GALA DEL CIRCUIT DIPUTACIO DE VALENCIA.

L'altre fet destacable d'este cap de setmana no ha sigut una carrera sinó que quan arriben estes dates des de fa ja alguns anys és la Gala d'entrega de trofeus del Circuit Diputació de València, i és el moment en què sense voler hem de recordar pràcticament tot l'any, des d'abril fins a novembre, és només durant eixa nit en què ens trobem tots els corredors sense el nostre uniforme de carrera, abandonem el xandall i vestits de carrer ja no pareixem corredors i encara que les anècdotes vénen a ser les mateixes no tenen el mateix sabor, ens hem vist tantes vegades durant tot l'any que ens resulta estrany parlar d'atletisme amb hòmens i dones a qui ens costa identificar no per les seues cares sinó pels seus vestits, és difícil recordar carreres quan el corredor ha deixat pas a un senyor, quan la corredora ha deixat pas a una senyora, quan els que pugen al podium no van amb sabatilles sinó que ells patixen unes durs sabates i elles fan equilibris damunt d'uns tacons, que difícil se'ns fa imaginar a tots els presents amb pantalons curts i amb un dorsal i és que vistos així són persones normals però tots sabem que estan "tots bojos", tots sabem que demà a primera hora molts estaran ja corrent per camins i carreteres i que sol dins d'unes hores els tornarem a veure una altra vegada amb la seua equitació de carreres i així ens els trobarem durant tot l'any fins que una altra vegada en el mes de novembre ens tornem a transformar i deixem de ser el doctor Jekyll per a convertir-nos en míster Hayde, o tal vegada siga al revés no eu se, la veritat és que es tornarà hi ha produir com tots els anys la ja típica transformació, deixarem de ser per unes hores hòmens llops devoradors de carreres per a ser hòmens i dones normals i és que "l'habit no fa al monjo".