En la carrera a peu i també en la vida, cada
u va traient la seua pròpia qualificació; hi ha els que es conformen de
participar en una carrera i passar un estona agradable, amb un mínim esforç.
No sé si exagere pensant que de 100
corredors, el 95% acaben assentant-se en la comoditat dels ritmes tranquils,
mentres que el 5% restant acaba la carrera pensant en la forma de millorar les
seues marques i realitzar una bona competició.
Hem hagut d'esperar fins a Benissa, la ultima
carrera del XXVIII Circuit Marina Alta, perquè Dorsal 19 entrara a formar part
d'eixe 5%, mecs mal que al final hem pogut veure el verdader nivell del nostre
club i les seues ganes de competir mostrant un nivell competitiu molt alt.
Hem acabat el XXVIII Circuit de la Marina
Alta en la posició 12, obtenint la màxima puntuació en l'última carrera
demostrant que som capaços, si volem, d'aspirar a llocs millors, estar entre
els 10 primers és possible.
L'actitud de Dorsal 19 a Benissa és la bona,
felicitats a tots.
I no és casual que d'eixa actitud isquen
millors corredors; aquells que guanyen carreres, campionats i baten rècords són
els que no es resignen a ser mediocres, són els que sempre seguixen avant a
pesar dels fracassos, caigudes, lesions; són ells els que no es donen per
vençuts, els que sempre intenten una vegada i una altra aconseguir eixa marca
amb què somien. Són els que no diuen: “açò és impossible”, sinó que ho fan
possible; aquells que fan un pas més i, si no és suficient, un altre i un
altre. Són els que no pensen: “ací no hi ha res que fer”, sinó: “ací està tot
per fer-se”.
Un amic solia dir-me que un gasta la mateixa
energia fent malament les coses que fent-les bé, llavors per què fer-les
malament? Jo li canviaria un poquet a la seua cita i diria: guanyes el mateix
fent-les de bones que de mala gana?
Esta clar que no tots poden guanyar però igual
que un alpinista, per a arribar a la cima cal començar des de baix, tots hem
estat alguna vegada en la vall per a començar a pujar només que alguns tenen
més qualitat però sobretot, ells volen pujar al mes alt de la muntanya.
Tots quan comencem ha córrer estem en el
mateix lloc, en la vall, i comencem a pujar la muntanya agafant primer la forma
i després corrent cada vegada més ràpid i cada vegada més lluny. La majoria
segons van agafant altura, segons van corrent més i millor, es paren a
contemplar el paisatge, els entra el mal de la muntanya, senten nostàlgia de la
vall, enyoren les carreres tranquil·les, els entrenaments fàcils i a poc a poc
donen mitja volta per a tornar a la tranquil·litat de la vall.
Altres, continuen pujant; són ells els que
són com tots, però volen ser diferents; els que eren iguals a tu, igual de
roïns, de lents, de pesats; potser fins pitjor que tu, però un dia van donar el
primer pas que els portaria fins a les cimes.
Estos corredors i corredores també van saber
de fracassos, de lesions, de dolors terribles, van tindre èpoques fatals com
les teues o pitjors. D'ací que no importa d'on isques, on comences, sinó on
acabes… a on vols arribar. No importa el que hages fet o hages deixat de fer
abans de hui, el que importa és el que estàs decidit a fer de hui en avant.
La diferència entre els grans corredors i
nosaltres, està en només això: ells van voler. En la vida d'estos corredors i
corredores, va haver-hi un dia gran en què van prendre la seua decisió, i eixa
entrega va trencar d'una vegada per sempre, amb les mitges tintes, les
fluixedats, els temors; ells es van plantejar la seua meta cruament,
valentament: o tot o tot, o sí o sí.
 |
| Benissa. |
En algun moment mentres estaven entrenant o
corrent tranquil·lament un impuls apassionat els va portar a arriscar-se amb la
carrera a peu, a començar una nova aventura, una voluntat d'acer els va ajudar
a la realització dels seus entrenaments, i ací els tens en la cima: els grans
de tots els temps, els grans del nostre temps.
I nosaltres, què necessitem per a realitzar
esta aventura? Mitjans? Hi ha mitjans de sobra. Temps? Tenim tot el necessari;
però ens fa falta una cosa, voler!; el dia que tu vullgues... Però, voldràs
algun dia?
La carrera a peu és un món tranquil d'esport
i diversió, sense presses i sense aclaparaments on la salut i el benestar estan
sempre presents.
Però si sents que et falta alguna cosa, si
necessites un poc més, si la carrera a peu no et fa feliç no et resignes. Si no
et sents realitzat tal vegada siga perquè t'has resignat. Si et sents
fracassat… No penses molt, és perquè t'has resignat a la mediocritat. Llavors
busca les teues metes i vés a per elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada