IN MEMORIAM

diumenge, 2 d’agost del 2009

"EL DIA DESPRES"

Ja haureu vist, supose, el vídeo del mes, com veieu es tracta del dia després de la marató, supose que hi ha tots ens haurà succeït alguna cosa pareguda alguna vegada i és possible que hi ha algú amb mes intensitat del què es pot observar en les imatges.
Normalment li solem donar la culpa al maleït acid làctic, però estem equivocats, ja que la marató sempre la correm a una intensitat de carrera en què no es deuria acumular acid làctic en els nostres músculs.
Un breu aclariment, l'acid làctic s'acumula en els nostres músculs quan arribem a produir mes de 4 ml/l. , que és el nivell del llindar anaeróbic; però la marató la correm pràcticament al nivell del llindar aeròbic que és el de 2 ml/l.

Per tant no és l'acide làctic el culpable de mostre mal de cames, ni tan sols en el cas en què algun de nosaltres s'atrevisca o millor dit puga realitzar un llarg esprint al final; en este cas al realitzar un esforç elevat que pot durar mig minut, en què si que produïm acid làctic este desapareixeria als pocs minuts.
Llavors que els passa als nostres corredors del vídeo, que ens succeïx també a nosaltres, pues que mal de cames que tenim en els dies successius a una marató és causat pels elevats traumatismes que han suportat les fibres musculars dels nostres cames i del dolor que açò produïx.
A cada pas, quan el peu toca l'asfalt i sosté el nostre cos en la fase d'amortiguació hi ha unes forces negatives que actuen sobre els nostres músculs i les seues estructures musculars.
Un altre aclariment, l'estirada del múscul, definit com a contracció excèntrica, que es manifesta en el contacte del peu a terra, s'oposa a les forces d'acurtament (contracció concèntrica), i quan les dos forces actuen en direcció oposada els nostres músculs patixen. La força que se sol exercir sobre el múscul és prop de 5 vegades el pes del nostre cos, i com en la marató solem recolzar el peu en terra al voltant de 25 mil vegades és inevitable que la suma de totes estes forces d'impacte supere la capacitat que poden suportar el nostre cansats músculs el que provoca la consegüent ruptura (microscòpica) de les fibres musculars i este és el dolor que sentim, i en definitiva cal deixar passar de 2 a 3 setmanes perquè eixes ruptures estiguen completament curades.

Com diuen el vídeo, el nostre cor és l'única part del nostre cos que no odiem en el “dia després”, i és que en totes aquelles coses que realitzem en la nostra vida devem ficar un poc del nostre cor, i en la marató eixa és una part molt important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada