Acabem de començar amb desembre el que podríem denominar l'entrenament especifique de la nostra marató, ho fem amb una sèrie de carreres per davant que es deuen afrontar de manera diferent de les del mes passat i és que l'entrenament específic per a la marató és un temps molt curt. No podem passar molt de temps en disposicions interiors ni en consideracions prèvies. La marató està molt prop i hi ha molt que fer. El nostre estat de forma no és el pitjor dels imaginables, com a vegades ens pensem. Però tampoc està tot perfecte.
Hi ha molt que fer. Cal posar mà a l'obra. Cal entrenar fallant lo mínim possible. Cal fer entrenaments accessibles i fàcils
Hi hi ha treball per fer. Molt. Suposa compromís, esforç, dolor, sacrifici. Molt de suor i algunes llàgrimes. Però ja aguaitem en l'horitzó que la Marató s'acosta, que està venint, que totes les amargures tindran la seua resposta al febrer i que ha de ser gojosa i alegre. Val la pena l'esforç. Val la pena el treball.
Durant l'entrenament és temps de mirar a l'horitzó, si, però amb l'esquena acatxada i corbada sobre la terra per a treballar-la, per a amassar-la de quilòmetres i sembrar la llavor que, al seu temps, donarà fruits en forma de “marques”. Encara no veiem els fruits, caminem en el dur treball de la sembra però ja sabem que camí devem seguir i en l'hem de continuar, perquè val la pena continuar treballant.
Però, atenció! El que passá el passat cap de setmana a dos companys nostres mentres entrenaven per Racons i per Sagra ens deu fer pensar molt sobre l'entrenament que estem realitzant i és que ho vaig escriure abans i ho torne a escriure “Cal fer entrenaments accessibles i fàcils”, per això ull!.
Demà veurem com hem estat el diumenge en les tres carreres en què vam assistir, Cieza, Algemesí i el Raval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada