IN MEMORIAM

dilluns, 28 de desembre del 2009

EL 3 DE GENER COMENÇA 2010.

Quasi sense donar-nos compte ja ens ha deixat el Nadal i ens trobem esperant l'any Nou i amb ell, el menjar que Dorsal 19 celebra en estes festes. Com tots ja deuríeu saber el celebrarem el diumenge 3 de giner de 2010 en el bar Zorrilla i com tots ja deuríeu saber també  i com és costum ens reunirem en les pistes d'atletisme per a eixir a córrer i com sempre es podran fer diversos grups el primer grup a eixir serà el dels 20 quilòmetres que eixirà a les 9 del matí així que si eres dels que s'atrevixen amb eixa distància has d'estar allí a menys quart, si en canvi eres més tranquil i vols córrer 10 o tal vegada 12 quilòmetres, estant en les pistes a les 9,45 serà suficient.



Dir també que no estaria malament que avisàreu en quin grup penseu córrer perquè així ens podrem esperar, també estaria bé que confirmàreu l'assistència al menjar en el Zorrilla els que encara no ho heu fet, només cal deixar un comentari en esta entrada.
Si no pots assistir al menjar recorda que a les 11 del matí celebrarem les Festes amb un xicotet piscolabis a base de carbohidratos i la seua companyia, i que ho farem en les pistes d'atletisme, al acabar de correr.



Com veieu pensem començar l'any fent el que més ens agrada, córrer, i és que ocasions no falten, sempre tenim centenars d'oportunitats per a reunir-nos amb els altres corredors, només cal descobrir-les i fer d'elles un costum perquè són estos tipus d'esdeveniments els que ens fan canviar els rostres i alegrar ambients sencers. Les nostres relacions s'estretixen. Els nostres somriures i satisfaccions es multipliquen. L'entrenament es disfruta. El cor rejovenix. S'incrementa el desig de compartir la carrera a peu. Per què? Perquè tots els corredors ens sentim tractats amb respecte i nos en adonem que la nostra afició és compartida per molts sense que es tinga en compte nostre nivell físic i tot açò depén tan sols d'un senzill << anem a correr >>.

dissabte, 26 de desembre del 2009

DOLÇOS I QUILÒMETRES.

         Nosaltres ja hem fet les dos hores corrents, ha sigut este matí i ara estem en l'àrdua tasca de posar en practica els nostres consells però no sols estarem estos dies prenent els dolços de Nadal sinó que també els estarem acompanyant amb algun cava o mistela, i és que els massapans i els pastissets necessiten este acompanyament, tampoc hem de fugir d'estos agradables escortes perquè són el complement perfecte, però som corredors i haurem de parar atenció només amb l'alcohol, perquè la mistela també té carbohidratos perquè al ser dolç té sucre, com veieu el Nadal és una excel·lent festa per al corredor de fons.
Segur que este dissabte, molts de vosaltres ja s'hauran llançat a realitzar eixe “llarg” amb l'ànim de buidar tots els depòsits de glucogéno que tan gustosament hem emmagatzemat estos dies, però si demà, diumenge, pensem eixir a entrenar una altra vegada deurem omplir-los i encara que ja sabem alguna cosa sobre el tema sempre és interessant aprofundir un poc.



L'elecció del temps per a la ingesta de carbohidratos després de l'exercici és molt important, durant les primeres dos hores després de l'exercici, la taxa de resíntesi glicògena és de 7-8% per hora, la qual cosa significa que és un poc més ràpida que la taxa normal de 5-6% per hora, però certament no ràpida. Després d'acabar la nostra carrera, hauríem d'ingerir suficient quantitat de carbohidratos, tan prompte com puguem. 
La raó més important d'açò, és que ens reduirà el temps total i això és molt important perquè la carrera del diumenge la tenim damunt.
Com ja sabem que consumir més de 50 g de carbohidrato (amb un índex glucémico alt o moderat), cada 2 hores, no pareix beneficiós per a incrementar la resíntesi glicògena, un podria pensar que és millor menjar xicotetes racions freqüents fins que haja sigut consumida una suficient quantitat total de carbohidratos (>600 g per a una persona de 70 kg). 


