IN MEMORIAM

diumenge, 30 d’agost del 2009

“Si el corazón a Triana va ya no volverá Sevilla…”

Habemus Marató¡, si ja tenim marató per a esta temporada, molts dels nostres corredors ja han pogut disfrutar d'esta carrera i eixe és el primer motiu pel qual l'hem triat com la nostra principal marató, tot pareix indicar que la marató a què Dorsal 19 pretén acudir serà SEVILLA, el pròxim 14 de febrer del 2010.
Si tot va com esta previst allí correrem la nostra marató, estem encara a 5 mesos així que tots estem a temps per a prepara-la, hi ha temps mes que suficient.

A alguns de nosaltres com diu la cançó tenim allí el nostre cor maratonià i és que per a alguns es quedá allí quan disputá el seu primer marató a altres el seu cor inclús continu corrent pels seus carrers quan realitzá la seua marca personal, n'hi ha tambe algu que allí va descobrir una nova forma d'entendre i de córrer la marató, i és que el cor de molts maratonians Pegolinos esta encara a Sevilla, els que fins i tot no han estat només cal dir-los “con que pasión te enamorara y te embrujara Sevilla...”

dimarts, 25 d’agost del 2009

CASUALITAT O DESTÍ.

Coincidència o tal vegada casualitat, la veritat és que este mes d'agost hem tingut una combinació de circumstàncies que no podíem preveure ni inclús menys evitar i que han fet possible que diversos dies hàgem coincidit diversos corredors en el passeig, la casualitat ha fet possible que siga sempre al voltant de les 9,20 del matí, mentres uns venien d'entrenar i decidien esmorzar, altres estaven treballant i transitaven per allí, altres estaven de vacacions i la casualitat fa que passaren pel passeig.

La veritat és que diverses casualitats o diverses coincidències han volgut que el destí ens reunira en eixe marc incomparable que és el nostre passeig Cervantes i mentres uns acompanyats per un entrepà i altres amb un café o un tallat hem anat conversant unes vegades sobre carreres, altres sobre viatges al voltant del món a la recerca d'eixa marató mítica, altres vegades sobre la carrera del dissabte però sempre parlant de córrer.
I és que estes reunions improvisades que estem tenint este calorós mes d'agost en el nostre passeig Cervantes s'acabaran, igual que el mes, este dijous també al voltant de les 9,15 del matí, uns amb mes sort després d'entrenar, altres tindran la fortuna de poder fer un alto en el seu treball, els que tenen la sort d'estar de vacacions inclouran eixa mitja hora com un dels seus millors moments del dia i algun hi haurà que llegirà açò i es presentara allí per a parlar de la carrera a Peu, això si, sense presses, sense aclaparaments només amb les ganes de prendre's un simple café amb alguns corredors de Pego.


"La casualitat ens dóna quasi sempre el que mai se'ns haguera ocorregut demanar."
LAMARTINE, Alphonse

dilluns, 24 d’agost del 2009

REUNIÓ D'ESTIU.

Com tots ja sabreu ahir vam celebrar la nostra reunió d'estiu, ja se que no és la data idònia però calia agafar velocitat per a quan entrem en plena temporada ja estar preparats.
La reunió va estar molt animada i les conclusions ja les podeu llegir en una còpia de l'acta que esta mes a baix.

També vam veure la marató del mundial en la categoria dones que va estar emocionant fins al final, encara que ningú guanya la porra puès la xinesa, a pesar de tindre un nom molt familiar en este club, no era del grat de ningú dels què vam estar allí, així que la xinesa Bai ens deixa sense carajillo.


Acta de la reunión.

A.C. DORSAL 19.

Lugar: Bar Balbino. Fecha 23/08/09

Asistentes:

Vicent Sala Gonzalez.

Pascual Company Puig.

Juan Jose Arbona Escriva.

Fernando Vicens Pastor.

Vicente Sendra Franqueza.

Jose Pascual Sendra Franqueza.

Carlos Siscar Bay.

David Camps Sendra.

Laura Pascual Pascual.

Fernando Mas Siscar.

Fernando Ferrando Sendra.

Ramon Alemany Sendra.

Alberto Jose Pons Soriano.

Asunto:

Reunió d'Estiu.

Orden del día:

1r.- Establir una quota.

2n.- Obrir un compte bancari, triar entitat bancària i socis autoritzats.

3r.- Aclarir el nom per a acudir a les competicions.

4t.- Triar colors bàsics per al vestuari.

5t.- Realització d'un xandall.

6t.- Precs i preguntes.

Desarrollo:

1r.- Establir una quota de 30 € que s'ingressara en el compte bancari que pròximament apareixerà en el BLOG.

2n.- Es decidix obrir un compte en la C.A.M.. Amb els següents socis autoritzats: Carlos Siscar Bay, José Arbona Escrivá i Pascual Sendra Franqueza.

3r.- La denominació oficial amb què d'ara en avant participarem en la competicions atlètiques serà: “DORSAL 19 PEGO”.

4t.- Els colors bàsics que es mantindran en la indumentària per a córrer seran: el BLANC per a les camisetes i el NEGRE per al pantaló per als hòmens mentres que per a les dones serà tot NEGRE.

5t.- S'acorda començar a buscar un xandall adequat per a este hivern per part dels socis: Laura Pascual, Pascual Sendra, Vicent Sendra, Vicent Sala i Ferran Mes.

6t.- No hi ha preguntes d'interés.

dijous, 20 d’agost del 2009

ACTIVITATS.

Quan veiem el conjunt d'activitats que vam realitzar la temporada passada nos en adonem que a pesar de ser un club de corredors per a corredors, tota la nostra activitat ha estat al voltant, principalment de la Volta a Peu, la Carrera de la Dona i unes poques eixides que vam realitzar en grup en què algunes vegades esmorzàvem o dinàvem, este podria ser un resum de la temporada passada.
Però la temporada 09-10 ja hauria de ser la del nostre assentament com un club ja ben estructurat i amb les suficients activitats per a resultar atractiu a tots els corredors de Pego.
Per a això hauríem de començar a aclarir algunes coses, encara que mínimes pense que necessàries, ens convindria reunir-nos més seguit, decidir una quota de pertinença, intentar estructurar algun tipus de calendari d'activitats, establir com ha de ser la nostra indumentària encara que només siguen els colors bàsics, tindre clar que nom hauríem de ver figurar en les carreres en què participem….

Un club com el nostre que ja té una solvència de molts anys no estaria malament que intentara fomentar la carrera a peu entre tots aquells que es troben preocupats per la seua salut, o que tal vegada vullguen mantindre's en forma utilitzant la carrera a peu com a esport i així conéixer mes gent amb la nostra mateixa afició i passar-ho bé.
Per a això podríem organitzar periòdicament eixides en grup per a córrer, procurar tindre grups d'entrenament, donar consells a les persones que vullguen començar a córrer, assistir com a club a carreres populars així com a alguna marató o mitja, realitzar també algunes activitats ludicoesportives, etc.
No quedaria malament tampoc donar suport a aquells que necessiten motivació per a superar la peresa i ser constants amb el seu programa d'exercici, que tinguen algun dubte o necessiten informació sobre entrenament o tal vegada vullguen millorar la seua millor marca personal en qualsevol carrera popular.
Per a moure un club de corredors amb eixos plantejaments no faria falta molta gent, bastaria només uns pocs que pensaren i actuaren com a corredors i que procuraren transmetre els seus pensaments i les seues inquietuds als altres, no pareix tan complicat.
Tens una idea?, tens un projecte?, desitges anar a córrer a algun lloc? Tens algun dubte o preocupació? Pues per a tot això hauria d'estar el nostre club paquè tots junts puguem portar avant eixa idea o eixe projecte, per a poder resoldre tots junts eixos problemes que tantes vegades ens sorgixen a l'hora d'eixir a córrer.
Una forma de començar podria ser el diumenge 23, prenent unes cerveses, comentar els temes mes simples però necessaris per a poder començar una temporada 09-10 amb fermesa, com les quotes, els socis….
Però també important serà el diumenge veure, comentar, dissertar o assabentar-se del que haurà passat el dissabte amb la marató masculina del mundial i sobretot el que estarà passant en directe amb la marató de dones que estarem veient i espere que disfrutant.


Així que si pots i vols disfrutar de la marató del mundial d'una forma diferent acudix al Balbino el diumenge 23 a les 11 h..
Primerament i ràpidament establirem una quota, després triarem on ingressar-la, a continuació podríem triar uns colors bàsics per a les nostres equipacions per a així intentar aconseguir un xandall per a este hivern i de seguida triarem un dia per a una reunió un poc mas seriosa i llavors amb la inestimable ajuda de la cervesa ja ens podrem dedicar a seguir la marató de dones, parlar de Sevilla o de New York, i de totes eixes històries que tant ens agrada contar.

dilluns, 17 d’agost del 2009

"L'ASSASSÍ SEMPRE TORNA AL LLOC DEL CRIM."

Tornem com els vells toreros, com l'assassí al lloc del crim i no vegeu en esta gastada metàfora significat ocult algun.
I és que necessitem tornar a l'escenari on any rere any som capaços de donar el millor de nosaltres, també podria succeir que ho férem per a recordar vells èxits siga quin siga el motiu el resultat és que hem tornat.
Set Aigües un any mes ens ha donat l'oportunitat de disfrutar del millor ambient paque el corredor popular puga sentir el que significa la carrera a peu i poder veure com corren els nostres companys d'eixa minoria selecta que solem denominar, elit.
Com sol succeir tots els anys, després de la carrera nos en adonem quals han sigut els nostres errors i els nostres encerts i ens prometem que l'any que ve no tornarà a succeir-nos o eu farem millor i és que no recorde cap carrera de Set Aigües en la que no canviària alguna cosa, cada any una cosa diferent, enguany tota la culpa li la donem a la falta d'entrenament i és fàcil que siga així, però si haguera canviat alguns ritmes en alguns punts claus del circuit, que n'hi ha i molts, estic convençut que ho haguera fet millor.
I açò és el que té Set Aigües, que es pot córrer de milers de formes diferents, hi ha moltes combinacions igual que amb els escacs la partida pot tindre moltes variants només hem de procurar que no se'ns muira el Rei, i és que podem sacrificar moltes coses en esta carrera, pujar lentament per a baixar mes de pressa, guardar un poc ací per a donar mes allà, regalar ací un peó allí una torre sempre procurant que el nostre Rei arribe viu a eixe ultime avituallament al què tant ens costa arribar per a després si hem sigut previsors i tenim encara algun cavall guardat que ens abaixe el mes ràpidament possible fins a la meta.

On estan eixos dos minuts i mig? Que he fet de mes enguany, On he deixat tants segons? També hi ha corredors que els hauran fet de menys siga com siga i igual que l'assassí, l'any que ve tornarem al mateix escenari a recordar el que vam fer enguany o ha representar una altra obra o tal vegada a jugar una altra partida o tal vegada només a disfrutar de la carrera a peu en el seu màxima esplendor.
Enguany els nostres vells toreros que han tornat a la plaça dels seus èxits i les seues alegries han sigut:

SISCAR BAY CARLOS 01:04:15

SALA FERRER CARMEN 01:04:34

SENDRA FRANQUEZA PASCUAL 01:08:09

SALA GONZALEZ VICENT 01:09:45

SERVER MILLET ANTONIO 01:20:05

SALA FERRER JOAQUIN 01:27:10

ESPLUGUES BAÑULS JOSE 01:29:03

diumenge, 16 d’agost del 2009

SÓN MOLTS ANYS DE SET AIGÜES.

En la vida pareix que la major i més rara saviesa consistix a acceptar-se a si mateix sense pretendre ser més, i fer el que és possible fer i res més: en açò consistix la tan buscada felicitat.
Trobem la felicitat perquè trobem el nostre equilibri i perquè la felicitat és el resultat del ser de cada u, açò és també l'equilibri. Equilibri, pau, dita, perfecció, realització de si mateix, tot és igual: podem emprar estes paraules indiscriminadament.

Es diu que tota existència humana és incompleta quan no culmina amb la maduresa i deu ser cert, no obstant això, estem algunes vegades al nostre pesar en una societat que idolatra al jove i lo juvenil, la longevitat es veu ben sovint com un castic, com algo negatiu del que avergonyir-se i que ha de ser ocultat.
Però cada edat té la seua bellesa i el seu dita, i en la carrera a peu i sobretot en la de resistència és en el passar dels anys on trobem el nostre millor estat de forma, i és a partir de “la segona o quasi la tercera edat” quan resulta verdaderament possible, des de la perspectiva completa que dóna el transcurs de molts anys i molts quilòmetres, estar preparat per a assaborir i disfrutar del nostre esport.

I això de manera humil i desinteressada perquè el nostre entrenament i les nostres marques ja haurien de passar a un segon pla.
Acceptar-se, és conformar-se amb l'edat que un té. Molts corredors no volen, especialment aquells que han tingut alguna importància o han cregut que la tenien. Però no hi ha més remei que acceptar-se per a fer bé el que encara u és capaç de fer.
Són innumerables els veterans que fracassen en les carreres perquè volen fer les marques que feien i no aquelles de què són capaços. I després es lamenten, es tornen agres perquè no aconseguixen fer-ho bé i abandonen la carrera a peu.

La vida d'un corredor descriu una corba, primer ascendent durant la joventut, després aconseguix la cima, sent quan s'és veterà el temps del replegament.
Un replegament en què es continua avançant, perquè sempre s'avança en certs terrenys i tots recorrem algun d'ells: mes cal replegar-se en la majoria dels entrenaments que abans van constituir el nostre orgull, replegar-se també d'eixos esforços agònics, replegar-se no fins quedar-se a casa sinó un replegament estratègic per a canviar de mentalitat i canviar d'objectius, un passet arrere - si-, però per a agafar impuls per a poder aconseguir eixes noves marques i metes que ens devem posar.
Es diu també que “una retirada a temps acostuma a ser una victòria” però per a continuar vencent cal continuar practicant la carrera a peu, rebaixant els nostres objectius per a així poder continuar disfrutant cada vegada que els aconseguim.

Tot açò es referix al pas dels anys ja que ningú envellix perquè tinga a les seues esquenes un cert nombre d'anys, només s'envellix quan es diu adéu als ideals i a les nostres il·lusions.

Els anys arruguen la pell, però renunciar a l'entusiasme en les carreres i a les marques arruga l'ànima.
I tot açò ho escric mentres estic esperant que passen les hores, esperant que a les set i mitja donen l'eixida a la carrera de Set Aigües, esperant també comprovar com van passant els anys i les nostres marques es van resistint però al mateix temps esperant també comprovar com a any rere any Set Aigües ens torna ,si ens fa falta, l'alegria per la carrera a peu, la il·lusió de participar en carreres ja que comprovem que no ho fem tan mal com pensàvem i que sense nosaltres li faltaria alguna cosa a esta carrera i que encara ens queden molts anys de carrera a peu.

divendres, 14 d’agost del 2009

UN ESTIU UN POC FRED.

Esta sent este un estiu fred, tota la calor que vam començar a sentir quan vam estar en el spa, va lentament refredant-se, tot l'ardor que vam posar pa acudir tots els caps de setmana al Blau del Garapatar i tastar totes les cerveses possibles mentres ens féiem un massatge en les aigües del Bullent ha anat a poc a poc temperant-se, així com tota la passió que pensàvem posar en el nostre entrenament per a Set Aigües se'ns ha anat calmant, i com a conseqüència de tot l'anterior la nostra intenció de millorar marca en Setaigües s'esta aplacant.

Els mesos de juliol i agost del 2009 ens estan portant lentament a una perduda de forma com a conseqüència de la dificultat que hem trobat a l'hora d'entrenar i inclús d'eixir a córrer.

Amb tot açò estem dient que el Gran Fons de Set Aigües en la seua XXX edició va hi ha ser la carrera de l'estiu mes freda dels últims anys,- pues no -, encara que els nostres rivals mes directes no acudisquen per falta de forma del que estic segur es penediran, perquè ara que ja estan tancades les inscripcions ho puc dir - jo estic pitjor – I és que he esperat fins hui per a anunciar-ho, però com diuen per ací –En boca tancada no entren mosques-, en fi, de qualsevol manera ja siga amb rivals o sense ells, amb forma o sense ella, jo este diumenge en Set Aigües donaré el 100 % en la carrera, i és que Set Aigües contínua sent la carrera d'este fresc estiu.

Mes abaix podeu llegir els rivals, encara que no directes, que acudiran este diumenge a Set Aigües per a córrer amb nosaltres.

Correrán en Siete Aguas

El atleta Paul Kosgei de Kenia recordman mundial de 25 Km con 1h 12m 45seg., el portugués Nuno Costa vigesiomoquinto clasificado en el Campeonato de Europa de Clubes de Estambul y las atletas Magdaline Chemjor ganadora del Maratón de Boston 2008, Leonor Carneiro vencedora en Siete Aguas 2007 junto con Monica Rosa campeona de Portugal de los 10.000m en 2006, estarán este año en el Gran Fondo Internacional de Siete Aguas corriendo con todos los atletas populares en esta XXX edición.

También estarán en Siete Aguas

La atleta etíope Genet Getaneh cuarta clasificada en el campeonato del mundo de media maratón 2008, la española Azucena Díaz Calvo vencedora en Siete Aguas 2008 y subcampeona de España 2008 de media maratón, Beatriz Morillo Carreño cuarta clasificada en el campeonato de España 2009 de 10.000m, Fátima Ayachi primera en el medio maratón de la Rioja, Meritxell Calduch campeona de España de 10.000m 2009, Teresa Pulido novena clasificada en Siete Aguas 2008 y campeona de España de maratón 2007 estarán con nosotros.

Así mismo el atleta Ayele Abshero campeón del mundo junior de cross 2009, Ricardo Serrano quinto clasificado en 10.000m del campeonato de España 2009, Abdelhadi El Mouazziz vencedor en siete Aguas 2008, Javier Díaz Carretero tercer clasificado en Siete Aguas 2008 y campeón de España de media maratón 2008, Fernando Rey de Paz segundo clasificado en el campeonato de España de media maratón 2007 y Antonio Núñez Sánchez sexto clasificado en Siete Aguas 2008 y octavo clasificado en el campeonato de España 2009 de 10.000m, también estarán corriendo con nosotros el próximo día 16 de agosto a las 19’30h.

Esperamos que con esta pléyade de estrellas del atletismo podamos dar la grandeza que se merece a esta XXX edición y además poder batir nuestros records de la prueba.

diumenge, 9 d’agost del 2009

MARATÓ 08-09.

Marató, esta paraula que fa uns anys molt pocs podien identificar s'ha convertit per a molts de nosaltres en una referència, durant tota la temporada tot el nostre entrenament gira al voltant d'este vocable.
En esta campanya han tornat a ser molts els Pegolinos que ens hem atrevit amb la mítica distància, si no m'equivoque hem sigut 11.

Si haguérem de fer una valoració de la temporada mirant les marques estaríem davant d'una campanya mediocre, perquè sol Bay hi ha pogut amb les tres hores, en canvi si miràrem l'ambient que ha rodejat tot allò que s'ha relacionat amb la marató ens trobaríem tot al contrari, perquè tots els que hem corregut en este període alguna marató ens hem sentit acompanyats de l'ambient maratonià que sap donar este Club a tot allò que te algo que vore amb la marató.
Alguna vegada ho hauré expressat ja, ens agrada la marató, per això veure com Bay preparava els seus maratons, seguir tots els entrenaments de Vicent i Alberto, estar amb Pascual i Briones en tota la planificació, especular sobre l'entrenament de Mas, descobrir com Morera, Rafa i Ángel es van plantar en la Marató de València ha sigut tot un luxe, que es complementa amb tots els comentaris que es fan i que s'escolten abans i després d'haver corregut la marató, ja siga a València, Paris, Praga o Barcelona és lo mateix, la marató és el marató siga on siga.
Tres hem repetit l'experiència, Vicent i Alberto ho hem fet en dos ocasions en canvi Bay no em recorde quantes vegades, a mi em pareix que s'ha passat la temporada passada de marató en marató, encara que tal vegada “només” hagen sigut quatre de totes maneres han sigut moltes.

Carlos Siscar Bay ha tornat a ser el nostre corredor mes ràpid, un any mes torna hi ha baixar de les 2 h. 50 m., esta temporada no ha tingut rival amb les marques ja que sol Vicent Sendra s'haguera pogut acostar però ha triat la comoditat de fer de llebre.
Ferran Mas ha realitzat una gran marató de València, els seus 3 h. 5 m. són com ja vaig dir en el seu dia una excel·lent targeta de presentació per a estar esta temporada per davall de les tres hores.
Carmen simplement es passega en la seua marató de Carpi i només cal esperar que torne una altra vegada a pensar com maratoniana.
Vicent Sala amb els seus 3 h 10 m. intuïsc que ha estat en el seu lloc, encara que li costara molt esta temporada baixar eixa marca.
Carlos Briones i la seua marató de València són l'evidència del que aconseguirà el dia que torne a entrenar seriosament.
Pascual Sendra pense que en la temporada passada hauria de donar per acabat el seu cicle d'adaptació i que esta temporada deu ja pensar a fer marca personal.


Alberto Pons ha realitzat una temporada en què ens demostra que és el nostre corredor amb mes marge de millora però té dos problemes u és que no ho sap i un altre serà que no s'ho creurà.
Morera ha consumat una gran primera marató i ha aconseguit baixar de les 4 hores, esta temporada millorara però ha de tindre tranquil·litat.
Angel Sastre ha tornat una altra vegada a la marató amb molt d'esforç i sacrifici, senyal que li agrada i segur que en esta temporada repetirà i es tornarà a divertir.
Rafa Lull, ens vam alegrar quan vam saber que s'atrevia amb la distància i ens demostrava que la paciència i la tranquil·litat són dos bones virtuts per a acabar una marató.

Com veieu hem sigut molts però hi ha absències molt significatives i és que la marató imposa també molt de respecte i és que esta carrera que s'inventa el baró Pierre de Coubertin quan va llegir el poema de Robert Browning en l'obra “Dramatic Idyls” de 1879, ha tornat bojos a molts corredors que any rere any volem emular un heroi que no és real, perquè Filipides és l'heroi que mai va existir.
Però per a nosaltres, els maratonians, inventat o real, Filipides és un paradigma necessari.


Entonces, cuando Persia fue polvo, todos gritaron: "¡A la Acrópolis!
¡Corre, Filípides, una carrera más! ¡Tendrás tu recompensa!
Atenas se ha salvado gracias a Pan. ¡Ve y grítalo!" Arrojó él su escudo,
corrió otra vez como una saeta; y toda la extensión entre el campo de hinojo
y Atenas de nuevo fue rastrojos, un campo que recorría una saeta,
hasta que él anunció: "¡Regocijaos, hemos vencido!" Como vino que se filtra en arcilla,
la felicidad que fluía por su sangre le hizo estallar el corazón: ¡el éxtasis!

Robert Browning , 1879.

diumenge, 2 d’agost del 2009

"EL DIA DESPRES"

Ja haureu vist, supose, el vídeo del mes, com veieu es tracta del dia després de la marató, supose que hi ha tots ens haurà succeït alguna cosa pareguda alguna vegada i és possible que hi ha algú amb mes intensitat del què es pot observar en les imatges.
Normalment li solem donar la culpa al maleït acid làctic, però estem equivocats, ja que la marató sempre la correm a una intensitat de carrera en què no es deuria acumular acid làctic en els nostres músculs.
Un breu aclariment, l'acid làctic s'acumula en els nostres músculs quan arribem a produir mes de 4 ml/l. , que és el nivell del llindar anaeróbic; però la marató la correm pràcticament al nivell del llindar aeròbic que és el de 2 ml/l.

Per tant no és l'acide làctic el culpable de mostre mal de cames, ni tan sols en el cas en què algun de nosaltres s'atrevisca o millor dit puga realitzar un llarg esprint al final; en este cas al realitzar un esforç elevat que pot durar mig minut, en què si que produïm acid làctic este desapareixeria als pocs minuts.
Llavors que els passa als nostres corredors del vídeo, que ens succeïx també a nosaltres, pues que mal de cames que tenim en els dies successius a una marató és causat pels elevats traumatismes que han suportat les fibres musculars dels nostres cames i del dolor que açò produïx.
A cada pas, quan el peu toca l'asfalt i sosté el nostre cos en la fase d'amortiguació hi ha unes forces negatives que actuen sobre els nostres músculs i les seues estructures musculars.
Un altre aclariment, l'estirada del múscul, definit com a contracció excèntrica, que es manifesta en el contacte del peu a terra, s'oposa a les forces d'acurtament (contracció concèntrica), i quan les dos forces actuen en direcció oposada els nostres músculs patixen. La força que se sol exercir sobre el múscul és prop de 5 vegades el pes del nostre cos, i com en la marató solem recolzar el peu en terra al voltant de 25 mil vegades és inevitable que la suma de totes estes forces d'impacte supere la capacitat que poden suportar el nostre cansats músculs el que provoca la consegüent ruptura (microscòpica) de les fibres musculars i este és el dolor que sentim, i en definitiva cal deixar passar de 2 a 3 setmanes perquè eixes ruptures estiguen completament curades.

Com diuen el vídeo, el nostre cor és l'única part del nostre cos que no odiem en el “dia després”, i és que en totes aquelles coses que realitzem en la nostra vida devem ficar un poc del nostre cor, i en la marató eixa és una part molt important.

dissabte, 1 d’agost del 2009

GRANS ESDEVENIMENTS.

Durant una temporada sempre tenim unes carreres que considerem mes importants que altres, unes vegades perquè pensem realitzar una marca en concret altres perquè la importància de la carrera fa interessant que acudim per a poder disfrutar de l'ambient, hi ha també carreres que pel nivell dels seus participants fa atractiu acudir i poder observar a eixos corredors o corredores que ens sorprenen amb les seues marques, tenim igualment algunes a les què vam acudir simplement per que ens agrada el seu paisatge o el seu poble.
Segur que em deixare algunes però una temporada és molt llarga i els gustos molt diferents però si alguna carrera que deu estar, que s'ha quedat en el tinter ho podeu dir en el comentari.

SET AIGÜES.
Que dir ara del Gran Fons de Setaigües que no hàgem ja comentat en tantes ocasions, però havia d'anomenar-la perquè pense que és una gran carrera, és la carrera de l'estiu.

MITJA DE SANTA POLA.
Esta Mitja és una de les Mitges mes clàssiques a la Comunitat Valenciana, encara que la seua filosofia ha canviat en els últims anys, a passat de ser una carrera on hi havia molt de nivell a ser una competició amb molta participació popular, el seu circuit continua any rere any sent dels més ràpids, però la gran quantitat de corredors fa un poc complicat realitzar una bona eixida, enguany ha tornat a ser fidel i a no defraudar amb la seua posada en escena, una gran zona de meta i eixida han sigut els seus principals avals per a continuar sent una de les grans.

MARATÓ DE VALÈNCIA.
Com no, devia estar, esta Marató és per a nosaltres la referència cada any en la ja llegendària distància dels 42195 metres, i enguany ha tornat a ser-ho, acudim a córrer-la com ho solen fer en les grans competicions els corredors d'elit, amb la mateixa il·lusió, les mateixes ganes, les mateixes pors, les mateixes incerteses i cada un de nosaltres amb totes les esperances posades a poder realitzar eixe dia l'objectiu marcat durant tants mesos.
Encara que no puga considerar-se un gran esdeveniment esportiu a nivell de participació i de grans marques, si que ho és per al nostre club ja que és on més representants tenim, les nostres millors marques estan ací i és per això pel que l'anomenem com un dels nostres successos esportius mes importants durant la temporada 08-09.

MITJA DE RIBA-ROJA.
Diferent estratègia la que utilitza Riba-roja respecte a la de Santa Pola, amb un circuit dur i difícil, han triat la qualitat en compte de la quantitat.
Amb un numere limitat de corredors, enguany es tancava als 2000, han buscat molta qualitat, ja siga amb grans corredors com amb moltes atencions al corredor popular, enguany han tornat a demostrar que si hi ha qualitat les marques ixen, ja vam parlar del valor de les marques dels seus guanyadors així com el nivell que tenien, sol recordar que el guanyador realitza setmanes després la segona millor marca mundial en marató amb 2 hores i 4 minuts, per a mi, Riba-roja 2009 ha sigut la carrera amb mes qualitat de la temporada 2008-2009.

MITJA DE VALÈNCIA.
Esta carrera esta crida a ser una de les Mitges de referència en tota la Comunitat, enguany ja a superat els 4000 corredors, el seu bon circuit per a realitzar bones marques i la seguretat que ens dóna Correcaminos en l'organització fan que haja d'estar en un dels grans esdeveniments esportius en què hem participat en la temporada passada.

MITJA SERRA DE CÒRDOVA.
No és esta una mitja que puguem dir siga molt significativa, però la vull anomenar perquè la recordare com la carrera mes dura en la que he participat, per la qual cosa també ho és en esta temporada, va ser dura, ho va ser pel circuit que si que ho era però jo la recordare per la calor, que al acabar feia 37 graus, va ser algo que no oblidare durant alguns anys ja que vaig haver de caminar durant els tres últims quilòmetres, una cosa que no m'havia succeït mai.
Segur que de les mes de 75 carreres en què el nostre club a participat hi ha moltes mes carreres importants, ja que cada corredor tindrà la seua carrera de l'any perquè nosaltres podem arribar a convertir cada carrera de cap de setmana en un Gran Esdeveniment, qualsevol carrera en qualsevol poble pot acabar sent “la carrera”, la que mes recordarem, la que mes ens hem divertit o tal vegada haurà sigut eixe dia en què haurem guanyat als nostres rivals mes pròxims, o tal vegada algun imprevist faça que ens recordem ja siga per la pluja que vam haver de suportar o per la calor que vam suportar, la carrera de la temporada pot sorgir qualsevol cap de setmana només hem d'acudir i participar.
Ens deia John Lennon en una cançó “La vida és això que passa mentres fem plans” que no ens succeïsca que preparant la carrera de l'any se'ns passen eixes grans carreres dels caps de setmana, estiguem atents.