IN MEMORIAM

dimecres, 31 de desembre del 2008

FIESTA DE NAVIDAD.

Aunque el día salio nublado y con una fina lluvia, todo fue perfecto, los dos grupos que se formaron coincidían en los avituallamientos y así terminamos todos juntos, los que hicieron 21 Km. y los que al final completaron 15 Km., si antes de la salida todo eran felicitaciones de Navidad a partir del ultimo avituallamiento, ya sea por el cava o por la mistela, empezaron los brindis, ¿Cuántos brindis al sol habremos hecho el domingo pasado?, ¿Cuántos proyectos habremos manifestado desde las nueve de la mañana hasta las siete de la tarde?, ¿Cuántos se cumplirán?

 .

No importa demasiado, lo interesante es que nos divertimos expresando nuestras ilusiones, lo agradable fue que todos teníamos nuestros proyectos para el próximo año, de igual forma fue sugestivo comprobar como cada uno se situaba en su lugar y a veces donde nos gustaría estar en el 2009, también fue fascinante oír las diferentes opiniones sobre maratón, media maratón y toda clase de carreras, comidas como la del domingo son autenticas tertulias sobre la carrera a pie, donde todos aprendemos algo y a la vez enseñamos alguna cosa,



, solamente al final cuando el vino, la cerveza, el cava y los gin-tonics nos sueltan la lengua es cuando hay que empezar a poner entre paréntesis la mayoría de cosas que expresamos, pero también entonces la tertulia se vuelve mas excéntrica, no hay control, es en ese momento cuando los kilómetros son mucho mas rápidos y las maratones ya no tienen 42 Km. sino que parece que apenas llegan a los 30 Km., cuando los gin-tonics son la perfecta bebida isotónica y los polvorones la mejor barrita energética,


 es entonces cuando hay que empezar a pensar en hacer una retirada estratégica nos tenemos que parar y guardar nuestras, ya escasas fuerzas, para el próximo año donde tendremos que comenzar a poner en practica todos nuestros proyectos.

Propósitos que no podemos conocer en su totalidad pues la costumbre de sentarnos en largas mesas hace que se nos escapen la mitad de los diálogos y ahora no podamos saber lo que paso en la otra punta de la mesa, pero el año que viene buscaremos una gran mesa redonda donde sea mas fácil conversar con todos.


 Felicitar y Desear a todos los que salieron a correr y a los que también estuvieron en la comida que se cumplan todos sus deseos o por lo menos los que se hicieron antes de los postres ya que los de después si llegasen a cumplirse nos pueden provocar una gran cantidad de dolores en las piernas, en fin que pasemos un LARGO Y BIENAVENTURADO año 2009


divendres, 26 de desembre del 2008

PREPARATS PAL FRED.

S'acosta el diumenge 28 i pareix que la meteorologia ens farà una innocentada, quan estic escrivint açò esta començant a ploure i pareix que no té pensat parar fins al diumenge, així que quan estem a dos dies cal començar a preparar-se.
En els temps que corren la millora en la roba per a córrer a sigut evident, l'evolució dels materials ens ha portat a una indumentària mes confortable i funcional. Hui en dia no servix vestir-se amb una camiseta i damunt una altra camiseta per a acabar amb una dessuadora i damunt un impermeable, el millor és triar una indumentària específica per a córrer amb va fred i aigua, són menys voluminoses i certament més eficaçes.
L'important per al corredor és la roba que esta en contacte amb la nostra pell. Fa anys el més usat era el cotó, per l'elevat poder que té per a absorbir la suor però l'aspecte negatiu és que s'eixuguen molt lentament amb el que augmenta notablement la sensació de fred, tant que pareix que el fred ens arriba fins els ossos.



Recentment les camisetes que ens posem en contacte amb la pell estan compostes de polièster que teixit d'una forma que absorbix la suor de l'interior cap a l'exterior, d'esta manera es pot evaporar mes ràpidament, o com ens interessa a l'hivern perquè siga absorbit per una altra que la agarre a fi que la pell este sempre eixuta.
Damunt d'esta segona capa, que també serà del mateix tipus de polièster, cal posar una tercera capa un poc mas pesada que s'encarregara de protegir-nos de l'aire fred o de la pluja, deuríem tindre dos, un per al vent i un altre per a la pluja, però el mes important d'esta tercera capa és que deurà ser també transpirable, deurà traure la suor de dins cap a fora i molt important no serà de niló o siga de plàstic.
Per quan es referix a les cames, també estes hauran d'anar cobertes encara que amb menys protecció respecte del tronc, amb una sola capa serà suficient ja que amb el moviment produïxen mes calor, i també serà transpirable en este cas la fibra de polièster convindrà que este mesclada amb alguna fibra més elàstica per a donar major llibertat de moviment.
Va bé córrer amb el cap cobert però cal recordar que la mitat de la calor produïda per l'organisme és eliminat pel cap, pel que cal llevar-se'l si tenim calor, no cal oblidar que les orelleres són una opció molt valida per als que solen suar.

Ja només ens queden les mans i els peus, sense dubtar els guants sera precís que siguen també transpirables però cal tindre present que els que solen patir per que se li gelen les mans la millor opció són les manoples ja que estes aguanten millor la calor. Els calcetins com no, transpirables.
Hui en dia hi ha molts noms comercials que tenen les mateixes propietats, cada marca té la seua denominació així que el millor és preguntar en la botiga perquè ens informen.
Un altre problema que ens sol succeir quan plou o fa molt de fred és que ens solem posar massa roba i als pocs minuts tenim calor, el truc esta a eixir a córrer amb la sensació de tindre un poc de fred ja que passats deu minuts la calor corporal que es repartix per tot el cos fa desaparéixer la sensació de fred.
Ja sabeu este diumenge abans d'eixir de casa mireu que temps fa i vestir-vos adequadament i si vos falta algun tipus de roba, agafeu un paper i llapis i escriviu la carta als Reis Mags i si heu sigut bons a Xeraco la provarem.

Errar es humano.

Quan ens estem preparant per a despedir el 2008 i tot són bons propòsits per al 2009, també recordem tots els èxits de l'any anterior i anem repassant les carreres que ens han eixit bé, les bones marques que hem realitzat però poques vegades ens recordem de repassar els errors que hem comés, els errors han de fer-nos aprendre.
Hem de tindre en compte allò que hem fet malament i traure les seues ensenyances positives. Se suposa que a mesura que passa el temps un aprofita l'experiència per a sumar coneixement, aprendre dels errors, perfeccionar-se. Tots diem que no ens va a passar, però fatalment ocorre que un dia sense donar-nos compta ens equivoquem en eixos detalls a què ja no donem importància, que teníem oblidats i que ens porten a no aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat o per realitzar entrenaments equivocats ens lesionem. El difícil és adonar-se quan.
Una teoria és que el començament de la declinació és quan un té la tendència a no acceptar errors.
Estan condemnats a no millorar els que no accepten els errors i bussegen inescrupulosamente en excuses per a desviar la realitat.

Davant de qualsevol fracàs cal intentar analitzar, amb la major objectivitat possible, les causes per que els nostres projectes no hagen donat el fruit esperat. A vegades, no està de més demanar ajuda a una altra persona a qui la distància li permeta ser més objectiu.

Arriba el moment de fer autocrítica, però esta ha de ser sempre constructiva. No es tracta d'assumir tota la culpa, però sí d'acceptar la nostra part de la responsabilitat. L'autocrítica ha de ser tan sols una ferramenta per a analitzar els aspectes de nosaltres mateixos que podem millorar. No es pot negar que cada un té les seues limitacions però per a millorar ha de sorgir el desig de canviar.

Molts de nosaltres coneixem la frase “el gat escaldat amb aigua temperada té prou” però no cal ser com els gats ja que l'aigua calenta té molts beneficis i els devem saber aprofitar, aprenguem dels nostres errors però no escapem davant de la possibilitat de tornar-los a cometre.
Ja que “l'home és l'únic animal que entropessa dos vegades en la mateixa pedra”.

Cada fracàs en realitat el que ens està dient és que, per les raons que siguen, no estàvem prenent el camí adequat. El camí cap a qualsevol èxit està marcat per successius errors.
Una solució és la d'obrir-se a noves oportunitats, buscar altres objectius, canviar la distància, oblidar les velles marques personals i començar de nou: Sobretot no deixes que el fracàs et paralitze.
Obri't a noves maneres d'abordar la situació en què creus que no has obtingut el que esperaves. Experimentar forma part del nostre aprenentatge.
S'ha dit que “no hi ha errors, excepte un: L'omissió de no aprendre d'un error.”

Si abanda dels nostres errors fórem capaços de veure i comprendre els errors dels altres tindríem un avantatge afegit i és que ja ho diu la celebre frase "Aprendre dels errors propis és de grans, aprendre dels errors dels altres és de savis"

dijous, 25 de desembre del 2008

SANT SILVESTRE ?.

Ja estem en Nadal i com tots els anys celebrem junt amb les nostres famílies estes festes en què recordem i al mateix temps celebrem el Naixement de Jesús, les formes són diferents depenent amb qui estiguem, sopars d'empresa, dinars amb la família, amb els amics… però nosaltres també som corredors i com a tals també ens reunim per a dinar i el mes important per a córrer.
Enguany serà el 28 de desembre, correrem i dinarem però com a corredors també tenim una tradició que complir que és córrer en la Sant Silvestre.
En la nostra regió i comarca tenim moltes d'estes carreres en què poder participar, són carreres en què la competició queda un poc de costat i on les distàncies són curtes el que ens permet veure a molta més gent corrent.
Però que és una Sant Silvestre? Qui és Sant Silvestre? Per què es corre?
Per si algú no ho sap Sant Silvestre no va ser corredor, sinó papa para mes senyes Sant Silvestre I, va ser el primer papa que no va morì màrtir, pel que tampoc degué córrer ni davant dels lleons ni dels romans, i llavors Per que Sant Silvestre? Pues per la data de la seua mort, va morir el 31 de desembre de l'any 335.
Sol alguns ens continuarem preguntant inclús i que?, pues resulta que en el segle XIX a França existia la tradició de la ultima nit de l'any celebrar carreres en què els corredors portaven torxes i arreplegant esta tradició un periodista brasiler allà per l'any 1924 organitza una carrera en Sao Paulo, donant-li el nom de Sant Silvestre per celebrar-se en el 31 de desembre dia de Sant Silvestre, i des de llavors en tot el món totes les carreres en què els corredors celebren el final d'any es denominen Sant Silvestres.
Amb les Sant Silvestres esta succeint com amb les Maratons, abans totes les carreres es denominaven Maratons, la carrera de Pego va ser molts anys la Marató de Pego, no importava la seua distància, si hi havia carrera esta era una Marató, i amb la Sant Silvestre esta succeint el mateix però amb la data, si hi ha una carrera en les festes Nadalenques és una Sant Silvestre.
Com totes les coses amb el temps se n'aniran posant en el seu lloc, ja hi ha carreres de Nadal, però si volem córrer una autentica Sant Silvestre cal esperar al 31 de desembre.

dilluns, 22 de desembre del 2008

ULTIMS RESULTATS.



MITJA DE ASPE.

Siscar Bay, Carlos.....1:22:42
Sala Ferrer, Carmen.....1:25:45
Sala Gonzalez, Vicent.....1:32:52
Pascual Sendra Franqueza.....1:32:52
Pascual Pascual, Laura.....1:42:38
Camps Sendra, David......1:42:38
MITJA DE PAIPORTA-PICANYA

SENDRA FRANQUEZA, VICENTE.....1:38:37
PONS SORIANOALBERTO, JOSE.....1:38:38


SAN SILVESTRE DE GATA

SISCAR BAY, CARLOS.....0:19:59
VICENS PASTOR, FERNANDO.....0:20:54

diumenge, 21 de desembre del 2008

XII CROSS COMARCAL DEL NADAL




El passat 21 de desembre, va tindre lloc el XII Cross Comarcal de Nadal en la Marina Alta. Aquesta edició va tindre lloc a la localitat de Pego i la seva organització va recaure en l'associació Dorsal 19. Malgrat que molts dels seus membres es trobaven disputant les carreres populars d'aquest dia, encara va poder aportar una part a l'acte que es va realitzar a les pistes d'atletisme.
El circuit, mixt entre pista i gespa, i amb una distancia de 400 metres aproximadament, feu les delícies dels quasi 250 xiquets participants en les diverses categories.
A les 10:00 es donà l'eixida a la categoria inferior, corresponent als prebenjamins femení, que sols pegaven una volta al circuit marcat.


Després se succeir-ne els prebenjamins masculí amb la mateixa distancia, els benjamí femení que donaven dues voltes al camp, recorrent així una distancia de 800metres, els benjamí masculí, per passar a l'aleví amb una distancia de 1200 metres, el que equivalia a 3 voltes. A meitat matí, es donava l'eixida a les curses tant femenina com masculina dels cadets, que, amb 4 voltes al camp, recorregueren una distancia d 1600 metres. Per acabar, sobre les 12:10 es va donar l'eixida a l'ultima de les categories; la categoria infantil, que varen donar 5 voltes al circuit, completant aixi la jornada amb una distancia de 2000 metres.
A les 12:30, i amb la presencia en la tribuna dels regidors d'esports de diversos pobles de la comarca, es va fer entrega dels trofeus als tres primers classificats de cada categoria. Donant aixi per conclusa una jornada d'atletisme en la que ha acompanyat i molt el bon dia que havia eixit.
Per Rafa Escriva.

1:22:42



Han sigut pocs els segons però per fi es comença a moure el quadro amb les millors marques, Aspe i la seua Mitja Marató han posat a Carlos Siscar Bay i el seu 1:22:42 en el primer lloc del rànquing de les Mitges, enguany ja no queden mes oportunitats però en el mes de gener, es rebaixaran no en segons sinó en minuts.

SON TREMENDOS.

Tremend-a.
(del lat. tremendus, part. fut. Pas. De tremere, témer, tindre por).
1. Adj. Terrible, digne de ser temut.
2. Adj. Digne de respecte i reverència.
3. Adj. Dita d'un xiquet: Molt roín.
4. Adj. coloq. Molt gran i excessiu en la seua línia.


Quatre són els adjectius que la Reial Acadèmia de la Llengua ens dóna als tremends, encara que jo trobaria algun mas però em conforme, si mirem un poc el primer adjectiu nos en adonem de seguida del perill que tenen i és que eixir a córrer el dia 28 a les 8 del matí des de les pistes per a fer 10 km per a així estar a les 9 i poder realitzar en total 31 km i despres dinar ens porta directament al segon adjectiu perquè cal llevar-se el barret, i és que la marató és així, i és que el tercer adjectiu ens porta a pensar que els corredors "som com a xiquets" i esta és només una xicoteta diableria, i com ens diu el quart adjectiu algunes vegades ens passem però fins on jo se no és este el cas.



Estos són els que jo conec però pot haver-hi algun mas si és així aviseu.

divendres, 19 de desembre del 2008

EL FUTUR ESTA EN EL CROSS DEL DIUMENGE.

Com ja deveu saber este diumenge se celebra a Pego en les Pistes un Cross per a les categories menors, i encara que puga paréixer una competició de poc interés cal parar-se un moment a pensar en la importància que pot tindre per als que ens agrada la carrera a peu.
Tots nos en adonem que la joventut a Espanya i en general en el primer món és cada vegada mes sedentària, cada vegada el temps dedicat a l'exercici físic es va reduint ja siga en les escoles com en els instituts, cada vegada les hores que es passen els nostres jóvens assentats davant de la televisió, davant dels videojocs i sense fer res es convertix en un increment dels índexs d'obesitat per culpa d'una incorrecta alimentació i altres problemes causats per l'avorriment però esta en la nostra mà intentar remeiar en la mesura que es puga estos problemes, l'aconseguir que s'aficionen al nostre esport i que ho facen voluntàriament és la clau, però per a això els hem de donar activitats que siguen divertides, també que siguen relaxants, que els servisquen per a fer amics, que es puguen crear complicitats d'equips, resumint que es puguen formar com a persones i com a atletes i que ho facen disfrutant.


