IN MEMORIAM

dissabte, 28 de juny del 2014

2ª Etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19

     La majoria de nosaltres ja sabrà que el 6 de juliol del 2014 se celebra la segona etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 i també la majoria sabrà que la celebrarem en la Marjal Pego-Oliva però el que la majoria, només s'imagina, és que ens veurem en el bar La Forana a les 6,30 per a prendre'ns un café i partir cap al Blau del Carapatar per a començar a córrer a les 7'00 hores.

     Només és necessari haver-se reunit unes poques vegades amb els corredors de Dorsal 19 per a endevinar que els seus entrenaments són matutins, rectifique, molt matutins i és que en Dorsal 19 els agrada matinar.
     L'eixir a entrenar tan enjorn es diu que té un efecte estimulant sobre el nostre organisme i estem la resta del dia més actius però la realitat és que l'avantatge només és la comoditat que tenim per a poder organitzar-nos la resta del dia, com ho és poder anar a esmorzar sense cap problema. Avantatges físics per a l'entrenament té molt poques més aïna el contrari.

     La segona etapa d'este circuit d'entrenament per a este estiu ens porta a la nostra volguda Marjal Pego-Oliva, quasi tots la coneixem de sobra, que comencem en el Blau del Carapatar, que seguim durant el primer quilòmetre junt amb el riu Bullent i que per a això creuem el pont del Salinar que abandonem el Bullent per a agafar una senda junt amb el canal de la Llosa que ens deixara en la partida els Revoltetes i per un recte camí rodejats de juncs, canyes i canyissers arribem al canal del Bovar que ens acompanyara en una llarga recta de quatre quilòmetres fins a deixar-nos en el Regalatxo, no sense abans al passar pel Vall del Barranquet parar a beure enmig de la seua llacuna, que a l'hora d'ara esta coberta de vegetació… 

i així podria seguir acompanyat per eixos noms que només queden ja en la memòria d'uns pocs, i per després de passar per l'Ullal de Bullent i seguint la Sequia Mare de la Marjal donar la volta a tota la Montañeta Verda i tornar una altra vegada, al també anomenat Blau del Garapatar.
     És fàcil que després d'haver recorregut tants quilòmetres i haver vist tants paisatges inclús siga enjorn, no seran encara les 9,00, tindrem temps per a tot, però tindrem el estomac buit i encara que és cert que eixir hi ha entrenar amb l'estomac buit augmenta la capacitat dels músculs per a utilitzar els àcids grassos, i que per això es produïx una perduda de pes, en realitat és que açò només succeïx les primeres 2 o 3 setmanes, fins que el nostre cos s'acostuma i després ja no anem hi ha perdre més pes ni anem ha consumir més greixos i ja ens donarà igual quin moment del dia entrenem. Açò només és efectiu si ho fem dins d'un entrenament programat quan la vesprada anterior hem fet un entrenament adequat a les nostres necessitats.


     Que les etapes del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 siguen molt enjorn només es deuen a la necessitat de esmorzar a una hora raonable perquè l'avantatge que moltes vegades li suposem a córrer fresquets també té el seu però. Ja se que córrer fresquet és millor però si competim a la vesprada i hi ha una diferència de temperatura de més de 15é llavors entrenarem millor però no podrem competir al màxim nivell ja que no estarem aclimatats, perquè el nostre sistema de termoregulació necessita unes quantes setmanes per a acostumar-se a la calor. Tenim sort els que vivim i entrenem en la Marina Alta ja que durant l'estiu les diferències de temperatura no són tan elevades entre entrenar a les sis del matí i competir a les set de la vesprada.


     En fi, ens trobarem en el bar la Forana a les 6,30 per a prendre'ns un café i estar corrent en sobre les 7, i és que córrer tan enjorn té un altre desavantatge important i és que al nostre cor li costa prou despertar-se, si l'entrenament que anem hi ha realitzar és a un ritme lent no notem quasi res però si anem hi ha córrer ràpid notarem que ens costa més respirar i açò succeïx perquè el nostre cor va lent i fins passats els primers deu minuts no estarem encara en condicions òptimes, per això ens ve tan bé eixe café que ens prendrem en la Forana perquè ens puge les pulsacions, no siga que l'entrenament de la 2a etapa no siga tan lent. Per açò, la pròxima etapa en què realitzarem el test serà vespertina per a tindre el nostre cos en perfectes condicions.


