IN MEMORIAM

dimecres, 27 de juliol del 2022

Córrer i l'ésser un corredor

 “...amo l’atletica perchè è poesia. Se la notte sogno. Sogno di essere un maratoneta…” (Eugenio Montale. Premio Nobel 1975.)

El cap de setmana passat hem pogut observar un exemple bastant clar de com es desenvolupen les activitats en Dorsal 19, amb entrenaments en grup, en solitari i acudint a carreres.  

Hem vist entrenaments en grup tant en muntanya com en asfalt i hem participat en dues competicions: la Mitja Marató de Rubielos de Mora i la Volta a Peu a Simat. Supose que també s'hauran realitzat entrenaments en solitari, però això és més difícil de concretar. Perquè quan s'ix a córrer a soles no se sol comunicar.

Quan acudim a una competició o sabem que algun dorsalero ha acudit a alguna ens agrada veure i saber com ha sigut la seua participació, i en aquesta ocasió hem pogut comprovar com s'ha pujat a lo mes alt del podi en Rubielos de Mora, on Carmen Sala a vençut en l'absoluta femenina, la qual cosa comporta el primer lloc en la seua categoria, i també ens hem portat la immensa alegria de veure com a Tino Navarro ha guanyat en la seua categoria. Per cert, per als quals els agraden les marques o els temps que han realitzat, els dic que Carmen ha realitzat 1 hora i 37 minuts i Tino a estat corrent durant 1 hora i 32 minuts.

El dilluns, a Simat de la Valldigna, continuava la seua marxa el Circuit de la Safor, i vam acudir, com no podia ser d'una altra manera i, vam tornar a veure com Carmen Sala vencia en la seua categoria.

Per descomptat també haurem tingut a dorsaleros que han eixit a córrer en solitari, segurament la resta. No sé perquè, ara recorde aqueixa dita tan popular entre els corredors de “la soledat del corredor de fons”, dit que per cert ve d'una pel·lícula que va tindre una certa repercussió quan es va estrenar, i que ara se sol posar en moltes de les conferències i congressos de corredors populars. La pel·lícula porta el mateix nom; “La soledat del corredor de fons”, supose que algu l'haurà vista. Tracta d'un jove que durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seua vida anterior i comença a comprendre que la seua vida es troba en una situació privilegiada. Molts corredors utilitzen aqueixos llargs entrenaments en soledat per a desconnectar de la seua rutina diària i pensar tranquil·lament en com els va la seua vida.

No obstant això, també hi ha molts corredors que no els agraden aqueixos moments de reflexió i utilitzen qualsevol mitjà al seu abast per a estar distrets i no pensar, uns utilitzen la música i altres senzillament busquen companyia per a distraure's xarrant i s'uneixen a un grup que en general pertanyen a club de corredors.

Tal vegada en alguna ocasió us haureu trobat amb un corredor del que podríem dir “solitaris” que està buscant un club, què li heu dit per a convéncer-lo que si li agrada córrer el millor lloc és Dorsal 19? I, tal vegada ens haja preguntat per què eres *dorsalero?, què hem contestat? Crec que la majoria ho consideraríem una pregunta rude, i segurament donaríem raons d'amistat i geogràfiques per a eixir del pas: “perquè és el que hi ha al meu voltant”, “perquè conec a molts” o “perquè és el club del meu poble o és el que tinc més a prop”.

La resposta correcta, per descomptat, només podria ser una: “perquè Dorsal 19 és un club de corredors, és a dir, es corre i s'ensenya a córrer”, però més interessant és la següent pregunta, que és el que en el fons es vol esbrinar amb la pregunta anterior: “Bo Com ho saps?”. Ací, segurament el primer que se'ns hauria de vindre a la ment seria “perquè ho veig tots els dies”. No obstant això, la nostra resposta és fàcil que fora més encaminada a altres qüestions més personals, mentre hauria d'anar a qüestions més esportives.

D'altra banda, tampoc sol faltar la pregunta que per què estar en un club quan podria fer pràcticament el mateix sent independent.

Tot això ens porta al etern problema, córrer i l'ésser un corredor. És a dir, a intentar delimitar si allò de defineix a un corredor per allò que fa, i per tant es veu, o per allò que és, i per tant no es veu i necessita dels fets per a ser expressat. Personalment, crec que centrar-se únicament en qualsevol d'aquests dos punts és un parany, ja que, al meu entendre és molt difícil córrer sense ser un corredor.

Una persona que corre és un corredor, una persona que és un corredor corre. Sembla clar, no obstant això, una persona que pertany a Dorsal 19 és un corredor, encara que no se li veja córrer, sabem que és un corredor pel simple fet de ser un dorsalero, no necessitem veure-ho córrer.

Un club de corredors ha de córrer i per a això ha de veure's que corre, ha de mostrar-ho i per tant necessita realitzar signes per a expressar-ho no basta només amb dir que s'és un club de corredors.

Crec que un club de corredors necessita de l'ésser i del fer per a ser entés, explicat i comprés. Però no és que el córrer ho definisca més que les paraules o viceversa, sinó que els seus socis som fent i fem sent. Així, si som a l'Escola d'Atletisme i organitzem la Volta a Peu i el Trail, és fruit del que som, corredors. Si entrenem en grup, és perquè el nostre ésser s'entén des del córrer, correm. Si participem en l'organització d'algun acte fora de Dorsal 19, aqueixa col·laboració ha de portar a mostrar el que som. I, al contrari, allò que diem o escrivim per a explicar la carrera a peu, així com la nostra manera de comportar-nos en les carreres hauria d'intentar expressar allò que som i fem.

En el fons, no es tracta d'accentuar el “ésser” o el “fer”, sinó de fer sent o ser fent. És a dir, de fer les coses que fem perquè som corredors, i donar a entendre als altres la nostra afició des d'allò que fem, corrent. Si tot això ens porta a nosaltres a entendre'ns millor i als altres cap a la carrera a peu, serà senyal que anem per bon camí en el que a la promoció de la carrera a peu.

Bon dia.

dimarts, 19 de juliol del 2022

Seguim.

     “...amo l’atletica perchè è poesia. Se la notte sogno. Sogno di essere un maratoneta…” (Eugenio Montale. Premio Nobel 1975.) 

Vam veure el cap de setmana passat com amb el Gran Fons d'Orba el IX “Open summer circuit training” de Dorsal 19 segueix el seu camí a través d'aquest calorós estiu, tambe vam veure aquests dies com l'Escola d'Atletisme ha presentat a tot el seu equip tècnic i està preparada per a començar amb les matrícules i, sabem que ja hem començat amb els primers preparatius per a la celebració del Trail, i, hem començat a escoltar aqueix himne d'anime que és el “Sobreviuré” de Gloria Gaynor en els caps dels maratonians, que veuen com la marató de València es troba molt a la vora i aquesta calor ens impossibilita començar a prepara-la i ens donem anime amb la seu estribillo. I és que com bé sabem els maratonians la maraton és molt més que els 42195 metres.  

I és que com diu Eugenio Montale: “...amo l’atletica perchè è poesia. Se la notte sogno. Sogno di essere un maratoneta…” És així, somiem amb la marató i encara que ara ens despertem sobresaltats i amb una suor, curiosament, fred pel que ens espera, som per damunt de tot maratonians, està en el nostre ADN i en el nostre nom.  

No vull preguntar-vos quants de vosaltres sabeu qui és el guanyador i la guanyadora de la marató d'aquest mundial o la marca realitzada perquè tinc por de desanimar-me, però, i això va per a examen, aquesta matinada es corre la final del 1500 i tenim a tres representants en ella, espere amb alegria que estigueu atents, ja que fa molts mundials que no tenim als tres representants en la final.

El 1500 no és una distància de la qual hem gaudit molts dorsaleros, segurament fora de l'Escola d'Atletisme i excepte alguna milla que recorde, no l'hem correguda, i no obstant això és una de les proves de les quals jo m'atreviria a dir que és una de les grans de la pista.

https://www.rtve.es/play/videos/directo/atletismo-campeonato-mundo-aire-libre-directo/

Mentres tot aixo està succeint en el Campionat del Món, i el món de l'atletisme està mirant cap a Oregon, tambe els corredors populars de la Safor miren cap al seu Circuit, on vam tindre una molt bona participació a Ador, amb pujada al podi inclosa.

Succeeixen moltes coses en un club com a Dorsal 19, i sembla que tindrem una temporada de retrobament amb les nostres sensacions, perquè venim de dos anys de tires i afluixes en els entrenaments, i en les nostres activitats, que és normal que s'hagen alentit.

 Més enllà del resultat final en les nostres competicions i de la bona imatge que podem donar, hem d'oblidar-nos d'aqueix missatge com a menys dubtós de que quan la cosa es posa lletja i dura, no val la pena patir, un missatge que en aquests anys de poca activitat hem utilitzat per a relaxar-nos.

És clar que ens agrada estar en forma, que els nostres temps i sensacions en les carreres i els entrenaments siguen satisfactoris, i no ens agrada patir, més quan som esportistes aficionats, però ningú pot gaudir sempre. La vida a vegades porta victòries i a vegades derrotes, a vegades ens ix tot com havíem planejat i altres se'ns “puja” el bessó en el primer quilòmetre.

La temptació d'escapar sempre és ací: prendre una drecera per a continuar guanyant o aconseguir aqueixa marca tan desitjada o simplement fugir quan la desolació ens atrapa, però per molt que un córrega no pot arribar sempre primer o aconseguir aqueixa marca que amb tanta il·lusió busquem. En aqueixos moments és necessari mirar amb perspectiva per a gaudir els èxits passats, però també per a recordar que tampoc els mals moments duren per sempre. I és que, en la vida, com en l'esport, la victòria no sempre consisteix a arribar primer sinó potser a continuar competint: cada dia, cada carrera. Alçar-se després d'una derrota per a treballar més dur l'endemà, agrair les bones ratxes i saber acceptar els segons llocs. Arribar a l'últim quilòmetre amb la satisfacció del que sap que a vegades ho va fer millor i a vegades pitjor, però que mai va deixar de competir.

Bona vesprada.

diumenge, 17 de juliol del 2022

Tornem!!!

Tornem després de dos anys, la ultima entrada va ser el 27 d'abril del 2020, tot un món per a un corredor, tornem després d'una de les crisis sanitàries més greus dels últims segles, és més, per a tots nosaltres ha sigut la més greu que hem conegut, però el pitjor ja ha passat, espere. 

Anem a poc a poc a posar-nos en marxa, a utilitzar aquest blog per a no sols difondre les nostres activitats, sinó que també per a donar un nou impuls a la carrera a peu, perquè un blog de corredors que no es mou, que no esta actiu, s'emmalalteix. Igual que nosaltres que si no entrenem cada dia anem perdent la forma i al final ja ni eixim a córrer.

Tots els corredors tenim inquietuds, ens agraden o preferim unes coses, d'una classe o d'una altra. Per a començar, escoltem aqueixes inquietuds.

Escoltem, escoltar és el segon pas que realitzarem. El primer és posar el blog en marxa, el segon és escoltar.

Sentim que ens diuen des de l'Escola d'Atletisme, descobrim que es pensa en la Secció de Muntanya, vegem que hi ha en aqueixos corredors que volen descobrir tot un món ple de carreres populars, atenguem als que els agrada o volen acudir a campionats, descobrim el que és el camp a través o la pista. Vegem totes aqueixes inquietuds, ens agraden més o menys, per a entendre bé cap a on anem o volem anar.

De moment començaré per actualitzar tots els rècords del món, ara que s'està celebrant el Campionat del Món d'Atletisme, perquè supose que en dos anys hauran variat i intentaré posar en ordre les millors i pitjors marques dels nostres corredors en aquesta temporada, per descomptat en carreres homologades.

Així com posar-me al dia amb el quel és ja, si no he comptat malament, el IX “Open summer circuit training” de Dorsal 19 i veure com anem en els innombrables circuits de carreres en els quals estem participant i amb…

Hem tornat i a poc a poc anirem agafant-li una altra vegada la “manya” al blog.

Bon dia.