Les imatges que veurem en les pistes este diumenge poc s'assemblaran a les d'estos jóvens kenyans i encara que tots participen en un cross les diferències seran notables i evidents encara que les il·lusions deurien ser les mateixes, i encara que els resultats atlètics seran molt millors a Kenya nosaltres hauríem de procurar que els nostres jóvens atletes puguen si no comparar-se almenys que disfruten i senten la mateixa il·lusió que veiem en els rostres d'estos kenyans.

dijous, 18 de desembre del 2008

El cross comarcal infantil visita Pego

El dia 21de desembre, el dia abans del sorteig de nadal, tindrà lloc en Pego el cros comarcal de categoria infantil, aquest cros que corre cada any un poble diferent de la comarca de la Marina Alta enguany ha segut encomanat a la regidoria d’esports de l’Ajuntament pegolí, la direcció de l’esdeveniment esportiu està a càrrec del coordinador esportiu de l’ajuntament i l’organització de la prova comptarà amb l’experiència dels socis del Dorsal-19 que ja porten 26 anys organitzant la volta a peu a Pego. Les proves, de categoria infantil fins als cadets, es realitzaran en les pistes del Pujol a partir de les 10 del matí de diumenge 21 de desembre; comptarà amb les categories de pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils i cadets tant en xics com en xiques, les distàncies aniran des dels 400 m. per als més menuts, fins als 2.000m. per als més majors.Els participants seran els xiquets dels clubs federats de la Marina alta més els alumnes de les escoles municipals d’atletisme, per tant encara que en Pego no tingam atletes infantils federats participarem com a escola municipal en categories de benjamins i alevins tant en xics com en xiques. Les poblacions participants seran: Benissa, Calp, Dénia, Els Poblets, El Verger, Gata de Gorgos, Beniarbeig, Ondara, Orba, Pedreguer, Pego, Sanet, Teulada, Xàbia, Xaló, Jesús Pobre, La Xara i Poble Nou de Benitatxell, en total 18 poblacions.
Ferran Ferrando

dilluns, 15 de desembre del 2008

GALA DEL CIRCUIT DIPUTACIO DE VALENCIA.

L'altre fet destacable d'este cap de setmana no ha sigut una carrera sinó que quan arriben estes dates des de fa ja alguns anys és la Gala d'entrega de trofeus del Circuit Diputació de València, i és el moment en què sense voler hem de recordar pràcticament tot l'any, des d'abril fins a novembre, és només durant eixa nit en què ens trobem tots els corredors sense el nostre uniforme de carrera, abandonem el xandall i vestits de carrer ja no pareixem corredors i encara que les anècdotes vénen a ser les mateixes no tenen el mateix sabor, ens hem vist tantes vegades durant tot l'any que ens resulta estrany parlar d'atletisme amb hòmens i dones a qui ens costa identificar no per les seues cares sinó pels seus vestits, és difícil recordar carreres quan el corredor ha deixat pas a un senyor, quan la corredora ha deixat pas a una senyora, quan els que pugen al podium no van amb sabatilles sinó que ells patixen unes durs sabates i elles fan equilibris damunt d'uns tacons, que difícil se'ns fa imaginar a tots els presents amb pantalons curts i amb un dorsal i és que vistos així són persones normals però tots sabem que estan "tots bojos", tots sabem que demà a primera hora molts estaran ja corrent per camins i carreteres i que sol dins d'unes hores els tornarem a veure una altra vegada amb la seua equitació de carreres i així ens els trobarem durant tot l'any fins que una altra vegada en el mes de novembre ens tornem a transformar i deixem de ser el doctor Jekyll per a convertir-nos en míster Hayde, o tal vegada siga al revés no eu se, la veritat és que es tornarà hi ha produir com tots els anys la ja típica transformació, deixarem de ser per unes hores hòmens llops devoradors de carreres per a ser hòmens i dones normals i és que "l'habit no fa al monjo".

Mitja Marató de Muntanya "Serra d'Oltà"



La quarta edició de la Mitja Marató de Muntanya "Serra d'Oltà", que es ve celebrant a Calp, va tindre tres representants de Pego, David Camps, Fernando Sastre y Carlos Salva que van recórrer els 21 quilòmetres de la prova en 2 hora i 15 minuts.




La  carrera està caracteritzada per la seua dificultad mitjana a nivell de muntanya, però les seues incontestables costes i l'irregular del terreny bé podrien fer defallir a qualsevol.




Des del punt més alt del traçat es pot divisar gran part de la costa mediterrània i el Penyal d'Ifach.
L'eixida i meta van tindre lloc en el Poliesportiu Municipal, però el 99% del recorregut es va desenrotllar a través de sendes muntanyoses i rodejat de naturalesa.

El traçat va recórrer les partides Gargasindi i Benicolada fins a la zona d'acampada d'Oltá i des d'allí els nostres corredors van arribar a l'ermita Vella, a la cima d'Oltá i a la
Mola per a descendir per la Canal.