No obstant això, este no pareix el cas. Els nostres amics Costill i Cols. (1981) en un estudi, van subministrar a uns corredors 525 g de carbohidratos en un període de 24 hores (el que comprenia el 70% de la ingesta calòrica), i van observar que la síntesi de glucogen muscular era semblant quan es consumien dos grans menjars que quan es menjaven set racions més xicotetes.
Que succeïx llavors, generalment, els corredors no solem tindre fam immediatament després d'un exercici intens, i sovint, preferim prendre una beguda abans que menjar aliments sòlids. Per tant, les begudes que continguen glucosa, sucrosa, maltodextrinas o almívars en concentracions de 6 g/100 ml (6%) o més, les deuríem tindre a mà. 



Si es preferix, no hi ha cap raó per la qual un atleta no puga consumir aliments sòlids. No obstant això, pel fet que usualment no es té gana,  el millor seria prendre begudes fins que torne el desig de consumir aliments sòlids, i entonces a hauria de menjar prou per a assegurar, que un total d'aproximadament 600 g de carbohidratos siguen ingerits en el lapse de 24 hores. La majoria dels aliments seleccionats haurien de tindre un índex glucémico moderat o alt, a pesar que una certa quantitat de carbohidratos de baix contingut glucémico també és acceptable (un terç del total de carbohidratos). 
El que seria interessant és eliminar aliments que continguen menys del 70% de carbohidratos, i per tant, alt contingut gras i proteic, especialment durant les primeres 6 hores després de l'exercici, perquè sovint els greixos sacien i açò suprimix la fam i limita la ingesta de carbohidratos.



En forma realista, a causa d'altres activitats diàries com dormir, generalment no és possible consumir aliments sovint (cada 2 hores), els quals continguen almenys 70% i 50 g de carbohidratos. Per tant, quan a la nit ens veiem obligats a no menjar per un període llarg de temps, la nostra última menjada hauria de contindre suficients carbohidratos com per a cobrir tal període (50 g per 2 hores i per tant, 150 g per a un període de 6 hores o 250 g per a 10 hores). 
Per a assegurar una taxa més uniforme de buidatge gàstric, digestió de carbohidratos i disponibilitat de glucosa sanguínia, durant este període, probablement és útil que esta menjar continga una limitada quantitat de greixos i proteïnes, perquè elles demoren el buidatge gàstric d'un menjar rica en carbohidratos.
Açò pot explicar per què Costill i Cols. (1981) van observar que la síntesi glicògena era semblant amb dos menjars abundants que amb set més xicotetes. No obstant això, si triem menjar només dos vegades per dia, s'ha de donar compte que cada una d'estes menjades pot arribar a ser pesada, si s'obté només d'aliments rics en midó (per Ex., pa, papes, arròs, espagueti, cereals, etc.). És per açò que sovint és necessari beure solucions amb carbohidratos concentrats.



Donada la limitada taxa de recuperació del glucogen muscular post-exercici, no és possible entrenar amb l'òptima quantitat de glucogen, quan es realitzen dos o tres sessions diàries. Encara que la ingesta de carbohidratos siga elevada, el glucogen muscular estarà probablement per davall dels nivells adequats, en relació directa amb el volum d'exercicis d'alta intensitat realitzats durant la sessió extra. Com resultat, no serem capaços de tolerar entrenaments a intensitats competitives , encara que açò és un problema només ho aprofitarem quan preparem la marató i vullguem acostumar al nostre cos a consumir greixos. Per tant, és ben sabut que s'ha de permetre un temps de recuperació suficient, entre sessions d'entrenament a velocitats de carrera, durant el “pic” de la temporada competitiva, i que pot ser contraproduent no reduir els volums d'entrenament.
Així que ja ho sabeu, esta nit un bo sopar i demà un “llarg”.

divendres, 25 de desembre del 2009

VISQUEN ELS PASTISSETS DE NADAL.

Normalment a estes hores la majoria de nosaltres ja haurà pres el primer suplement de carbohidrats, perquè és tal la varietat que tenim en les nostres taules estos dies que haurà sigut impossible resistir-se,  i haurem fet bé perquè el cap de setmana esta prop i segur que l'anem a aprofitar per a córrer molts quilòmetres i molts de nosaltres segur que arribarem a les dos hores de carrera amb el que buidarem els nostres depòsits de glucógen.



Però, tranquils, no ens deurem llançar sobre les safates "bandejes" de pastissets, ni perseguir els massapans per tota la casa perquè hi ha hagut gent que ja s'ha encarregat de fer diversos estudis, i van nodrir a diversos grups de corredors amb diferents quantitats de carbohidrats d'alt contingut glucémic (glucosa o maltodextrines), cada 2 hores després de l'exercici, i van avaluar les taxes de síntesi de glucogen muscular durant les primeres 6 hores. Van observar que la síntesi glicògena augmentava des de 2% per hora, quan s'ingerien 25 g cada 2 hores, fins a 5-6% per hora, quan s'ingerien 50 g cada 2 hores. 
No obstant això, no van observar que esta síntesi augmentara més de 5-6% per hora, encara que es consumiren 100, 112, o 225 g cada 2 hores. Este “límit” o altiplà en la síntesi de glucogen no pareix causat simplement per una acumulació de carbohidrats en l'aparell gastrointestinal, altres factors a més de l'entrada de glucosa en la sang (dins del rang normal, pareixen limitar la resíntesi del glucogen muscular després de l'exercici. Una possibilitat pot ser que l'oferta de glucosa al múscul esta limitada pel flux sanguini muscular, i que l'augment en l'administració de glucosa no tinga molt d'efecte en l'increment de l'oferta de glucosa al múscul, encara que augmenta la resposta d'insulina que causa una major oxidació de glucosa.



 Açò suggerix que la síntesi del glucogen muscular està prop dels valors òptims, quan s'ingerixen almenys 50 g de glucosa cada 2 hores. Esta és la base per la recomanació que la quantitat i tipus d'aliment a ingerir, després de l'exercici, per a una resíntesi òptima de glucogen muscular hauria de ser aquella que facilite l'entrada de glucosa a la sang i la circulació sistèmica a una taxa del menys 50 g cada 2 hores. Este objectiu es pot aconseguir tenint en compte tant l'índex glucémic, que reflexa la taxa d'absorció, com la quantitat de carbohidratos consumits. 
Ací teniu una tabla, hi hauran més, que presenten les porcions de diversos aliments que contenen 50 g de carbohidrats.
Grupos de
 Alimentos
Item.
Porcion (g o ml)
Conteniendo 50 g de
Carbohidratos.



Cereales
Pan Blanco
Pan para comida
Pan de centeno
Bagel
Facturas
Arroz (grano entero)
Arroz (blanco)
201 g
120 g
104 g
89 g
90 g
196 g
169 g
Cereales de
Desayuno.
Copos de maíz
Muesli
Trigo fragmentado
Weetabix
59 g
76 g
74 g
71 g


Bizcochos y
Confituras
Bizcochos ssemi-dulces
De trigo integral
Pan crocante-centeno
Galletitas saladas
Barra de chocolate
(contiene sucrosa y glucosa)

76 g
71 g
66 g

75 g


Verduras
Maiz tierno
Porotos
Chirivia
Papa
Papa (hervida)
Papa (al Horno)
219 g
704 g
370 g
310 g
254 g
200 g
Frutas
Pasas de uvas
Bananas
78 g
260 g


Azucares
Glucosa
Maltosa
Miel
Sucrosa
Melazas
Almibar de maiz
50 g
50 g
67 g
50 g
113 ml
63 g
Bebidas
Solucion de 6 % de sucrosa
7,5 % de maltodextrina y azucar
10 % de almibar de maiz-bebida
Carbonada
20 % de maltodextrina
833 ml
666 g
500 ml

250 ml

Així que animo, a córrer i hi ha comptar un poc.

dimecres, 23 de desembre del 2009

MOLT DE FRED ESTE CAP DE SETMANA.

Ja estem en la setmana de Nadal i més d'un ja haurà acudit a algun sopar o dinar, ja siga d'empresa o amb els amics i si no les dinars de Nadal ja estan ací, intentarem que quan ens prenguem eixos pastissets d'ametla i moniato no hàgem de sentir cap tipus de remordiment, i és que resulta que la glucosa és l'únic tipus de carbohidrato (sucre o midó) que el múscul esquelètic pot metabolitzar fàcilment per a energia i emmagatzemar-lo com glucogen. 
Així que el propòsit principal de menjar carbohidratos, a banda dels bons i dolços que ens resulten, és prendre'ls abans, durant, i després de l'exercici per a brindar eixa glucosa al múscul esquelètic. El propòsit secundari és brindar glucosa i fructosa al fetge, per a la síntesi glicògena en eixe òrgan. 



La reposició del glucogen muscular després de l'entrenament intens o de la competició, sovint, el que dictamina és el temps necessari de recuperació entre els entrenaments.
És comunament establit que el glucogen muscular es buida després de 2-3 hores d'exercici continu, realitzat a intensitats d'aproximadament entre mitjanes i forts. A pesar de ser cert, usualment es pot dir també que després de només 15-30 minuts d'exercici realitzat a altes intensitats, tipus sèries amb recuperacions entre elles entre 1 i 5 minuts, ens pot portar també a buidar els depòsits de glucogen. 
Per tant, els corredors com nosaltres que intentem entrenar diàriament a intensitats que produïxen buidament glicogen, hem d'augmentar el consum de carbohidratos de 50-60% al 70-80% del total calòric, la qual cosa ens ajudarà, però no sempre garantirà, una reserva òptima de glucogen muscular. 
Per tant, segons alguns estudis que hi ha per ací, es requerixen 20 hores per a reposar les reserves glicògenes.
Serà necessari més temps si la dieta no és l'adequada. 
Els factors alimentaris que intentarem aclarir en els pròxims dies, a tindre en compte seran: (a) la taxa de consum de carbohidratos, (b) el tipus de carbohidrato, i (c) el moment per al consum de carbohidratos, després de l'exercici.



Però això ja sera un altre dia, de moment veurem el que va succeir este cap de setmana, perquè vam tindre de tot, una carrera de Nadal el dissabte en Gata, un cross el diumenge i també dos mitges, una a Paiporta i una altra a Aspe, com podem observar molts corredors amb el dorsal posat.



GATA.
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE. 0:24:07.
GARRIGOS PINA, PEDRO. 0:25:26.
CERESOLA PIERA, FRANCISCO. 0:27:39.
ALEMANY SENDRA, RAMON. 0:28:35.

PAIPORTA.

ASPE.
Sala Ferrer, Carmen. 1:27:36.
Sala Gonzalez, Vicent. 1:42:54.

CROSS DE BENICARLO.
Carlos Siscar Bay. 00:35:38.





diumenge, 20 de desembre del 2009

Els dolços Nadalencs i l'Amabilitat.

Entrarem la setmana que ve en les festes Nadalenques i açò un any més ens pot portar a algun tipus de desgavell en el nostre entrenament així com en la nostra rutina de tots els dies, també  com tots els anys ens portara a tindre bons designis i serem per alguns dies més simpàtics i agradables, també ens convertirem en més amables i és que les coses funcionarien millor si estiguérem en Nadal tot l'any.
I és que no hauria de ser cap problema ser amables tot l'any. Entre els corredors sempre sol haver-hi un ambient agradable i no ens costa ser-ho però el que sol ser més complicat és ser-ho amb la resta de la gent i tota la resta de l'any.
Paregut també és el que ens succeïx amb els pastissets de Nadal, els torrons, els massapans, les mantegades i aliments diversos que ens alegren estes festes i que no sols ens deurien alegrar el cos en Nadal si no que la resta de l'any també poden resultar beneficiosos ja siga per a alegrar-nos la vida o p'ajudar-nos en els nostres entrenaments.
Intentarem estos dies donar algunes idees per a com diu el refrany “que no ens amargue un dolç” i de pas que mantinguem el bon anime i l'alegria en la nostra relacions.
Si la dieta d'una persona normal ja ha de contindre quantitats adequades dels distints nutrients que són utilitzats per a regenerar teixits i per a proveir de  combustible als diferents processos, particularment a l'exercici muscular.  I si sabem que els carbohidratos són els nutrients més importants en la dieta d'un atleta, ja que són l'únic combustible que pot donar potència a exercicis intensos durant períodes prolongats, i si sabem que la seua reserva en l'organisme és relativament xicoteta, i si sabem tambe que els corredors sovint estem “desnodrits” respecte als carbohidratos, i si sabem tantes coses perquè no menje'ns mes dolços la resta de l'any i asi el nostre entrenament i les nostres competicions no es voran afectats.



També sabem que quan tenim un davallada de sucre el nostre caràcter se'ns torna més intractable i solem estar de mal humor i encara que  en la cultura que es va imposant en els nostres dies pareix que ser amable és ser acovardit, dèbil o, simplement, panoli i que les expressions que denoten respecte i educació s'eviten, ja que pareix que si les usem ens faria quedar malament davant del nostre “cercle d'amistats”, el que farem en els pròxims dies és veure com devem prendre els nostres saborosíssims dolços de Nadal per a poder entrenar millor i de pas tindre bon humor, perquè el que té el caràcter “dur” es fa respectar però el que és amable és respectat pel que és. 
El propòsit en estos dies serà veure els mètodes per a augmentar la ingesta de carbohidratos, amb el propòsit d'accelerar els processos de recuperació d'entrenaments intensos i millorar el rendiment durant les carreres. També veurem quals són les condicions que requerixen suplementació de carbohidratos, així com el tipus i les quantitats més adequades.
Intentarem passar un FELIÇ NADAL.

dilluns, 14 de desembre del 2009

NOMES FALTEN 60 I PICO DIES.

Acabem una setmana de molta activitat per al nostre club, va començar el dijous en Jesús Pobre amb la reunió de la Volta a la Marina i continua el divendres a València amb l'entrega de trofeus de la Diputació de València després el dissabte ens vam dedicar a realitzar els nostres llargs i el diumenge ens vam ocupar de les mitges maratons, en este cas en llocs tan distints com, Tortosa, Ontinyent i Torre-Pacheco, una setmana amb molt de moviment i no passem a especificar els entrenaments que vam realitzar la resta dels dies i és que només queden 60 dies per les maratons i ja estem a en ple entrenament, danya de la frenada de hui per culpa del fred i de la pluja, però és el que té entrenar una marató per a febrer.

El nostre corredor en l'exili ens ha enviat un parell d'informacions que podeu llegir a continuació, i és que Bay esta en una forma envejable, sempre per davall dels 4 minuts el quilòmetre, un autentique “amo” de la carrera a peu, interessant també la notícia que ens envia sobre la marató de Castelló, pues mos fea falta als valencians ja que al desaparéixer la de Benidorm sol ens quedàvem amb la marató de València i pense que era poc per a tant de corredor.

Hola Dorsal 19:

Diumenge 13 de desembre de 2009.
II Mitja Marató de Jesús-Tortosa: 1h 21m 42sg. Total 200 participants: 5è en la general i 2 en la categoria de veterans.
Mitja Marató molt dura amb dos pujades d'uns 900metres, circuit de dues voltes de 10km + 1km d'arribada, amb un 100% d'asfalt.
Cal dir que tota la Mitja ha estat plovent i amb fred. He realitzat tota la carrera amb un company d'entrenament de Vinaròs. En fi una mitja més i super content.
El proper diumenge 20 de desembre aniré federat i amb el CE.Vinaròs al Cross de Benicarlò a veure noves sensacions amb el meu company d'entrenaments.

Maratón Internacional de Castellón

Noticia procedente del diario "El Mundo", edición de Castellón del 10 diciembre 2009


El I Maratón Ciudad de Castellón se disputará el 12 de diciembre de 2010
Efe Castellón
Actualizado jueves 10/12/2009 22:51 horas

El alcalde de Castellón, Alberto Fabra, acompañado por el atleta español Chema Martínez, han dado a conocer este jueves que la capital de La Plana prevé organizar, en 2010, la primera edición del 'Maratón Ciudad de Castellón' en el que esperan contar con importantes deportistas nacionales e internacionales.
La carrera está programada para que se desarrolle el 12 de diciembre de 2010, dentro de un año, y en su presentación, Alberto Fabra, explicó que "la ciudad se ha convertido en un referente de eventos deportivos de alto nivel dentro de la política que sigue el equipo de Gobierno de organizar grandes competiciones deportivas como viene sucediendo en los últimos años".
El circuito, que se presenta es un recorrido muy rápido y llano, con el objetivo de que sea atractivo para los participantes, tendrá la llegada en el Paseo Ribalta y transcurrirá por los lugares más emblemáticos de Castellón y del Grao; La Farola, Puente de la UJI, Estatua de Tombatossals, Basílica de Lledó, Auditorio, Plaza María Agustina, plaza de la Mar, avenida Casalduch y calle Herrero.
Se han establecido premios para los ganadores en categoría absoluta, pero también se han dotado premios para los primeros atletas de la Comunidad Valenciana y atletas locales, del mismo modo que se ha potenciado la participación femenina, igualando la cuantía de los premios en todas las categorías.
En total, serán más de 33.000 euros los que se repartirán entre los primeros clasificados en todas las categorías.
El atleta olímpico español Chema Martínez ya ha confirmado su presencia en esta primera edición y en la promoción de la carrera tanto en el ámbito nacional como en el internacional.



Gran carrera a Ontinyent on Laura i David continuen demostrant-nos que el seu estat de forma es va consolidant ja que el circuit no era res fàcil i els seues marques no fan una altra cosa que confirmar com estan entrenant de bé.

En Torre-Pacheco, una altra vegada un bon entrenament això si el circuit era molt pla i el dia perfecte per a córrer.


Mitja de Jesus-Tortosa.
Carlos Siscar: 01:21:42.
Mitja de Ontenyent.
David Camps: 01:37:00.
Laura Pascual: 01 42:00.
Mitja de Torre-Pacheco.
Carmen Sala: 01:26:09.
Vicent Sala: 01:33:02.





dijous, 10 de desembre del 2009

CARMEN.

 El nom de Carmen, ve de Carmelo, una muntanya situada en la població marítima d'Haifa en el nord d'Israel, en la zona de Galilea. Precisament, Karmel (Carmen) significa en hebreu "jardí" i en llatí "poesia”.



No és el principi d'esta informació la millor manera de començar però és que no sàvia com fer-ho, ni tan sols se com continuar-la i menys encara com acabar-la. 
El següent pas que s'hauria de seguir hauria de ser; Carmen va nàixer a Pego fa…  no especifique quants, ja que les dones no agraden descobrir els seus anys i l'home ha d'evitar endinsar-se en eixos amagatalls de la coqueteria. Jo si els sé i puc assegurar-vos que la envege per estar en eixe punt on la naturalesa humana es troba en la seua plena esplendor i la dona en el seu millor i més resplendit moment. 



Però el motiu d'esta informació és molt senzill i fàcil; el divendres 11  a les 20, 30 el president de la Diputació de València farà entrega a Carmen Sala del trofeu com a guanyadora del XII Trofeu Diputació de València de Carreres Populars, com veieu la notícia és curta i fàcil d'escriure. 
En canvi no ho és expressar el que açò significa i molt difícil serà enunciar el que ella sentirà al rebre el Premi però també és complicat enumerar el que este Premi representa per a un modest club com a Dorsal 19.



Per a un club com a Dorsal 19 tindre una corredora com Carmen Sala que porta més de deu anys guanyant carreres i portant el nom, primer del C.E. Ambra, ara de Dorsal 19 i sempre el de Pego per tota la geografia  Valenciana i Espanyola, ha de ser simplement de goig  i satisfacció.



I des d'este blog i en nom de tot Dorsal 19 m'atrevisc a desitjar-li a la meua volguda i admirada amiga i excel·lent companya que este nou èxit que acabes d'aconseguir supose una de les majors alegries i èxits en la teua vida esportiva i que Déu ens concedisca el favor de poder continuar corrent amb tu, disfrutant de la teua amistat i admirant-te molts anys més. Un fort abraç i felicitats de tot Dorsal 19.


P.D.
Es que se que d'ací a uns dies, quan Carmen llija estes línies, hauré de suportar els seues critiques i reprotxes per escriure el que pense que és el sentir de tot el nostre club i no tindré més remei que intentar fer-li comprendre que ja m'oblide setmana darrere de setmana de tots els triomfs que va aconseguint, però esta vegada, Carmen, “al Cessar el que és del Cessar”.

dimarts, 8 de desembre del 2009

ABNEGACIÓ.

«A qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa», diu un dita molt coneguda i poc popular. Coneguda perquè a penes sí que hi ha qui no l'haja sentida; poc popular perquè dol. Sí, dol, però és una veritat enorme; senzilla, però enorme. 



«A qui alguna cosa vol…» Tots estem plens de desitjos i de plans, esperançats a realitzar bons entrenaments amb sanes il·lusions en les nostres competicions i de continuar practicant la nostra carrera a peu de la manera més saludable possible. Tot açò és part d'eixe «alguna cosa» que es vol. Però ací està sempre el company habitual, la frase complementària: «Alguna cosa li costa». Costa. De distinta forma, però costa. Les xicotetes il·lusions es paguen a preus xicotets: renúncies xicotetes, sacrificis insignificants... Costen poc, però valen poc. Però segons tendim més amunt, segons busquem il·lusions majors, més alt és el preu, majors els “gastos”. Per això: «A qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa». 




Exemples? Els tenim tots els dies en els nostres entrenaments, millorar les nostres marques implica cansament, hores d'entrenament, suor vessada en quilòmetres de carrera. En canvi eixir a córrer amb l'esperança de posar-nos en forma i disfrutar dels nostres paisatges ens exigix menys esforç. I si pretenem competir amb els nostres companys d'entrenament i guanyar-los en la carreres o tal vegada el que volem és guanyar-nos a nosaltres mateixos o al nostre GPS, ai quin dolor!, això sí que és abnegació! Això requerix sacrifici, abnegació, renúncia, aguant i, moltes vegades, paciència. Són paraules simples, massa simples, que fan realitat allò que «a qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa». 



«A qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa». El cas és voler, tindre un ideal, un objectiu, el sacrifici vindrà sol i s'acceptarà amb alegria amb tal d'aconseguir el que es pretén. 
Així, cada cap de setmana, ens anem trobant amb les nostres carreres que són l'aparador en què ens miren els altres corredors, i on intentem esbrinar els avanços o els retrocessos dels nostres companys, i este cap de setmana hem vist com Pascual i Carlos continuen mantenint un estat de forma envejable, hem vist també com Toni, Arbona i Alberto continuen cuidant la seua preparació i com els altres hem aprofitat per a assimilar l'entrenament de novembre. 



ALGEMESI



COMPANY PUIG, PASCUAL CARLOS
1:21:46
SISCAR BAY, CARLOS
1:23:04
Mengual Moll, Carlos
1:31:41
Pons Soriano, Alberto
1:34:14
Server Millet, Juan Antonio
1:37:21
Sendra Franqueza, Vicente
1:54:22





EL RAVAL.


VICENS PASTOR, FERNANDO
0:41:25


SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL
0:44:32
CERESOLA PIERA, FRANCISCO
0:52:07
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA
0:52:29

CIEZA.


Carmen Sala: 01:26:59.
Vicent Sala: 01:45:07.