Què ens ensenya?

     Córrer a peu és a vegades una necessitat i moltes altres vegades un esport, per tant, quan acudim a una carrera ens trobem també amb una competició el que comporta perquè es puga desenvolupar unes regles que complir i esportivitat per a no incomplir-les. 

És una festa del joc net entre els corredors. És, a més d'un joc amb les seues regles, una oportunitat per a relacionar-nos amb els altres, per a comprendre'ns i un enriquiment humà mutu.

Córrer com a esport i fer-ho com a membre d'un club implica no sols una forma d'entreteniment, sinó també – i sobretot diria jo – si es pertany a Dorsal 19, una manera de comunicar els valors que promouran el bé de la persona humana i contribuiran a la construcció d'una societat més pacífica i fraterna. Pensem en la lleialtat, la perseverança, l'amistat, el compartir, la solidaritat. De fet, hi ha molts valors i actituds fomentades per la carrera a peu que no sols són importants quan correm, sinó en tots els aspectes de la vida, especialment en la construcció de les bones relacions. La carrera a peu podria dir que és una escola de pau, ens ensenya a viure en pau.

Què ens ensenya? Principalment veig tres actituds essencials: La necessitat de “entrenar-se”, el “joc net” i el respecte entre els corredors. Ens ensenya que, per a guanyar, cal entrenar-se, una metàfora de la vida. En la vida, cal lluitar, “entrenar-se”, esforçar-se per a obtindre resultats importants.

La segona actitud: aprendre del “joc net” de la carrera. Per a córrer individual i sobretot en equip cal pensar, en primer lloc, en el bé del grup, no en un mateix. Perquè la nostra falta de “joc net” pot veure's reflectida en l'equip, és una taca que els nostres companys no mereixen.

L'última lliçó és el respecte entre els competidors. El secret de la victòria en una carrera, però també en la vida és aprendre a respectar al meu company d'equip, però també al meu oponent. Ningú guanya només en l'asfalt o en la vida! Que ningú s'aïlle o se senta exclòs, Cuidao! I si bé és cert que, al final de cada carrera, només un corredor alçarà la copa com a guanyador, aprendre les lliçons que la carrera ens ensenya farà que tots isquem guanyadors enfortint els llaços que ens uneixen.

Doncs bé, dit tot l'anterior, espere que en totes les carreres en les quals hem participat el cap de setmana passat hagen transcorregut amb serenitat i tranquil·litat, sempre amb respecte mutu, i que el nom de Dorsal 19 no s'haja tacat amb cap falta.

El dissabte, vam córrer en:

X Perimetral Benissa:

42 k:

 07:17:13 - SENDRA CARDONA, JORDI.

07:07:15 - PIERA BORDES, MARTA

07:07:15 - MIRA SENDRA, MANOLO

07:07:15 - IVARS LLAMBIES, LAURA

07:00:45 - DOMINGUIS LLAMBIES, JAUME

07:00:45 - SENDRA ESPLUGUES, SONIA

06:40:53 - CANET MARTINEZ, MARCOS

23 k:

02:45:32 - SISCAR PASTOR, CARLOS

03:14:46 - SISCAR BORDES, JULIA

Volta a peu a Gata.

 

GIMÉNEZ, JOSE MANUEL                  0:38:01.

SISCAR BAY, CARLOS                        0:38:32.

HIPÓLITO, MARIO                              0:38:29.

MARI FUNES, LORENZO                     0:39:17.

SERVER COSTA , FEDE                       0:39:54           

MARTINEZ SENDRA, GUILLEM         0:41:50           

SALA FERRER, CARMEN                    0:42:09.

FRANQUEZA ROBLES, DIANA           0:42:10.

SENDRA FOLQUES, FERNANDO       0:42:10.

LLORCA SANTAMARÍA, JOSEP         0:43:29.

SISCAR PASTOR, CARLOS                   0:43:58.

CARAVACA PONS, ESTEBAN             0:45:31.

CANET MARTINEZ, MARCOS             0:46:42.

BALLESTER CHACON, IVAN             0:47:08.

BLANCO CISCAR, LINDA                   0:47:16.

SENDRA FRANQUEZA, VICENT        0:47:16.

GARCIA GISBERT, JAVIER                 0:47:57.

ARBONA CARAVACA, VICENTE      0:50:04.

PIERA FERRER, BATISTE                    0:50:08.

NAVARRO AGUD, TANIA                   0:50:25.

SASTRE SENDRA, RAFA                     0:50:26.

SENDRA FRANQUEZA, J. PASQUAL  0:51:32.

SASTRE PUIG, JUAN CARLOS            0:51:58.

LLAMBIES SENDRA, ENRIC               0:52:24.

WOODALL, TONY                                0:53:05.

DOMINGUIS CERESOLA , MARIA JOSÉ        0:53:54.

TORRE DE MIGUEL, FELIPE                            0:56:25.

RODRÍGUEZ VALDERRAMA, JOSE                1:00:02.

MALLOL OLIVER, SUSANA                            1:04:12.          

Cal destacar com no podia ser d'una altra manera els tres podis i especialment el de Carlos Siscar Pastor per ser un protagonista nou en aquests actes que tant alegren a Dorsal 19.

Cal tindre serenitat.

     D'alguna manera, Dorsal 19 es troba davant diverses madeixes embullades, de les quals cal anar fent fins a cabdellar-les per separat; treball de xinesos sens dubte. No obstant això, l'esperança que en uns mesos comencem a contemplar els resultats ens ajuda a prendre aire i seguir, a poc a poc, a desnuar tot aquest treball organitzatiu que se'ns presenta.

Davant el panorama que ens envolta, no obstant això, és necessari començar espentant, continuar amb empenyiment i finalitzar la tasca amb l'impuls renovat. I no em referisc només a la possible dificultat econòmica, una eventualitat de la qual eixirem més o menys ben parats. Pense en el treball que ens queda per realitzar, en les nostres carreres, en els nostres circuits de carreres, en els nostres avituallaments, en els permisos i assegurances que hem d'anar concretant i en els nostres entrenaments.

 Tots sabem, perquè ho hem experimentat, que el treball en equip és la base de tota organització ja siga per a portar avant un club o per a muntar una carrera, tant pel treball que realitzen els socis, com el que realitzen els membres de l'ajuntament i els voluntaris que ens ajuden.

 L'esforç individual de cadascun de nosaltres no garanteix bons resultats, aquests s'aconsegueixen cooperant, compartint informació i coneixements, “dos caps pensen millor que un”.

Així que ens hem de posar ja a treballar perquè el 23 d'abril d'aquest 2023 podem una vegada més realitzar el Trail, el 6 de maig de 2023 la XXXIX Volta a Peu a Pego i els dies 19- 20-21 de maig de 2023 els Minijocs de la Marina.

 “Si vols fer una cosa bé, fes-ho tu mateix” Quina frase tan contundent, tan directa, tan senzilla i tan… errònia! Hi ha una millor: “si vols fer una cosa gran, meravellosa i duradora, cerca un bon equip”.

I en això estem, a la cerca d'aqueix equip encarregat d'organitzar totes aqueixes activitats que necessiten mesos de preparació, ha arribat l'hora de donar continuïtat a aqueixos projectes, de moure'ns i de començar. No n'hi ha prou amb sentir els missatges; cal posar-los en pràctica.

Cal tindre serenitat en aquests moments, perquè la seua absència es presenta amb una certa freqüència quan s'acumulen activitats o problemes als quals no es poden fer front d'una manera completa i obtindre els resultats que desitgem. En aquestes situacions, resulta difícil mantindre la serenitat, i cal admetre que tenim limitacions, que no som multitasques, que necessitem establir un ordre de prioritats clar o procurar que l'urgent no ens impedisca fer l'important.

Tinc associat els finals d'abril com una època d'aclaparaments, es veuen en molts dorsalers els principals símptomes de l'aclaparament: nerviosisme, estrés i ansietat, dormir menys i pitjor de l'habitual, perquè la Volta a Peu és a prop, aquest any més encara perquè tenim un mes en què tenim les tres activitats més grans concentrades. És moment ara de mantindre la serenitat.

Quan ens trobem en una situació d'aclaparament, cal parar-se a pensar, reflexionar sobre què ens passa i per què perdem la serenitat. Resulta convenient aprofitar aqueixes situacions per a conéixer millor el club i concretar alguns aspectes en els quals hem de millorar. I acceptar amb humilitat les nostres limitacions, però abans cal estar segurs que estem sent coherents amb els objectius que orienten a Dorsal 19, cal pensar abans de decidir. Quan tinguem dubtes no ens ha de costar cap esforç demanar consell, perquè comptem amb grans professionals al nostre ajuntament, el treball dells també és ajudar-nos.

En fi, un gran club no és el que sempre está de festa i somrient, sinó aquell l'esperit del qual, ple d'alegria i confiança se sobreposa i és superior als esdeveniments.

Aplaudim o valorem.

     En aquest món de la carrera a peu hi ha una qüestió que em resulta a vegades desconcertant, quan aplaudim en una carrera als corredors en realitat sentim que valorem el que estan fent o només els animem.

Quan en aquest cap de setmana hem aplaudit a tots els dorsalers que han pujat al podi o han fet una bona carrera els estem animant o realment valorem el que han fet.

És fàcil que ara molts de vosaltres estigueu pensant que aqueixa disjuntiva que he plantejat és innecessària. “Aplaudim perquè valorem”, objectarà qui no es trobe còmode amb la pregunta. Però no et quedes ací. Et repte al fet que ho penses, que penses també si aqueixos emoticonos, aqueixos likes o aqueixos m'agrada que utilitzem quasi automàticament valoren tot el treball i l'esforç que hi ha darrere de cada corredor. 

Aquest cap de setmana ha sigut especialment propens per a l'aplaudiment i més encara per a valorar tot l'ha succeït.

I Atzavares Trail Orba-Vall-Laguar

03.56:13            PIERA FERRER, BATISTE.

04.19:30            PASTOR MORELL, SILVIA.

04.19:31            Dominguis Llambíes, Eva.

04.56:10            Garcia Gisbert, Javier.        

02.11:16            Enguix Bataller, Clara.

Un aplaudiment més que merescut a aqueix primer lloc de Dorsal 19 com primer equip femení, que ha estat format per Silvia, Eva i Clara. Valorem, que no se'ns oblide només li donem a l'em agrada o en acabar de llegir-ho.

Estic segur que no desapareixerà tan fàcilment la gran labor que hem realitzat en l’avituallament que hem realitzat, col·laborant perquè la I Atzavares Trail Orba-Vall Laguar fora un èxit.

Èxit que es va traslladar al diumenge a Calp, amb dos podis, el de Diana i Fede: segona i tercer en la seua categoria. Sense oblidar als altres 32 dorsalers que han participat i que han ajudat al fet que aquests èxits foren possibles. Les seues classificacions les podem trobar en Somesport.

També vam tindre participació en la Mitja Marató de Riba-roja de Túria, on Carmen va aconseguir el tercer lloc de la general femenina i primera en la seua categoria, i no vull oblidar-me que Vicent Sala a aconseguit col·locar la pitjor marca en Mitja Marató per a aquest 2023 en uns estupends 01: 54: 42, marca que com ja podreu imaginar estarà bastants mesos com una referència.

Els aplaudiments d'aquest cap de setmana impulsen, però només el que es valora ens fa perseverar, créixer i donar fruit.

Que les nostres renúncies siguen per a bé

         Maratón de Murcia.

Lorenzo Mari Funes: 3:26:55.

Carlos Siscar Bay: 3:28:22.

Maratón de Sevilla.

Iván Ballester Chacón: 03:51:30.        

Maratón de Castellón.

Carlos Siscar Bay: 3:14:33

Mitja maratón de Xativa.

Máximo Folques Lorente: 01:20:52.                          

Fede Server Costa: 01:29:40.                        

Tino Navarro: 01:37:50.

Vicent Cuevas: 01:45:56        

Acabem de llegir unes classificacions i, ràpidament ens haurem adonat que la temporada de marató ja ha començat i, per tant, ja tenim una millor marca i una pitjor marca per a tindre en compte, també haurem notat que estem ja de ple en temporada de mitjes maratons i, us haurà cridat l'atenció que la millor marca de la temporada ha sigut batuda.

Són dades que moltes vegades ens passen desapercebides i que amaguen darrere molts esforços, i alguna cosa que m'agradaria hui reivindicar; moltes renúncies.

Els corredors ho sabem molt bé, coneixem en tota la seua amplitud el significat de la paraula “renuncia” i els seus beneficis. Hi ha una famosa frase sobre la carrera a peu que va dir una vegada Lauren Fessenden que ho resumeix molt bé: “Això no es tracta d'una gratificació instantània. Cal treballar intensament per a això, suar per això, deixar de dormir els matins de diumenge”.

 Quan preparem una carrera no ens basta només amb el desig d'aconseguir una determinada marca, d'entrenar amb afany, sabem que es requereix més. És el fet de saber renunciar. Quants de nosaltres no hem renunciat aquests dies al carnestoltes o a la pinyata per a seguir amb el nostre pla d'entrenament, i és que la cerca d'un objectiu implicarà sempre alguna renúncia. Vols aconseguir una bona marca en una carrera? No ho aconseguiràs mai si no t'entrenes, si no cuides la teua alimentació i la teua condició física i si no estàs disposat a renunciar a altres activitats que pogueren interferir amb els teus entrenaments diaris.

 Pensaves de veritat que es pot realitzar una bona carrera sense renúncia?

 La clau del nostre èxit pot estar en la renúncia. No ens basta voler aconseguir el nostre objectiu sol amb l'entrenament, hem d'entrenar aplicant els mitjans necessaris i un mitjà imprescindible és la renúncia, tots els corredors sabem a les coses a les quals renunciem per a entrenar, no obstant això, sempre ho fem pensant que l'estem fent per una cosa que ens sembla molt més important.

 Les moltes renúncies d'un corredor no són eternes perquè les nostres renúncies també signifiquen necessitat d'optar i nosaltres evidentment hem fet una opció. El Cohèlet (el llibre del Eclesiatès) ens recorda que a baix el cel hi ha un temps per a cada cosa, que tot té el seu moment:

"Un moment per a nàixer i un moment per a morir.

Un moment per a sembrar i un moment per a collir.

Un moment per a parlar i un moment per a callar."

 Passat aqueix “moment” podem reprendre aqueixa altra rutina de vida que havíem abandonat i és que estem contínuament optant, triant i per tant renunciant.

 Cada vegada que optem per a renunciar a alguna cosa per a eixir a córrer ho fem perquè desitgem dedicar-nos amb més interés al nostre entrenament, per tant, la raó, sembla clara i senzilla, però pot ser no gaire ben entesa o mal entesa, celebrada o desvirtuada no pel que diguem o fem sinó en funció de com aqueixa decisió interfereix en la vida quotidiana dels que ens envolten.

 Naturalment aqueixa renúncia exigeix una explicació a tots els que es vegen involucrats sense voler-ho en ella i com molt bé sabem no sempre és fàcil que se'ns comprenga sobretot si la nostra elecció comporta l'obligatòria renúncia a algunes coses dels que ens envolten.

Esperem que les nostres renúncies siguen per a bé.