments en grup són els que tenen un nivell més baix. Ja que generalment s'esforcen per a tractar d'aconseguir el ritme dels seus companys d'entrenament, una cosa que no sol existir en el grup més fort. De fet, els corredors més forts dins del grup, tendixen a disfrutar del fet que tenen un poc de superioritat i, el seu subconscient els porta hi ha anar més còmodes. En un sentit pràctic, podem dir que si el seu entrenament els deuria exigir un gran esforç, es tendix a tirar un poc de fre i evitar les sensacions desagradables de patiment. 
Encara que he dit abans que els d'un nivell més baix tenen un major benefici, tenen també el major risc,  pel que han d'anar amb molta atenció perquè el seu major risc el tenen en els dies de recuperació, durant els quals es troben sovint corrent a ritme excessiu, i no acaben de recuperar-se del tot. Este error posa en perill la següent sessió d'entrenament ja que s'arriba cansat a ella i si es repetix moltes vegades esta circumstància es va adquirint una fatiga progressiva, la qual cosa ha de ser evitada a tota costa per a no submergir-se en una crisi de sobreentrenament.
Atenció, als emprenyaments que en compte de millorar ens poden portar a este efecte contrari. Moltes vegades ens trobem competint en l'entrenament i aconseguim arribar amb les piles descarregades o males preparats al dia de la carrera.

Esta bé que en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 es convertisca en una sala d'estar, on xarrem, ens riguem i passem un estona agradable, i un entrenament divertit però ens tenim de preocupar del ritme a què estem corrent, la I Marjal de Gandia és una etapa perfecta per a córrer i passar-ho bé però sería panoli no buscar el màxim benefici d'este entrenament.

En canvi, amb el I Trail i Caminada a l'Orxa es pot triar la caminada i dedicar eixe cap de setmana a una recuperació activa, però això com dic tantes vegades serà una altra història.