Que les nostres renúncies siguen per a bé

         Maratón de Murcia.

Lorenzo Mari Funes: 3:26:55.

Carlos Siscar Bay: 3:28:22.

Maratón de Sevilla.

Iván Ballester Chacón: 03:51:30.        

Maratón de Castellón.

Carlos Siscar Bay: 3:14:33

Mitja maratón de Xativa.

Máximo Folques Lorente: 01:20:52.                          

Fede Server Costa: 01:29:40.                        

Tino Navarro: 01:37:50.

Vicent Cuevas: 01:45:56        

Acabem de llegir unes classificacions i, ràpidament ens haurem adonat que la temporada de marató ja ha començat i, per tant, ja tenim una millor marca i una pitjor marca per a tindre en compte, també haurem notat que estem ja de ple en temporada de mitjes maratons i, us haurà cridat l'atenció que la millor marca de la temporada ha sigut batuda.

Són dades que moltes vegades ens passen desapercebides i que amaguen darrere molts esforços, i alguna cosa que m'agradaria hui reivindicar; moltes renúncies.

Els corredors ho sabem molt bé, coneixem en tota la seua amplitud el significat de la paraula “renuncia” i els seus beneficis. Hi ha una famosa frase sobre la carrera a peu que va dir una vegada Lauren Fessenden que ho resumeix molt bé: “Això no es tracta d'una gratificació instantània. Cal treballar intensament per a això, suar per això, deixar de dormir els matins de diumenge”.

 Quan preparem una carrera no ens basta només amb el desig d'aconseguir una determinada marca, d'entrenar amb afany, sabem que es requereix més. És el fet de saber renunciar. Quants de nosaltres no hem renunciat aquests dies al carnestoltes o a la pinyata per a seguir amb el nostre pla d'entrenament, i és que la cerca d'un objectiu implicarà sempre alguna renúncia. Vols aconseguir una bona marca en una carrera? No ho aconseguiràs mai si no t'entrenes, si no cuides la teua alimentació i la teua condició física i si no estàs disposat a renunciar a altres activitats que pogueren interferir amb els teus entrenaments diaris.

 Pensaves de veritat que es pot realitzar una bona carrera sense renúncia?

 La clau del nostre èxit pot estar en la renúncia. No ens basta voler aconseguir el nostre objectiu sol amb l'entrenament, hem d'entrenar aplicant els mitjans necessaris i un mitjà imprescindible és la renúncia, tots els corredors sabem a les coses a les quals renunciem per a entrenar, no obstant això, sempre ho fem pensant que l'estem fent per una cosa que ens sembla molt més important.

 Les moltes renúncies d'un corredor no són eternes perquè les nostres renúncies també signifiquen necessitat d'optar i nosaltres evidentment hem fet una opció. El Cohèlet (el llibre del Eclesiatès) ens recorda que a baix el cel hi ha un temps per a cada cosa, que tot té el seu moment:

"Un moment per a nàixer i un moment per a morir.

Un moment per a sembrar i un moment per a collir.

Un moment per a parlar i un moment per a callar."

 Passat aqueix “moment” podem reprendre aqueixa altra rutina de vida que havíem abandonat i és que estem contínuament optant, triant i per tant renunciant.

 Cada vegada que optem per a renunciar a alguna cosa per a eixir a córrer ho fem perquè desitgem dedicar-nos amb més interés al nostre entrenament, per tant, la raó, sembla clara i senzilla, però pot ser no gaire ben entesa o mal entesa, celebrada o desvirtuada no pel que diguem o fem sinó en funció de com aqueixa decisió interfereix en la vida quotidiana dels que ens envolten.

 Naturalment aqueixa renúncia exigeix una explicació a tots els que es vegen involucrats sense voler-ho en ella i com molt bé sabem no sempre és fàcil que se'ns comprenga sobretot si la nostra elecció comporta l'obligatòria renúncia a algunes coses dels que ens envolten.

Esperem que les nostres renúncies siguen per a bé.