Cal tindre serenitat.

     D'alguna manera, Dorsal 19 es troba davant diverses madeixes embullades, de les quals cal anar fent fins a cabdellar-les per separat; treball de xinesos sens dubte. No obstant això, l'esperança que en uns mesos comencem a contemplar els resultats ens ajuda a prendre aire i seguir, a poc a poc, a desnuar tot aquest treball organitzatiu que se'ns presenta.

Davant el panorama que ens envolta, no obstant això, és necessari començar espentant, continuar amb empenyiment i finalitzar la tasca amb l'impuls renovat. I no em referisc només a la possible dificultat econòmica, una eventualitat de la qual eixirem més o menys ben parats. Pense en el treball que ens queda per realitzar, en les nostres carreres, en els nostres circuits de carreres, en els nostres avituallaments, en els permisos i assegurances que hem d'anar concretant i en els nostres entrenaments.

 Tots sabem, perquè ho hem experimentat, que el treball en equip és la base de tota organització ja siga per a portar avant un club o per a muntar una carrera, tant pel treball que realitzen els socis, com el que realitzen els membres de l'ajuntament i els voluntaris que ens ajuden.

 L'esforç individual de cadascun de nosaltres no garanteix bons resultats, aquests s'aconsegueixen cooperant, compartint informació i coneixements, “dos caps pensen millor que un”.

Així que ens hem de posar ja a treballar perquè el 23 d'abril d'aquest 2023 podem una vegada més realitzar el Trail, el 6 de maig de 2023 la XXXIX Volta a Peu a Pego i els dies 19- 20-21 de maig de 2023 els Minijocs de la Marina.

 “Si vols fer una cosa bé, fes-ho tu mateix” Quina frase tan contundent, tan directa, tan senzilla i tan… errònia! Hi ha una millor: “si vols fer una cosa gran, meravellosa i duradora, cerca un bon equip”.

I en això estem, a la cerca d'aqueix equip encarregat d'organitzar totes aqueixes activitats que necessiten mesos de preparació, ha arribat l'hora de donar continuïtat a aqueixos projectes, de moure'ns i de començar. No n'hi ha prou amb sentir els missatges; cal posar-los en pràctica.

Cal tindre serenitat en aquests moments, perquè la seua absència es presenta amb una certa freqüència quan s'acumulen activitats o problemes als quals no es poden fer front d'una manera completa i obtindre els resultats que desitgem. En aquestes situacions, resulta difícil mantindre la serenitat, i cal admetre que tenim limitacions, que no som multitasques, que necessitem establir un ordre de prioritats clar o procurar que l'urgent no ens impedisca fer l'important.

Tinc associat els finals d'abril com una època d'aclaparaments, es veuen en molts dorsalers els principals símptomes de l'aclaparament: nerviosisme, estrés i ansietat, dormir menys i pitjor de l'habitual, perquè la Volta a Peu és a prop, aquest any més encara perquè tenim un mes en què tenim les tres activitats més grans concentrades. És moment ara de mantindre la serenitat.

Quan ens trobem en una situació d'aclaparament, cal parar-se a pensar, reflexionar sobre què ens passa i per què perdem la serenitat. Resulta convenient aprofitar aqueixes situacions per a conéixer millor el club i concretar alguns aspectes en els quals hem de millorar. I acceptar amb humilitat les nostres limitacions, però abans cal estar segurs que estem sent coherents amb els objectius que orienten a Dorsal 19, cal pensar abans de decidir. Quan tinguem dubtes no ens ha de costar cap esforç demanar consell, perquè comptem amb grans professionals al nostre ajuntament, el treball dells també és ajudar-nos.

En fi, un gran club no és el que sempre está de festa i somrient, sinó aquell l'esperit del qual, ple d'alegria i confiança se sobreposa i és superior als esdeveniments.