LA FIRA DEL CORREDOR.

     Ara que tot és molt mes fàcil per a tots els corredors, hi ha molt de material on triar i on poder comprar, no ens recordem ja quan a mitjans dels 80 aconseguir unes sabatilles era tota una odissea, recorde que per a córrer la meua primera marató allà per l'any 1984, només vaig aconseguir unes Joma quinze dies abans, i recorde també com en eixe any a l'anar a arreplegar el dorsal, em pareix era en l'hotel Jaume I, a l'entrar em vaig trobar amb la meua primera Fira del Corredor, 

que meravellat quede llavors al veure tanta quantitat de sabatilles, camisetes i pantalons de diferents marques i com arreplegava tots els catàlegs que podia i com els repassava durant tot l'any, i com anava per les botigues amb els meus catàlegs preguntant Té estes? Fins que trobava les que podia i recorde també com esperava la vinent marató per a poder anar a la Fira del Corredor i veure totes les novetats i així durant molts anys en què la Fira del Corredor era de visita obligada per a tot corredor, haguera de córrer la marató o no, també recorde amb nostàlgia la primera vegada que em van dir que hi hi havia una botiga a València que tènia moltes sabatilles i que a més s'anomenava Marathon, i com a l'entrar la primera vegada i veure tantes sabatilles juntes i poder preguntar i que et donaren una bona resposta, es convertiria per a mi en un lloc de pelegrinatge, al què he de tornar tots anys  per a comprovar, que afortunadament tot seguix igual, la botiga no ha canviat res només els models de les sabatilles i les canes dels dependents i com no les del meu cap, tampoc a canviat l'amabilitat i els bons consells així com l'entusiasme que encara mantenim tots, ells venent i jo corrent.

     En fi són records que ens vénen al cap cada vegada que ens disposem a anar un any mes a arreplegar el dorsal a la Fira del Corredor, però ja no trobarem cap novetat, estem molt informats, ja no ens sorprendran les sabatilles noves perquè les hem vist en moltes revistes i també en moltes botigues, afortunadament ja tenim molta informació però a canvi hem perdut molta expectació,

però la Fira del Corredor és un lloc que no deuríem deixar de visitar cada any perquè encara que ja no trobarem res que ens sorprenga, hi ha encara alguna cosa que no pot canviar i són les cares, els gestos, les il·lusions, els dubtes i les esperances de tots els corredors que l'endemà s'enfrontaran als 42195 metres i que unit a tots els comentaris que escoltarem i  realitzarem es convertiran en una part fonamental de tota festa que és la vespra, i si no disfrutem d'este ritual a la nostra marató li faltara alguna cosa.