     Però tornem al circuit de la 2a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, i oblidem-nos de tantes històries, ja hem provat el circuit i ens ha agradat.
     En la selecció de corredors per a provar el circuit havia de tots els nivells, com mana la normativa, hi havia corredors capaços de córrer molt ràpid altres lents, altres molt parladors y altres molt queixetes per a poder observar el recorregut des de tots els aspectes i només dos punts presenten algun inconvenient, ser un pas estret, els dos-cents metres de senda que tindrem passat el primer quilòmetre i la passarel·la de fusta per la qual haurem de creuar un dels canals entre els quilòmetres set i huit, únics llocs en què haurem de córrer en fila índia i no podrem avançar a ningú però amb l'avantatge que tampoc ens avançaren. Tota la resta no presenta cap problema.

     L'equip de provadors va decidir posar dos llocs d'avituallament, ja que és fàcil que faça calor i segur que hi haurà molta humitat, un en el mirador del Barranquet en el quilòmetre 5 i un altre al voltant del 10 que dona la opció de acurtar el recorregut anant directe a la caseta de la Mera i amb la opció d'avituallar-se en l'ullal de Bullent en cas de necessitat. 


     Començar i acabar en el Blau del Carapatar és un luxe del què podem disfrutar a Pego i ho deuríem aprofitar en més ocasions, realitzar una recuperació submergint-nos en les seues refrescants aigües no la iguala el millor spa ni el millor jacuzzi.

     En fi, podria ara continuar comptan les meravelles de la Marjal Pego-Oliva, mostrar tots els seus encants però per a això esta la 2a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, perquè ho pugues veure i sobretot sentir.


dimarts, 24 de juny del 2014

Exit de la 1ª etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Hem realitzat ja la primera etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, esta etapa a Orba era la primera vegada que la realitzàvem i estic segur que la repetirem en distintes ocasions.

     Així que, després de l'èxit de la primera etapa anem ja a ficar-nos amb la segona etapa, tornarem a realitzar 15 quilòmetres encara que esta vegada no tindrem el pas del túnel que ens va portar a la presa d'Isbert i que ens deixa unes vistes increïbles dels penya-segats del riu Girona, ni tornarem hi ha veure la magnifica vista sobre tota la Retoria i és que la segona etapa serà tota plana i tota per camins de terra.
     Esta clar, ens n'anem a la Marjal Pego–Oliva, però esta vegada no anirem donant voltes, ni anant i tornant pels molts camins paral·lels que tenim sinó que anem hi ha realitzar un circular, si anem a donar-li la volta completa, sempre pel la vora exterior però sempre per dins de la Marjal.


     És este un circuit que ens ha buscat Batiste, a unit tots els camins que voregen la Marjal i els ha mesurat fins a convertir-los en el Gran Fons de la Marjal Pego-Oliva.
     Els 15 quilòmetres és una distància que esta en la zona dels anomenats llargs, bon començament per als que pensen en la marató i només un xicotet esforç per a tots aquells que vénen de realitzar la Volta a la Marina.
     Les dos primeres etapes van hi ha ser de 15 quilòmetres per a anar agafant el fons i la força necessària per a emprendre les etapes de 20 quilòmetres que arribaran en el mes d'agost i setembre sense oblidar que qui vullga realitzar una bona carrera del club en Villamalea deu estar ja en estes distàncies.


     De moment els més de vint corredors que es van enfrontar al Gran Fons d'Orba no van hi ha tindre cap dificultat a afrontar la segona etapa, un circuit pla que només podrà posar com unica dificultat l'alta humitat que anem hi ha haver de suportar.
     Tots ja coneixem de sobra la Marjal Pego-Oliva hem entrenat infinitat de vegades però estic segur que molts van ha descobrir llocs que desconeixien, llocs que per estar en els laterals mai ens han fet falta per a completar els nostres circuits, perquè tenim molts quilòmetres dins de la Marjal.
     L'eixida la realitzarem des del Blau del Garapatar, començament i final de molts dels nostres entrenaments sobretot a l'estiu quan abellix un bany a l'acabar, amb lloc on deixar els vehicles i sobretot amb la possibilitat de tronar un reconfortant bany.


     Demà, festa gran a Pego, l'equip de provadors de Dorsal 19 realitzara visita el circuit per a decidir on col·locar els avituallaments i si el nivell de l'aigua ens va hi ha permetre el dia 6 de juliol realitzar tot el recorregut que Batiste ens ha proposat.
     Dins de poc completarem la informació sobre la segona etapa del “I Open summer circuit training”.

divendres, 20 de juny del 2014

Primera etapa, Orba

     Bo, ja tenim l'estiu ací, i com tots els anys comencem eixos entrenaments llargs, els anomenats “llargs” dels diumenges que realitzem per tota la comarca de la Marina Alta i la Safor i que ens servixen com a excusa per a reunir-nos i esmorzar.

     Enguany per a fer-ho un poc més formal li hem posat un nom; “I Open summer training circuit” de Dorsal 19. Ja se que pot paréixer, o tal vegada ho siga, pretensiós però només es tracta de posar-li un poc d'humor.
     Estos dies es posava sobre el tapet la discussió sobre si és massa prompte per a realitzar estos entrenaments amb tants quilòmetres quan la marató de València esta tan lluny.
     Però hem de recordar que la sessió llarga representa un entrenament fonamental per al maratonià perquè ajuda al nostre cos a adaptar-se per a estar molt de temps corrent i ensenya al nostre cos a consumir greixos al mateix temps que capilarizem molt bé els nostres músculs.
     El que isquem fora de Pego a realitzar-los a l'estiu és per a deixar els nostres circuits tranquils per a quan estiguem més prop de la marató ja que al final els entrenaments poden resultar molt repetitius.
     Al desplaçar-nos a Orba, la Reprimala-Lorcha, Vall d'Alcala, Murla i la Marjal Pego-Oliva és, fonamentalment, per a buscar circuits diferents, circuits en el que és més important l'entorn que els ritmes que s'ha de seguir i on la sensació d'estar entrenant es veu eclipsada per la sensació d'estar d'excursió.


     Una altra raó i no menys important, és que, és més fàcil córrer en grup a l'hora d'ara on els ritmes quasi no importen, que quan estem ficats de ple en un pla d'entrenament.
     Com és este circuit d'Orba? El denominat, amb humor, Gran fons d'Orba és un circuit que ens han preparat els nostres companys d'Orba; Vicent, Tony, Alberto i del que Armando ens explica les seues característiques:
- 2 Km de cami de terra.
- 100 m de túnel.
- 300 m de trail.
- Aigua al Km 8.6 (Font de Sagra).
- 223 m desnivell positiu.
- Del Km 1 al 3 pujem.
- Del Km 3 al 10 pujades i baixades assaonaes, però en general baixem.
- Del Km 10 al 15 anem pujant molt poc a poc.
- Ultims 300 m baixada.
     Com veieu una informació molt detallada d'un circuit que Armando ha mesurat i ha estudiat paquè pugem disfrutar d'una vall que mira al mar amb el riu Girona al nostre voltant i amb la vall de la Retoria als nostres peus.
     Mes informacio sobre el circuit en: http://connect.garmin.com/activity/513917458

La font de Sagra.
     Tots ja coneixem Orba perquè és un lloc pel qual passem moltes vegades, molts hem participat en la seua Volta a Peu però molt pocs hem pogut entrenar pel seu terme municipal i ni hem passat per Tormos, ni per Sagra, ni hem creuat el túnel del pantà d'Isbert.
     Un circuit variat per al que serà necessari portar una xicoteta llanterna per a creuar el túnel, d'altra banda no representa cap dificultat.
     Com veieu un entrenament per al diumenge que serà nou per a la majoria de nosaltres i amb el que comencem un estiu que va ha tindre molts quilòmetres que córrer.
     Hi ha un problema en l'entrenament per a una marató que intentem anar solucionant durant l'estiu amb estos entrenaments, resulta que molts de nosaltres no tenim la força mental per a suportar eixos entrenaments tan llargs, no per la velocitat si no per la duracio, per això córrer en companyia estes distàncies llargues ens prepara mentalment per als llargs que algunes vegades ens veurem obligats a realitzar sols.
     Córrer estos entrenaments en companyia, per circuits nous nos fa la impressió que el temps i els quilòmetres passen més ràpidament i a més córrer i parlar al mateix temps ens relaxa i no estem tan pendents del nostre cos pel que la sensació de fatiga és menor.
     Córrer en companyia és bo per a anar agafant fons i anar adaptant-nos mentalment, però no ho és tant quan estem realitzant els “llargs” per a la marató, m'explicare: Succeïx que, quan realitzem els “llargs” de 30 Km. Normalment els realitzem amb ritmes més lents sobretot en la part final el que ens obliga a canviar la mecànica de carrera, quan correm més lent del normal resulta que el temps de duració de la fase de suport del peu és més llarga, i açò determina que la força d'impacte del peu en el sòl esta més temps repartint-se entre els músculs que s'encarreguen d'amortir els colps, com açò succeïx en la part final on els músculs i tendons estan més rígids el risc de lesió augmenta considerablement. 


     Açò ens porta a la conclusió que els “llargs” és millor córrer-los en la part final sols, perquè corrent sols percebrem millor qualsevol anomalia que puguem tindre i com a conseqüència el nostre cos reaccionara adequadament i intentara resoldre el problema i a més, i també, molt import no caurem en eixos “emprenyaments” que ens obliguen moltes vegades a canvis de ritme que no ens beneficien en res.
     El dia de la marató, és fàcil que ens trobem sols en els últims quilòmetres i és bo que ens anem acostumant a les doloroses sensacions físiques i psíquiques que sentirem, el dia de la marató ja hauríem de saber controlar-les i superar-les.
     És hora per tant, d'aprofitar estos entrenaments per a anar acostumant al cos als ritmes lents i anar acostumant, en bona companyia, a la nostra ment a les llargues hores d'entrenaments que ens esperen.

Plaça de Orba.
     Dels beneficis del “carajillo” i del gin-tonic al finalitzar l'esmorzar no parlare hui, em guardare el secret durant algunes setmanes més.

diumenge, 15 de juny del 2014

Máximo és un bon exemple

     En el cap de setmana hem assistit a dos gales de l'esport; la del Circuit de la Marina Alta i la del M.I. Ajuntament de Pego, dos sopars en què la majoria dels assistents han sigut esportistes, només corredors en la del Circuit la Marina i representants de la majoria dels esports a Pego.


     La meua il·lusió és que, a més d'una festa de l'esport, estes reunions es puguen transformar en unes festes d'unió entre esportistes.
     Açò suposa, no obstant això, reconéixer que la practica esportiva ha de ser considerada pel que és essencialment: un joc i al mateix temps una ocasió per a anar coneixent-nos i fent amics. 
     L'esport és no sols una forma d'entreteniment, sinó també - i sobretot - una manera per a comunicar els valors que es promouen durant la convivència entre les persones i que ajuden a fer que la nostra societat siga més pacífica i fraterna. Pensem en la lleialtat, la perseverança, l'amistat, el compartir, la solidaritat. Certament, qualsevol esport suscita molts valors i actituds que han demostrat ser importants no sols durant la seua practica, sinó també en tots els aspectes de la vida, més específicament en les relacions entre les persones. L'esport és una escola d'amistat, ens ensenya a construir i a trobar amics.

     En este sentit, es poden destacar tres ensenyances de la pràctica esportiva, tres condicions essencials: la quasi necessitat entrenar-se, el "joc net" i el respecte entre els adversaris.
     L'esport ens ensenya que per a guanyar cal entrenar-se. Podem veure, en la pràctica de qualsevol esport, una metàfora de la vida. En la vida cal lluitar, "entrenar-se", esforçar-se per a aconseguir resultats significatius.
     Estes dos Gales de l'Esport ens han servit per a reunir molts esportistes sense que el motiu siga el de la competició, més aïna per a conéixer-nos i crear entre nosaltres uns llaços d'unió i amistat. Perquè açò siga possible hem de posar en pràctica una altra condició essencial de qualsevol esportista: el que el "joc net" ens pot ensenyar.


     Per a practicar molts esports és necessari pensar, en primer lloc, en el bé del grup, no per a si mateixos. Per a guanyar, cal superar l'individualisme, l'egoisme. Per tant, ser "individualistes" en els esports d'equip és un obstacle per a l'èxit de l'equip, la carrera a peu és no obstant això un esport individual però si tenim actituds “individualistes” ens trobarem sols dins d'este gran món de la carrera a peu, igual que si som "individualistes" en la vida, ignorant les persones que ens rodegen, ix perjudicada també tota la societat.
     Una última lliçó que hem pogut aprendre este cap de setmana, el deure de respectar a l'adversari. Sobretot si va vestit de carrer, sense les sabatilles i sense els pantalons curts. 


     És més fàcil i moltes vegades més incomprensible entendre que persones amb jaqueta i corbata que han estat tota la nit al nostre costat amb una imatge tan poc atlètica siguen capaços de transformar-se i córrer com ho fan en quant es posen unes sabatilles i uns pantalons curts. És per tant, molt difícil identificar en estos sopars als nostres competidors però molt més ho és reconéixer a les nostres companyes, quan el xandall i la vestimenta del club deixa de ser allò més habitual, el món de la carrera a peu es transforma.
     I, si bé és cert que al final sempre arrepleguen els premis els mateixos, sabent i veient-nos tots tan iguals, tots som un poc guanyadors perquè en estos sopars enfortim els llaços que ens unixen a tots.


     La Gala del Circuit de la Marina entregá els seus trofeus als guanyadors i en la Gala d'Esports del M.I. Ajuntament de Pego es van entregar també els que corresponien a cada especialitat.
     Dorsal 19 va reconéixer públicament als tres millors classificats del club en el Circuit de la Marina fent-los entrega d'una placa de record, el nostre primer classificat va ser Màxim Folques, en segon lloc va estar Carlos Siscar i la tercera posició va anar per a Manuel Mira.
     Però la Gala d'Esports del M.I. Ajuntament de Pego també reconeixia i entregava un premi al millor esportista de Pego en este 2014, el triat va ser el nostre Máximo Folques Lorente.


     I, Dorsal 19 felicita primer a Máximo i després s'alegra que un corredor siga triat com el millor entre tots els esportistes de Pego.
     Tots els que habitualment visiteu este blog ja haureu vist com Màximo posseïx les millors marques del club en marató i en mitja marató però si busqueu en les classificacions vos en adonareu que domina en totes les distàncies i si fins fa poc era, sens dubte, el millor corredor de Dorsal 19 des del dissabte 14 de juny del 2014 és el millor esportista de Pego, i açò ens ompli d'orgull a tots els corredors.
     No sabem en realitat els motius pels quals va ser triat Máximo com el millor esportista Pegoli en este 2014 però des de Dorsal 19 no sols el considerem el millor corredor en l'actualitat perquè siga més ràpid que tots nosaltres i arribe davant en totes les carreres sinó, sobretot, i més important que és el millor perquè és el que més sa esforçat per a aconseguir els seus objectius.


     Eixe premi no ressalta al què puja més alt que un altre, perquè és molt difícil comparar diversos esports, sinó al que va lluitar per arribar sempre a lo mes alt, no al què va pujar més alt que un altre. 
     Máximo, es mereix molt eixe premi, no per córrer més que jo, que també; sinó que per tindre les tres condicions essencials, que nomene al principi d'esta entrada: la quasi necessitat entrenar-se, el "joc net" i el respecte a tots els seus adversaris, y les tres les porta al maxim.
     No dic que altres esportistes no les posseïsquen també, el que vull dir és que Máximo, té eixes condicions i ens les mostra tots els dies i és eixe el verdader motiu pel qual mereix ser un punt de referència per a qualsevol esportista de Pego.
     En la III Gala d'Esports de Pego estaven reunits la majoria d'esportistes de Pego, però sobretot estaven els més jóvens, els més necessitats a saber que l'esport que practiquen servix per a alguna cosa i Máximo és un bon exemple, espere tambe que puguen conéixer-lo i seguir el seu exemple.


     En fi, un altre cap de setmana en què Dorsal 19 s'ompli d'alegria i de satisfacció, també de treball, perquè ens toqua muntar la Gala i és eixe un treball al què no estem acostumats i que segur presentá moltes fallades però vam fer el que vam poder, que per nosaltres no quedara.


dijous, 12 de juny del 2014

Benissa, el principi

     En la carrera a peu i també en la vida, cada u va traient la seua pròpia qualificació; hi ha els que es conformen de participar en una carrera i passar un estona agradable, amb un mínim esforç.


     No sé si exagere pensant que de 100 corredors, el 95% acaben assentant-se en la comoditat dels ritmes tranquils, mentres que el 5% restant acaba la carrera pensant en la forma de millorar les seues marques i realitzar una bona competició.
     Hem hagut d'esperar fins a Benissa, la ultima carrera del XXVIII Circuit Marina Alta, perquè Dorsal 19 entrara a formar part d'eixe 5%, mecs mal que al final hem pogut veure el verdader nivell del nostre club i les seues ganes de competir mostrant un nivell competitiu molt alt.
     Hem acabat el XXVIII Circuit de la Marina Alta en la posició 12, obtenint la màxima puntuació en l'última carrera demostrant que som capaços, si volem, d'aspirar a llocs millors, estar entre els 10 primers és possible.


     L'actitud de Dorsal 19 a Benissa és la bona, felicitats a tots.
     I no és casual que d'eixa actitud isquen millors corredors; aquells que guanyen carreres, campionats i baten rècords són els que no es resignen a ser mediocres, són els que sempre seguixen avant a pesar dels fracassos, caigudes, lesions; són ells els que no es donen per vençuts, els que sempre intenten una vegada i una altra aconseguir eixa marca amb què somien.      Són els que no diuen: “açò és impossible”, sinó que ho fan possible; aquells que fan un pas més i, si no és suficient, un altre i un altre. Són els que no pensen: “ací no hi ha res que fer”, sinó: “ací està tot per fer-se”.
     Un amic solia dir-me que un gasta la mateixa energia fent malament les coses que fent-les bé, llavors per què fer-les malament? Jo li canviaria un poquet a la seua cita i diria: guanyes el mateix fent-les de bones que de mala gana?
     Esta clar que no tots poden guanyar però igual que un alpinista, per a arribar a la cima cal començar des de baix, tots hem estat alguna vegada en la vall per a començar a pujar només que alguns tenen més qualitat però sobretot, ells volen pujar al mes alt de la muntanya.


     Tots quan comencem ha córrer estem en el mateix lloc, en la vall, i comencem a pujar la muntanya agafant primer la forma i després corrent cada vegada més ràpid i cada vegada més lluny. La majoria segons van agafant altura, segons van corrent més i millor, es paren a contemplar el paisatge, els entra el mal de la muntanya, senten nostàlgia de la vall, enyoren les carreres tranquil·les, els entrenaments fàcils i a poc a poc donen mitja volta per a tornar a la tranquil·litat de la vall.
     Altres, continuen pujant; són ells els que són com tots, però volen ser diferents; els que eren iguals a tu, igual de roïns, de lents, de pesats; potser fins pitjor que tu, però un dia van donar el primer pas que els portaria fins a les cimes.
     Estos corredors i corredores també van saber de fracassos, de lesions, de dolors terribles, van tindre èpoques fatals com les teues o pitjors. D'ací que no importa d'on isques, on comences, sinó on acabes… a on vols arribar. No importa el que hages fet o hages deixat de fer abans de hui, el que importa és el que estàs decidit a fer de hui en avant.
    La diferència entre els grans corredors i nosaltres, està en només això: ells van voler. En la vida d'estos corredors i corredores, va haver-hi un dia gran en què van prendre la seua decisió, i eixa entrega va trencar d'una vegada per sempre, amb les mitges tintes, les fluixedats, els temors; ells es van plantejar la seua meta cruament, valentament: o tot o tot, o sí o sí.

Benissa.
       En algun moment mentres estaven entrenant o corrent tranquil·lament un impuls apassionat els va portar a arriscar-se amb la carrera a peu, a començar una nova aventura, una voluntat d'acer els va ajudar a la realització dels seus entrenaments, i ací els tens en la cima: els grans de tots els temps, els grans del nostre temps.
     I nosaltres, què necessitem per a realitzar esta aventura? Mitjans? Hi ha mitjans de sobra. Temps? Tenim tot el necessari; però ens fa falta una cosa, voler!; el dia que tu vullgues... Però, voldràs algun dia?
     La carrera a peu és un món tranquil d'esport i diversió, sense presses i sense aclaparaments on la salut i el benestar estan sempre presents.
     Però si sents que et falta alguna cosa, si necessites un poc més, si la carrera a peu no et fa feliç no et resignes. Si no et sents realitzat tal vegada siga perquè t'has resignat. Si et sents fracassat… No penses molt, és perquè t'has resignat a la mediocritat. Llavors busca les teues metes i vés a per elles.


     La nostra meta en esta edició de la Volta a la Marina esta complida, ens hem divertit, hem passat uns mesos entretinguts corrent per tota la Marina Alta i ara ens toca buscar altres objectius, l'estiu és una època de l'any perfecta per a córrer i entrenar aprofitem-la. 

diumenge, 1 de juny del 2014

Com l'herba creixem sense fer soroll

     Un any més vam estar en el 10 K Nocturn del Grau de Gandia i en un circuit homologat vaig recordar per necessitat i coincidència que la millora en la carrera a peu, igual que ha succeït hui, es fa de nit, com va escriure José Luis Martín Descalzo en un increïble article davall el nom de “L'herba creix de nit”. Perquè és cert, l'herba i els bons resultats creixen de nit, en silenci, en tranquil·litat, sense que ningú la veja créixer i sense que ningú ens veja entrenar i al matí següent allí esta l'herba i la marca, com una aparició.


     L'entrenament diari com l'herba va creixent sense fer soroll i sense que ningú es done compte, no cal gallejar de marques ni entrenaments fabulosos només fa falta no parar-se no estar-se quiet i els bons resultats creixeran i eixiran a plena llum.
     Algunes de les marques del 10 K Nocturn del Grau de Gandia s'han fabricat amb tranquil·litat, amb paciència, realitzant els entrenaments justos, sense passar-se, deixant passar altres carreres i esperant a la nit del 31 de maig.
     Moltes vegades sol li concedim altaveus als guanyadors, a qui puja al podi, als que són aplaudits només per que saben vendre bé els seus èxits. Però, en canvi, ens oblidem dels que són com Batiste i Fede que “només” corren, “només” entrenen, “només” els agrada córrer i que “només” fan marques personals i als que mai se'ls reconeixeran els seus merits.


10 K Nocturn de la Platja de Gandia.
00:37:35   CARLOS SISCAR BAY. 
00:39:39   MANUEL MIRA.
00:39:59   FREDERIC SERVER COSTA.         
00:40:14   CARMEN SALA FERRER.
00:41:17   BAUTISTA PIERA FERRER.
00:42:30   ADELO RUIZ MORENO.
00:44:58   VICENT SALA GONZALEZ.           
00:44:58   ARMANDO GINER MOMPARLER.
00:53:25   J. PASQUAL SENDRA FRANQUEZA.
     Però el món de la carrera a peu esta plena de corredors com ells que fan que valga la pena la practica d'este esport i que com l'herba creixen de nit i ningú es dóna compte.
     Els que si que hauran xafat l'herba en este cas la del camp de golf són els corredors de Dorsal 19 que van defendre el nom del club en Jesús Pobre, no sabem si este matí haurà crescut l'herba on ells van xafar però és fàcil que li coste uns dies a aparéixer perquè van xafar fort per a poder fer les bones marques que van realitzar.

     No és fàcil saber el nivell de les marques en carreres amb perfils tan variats, és més fàcil saber el nivell de satisfacció personal de cada un i este ens consta és molt alt en Jesús Pobre encara que en el cas d'Ana González coincidixen els dos, un tercer puesto que ens mostra el bon nivell i una gran satisfacció personal al tornar a pujar al podi després d'unes quantes setmanes quedant-se a les portes.


     Ens queda una gran carrera per realitzar, Benissa, la nostra classificació per clubs esta molt ajustada i defendre el lloc 13 així com intentar recuperar el 12 esta en les nostres cames, 


perquè són molt pocs els punts que ens separen dels altres equips que tenim al voltant així que ens espera una setmana de preparació i sobretot de descans per al dissabte tornar a recuperar eixe lloc 12 pel que tant tidrem de córrer.