Un altre cap de setmana
ple de carreres, esta vegada hem estat en la Quarta i Mitja Marató de Dénia, en
la Volta a Peu a Beniflá, en La Mitja Marató d'Algemesí i en la Mitja d'Alcoy, destacant el trofeu
com a equip més nombrós en la Quarta i Mitja Marató de Dénia. A totes estes
carreres he d'afegir la d'ahir en el Raval de Gandia, i és que açò és un sense
parar.
Encara
que tots els corredors tinguem una destinació clarament definit cap a on volem
dirigir-nos, ja siga el Circuit a Peu de la Marina Alta, o establir una bona
marca en un 10K, o en una Mitja, o en la Marató o en qualsevol altra prova,
devem prèviament establir un pla per a poder aconseguir-ho.
Si
no preparem un pla de “vol” i només ens preocupem de disfrutar de la carrera a
peu, a vegades sense voler ens allunyem de la destinació final que volíem
aconseguir. És impossible aconseguir una meta real sense un pla prèviament
establit.
En
el món de l'atletisme d'elit, per exemple, els grans corredors seguixen un pla
establit per tot el seu grup d'entrenament, quan competirem?, quin tipus de
competicions durem a terme?, quant entrenarem?, on concentrarem els nostres
esforços?… I la majoria de les vegades si s'ixen del pla, difícilment
s'aconseguixen les metes plantejades.
A
nosaltres ens passa el mateix en la nostra vida quotidiana, sempre volem un
pla, el pla del cap de setmana, el pla d'estudi, el pla de treball, el pla de
negocis, el pla d'exercici, el pla de les vacacions, el pla familiar, el pla
professional. Tractem de seguir-los i no ens sentim esclavitzats, al contrari,
sabem que per a aconseguir l'èxit en el curt, mitjà i llarg termini hem de
tindre i seguir el pla.
En
la nostra faceta com a corredors, també hem de tindre un pla. Encara que tots
estem d'acord en què la gran meta és disfrutar de la carrera a peu, crec que
podem establir una meta i fer-la més pròxima i fàcil d'aconseguir.
¿Qué
tal si et plantege que la meta del teu pla de carrera per a la pròxima
temporada siga passar-ho bé corrent? És el mateix que estàs fent ara
afegint la busca d'algun al·licient que mantinga dia a dia el teu interés.
Estem
veient contínuament a corredors que porten corrent 20, 40 anys i més, acreixent
la seua passió per la carrera cada dia, sí, són corredors que potser ja porten
un pas cansat, perquè el temps desgasta els peus, però l'entusiasme es renova
constantment, aconseguint eixe exquisit sabor d'un vi anyenc, un vi de qualitat
immillorable, un vi d'esplèndida aroma.
Estos
corredors tenen, en primer lloc, quelcom en comú: han acudit a la carrera a peu
en busca d'assossec, de descans per a relaxar-se del tràfec de la vida
quotidiana. Són pacients i saben acceptar les seues limitacions i els seus
errors; és com permetre que arribe al vi la llum adequada perquè els sucres es
dissolguen al moment oportú i aporten el seu millor sabor. No es pot produir un
bon vi mantenint una actitud ansiosa, nerviosa o d'irritació.
Són
corredors sensibles que els aporten igual que al vi la calidesa, dolçor i
delicadesa. És necessari en este món de la carrera a peu evitar reaccionar
impulsivament davant dels moments difícils i entendre els errors comesos.
Amb
el pas dels anys han aprés a no ser orgullosos perquè no es jacten sobre el que
aporten o han aportat als seus companys amb les seues experiències. Ja no
busquen el seu interés personal, abans, troben satisfacció amb les carreres
dels seus amics, eviten que el seu vi s'avinagre acceptant les moltes
individualitats que existixen en els corredors.
Plantejar-se
la pròxima temporada intentar complir algunes d'eixes regles és el fonament
perquè les metes i els objectius esportius comencen a albirar, sabent que es té
una forta base des d'on començar.
Val
la pena valorar la manera en què estem practicant la carrera a peu i portant el
procés del nostre vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada