Ja esta açi el “X Open summer training circuit”

Ja s'han acabat els principals compromisos de Dorsal 19, hem finalitzat les nostres activitats encaminades a la promoció de la carrera a peu a Pego i a tota la comarca, hem aconseguit que els nostres companys de tota la Comunitat Valenciana puguen gaudir de la carrera a peu a Pego, ens hem encarregat que els corredors puguen córrer, que es puga córrer el Trail i la Volta a Peu, també hem posat el nostre gra d'arena perquè els Minijocs foren una realitat a Pego i, ara ens toca dedicar-nos al que volem fer i sobretot més ens agrada fer, córrer.

Deixarem aparcada fins a cap d'any la nostra labor com a organitzadors i ens concentrarem en el que en realitat ens agrada, en el que millor sabem fer, correrem.

Quasi sense adonar-nos ens hem plantat al juny i ja tenim l'estiu ací, i com des de fa anys començarem l'estiu amb la nostra carrera de relleus en la Pista d'Atletisme, ens falta la data, el VIII Relleu 12 o 24 X 1 hora de Dorsal 19, i amb aqueixos entrenaments llargs, els anomenats “llargs” dels caps de setmana que realitzem per tota la comarca de la Marina Alta i la Safor, que ens serveixen com a excusa per a reunir-nos a córrer i després, al voltant d'una taula, parlar de carreres i de córrer.

Enguany ens trobem amb la decima edició, el “X Open summer training circuit” de Dorsal 19 que ens portarà a abandonar les nostres rutes habituals i recórrer els pobles del nostre voltant.

I com cada any es posarà sobre el tapet la discussió sobre si és massa prompte per a realitzar aquests entrenaments amb tants quilòmetres quan la marató de València está tan lluny.

 Però hem de recordar que la sessió llarga representa un entrenament fonamental per al maratonià perquè ajuda al nostre cos a adaptar-se per a estar molt de temps corrent i ensenya al nostre cos a consumir greixos al mateix temps que capilarizem  els nostres músculs.

I els que no som maratonians o ens agrada la muntanya, pues tindrem de tot, distàncies més curtes, així com rutes de muntanya.

 El que isquem de Pego a realitzar aquests entrenaments a l'estiu és per a deixar els nostres circuits tranquils, perquè quan estiguem a la tardor i hivern puguem tornar als nostres circuits de sempre i no trobar-los tan repetitius.

 Desplaçar-nos és, fonamentalment, per a buscar circuits diferents, circuits on és més important l'entorn que els ritmes que s'han de seguir i on la sensació d'estar entrenant es veu eclipsada per la sensació d'estar d'excursió.

 Una altra raó i no menys important, és que, és més fàcil córrer en grup a aquesta altura de la temporada on els ritmes quasi no importen, que quan estem ficats de ple en un pla d'entrenament.

 Hi ha un problema en l'entrenament per a una marató que intentem anar solucionant durant l'estiu amb aquests entrenaments, resulta que molts de nosaltres no tenim la força mental per a suportar aqueixos entrenaments tan llargs, no per la velocitat si no per la duració, per això córrer en companyia aquestes distàncies llargues ens prepara mentalment per als llargs que algunes vegades ens veurem obligats a realitzar sols.

 Córrer aquests entrenaments en companyia, per circuits nous ens fa l'efecte que el temps i els quilòmetres passen més ràpidament, córrer i parlar al mateix temps ens relaxa i no estem tan pendents del nostre cos pel qual la sensació de fatiga és menor.

 Córrer en companyia és bo per a anar agafant fons i anar adaptant-nos mentalment, però no ho és tant quan estem realitzant els “llargs” per a la marató, m'explicare: Succeeix que, quan realitzem els “llargs” de 30 km normalment els realitzem amb ritmes més lents sobretot en la part final, la qual cosa ens obliga a canviar la mecànica de carrera, quan correm més lent del normal resulta que el temps de duració de la fase de suport del peu és més llarga, i això determina que la força d'impacte del peu en el sòl estiga més temps repartint-se entre els músculs que s'encarreguen d'esmorteir els colps, com això succeeix en la part final on els músculs i tendons estan més rígids el risc de lesió augmenta considerablement.

Això ens porta a la conclusió que els “llargs” és millor córrer-los en la part final sols, perquè corrent sols percebrem millor qualsevol anomalia que puguem tindre i com a conseqüència el nostre cos reaccionarà adequadament i intentarà resoldre el problema, i a més, també importa molt el que no caurem en aqueixos “piques” que ens obliguen moltes vegades a canvis de ritme que no ens beneficien en res.

 El dia de la marató, és fàcil que ens trobem sols en els últims quilòmetres i és bo que ens anem acostumant a les doloroses sensacions físiques i psíquiques que sentirem, el dia de la marató ja hauríem de saber controlar-les i superar-les.

 És hora, per tant, d'aprofitar aquests entrenaments per a anar acostumant el cos als ritmes lents i anar acostumant, en bona companyia, a la nostra ment en les llargues hores d'entrenaments que ens esperen.

 Dels beneficis del “cremaet”, del “carajillo” i del gintònic en finalitzar l'esmorzar no parlaré hui, em guardaré el secret durant algunes setmanes més.

Ara, ens toca anar col·locant les dates per als diferents “Summers”, això el podrem anar aclarint en el WhatsApp.