Errar es humano.

Quan ens estem preparant per a despedir el 2008 i tot són bons propòsits per al 2009, també recordem tots els èxits de l'any anterior i anem repassant les carreres que ens han eixit bé, les bones marques que hem realitzat però poques vegades ens recordem de repassar els errors que hem comés, els errors han de fer-nos aprendre.
Hem de tindre en compte allò que hem fet malament i traure les seues ensenyances positives. Se suposa que a mesura que passa el temps un aprofita l'experiència per a sumar coneixement, aprendre dels errors, perfeccionar-se. Tots diem que no ens va a passar, però fatalment ocorre que un dia sense donar-nos compta ens equivoquem en eixos detalls a què ja no donem importància, que teníem oblidats i que ens porten a no aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat o per realitzar entrenaments equivocats ens lesionem. El difícil és adonar-se quan.
Una teoria és que el començament de la declinació és quan un té la tendència a no acceptar errors.
Estan condemnats a no millorar els que no accepten els errors i bussegen inescrupulosamente en excuses per a desviar la realitat.

Davant de qualsevol fracàs cal intentar analitzar, amb la major objectivitat possible, les causes per que els nostres projectes no hagen donat el fruit esperat. A vegades, no està de més demanar ajuda a una altra persona a qui la distància li permeta ser més objectiu.

Arriba el moment de fer autocrítica, però esta ha de ser sempre constructiva. No es tracta d'assumir tota la culpa, però sí d'acceptar la nostra part de la responsabilitat. L'autocrítica ha de ser tan sols una ferramenta per a analitzar els aspectes de nosaltres mateixos que podem millorar. No es pot negar que cada un té les seues limitacions però per a millorar ha de sorgir el desig de canviar.

Molts de nosaltres coneixem la frase “el gat escaldat amb aigua temperada té prou” però no cal ser com els gats ja que l'aigua calenta té molts beneficis i els devem saber aprofitar, aprenguem dels nostres errors però no escapem davant de la possibilitat de tornar-los a cometre.
Ja que “l'home és l'únic animal que entropessa dos vegades en la mateixa pedra”.

Cada fracàs en realitat el que ens està dient és que, per les raons que siguen, no estàvem prenent el camí adequat. El camí cap a qualsevol èxit està marcat per successius errors.
Una solució és la d'obrir-se a noves oportunitats, buscar altres objectius, canviar la distància, oblidar les velles marques personals i començar de nou: Sobretot no deixes que el fracàs et paralitze.
Obri't a noves maneres d'abordar la situació en què creus que no has obtingut el que esperaves. Experimentar forma part del nostre aprenentatge.
S'ha dit que “no hi ha errors, excepte un: L'omissió de no aprendre d'un error.”

Si abanda dels nostres errors fórem capaços de veure i comprendre els errors dels altres tindríem un avantatge afegit i és que ja ho diu la celebre frase "Aprendre dels errors propis és de grans, aprendre dels errors dels altres és de savis"