“No em doneu consol, no em sabré consolar”

Este matí, quan al posar el cotxe en marxa per a anar a córrer i com moltes altres vegades he posat música, però hui per casualitat he posat a Lluis Llach,  ja fea temps que no l'escoltava i al posar en marxa l'opció aleatòria la primera cançó que ha començat a sonar a sigut Ítaca, i si haguera que buscar una cançó per a hui, jo no haguera trobat una mas encertada però a vegades les casualitats ens vénen a buscar.

I és que ahir Gerardo, se'ns va caure de la Marató de València, pareix que enguany no estarà en la línia d'eixida per problemes físics i és que després de tants mesos d'entrenaments i estant tan prop es fa molt dur haver de renunciar.

 I és ací on ens ve de perles Lluis LLach, perquè la marató és com Ítaca, i el seu entrenament el nostre Viatge a Ítaca, i escoltant o llegint esta cançó hem d'arribar a la conclusió que l'important no és Ítaca si no el Viatge, i si tots els que igual que Gerardo no poden estar en la línia d'eixida que pensen el que s'han divertit en l'entrenament, “ple d'aventures, ple de coneixences”, i  “que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben” En fi que “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.

Itaca.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques. 

Però hui les casualitats no s'acabaven amb esta cançó sinó que la segona també me fa pensar i és que en Si arribeu, també ens mostra una realitat de tot maratonià, quan ens canta “No em doneu consol, no em sabré consolar”.

Si arribeu.

No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

 I és que costa molt fer-se la idea de no participar en una marató en què s'han posat tantes il·lusions però com també ens canta Lluis a Ítaca, 

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.  I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.  Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

Gracies Lluis per la tue ajuda en el dia de hui.