Una carrera molt bonica, ho podem apreciar en les fotos.

dissabte, 13 de desembre del 2008

EIXIDA DE NADAL.


Bons Dies, pareix que tot esta quasi preparat, el dia sera el 28 de desembre, l'hora les 9,00, la distància a triar podent estar entres 21, 15 i 12 quilòmetres, el menjar en el Zorrilla, i només has de fer un xicotet treball a saber: si vols córrer acudix a les Pistes uns moments abans de les 9 del matí i si vols dinar només has de posar-ho en un comentari o enviar un e-mail a dorsal19@gmail.Com i recorda que
"corre només qui gosa fer-ho".

dijous, 11 de desembre del 2008

JA ESTAN ELS DOS CIRCUITS.

Ja tenim els dos circuits per al dia 28 de desembre, com veieu són prou coincidents, per a vorelos millor només heu de polsar sobre ells i els veureu mes grans, també estan marcats els punts quilomètrics, de moment l'eixida contínua sent a les 9 del matí, si haguera algun canvi ja avisaríem, de moment no tenim ancara decidit el lloc
per a la paella, però continuarem informant. Cal anar pensant qual dels dos circuits és el que mes ens interessa a cada u, donar-vos compte que el circuit curt es pot allargar si al final volem donar la volta per Mustalla. Serien uns 3 km. Mes.
Per als corredors que pugen vindre de fora i també per els de Pego, tant els vestidors com les dutxes de les pistes d'atletisme estaran oberts.

dimarts, 9 de desembre del 2008

JA ÉS NADAL?

No sabem si l'Esperit Nadalenc ja esta entre nosaltres, però com estem segurs que ve de camí és possible que les nombroses mostres d'alegria i amistat que vam poder veure este diumenge passat en Algemesí siguen una avançada.

El Nadal és època d'intercanvi de regals però sobretot és època i oportunitat de ser amables i millors amb tots, i també amb els nostres companys corredors, sera en les pròximes carreres quan comencem a veure disfresses de papa Noel, encara que en el km 5 d'Algemesí ja vam poder veure un 

avanç del Betlem,
que servisquen estan dos mostres alegria i amistat dels nostres corredors en Algemesí perquè ens servisquen de preparació per a este NADAL.

dilluns, 8 de desembre del 2008

LA CLAU ESTA EN SUPERCOMPENSAR UNA ALTRA VEGADA.

Molt poques vegades solem analitzar des d'ací els entrenaments dels nostres corredors però és que esta vegada ens ho han posat a "ou", segur que molts de nosaltres ens n'haurem adonat, i si faltava algun ara s'assabentara, que en les tres carreres d'este llarg cap de setmana diversos de nosaltres hem repetit.
Tres corredors han participat en dos carreres, Pascual Sendra i Fernando Vicens que ho han fet en la Raval i Algemesí, i David que ha corregut en Algemesí i Castalla.
Si mirem els temps veiem que tant Pascual com Fernando no pareix que s'hagen reservat molt en cap de les dos carreres, tot al contrari que David que encara que en la foto d'entrada d'Algemesí pareix trencat, segur que es reserva per a la carrera de Castalla, ja que els circuits de muntanya poden ser molt traïdorencs.

Sol un corredor, Carlos Siscar, s'ha atrevit amb les tres carreres i si mirem els seus temps ens podríem atrevir a dir que s'ha guardat molt poc, els seus temps en els seus tres dies, estan en el seu possible ritme de marató igual com els de Pascual i Fernando, Què significa açò?, no se n'han adonat?, o si?.

Carlos ha corregut 52,300 km a ritme de marató en tres dies, Pascual i Fernando 31,200 a ritme de marató en dos dies, volem pensar que són conscients d'això i que esta setmana es repassaren l'articule sobre la "supercompensacio" perquè despres d'este fenomenal entrenament estan quasi en l'obligació d'aprofitar-lo, de traure-li tots els beneficis que té i espere que amb este comentari sàpien descansar i "supercompensar".
Personalment, tal vegada per l'edat, preferisc el sistema de David al meu modest entendre és mes segur, no segur a aconseguir resultats sinó a fonamentar un bon entrenament, la marató esta inclús lluny i és millor fabricar uns bons fonaments que arriscar-se a una lesió o ha un sobreentrenament i entrar en una fatiga crònica de què costa molt eixir.
 

TERCER ASSALT.




Dos carreres en el dia de hui han comptat amb corredors de Pego, La Mitja de Benicarló i la Carrera de Muntanya de Castalla.

Mitja de Benicarlo.

Carlos Siscar Bay 1:24:13

David Camps 1:32:17
Toni Server 1:40:50

diumenge, 7 de desembre del 2008

SEGON ASSALT, EL SAMARUC.

En un matí excel·lent per a córrer on ni el vent s'ha atrevit a molestar-nos, on la temperatura ha sigut perfecta i el sol ens ha acompanyat només el que és necessari per a no molestar i on tot estava al punt, 14 pegolinos hem pres l'eixida en La Mitja del Samaruc, en Algemesí.




Cada un de nosaltres amb un objectiu diferent, és veritat que molts de nosaltres l'hem canviat diverses vegades durant la carrera però veient els temps realitzats podríem dir que "objectiu complit", diverses marques interessants i alguna marca personal que ens diuen que tot funciona com estava pensat.





Bona la milloria que esta realitzant Enrique en les ultimes carreres, excel·lent com ens té ja acostumats Pascual Company, ens agrada també la tornada de Dario a les Mitges, així com esta portant el seu entrenament Bay, a ressaltar les bones mitges que estan realitzant Fernando Pastor i Pascual Sendra últimament amb la sana costum d'anar per davall de l'hora i mitja.





Caldria fer un punt i a part per a Alberto que hui ens ha regalat una marca personal, i per davall d'1:30 una línia que costa creuar però que una vegada trencada segur que prompte li agarrara el ritme i ja el veurem moltes vegades per davall.
I si abans ja hem fet un punt i a part esta vegada un punt i seguit perquè Arbona esta cada dia mes prop del seu gran objectiu esta temporada, baixar d'1:35 i ho té ja molt prop segur que a principi de l'any que ve ja el donarem per oficial.

I ara el grup de les 3 hores i mitja, Gerardo i Laura estan en el bon camí, la marató és al febrer i tot el que siga baixar d'1:45 és un excel·lent entrenament no deurien aspirar a mes de moment, el que és necessari ara és conéixer el ritme i fer-se molt amic del, ja que ens deu acompanyar durant 42 km i cal conéixer-lo bé i procurar no caure-li malament, i David al a seua preparant la carrera de muntanya de Castalla del dilluns, espere que La Mitja d'Algemesí li haja servit com un bon entrenament i que dins d'una hores tant ell com Toni passen un matí divertit pujant i baixant muntanyes, estarem esperant notícies seues.

Company Puig, Pascual 1:23:23
Llambies Sendra, Enrique 1:23:47
Ivars Descals, Dario 1:24:47
Siscar Bay, Carlos 1:25:12
Vicens Pastor, Fernando 1:27:08
Sendra Franqueza, Jose Pascual 1:29:08
Pons Soriano, Alberto Jose 1:29:50
Sendra Franqueza, Vicente 1:29:51
Sala Ferrer, Carmen 1:30:22
Sala Gonzalez, Vicent 1:31:41
Arbona Escriva, Juan Jose 1:36:34
Ortola Garcia, Gerardo 1:40:06
Pascual Pascual, Laura 1:41:27
Camps Sendra, David 1:41:30

Segons fora, 1r assalt.

El primer assalt d'este llarg cap de setmana ja s'ha disputat i ha sigut en el Raval,

bona carrera la d'ahir en la Raval de Gandia, molts corredors de Pego han triat este deu mil llarg per a entrenar, en canvi altres l'han triat per ser una distància que s'adapta molt bé a les seues qualitats, també trobem a altres que els veurem en les altres carreres del cap de setmana, i és que tenim corredors per a totes les necessitats i ocasions, ací van els seus noms i els seus marques:


0:40:03 SISCAR BAY
0:42:28 VICENS PASTOR FERNANADO
0:46:46 SENDRA FRANQUEZ JOSE PASCU
0:49:12 MENGUAL COTS CARLES VICE
0:56:14 PONS LORENTE JUAN
0:57:23 PASCUAL RUIZ ANNA