IN MEMORIAM

diumenge, 29 de maig del 2011

Maig i la calor.

Se'ns cau maig, acaba un mes on hem disfrutat de la XXIX Volta a Peu a Pego i hem participat en les carreres de Teulada, Pedreguer, Ondara, Massamagrell, Almansa, Sant Antoni de Requena i alguna de muntanya que no puc ubicar bé. Com veieu un mes intens en què també hem de lamentar la defunció de Samuel Kamau Wanjiru un jove que estava destinat a ser un dels grans corredors en ruta perquè amb només 24 anys ja havia posseït el rècord mundial de mitja marato amb 58,33 i és l'actual campió olímpic de marató i si ens fixem un poc en els seus marques podem veure que ens ha deixat un gran corredor, descanse en pau.

1500 Metres         3:50.28                Nagasaki      30/07/2003
5000 Metres         13:12.40                Hiroshima     29/04/2005
10,000 Metres       26:41.75               Bruxelles     26/08/2005
Half Marathon       58:33                    Den Haag     17/03/2007
25 Kilometres        1:13:41                  Chicago, IL   11/10/2009
Marathon                2:05:10                 London         26/04/2009


Però maig és un mes delicat un mes de transició de canvi, per tant ja se sap el refrany “Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo” i és que en estos dies hem de passar de l'agradable primavera a les calors de l'estiu i açò sempre presenta alguns problemes per als corredors.
El refrany ens diu que fins al 10 de juny no deuria fer molta calor però la veritat és que ja hem començat a patir les seues conseqüències i és que quan entrenem o competim amb calor ens enfrontem a problemes com el colp de calor i la disminució del rendiment. Durant l'activitat física, els músculs generen gran quantitat de calor que ha de dissipar-se cap a l'exterior o, en cas contrari, ocorrerà un augment en la temperatura central del cos.
Este és un tema que any rere any tornem a repetir a l'hora d'ara però és que la seua importància ens obliga d'una certa forma a insistir en ell perquè eixa producció de calor per part dels músculs és proporcional a la intensitat de la carrera, per la qual cosa tant les activitats de curta duració i alta intensitat (com les carreres de 5 o 10 Km.), com les de major duració i menor intensitat (carreres de mitja marató o marató) representen un risc.
La nostra suor és una resposta fisiològica que intenta limitar l'augment en la temperatura central, col·locant aigua en la pell per a la seua evaporació. No obstant això, si esta perduda de liquide no es compensa amb ingesta de fluids, hi haurà un deteriorament en la regulació de la temperatura, el rendiment, i possiblement de la salut. El desafiament, per tant, és doble: dissipar l'excés de calor cap a l'exterior de manera efectiva, i evitar arribar a un estat de hipo-hidratació o siga de poca hidratació.
Podem observar en les imatges dels nostres corredors la quantitat de suor que som capaços de produir i és que la combinació de l'activitat física amb l'estrés per calor representa un repte considerable per al sistema cardiovascular humà. A més, sempre que les perdudes de líquids per sudoració siguen mes ràpides que la reposició de fluids, l'individu esta en un procés de deshidratació.

La hipo hidratació perjudica moltes variables fisiològiques durant l'exercici. La conseqüència directa de la hipo hidratació combinada amb l'estrés per calor és un rendiment físic disminuït, com resultat de la incapacitat del sistema cardiovascular de mantindre el mateix gasto cardíac. Esta caiguda és conseqüència de la disminució en el volum del batec, a causa d'un menor volum sanguini i un menor ompliment ventricular, de tal magnitud que no poden compensar-se per l'augment en la freqüència cardíaca. També hi ha una relació lineal directa entre el nivell de hipo hidratació i la temperatura corporal, ja que la hipo hidratació perjudica la funció termoreguladora, la qual cosa fa que l'exercici en la calor siga inclús mes difícil.
Vivim en una zona privilegiada per a entrenar però a l'estiu hem de patir uns nivells d'humitat i temperatura relativament alts pel que haurem de prendre mesures.
Totes les persones, aclimatades o no, han de prestar-li atenció a les condicions climàtiques i realitzar els ajustos apropiats, sempre que l'estrés per calor ambiental este per damunt del normal.
En oposició a les recomanacions anteriors, és comú l'observar individus que s'exerciten utilitzant trages o accessoris plàstics per a promoure la sudoració, amb la creença que això produirà la perduda de greixos. Els plàstics creen un microclima al voltant de l'individu on la humitat és molt alta i l'evaporació de la suor és pràcticament impossible, limitant seriosament la dissipació de la calor. La temperatura central del cos augmenta ràpidament, la sudoració profusa produïx una deshidratació ràpida, i sobrevé la fatiga. Este procediment no sols és inútil per a facilitar la perduda de greixos, sinó que a més atenta contra la termoregulació i promou els problemes per calor.
L'eixir a córrer amb calor i vanagloriar-se de no beure líquids podrà ser de molt "mascles" i enfortir la voluntat, però li fa un dany seriós al cos.
Des de fa diverses dècades se sap que quan les persones s'exerciten i suen, no reemplacen tot líquid perdut per sudoració inclús tenint accés il·limitat al líquid.
Una vegada que s'ha ingerit el liquide, succeïx que ha d'eixir de l'embafe el que presenta el primer problema perquè molts corredors no toleren bé la presència de grans volums en l'embafe. Esta tolerància és entrenable, permetent-li a l'individu manejar volums majors gràcies a la pràctica.
Una altra cosa que hem de tindre molt en compte en els dies de calor és la hidratació adequada abans de córrer perquè és essencial per a protegir totes les funcions fisiològiques. Un dèficit de líquid abans de l'exercici és potencialment perjudicial per a la termoregulació, i produïx un major estrés cardiovascular durant la carrera.
Si ens recordem i bevem de 250 a 600 ml de líquids, almenys dos hores abans de l'exercici, ajudarem a garantir que començarem amb un nivell adequat d'hidratació, i a més dóna temps suficient per a eliminar qualsevol excés de liquide per mitjà de l'orina.

És veritat que no hi ha suficients estudis que abonen que la híper hidratació abans de l'exercici siga un mitjà per a millorar el rendiment esportiu. La híper hidratació és molt difícil d'aconseguir pel fet que l'expansió del volum plàsmic produïx ganes d'orinar però almenys garantirem que comencem amb un nivell d'hidratació adequat i si per casualitat ens trobem un poc deshidratats aconseguirem un nivell normal.
Durant la carrera el tema és un poc distint, l'objectiu de la ingesta de líquids hauria de ser compensar la perduda de liquide per sudoració o, quan les taxes de sudoració són massa altes, el reposar tant de fluid com siga possible. Açò s'aconseguix prenent xicotetes quantitats (125 a 500 ml de líquid) amb regularitat, més o menys cada 15 minuts. La quantitat i la freqüència han d'ajustar-se d'acord amb la taxa de sudoració i a la tolerància de fluid de cada persona.
La pèrdua de líquid durant un entrenament és una cosa que deuríem calcular al principi de l'estiu perquè és molt fàcil de calcular i ens pot ajudar a calcular el liquide que deurem prendre com a mínim per a recuperar-nos, el procediment podria ser el següent ens pesaríem nus i eixuts abans d'eixir a córrer i després i per cada 100 gr. de pes perdut vénen a representar uns 100 ml de suor.
El restabliment de l'equilibri d'aigua i electròlits és una part essencial del procés de recuperació després de la carrera.
A causa de la producció constant d'orina, estarem en equilibri net de fluids pel que sempre estarem en un dèficit durant la recuperació. A menys que el volum ingerit siga major que la pèrdua. Però clar a l'orinar perdem molt de sodi que el deurem reposar perquè tot ens funcione bé. Per a una rehidratació efectiva, les begudes i els aliments haurien de reposar no sols el volum de liquide sinó els electròlits perduts per sudoració: açò significa que la ingesta de sodi hauria de ser moderadament alta (potser 50-60 mmol Na+/L de fluid), i també hauria d'haver-hi un poc de potassi. Per a equilibrar este requisit amb el bon sabor de la beguda, part del sodi pot ingerir-se en els aliments. Per a contrarestar la perduda obligatòria contínua d'orina, el volum consumit haurà de ser major (almenys un 50 % mes) que el volum de suor perduda.
L'aigua és un líquid àmpliament disponible per a la rehidratació, però la gent normalment no beu prou com per a reposar les pèrdues per sudoració durant l'exercici. Les persones beuen més quan li'ls oferixen begudes esportives ben formulades, que quan li'ls dóna aigua simple. Les begudes esportives han de contindre carbohidratos com a font d'energia, i electròlits – especialment sodi – per a una hidratació més efectiva.
L'addició de vitamines i altres elements a les begudes esportives no brinden beneficis addicionals. Al triar un sabor del nostre gust, ens facilita el compliment dels nostres requeriments de líquids. És preferible prendre begudes lleugerament fredes o fresques. Perquè saben millor i estimulen la ingesta de líquid.
Així que un any mes recordar que deurem beure prou abans, durant, i després de la nostra carrera diària. Beguem almenys dos hores abans de l'exercici, per a ajudar a garantir que comencem amb un nivell d'hidratació adequat, i per a donar temps d'eliminar qualsevol excés de líquid en l'orina. Durant l'exercici, beguem contínuament cada 15 minuts per a equiparar la pèrdua per suor, o una quantitat tan semblant com tolerable sense sentir-se incomode. No estaria de més que provàrem amb volums majors, i ajustàrem les quantitats de fluids segons les nostres necessitats.
Suor hem vessat en Teulada i Pedreguer sense oblidar-nos de la carrera d'Ondara que esta acabada d'acabar i on els nostres corredors intenten adaptar-se a esta calor que se'ns acosta, les millores van lentament i és que competir totes les setmanes a un bon nivell és difícil i no és interessant cremar totes les nostres naus ara que l'estiu esta a punt de començar.

PEDREGUER.
COMPANY PUIG, PASCUAL

0:40:44
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE

0:45:59
SENDRA FRANQUEZA, VICENT

0:45:59
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE

0:47:35
MAS SISCAR, FERRAN

0:47:37
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO

0:47:47
WOODALL, TONY

0:49:23
PIERA FERRER, BAUTISTA

0:49:34
CERESOLA PIERA, FRANCISCO

0:49:40
PEREZ MARI, JOSE

0:49:55
PASCUAL PASCUAL, LAURA

0:49:56
PEREZ GARCIA, ANGEL

0:50:54
SALA FERRER, XIMO

0:53:43
GONZALEZ MONTERO, CARMELO

0:56:43
FOLQUES NADAL, PAU

0:56:44

TEULADA.

KOVAL SZUMIC, MYKHAYLO
0:43:18
COMPANY PUIG, PASCUAL
0:43:19
GARRIGOS PINA, PEDRO
0:47:05
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO
0:48:36
PEREZ MARI, JOSE
0:48:55
PASCUAL PASCUAL, LAURA
0:49:50
PIERA FERRER, BAUTISTA
0:49:51
PEREZ GARCIA, ANGEL
0:49:56
CERESOLA PIERA, FRANCISCO
0:50:15
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA
0:51:20
SALA FERRER, XIMO
0:52:57
ALEMANY SENDRA, RAMON
0:56:20
FOLQUES NADAL, PAU
0:57:21

diumenge, 15 de maig del 2011

Reposar.

      Quan les coses no ixen com volguérem i tot són rampes que devem pujar és un bon moment per a prendre'ns un descans però mai desistir!
I és que si una lliçó tenim ben apresa en Dorsal 19 és el descans, la recuperació. Molts entrenadors diuen que un dels pilars bàsics de tot entrenament és el descans i en Dorsal 19 tenim eixa columna sobredimensionada i el nostre edifici se sosté gràcies a eixe puntal.
Així que diumenge passat el vam dedicar a reposar eixes energies que vam desgastar en la XXIX Volta a Peu.
Bons hidrats de carboni en forma liquida i molt de pa liquide en forma de cervesa són els que vam utilitzar així com proteïnes de primera qualitat en forma de xulles, llonganisses i botifarres que junt amb la cansalada magrosa ens van assegurar l'aportació suficient de greixos per a reposar les que vam utilitzar en la carrera lenta, que vam realitzar abans. 
Però, no ens vam oblidar de la fibra perquè les ensalades van ser una part important d'eixe esmorzar que junt amb les maduixes amb nata de les postres va ser per a molts de nosaltres suficient per a considerar-nos recuperats i poder afrontar els durs entrenaments d'este estiu.
Però la preparació de la temporada estival potser necessite un poc més per als que pareix estan cridats a ser protagonistes en este estiu i una bona
concentració en unes termes els situa amb un lleuger avantatge en este principi d'estiu però que no es passen amb l'aigua perquè alguna cosa deu tindre quan la beneïxen.
Diu el refrany: "El que persevera aconseguix". De res ens servix començar amb molt d'afany una cosa que volem aconseguir si no tenim perseverança. La mitat dels anhels en la nostra vida se'ns queden en això, en anhels, en desitjos, en somnis no realitzats... i si analitzem bé el per què no es van fer realitat va ser perquè ens va faltar perseverança.
Intentarem organitzar la carrera del club enguany en Rubielos de Mora, intentarem perseverar i tindre constància perquè no se'ns tire el temps damunt, intentarem aclarir tan ràpid com siga possible l'horari de l'autobús que més ens interessa així com localitzar el restaurant per al sopar i realitzar les inscripcions als què vullguen participar.

Quasi sempre ens costa més decidir estes xicotetes coses que l'organització en si del viatge perquè som molts i cal intentar arribar a un acord el més ampli possible.
La carrera serà el 23 de juliol a les 19,00 i és una Mitja Marató, podeu trobar tota la informació polsant sobre la imatge de Rubielos.

dissabte, 14 de maig del 2011

L'Elisir d'amore.

Ja fa una setmana de la XXIX Volta a Peu a Pego i ja toca comentar alguna cosa de la carrera, l'edició de 2011 no ha sigut de les millors edicions però en canvi si ha sigut la més nombrosa.
No ha sigut de les millors per uns errors que deuen ser de fàcil solució per a les pròximes edicions, que diversos corredors es queden sense camiseta és un gran error però lo curiós és que no es van acabar les camisetes, que alguns corredors es queden sense aigua en meta és un gran fallada però és que no s'acaba l'aigua i llavors com ha sigut açò possible.
Estos han sigut els temes de debat i controvèrsia durant tota la setmana, moltes discussions i conclusions per a les pròximes edicions, com per exemple: no comprar camisetes per a les categories inferiors sinó substituir-les per les de la talla S, perquè les seues talles van ser impossibles de repartir per les seues dimensions tan xicotetes i es van utilitzar les de la talla S, no concentrar l'aigua en un sol lloc sinó repartir-la per tota la zona de meta, tal vegada reduir la zona de meta perquè este tot més prop del corredor i així que siga més fàcil controlar la invasió dels espectadors que dificulten als corredors l'accés als seus servicis.
Com veieu algunes fallades que van patir els corredors, també va patir la moral dels corredors més lents que van eixir en l'eixida A i que van poder comprovar com els de l'eixida B ja estaven corrent quan ells encara no havien passat per meta, pel que es van lamentar al final però la distància era exactament la mateixa i la millor eixida per als més lents era sens dubte l'eixida B.
No tot va ser negatiu en esta XXIX Volta a Peu, alguns corredors van acabar contents amb el nou circuit ja que els agradá lo ben senyalitzat que estava i lò  variat del seu recorregut encara que a Larryrunner no li agradá gens perquè no es passa pel poble, per la qual cosa invitem a Larryrunner que ens dissenye un circuit, que siga possible, per dins del poble i tenim un any per davant per a estudiar-lo i preparar-lo junt amb la policia local.
Va ser positiu també el veure a molts corredors de Pego participant en la carrera i disfrutant de la seua carrera aconseguint que estiguera més animada d'espectadors, per fi es va aconseguir que haguera més pegolins  corrent que organitzant i açò sempre que siga possible sense desatendre l'organització és l'ideal.
Açò és molt important perquè Dorsal 19 és un club de corredors, però de corredors en actiu que els agrada córrer i competir en el seu poble.
Va ser positiu també l'ambient que va existir durant tot el cap de setmana en Dorsal 19, el divendres omplint les bosses i comprovant que les camisetes de les categories inferiors només servien per a vestir nines, la qual cosa va ser motiu de moltes bromes, com ho va ser també la pintada nocturna de la mitat del circuit amb la dificultat que es tènia en la nit per a aconseguir eixe color blau que tant a agradat als corredors.
El dissabte tot va ser treball, esforç per a aconseguir que tot estiguera en el seu lloc a l'hora de les carreres, faena perquè tot isquera el millor possible, labor que moltes vegades els corredors no veuen i altres no volen veure ja que només els preocupa la seua carrera, tasca i il·lusió que algunes vegades sol es veuen recompensades per les queixes
 i critiques que posen contra les cordes a uns corredors que han preferit organitzar una carrera en compte de córrer.
Així que per a esta XXIX Volta a Peu a Pego 2011 “una furtiva lagrima” però una furtiva lagrima que igual que ens canta Luciano, nosaltres tampoc volem morir d'amor per la carrera a peu però Luciano ho diu esplèndidament , “Si può morir, Si può morir d'amor.”
L'any que ve serà la XXX Volta a Peu a Pego i tornarem a intentar que siga una carrera perfecta o almenys que els seus errors no afecten els corredors i per a això començarem a treballar en el mes de febrer del 2012 ja que ara ens toca preparar l'entrenament de la Vall d'Alcala i la carrera del club que enguany tindrà lloc en La Mitja Marató de Rubielos de Mora, sense oblidar-nos que abans de final de mes presentarem a la Guàrdia Civil el circuit de la II Mitja Marató “Vila de Pego” pa què el dia 29 de gener del 2012 tinguem tots els permisos.

dijous, 5 de maig del 2011

Córrer sense dorsal, és robar?

Fa uns dies que ha botat la polèmica a Itàlia arran de la publicació del reglament la Marató de Roma per a l'any que ve i l'article que ha causat el rebombori és el següent:
RESPONSABILITÀ ATLETA
L’iscritto è responsabile della titolarità e della custodia del proprio pettorale di gara, acquisendo il diritto ad usufruire di tutti i servizi menzionati nel presente regolamento e successivamente comunicati.
a) Chiunque, senza regolare iscrizione, partecipasse senza pettorale, oltre ad essere ritenuto responsabile di danni a persone o cose, incluso se stesso, incorrerà in sanzioni sportive di competenza degli organi federali e potrà essere passibile delle sanzioni penali previste per il reato di “furto” (art. 624. c.p.).
Resulta que en la Marató de Roma del 2012 es podrà acusar als corredors que participen sense dorsal de robatori, açò és sens dubte un tema polèmic i que sens dubte va hi ha portar alguns problemes.
S'entén, clar esta, que el corredor esta robant en el moment en què agafa una botella d'aigua, una barreta energètica, una camiseta o fa ús d'algun producte que l'organització haja posat a disposició dels corredors.
És veritat que si entrem en un supermercat i agafem una botella d'aigua, unes barretes energètiques i ens n'anem sense pagar ens fiquem en un bon embolic. És el mateix en una carrera?
El debat esta obert, perquè no crec que per dos botelletes d'aigua i un plàtan valga la pena acudir als jutjats però és el mateix que en l'exemple del supermercat.
Podem dir, i si córrec només i no utilitze cap tipus de servici? És que el carrer no és de tots? Pues resulta que et poden traure del circuit emparant-se en un articule que ve a dir que si un organitzador aconseguix els permisos per a la utilització de la via publica durant unes hores, és l'organitzador el que autoritzarà acreditant amb una targeta als automòbils, motocicletes, bicicletes i amb un dorsal als corredors, amb la qual cosa la policia pot prohibir o traure del circuit a tot vehicule o corredor no autoritzat per l'organitzador i només quan el permís de l'organitzador hi ha conclòs ja es podrà circular pels carrers sense cap tipus d'acreditació o dorsal.
Com veieu els italians s'estan movent, per a apartar de les carreres als què corren sense dorsal, així que com diu el refrany “Quan les barbes del teu veí veges tallar posa les teues a remullar”.


El dissabte a Pego vine amb dorsal, per si les mosques.

dilluns, 2 de maig del 2011

El repte seguix en peu.

Estem en l'última setmana de la XXIX Volta a Peu a Pego i moltes coses ja estan preparades pa que el dissabte que ve puguem donar l'eixida, tot esta pensat ara només ens queda que comence l'espectacle.
Podríem dir que tenim els bastimens de la carrera ja col·locats i que el dissabte els llevarem per a veure com ha quedat tot el treball realitzat ja que fins ara tot són hipòtesis i encara que pensem que hem treballat bé sol estarem contents quan sapiem com se senten de satisfets els corredors.
Hem brindat per a tindre sort i que tot isca bé el pròxim el dia 7 però només el treball del divendres i del dissabte ens podrà assegurar la recompensa de la labor ben feta.
I és que el divendres a partir de les 21,00 en el pavelló cobert hem d'omplir totes les bosses i organitzar la zona de meta, i establir tot el control del circuit pa que el dissabte no tinguem sorpreses.
També el dissabte al matí tindrem alguna cosa que fer, pintar el circuit, col·locar les tanques, traslladar les bosses i portar l'aigua al quilòmetre 5, en fi tenim treball que fer per a poder tindre sort a la vesprada.
Organitzar una carrera és sempre un repte. Tot repte implica que hi ha alguna cosa difícil que aconseguir, però que val la pena l'esforç per aconseguir-ho.
Perquè “el que val la pena” costa, i el que costa exigix deixar altres coses que poden ser més agradables o que ens abellisquen més.
Per descomptat, no tots estem d'acord en com organitzar la carrera i què és el que millor funcionara.
La polèmica pot sorgir i es fa molt més gran quan es tracta d'establir una jerarquia entre que és el més important per al corredor.
Perquè és normal que sorgisquen conflictes. Si u, per exemple, per a recolzar al corredor popular vol que se li done una bossa plena però hi ha de eliminar tanques del circuit, què és el més important? Si un altre, per a millorar la XXIX Volta a Peu, ha de donar un refresc al final a canvi de no tindre suficients camisetes, quin val més? Si un tercer, creu que és millor un circuit ben organitzat que una bona camiseta, quin val més?
No es pot viure sense conflictes. Per desgràcia cada opció implica deixar de costat una sèrie de possibilitats i triar altres. Ho sabem molt bé els que organitzem alguna carrera.
Convé, de tant en tant, assentar-se i pensar què és el que realment “val la pena” per antonomàsia, per damunt d'altres coses que també valen, però valen menys. La resposta pot paréixer difícil, però no ho és. Val la pena un circuit ben senyalitzat. Val la pena una carrera on el corredor només es preocupe de córrer. Val la pena córrer sabent els quilòmetres que portes recorreguts i els que et falten. Val la pena l'aigua i la dutxa del final. Val la pena les experiències que recordarem durant molt de temps, que no passaran. Val la pena la marca que ja no es pot perdre ni ens poden llevar. Val la pena el que ensenyem a l'altres corrent. Val la pena les amistats que fem en la carreres. Val la pena lo que produïx pau.
Ací es tracta d'espentar i de moure a cada un pa que practique un esport tan saludable com la carrera a peu, pa que patisca pel que val, precisament perquè val. Això serà possible només si de veritat som capaços de posar tots el nostre entusiasme en l'organització de la XXIX Volta a Peu a Pego i els corredors i tots els que vinguen a disfrutar d'este esport tan popular sàpien descobrir el que val més, si mostrem que és possible aconseguir-ho amb l'exemple de la nostra pròpia alegria i satisfacció.
Tots els que acudisquen ja siga a córrer, a mirar o a organitzar necessiten trobar en la XXIX Volta a Peu a Pego els exemples autèntics del que cal fer. Només seguiran els nostres passos quan vegen que “va valdre la pena” l'aconseguir el que hem aconseguit. El repte seguix en peu. I val, de veritat, la pena...