Doctor Jekyll i míster Hayde.

     Tornem a l'altre fet destacable, després de l'Entrenament del Polvoró que tenim més a prop, la V Gala de Dorsal 19 que celebrarem el 7 de gener de 2023.

No és una carrera i malgrat això és interessant, serà el moment en què haurem de recordar pràcticament tot l'any i a més és només durant aqueixa nit en què ens trobem tots els corredors sense el nostre uniforme de carrera, abandonem el xandall, i amb vestits de carrer ja no semblem corredors i encara que les converses seran les mateixes no tindran el mateix sabor.

Ens hem vist tantes vegades durant tot l'any amb el vestit de “faena” que ens resulta estrany parlar d'atletisme amb homes i dones als qui ens costa identificar, no per les seues cares sinó pels seus vestits, és difícil recordar carreres quan el corredor ha deixat pass a un senyor, quan la corredora ha deixat pass a una senyora, quan els que pugen a rebre un premi no van amb sabatilles, sinó que ells pateixen amb unes dures sabates i elles fan equilibris damunt d'uns tacons.

 Que difícil se'ns fa imaginar a tots els presents amb pantalons curts i amb un dorsal i és que vistos així són persones normals però tots sabem que estan "tots bojos", tots sabem que demà a primera hora molts estaran ja corrent per camins i carreteres i que només d'ací a unes hores els tornarem a veure una altra vegada amb la seua equipació de carreres i així ens els trobarem durant tot l'any fins que una altra vegada el mes de gener ens tornem a transformar i deixem de ser el doctor Jekyll per a convertir-nos en míster Hayde, o tal vegada és al revés no eu se.

La veritat és que en la V Gala de Dorsal 19 es tornarà a produir com tots els anys la típica transformació, deixarem de per unes hores homes llops devoradors de quilòmetres per a ser homes i dones normals i és que "l'hàbit no fa al monjo".

En fi, toca ara, en la part final donar el preu del menú i la manera de fer-lo efectiu.

Socis: 31€.

No Socis: 36€

Ingrés o transferència bancària al compte: ES92 0081 1028 8700 0117 4527

Per cert, recordar-vos de posar el nom o els noms.

Un Polvoró no tan tremend.

 Acabe de repassar una entrada ja escrita fa anys i veig amb sorpresa que amb el pas dels anys es fa més dramàtica la situació, perquè cada vegada s'estén més, com una epidèmia que quasi està arribant a pandèmia en Dorsal 19.

I és que hi ha molts dorsaleros que són “tremends”.

Tremend-a.

(del lat. tremendus, part. fut. Pas. De tremere, témer, tindre por).

1. Adj. Terrible, digne de ser temut.

2. Adj. Digne de respecte i reverència.

3. Adj. Dit d'un xiquet: Molt roín. 

4. Adj. coloq. Molt gran i excessiu en la seua línia.

Com veieu són quatre els significats que ens dona el diccionari, encara que jo trobaria alguna més, però em n'hi ha prou amb aqueixos.

Si ens centrem en el primer, ens adonarem ràpidament del “perill”, del terrible que és eixir a córrer a les 07.00 hores en ple hivern un diumenge al matí per a entrenar, pel simple motiu de poder estar a les 09.30 hores esmorzant, la qual cosa ens porta directament al segon adjectiu del diccionari perquè moltes vegades cal llevar-se el barret davant tanta força de voluntat, encara que el tercer significat també té molta raó perquè aquests dorsaleros “són com a xiquets” i que aquesta és només una xicoteta diableria, encara que torna a ser veritat, com també ens diu el quart significat que en moltes ocasions es passen, massa vegades em sembla a mi.

Per això, per a no ser tan “tremends” en l'entrenament del Polvoró començarem a córrer a les 09.00 hores i el café al Alicantino a las 08:30 hores. 

Polvoró - San Silvestre

     Ja hem passat el Nadal i com tots els anys ho hem passat  i ho hem celebrad junt amb les nostres famílies, celebrant el Naixement de Jesús, les formes hauran sigut diferents segons amb qui estiguerem, sopars d'empresa, menjades amb la família, amb els amics… però nosaltres també som corredors i consegüentment també ens reunim per a menjar i el més important per a córrer.

Enguany el 31 de desembre correrem el entrenament del Polvoró a on Dorsal 19 tindrà un detall amb els dorsaleros en forma de “pallorfa” i aprofitarem per a complir una tradició com és córrer la Sant Silvestre.

A la nostra regió i comarca tenim moltes d'aquestes carreres en què poder participar, són carreres en què la competició queda una mica de costat i on les distàncies són curtes, el que ens permet veure a molta més gent corrent.

Però que és una Sant Silvestre? Qui és Sant Silvestre? Per què es corre?

Per si algú no ho sap Sant Silvestre no va ser corredor, sinó papa, per a més senyals Sant Silvestre I, va ser el primer papa que no morirà màrtir, per la qual cosa tampoc degué córrer ni davant dels lleons ni dels romans, i llavors, Per què Sant Silvestre? Perquè per la data de la seua mort, va morir el 31 de desembre de l'any 335.

Només alguns ens continuarem preguntant, I què?, perquè resulta que en el segle XIX a França existia la tradició de l'última nit de l'any celebrar carreres en què els corredors portaven torxes, i recollint aquesta tradició un periodista brasiler allà per l'any 1924 organitza una carrera en Sao Paulo, donant-li el nom de Sant Silvestre per celebrar-se en el 31 de desembre dia de Sant Silvestre, i des de llavors a tot el món totes les carreres en què els corredors celebren el final d'any es denominen Sant Silvestres.

Amb les Sant Silvestres està succeint com amb les Maratons, abans totes les carreres es denominaven Maratons, la carrera de Pego va ser molts anys la Marató de Pego, no importava la seua distància, si hi havia carrera aquesta era una Marató, i amb la Sant Silvestre està succeint el mateix, però amb la data, si hi ha una carrera en les festes Nadalenques és una Sant Silvestre.

Com totes les coses amb el temps s'aniran posant en el seu lloc, ja hi ha carreres de Nadal, però si volem córrer una autentica Sant Silvestre cal esperar al 31 de desembre i si és a Pego cal acudir a l'entrenament del Polvoró.

Errare humanun est.

     Ja ens estem preparant per a dir adeu al 2022 i els bons propòsits omplin els nostres pensaments per al 2023, fins i tot ja estem inscrits a les carreres més importants de l'any que ve. Estem, també, recordant els nostres “grans” èxits d'enguany i anem repassant les carreres que ens han eixit bé, les bones marques que hem realitzat, no obstant això, poques vegades ens recordem dels errors que hem comés, uns errors que ens haurien d'ajudar a ser millors.

Hem de tindre en compte allò que hem fet malament i traure els seus aspectes positius. Se suposa que a mesura que passa el temps un aprofita l'experiència per a sumar coneixement, aprendre dels errors, perfeccionar-se. Tots pensem que no ens passarà, però fatalment ocorre que un dia sense adonar-nos ens equivoquem en aqueixos detalls als quals ja no donem importància, que teníem oblidats i que ens porten a no aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat o per a escometre entrenaments equivocats que ens porten a una lesió. El difícil és adonar-se.

Hi ha una teoria que ens ve a dir que quan comença el nostre declivi es quan un té la tendència a no acceptar errors. Estan condemnats a no millorar els corredors que no accepten els errors i busquen sense parar excuses per a desviar la realitat.

Davant qualsevol fracàs cal intentar analitzar, amb la major objectivitat possible, les causes per les quals els nostres projectes no han donat el fruit esperat. A vegades, no està de més demanar ajuda a una altra persona a qui la distància li permeta ser més objectiu.

Arriba el moment de fer autocrítica, però aquesta ha de ser sempre constructiva. No es tracta d'assumir tota la culpa, però sí d'acceptar la nostra part de la responsabilitat. L'autocrítica ha de ser tan sols una eina per a analitzar els aspectes de nosaltres mateixos que podem millorar. No es pot negar que cadascun de nosaltres tenim les nostres limitacions, però per a millorar ha de sorgir el desig de canviar.

Molts de nosaltres coneixem la frase “el gat escaldat amb aigua temperada té suficient” però no cal ser com els gats perquè l'aigua temperada té molts beneficis i els hem de saber aprofitar, aprenguem dels nostres errors, però no oblidem que els podem tornar a cometre.

Com que “l'home és l'únic animal que entropessa dues vegades en la mateixa pedra”. Cada fracàs en realitat el que ens està dient és que, per les raons que siguen, no estàvem prenent el camí adequat. El camí cap a qualsevol èxit generalment està marcat per successius errors.

Una solució és la d'obrir-se a noves oportunitats, buscar altres objectius, canviar la distància, oblidar les velles marques personals i començar de nou: Sobretot no deixes que el fracàs et paralitze. Obri't a noves maneres d'abordar la situació en què creus que no has obtingut el que esperaves. Experimentar forma part del nostre aprenentatge.

S'ha dit que “no hi ha errors, excepte un: L'omissió de no aprendre d'un error.”

Si a més dels nostres errors fórem capaços de veure i comprendre els errors dels altres tindríem un avantatge afegit i és que ja ho diu la cèlebre frase "Aprendre dels errors propis és de grans, aprendre dels errors dels altres és de savis"

Corrredor apassionat.

 Els actes que Dorsal 19 realitzarà aquests dies i per afegiment la major part dels que realitza en el transcurs d'una temporada ens mostren la necessitat que es té d'estar al costat de gent apassionada per la carrera a peu.

Tots estarem d'acord que com més gran és la passió tant més gran és resultat. Estem ara ficats de ple amb el tema de les fitxes federatives, amb l'entrenament del polvoró i d'aquesta V Gala de Dorsal 19 que ens ha de mostrar com d'apassionats han sigut els dorsalers.

Un corredor apassionat és capaç de buscar i apostar els seus esforços al servei de la carrera a peu allí on puga trobar-la. Les seues aptituds es convertiran en una guia a seguir per a tots aquells que no veuen clar aquest món de la carrera a peu. Tant de bo que cada dorsalero siga capaç de descobrir aqueixa passió per córrer i que li faça planificar la seua vida tenint en compte la carrera a peu. Segurament la immensa majoria de nosaltres no guanyem mai una carrera, però sí que podem descobrir en alguna d'elles que té sentit donar alguna cosa de la nostra vida per córrer.

Tal vegada puc pensar que soc un més dins de Dorsal 19, que no he portat el seu nom a cap carrera llunyana ni important, que no he organitzat cap Open Summer, que no tinc ni tan sols la pitjor marca en cap distància, ni tan sols m'he atrevit amb la Botamargens i menys encara amb una marató, que mai he pujat a un podi i, al qual crec que mai puga pujar, no espere que se'm nomene en la Gala i això que he participat en alguna carrera de la Marina, tal vegada pense tot això perquè la majoria de totes eixes coses són veritat, tanmateix també és veritat que soc un dorsalero i quan veig que algun dorsalero ha realitzat alguna d'elles em sent orgullós i satisfet perquè sé que estic en el lloc i en el camí correcte.

Ja sé, esteu pensant que ara diré una cosa semblant al fet que “la bellesa està a l'interior” i que quedaré molt bé, i que això semblarà el final feliç d'un conte, o tal vegada algu estiga pensant que ara vos faré sentir bons desitjos, mentre el que de veritat penseu és que els que destaquen són els que copen totes les mirades i que el que, per què no reconéixer-ho, tinc es enveja i que aqueix dorsalero no existeix.

No obstant això, no tinc més remei que dir que eixos dorsaleros existeixen, jo els he vist, és cert que hi ha coses difícils de percebre. Que no tot el bo i, per tant, el bell salta a la vista, però val la pena escoltar les converses per a adonar-se que hi ha un corredor apassionat darrere de cada dorsalero. Es necessiten rastrejadors de la realitat, cantors dels tresors amagats, exploradors de l'ocult!

Corredors de s'atrevisquen a agrair el cruiximent dels durs entrenaments, corredors que s'emocionen davant la contemplació d'un bon resultat, corredors que sàpien veure l'originalitat i l'encant de cada carrera, de cada entrenament, corredors que aprecien els cabells blancs perquè recorden que el temps passa… i no passa res, corredors que descobrisquen que els “lents” no sols pateixen i ploren, corredors que gaudisquen de la trobada amb aquells que no busquen ser els millors, en fi, que tremolen davant unes sabatilles i un recorregut per a utilitzar-les.

El dia 7 de gener de 2023 ens trobarem i xarrarem de córrer.

El menjar de la V Gala de Dorsal 19.

 

Sembla que ja està tot preparat la V Gala de Dorsal 19 que celebrarem el 7 de gener de 2023, ara a esperar i deixar que el temps passe, que passarà.

Espere que no assumim que és el que toca, que no és una obligació més dins de Dorsal 19 per la qual cal passar i que, no queda més remei que per a “quedar bé” toca aguantar unes hores i aguantar les mateixes històries de la gala anterior.

Ja sé que sense adonar-nos hem convertit moltes de les celebracions del Nadal en un “quedar bé”. Quedar bé i anar a tots els actes haguts i per haver en aquests dies, quedar bé i comprar tota la loteria que ens han oferit, quedar bé amb massa coses.

I, en moltes ocasions hem triat “quedar bé” per damunt de “celebrar bé”, de sentir-nos felices de compartir moments al voltant d'una taula.

Reunir-nos en la V Gala de Dorsal 19 al voltant d'una taula és una cosa que va en l'ADA de la majoria de nosaltres. No recorde quasi cap celebració que no estiga acompanyada d'un menjar, un sopar, un esmorzar, una cervesa o un café. Però, sense adonar-nos per Nadal ens relaxem, i a poc a poc, ho supeditem tot a un compromís social, a una obligació, a un mal moment que he d'engolir. Perquè sí. Perquè si no vaig, tots diran que soc un asocial o que odie el Nadal.

Aquest dilema d'obligació social contra celebració autentica no es resol convertint-me en un banderer contra els sopars de Nadal. Tampoc engolint amb tot i comptant els minuts que queden per a poder anar-me sense que ningú se de compte o sense que es note que estic incomode. Més aviat es tracta de trobar-me amb aqueix ADN que hi ha dins de nosaltres que ens porta a asseure'ns a la taula per a aparcar diferències, problemes i antipaties. No deixar-me portar pel que espere trobar, sinó baixar les defenses i compartir el menjar, la qual cosa ens sens dubte ens unirà.

Ja hem preparat el menú, un menú que almenys per a mi manca d'importància i excepte per problemes alimentaris no ens hauria de preocupar, a mi, el plaer de menjar bé si no és ben acompanyat no existeix i és que tal vegada estiga mal expressada la denominació de Gala de Dorsal 19 o Menjar de Nadal o Sopar de Nadal, si bé no hauríem de canviar-li el nom, si entendre-les com a REUNIÓ DE DORSAL 19 o REUNIÓ DE NADAL o TROBADA DE NADAL.

Ara mentre negociem el preu i la manera de fer-lo efectiu, els que no vulguen carn que ho diguen i els que tinguen algun problema alimentari que ens ho diguen.

Uns bons regals.

     Estem en dies de molt d'enrenou, dies en què trobar el moment per a entrenar resulta complicat i, resulta curiós que sempre anem amb pressa a tots costats i mai tenim temps. No us heu adonat de la quantitat de vegades que diem al llarg d'un dia que no tenim temps.

Mireu i us adoneu que no tenim temps per a eixir a entrenar, que el matí de l'Entrenament del Polvoró el tenim ocupad, que se m'acaba el mes i fins i tot no he decidit si em federe o no i això que sé que tinc pocs dies per a dir-li a la Federació d'Atletisme que l'any que ve participaré en els seus campionats, que he mirat i el 7 de gener tinc la V Gala de Dorsal 19 i ja tinc la nit ocupada i això que quasi segur que tindré algun reconeixement, en fi, no tenim temps per a tot.

I la pregunta que em sorgeix és des de quan l'home ha tingut el temps a les seues mans? Des de quan som capaços de manejar el temps? El temps no el tenim, és el que som.

Som temps i, crec que per molts avanços tecnològics i de pensament que es produïsquen en la història, això no canviarà. És el més valuós de nosaltres. És el major regal que ens podem fer els uns als altres: el nostre temps. Solem regalar-nos en dates importants, en moments bonics o per a arreglar mal entesos objectes que comprem en botigues. Però no serà millor regal una hora de la nostra vida amb els dorsalers? No és sinó la trobada amb un dorsaler el millor regal? No succeeix que el temps amb un altre dorsaler se'ns fa curt?

En fi, regalem-nos temps amb Dorsal 19, per cert, demà ja tindrem configurat el menú de la V Gala i ja l'anunciarem, així com el preu i la forma més còmoda per a abonar-lo.

L'entrenament del Polvoro i San Silvestre.

     Ja ens haurem felicitat el Nadal quan ens vegem per a realitzar l'Entrenament del Polvoro i la nostra particular Sant Silvestre el 31 de desembre, estic segur que encara no ens haurem vist tots i podria assegurar que la majoria de les felicitacions les haurem realitzades sense fer-nos una abraçada, ni un bes i ni tan sols la mà. I és que hui dia utilitzem molt els mitjans electrònics i és per això pel quel l'entrenament del Polvoro té importància.

Aqueix matí del dissabte 31 de desembre l'aprofitarem per a desitjar-nos un Feliç 2023 i ho farem sense utilitzar cap mitjà digital, sinó que utilitzarem simplement les paraules de viva veu i el nostre cos per a transmetre el nostre desig de Felicitat, oblidant els tan usats emoticonos, després cadascun, a la nit, ja acomiadarà l'any i donarà la benvinguda al nou any amb els seus, però el matí serà per a fer això que tant ens agrada; córrer.

El final de l'any i el començament del següent formen un temps que convida naturalment a la reflexió i amb raó la nostra societat dona tanta rellevància a la nit de Cap d'any i l'Any Nou.

 Per als corredors arribar al final d'un any i estar encara corrent és símptoma de que no hem tingut un mal any. Si som encara membres d'aquesta gran família de corredors, llavors hem tingut un bon any, prescindint de si hem aconseguit les marques que desitjàvem o de si estem lesionats o qualsevol altre problema. A més, si estem contents cada vegada que podem eixir a córrer i pensem que podem continuar corrent l'any que ve, llavors entrarem en 2023 amb el peu dret.

 Sospite que el 2022 va ser per a tots nosaltres un any de fortuna desigual. Vam tindre els nostres moments de baixa forma i alguna lesió, i el nostre estat de forma ens va produir algunes angoixes i maldecaps. Però estic segur que, per a tots nosaltres també, l'any va tindre les seues alegries i les seues emocions, les seues bones carreres i moments extraordinaris.

     El 2022 l'anem ha acabarlo amb l'entrenament del Polvoro, serà el ultim acte de Dorsal 19 en el 2022.

     Ens reunirem per a començar a córrer en el passeig Cervantes, els que vullguen prendre's un café el podran fer en l'Alacantíno a les 08:30 hores, per a començar hi ha córrer a les 09:00 hores.  

En acabar, que no serà més tard de les 10:00 hores hi haurà una pallorfa a càrrec del club per a celebrar l'any nou, la beguda no estarà inclosa, així com els entrepans per als que desitgen esmorzar, i es podrà demanar en el mateix bar.

Vull recordar que la disfressa serà opcional.

Ha arribat l'hora de federar-se

 

Com la majoria de nosaltres ja sabrem, se'ns acaba l'any i s'estan acostant les dates per a federar-se, així que cal prendre aquesta senzilla decisió que ens marcara una part important de 2023.

Ho podem fer de tres formes diferents, més ben dit, en tres especialitats diferents; dos en la Federació Espanyola d'Atletisme i en la Federació d'Esports de Muntanya.

En els enllaços següents es troben totes les dades que ens poden resultar interessants.  https://www.rfea.es/licencias/licencias_ventajas_beneficios.html  

https://www.rfea.es/licencias/cuotas.html

https://fedme.es/licencia-fedme/

Vull aclarir que per al trail running ens pode
m federar en l'RFEA o en la FEDEME.

Enguany resulta especialment interessant la fitxa federativa ja que pensem donar suport a la nostra presència ja siga com a club i individualment a diversos campionats autonòmics i nacionals on la fitxa serà necessària a més d'una marca mínima per a les competicions en pista, aclarir també que per a les competicions en asfalt de veterans i cross autonòmic no són necessàries les marques mínimes.

Com a exemple podeu mirar el calendari de competicions de veterans: https://www.rfea.es/veteranos/calendario.html

Aquesta nova temporada pensem ocupar-nos més de l'esport federat i secundar-lo fins on es puga. Començarem per intentar estar representats en el campionat d'Espanya de marató per a veterans a celebrar a Múrcia el mes vinent de febrer i acudir amb la millor preparació al de mitja marató que se celebrarà a Santander al maig. En fi, projectes que esperem es puguen arribar a complir.

Per cert, per a federar-se en la FEDEME només és necessari entrar en la web i emplenar el formulari mentre que les fitxes per a la RFEA haurem de passar les dades a Rafa o a mi.

Cal recordar que per a la RFEA tenim fins a final d'any.