“...amo l’atletica perchè è poesia. Se la notte sogno. Sogno di essere un maratoneta…” (Eugenio Montale. Premio Nobel 1975.)
Sembla que és clar que el cap de setmana del 24 i 25 de setembre organitzarem el Pego Trail, o dit d'una altra forma el 25 de setembre se celebrarà el Pego Trail 2022.
Una altra
cosa, que jo sàpia, el cap de setmana passat vam estar en el 10K de l'Eliana,
carrera que pertany al Circuit Diputació de València, on Carmen Sala va
aconseguir el segon lloc en la seua categoria.
Ja es que
falten molts dies perquè arribe el 25 de setembre, però crec que no està de mes
que ho apuntem en la nostra agenda, que ho apuntem perquè tinguem ocupat aqueix
dia per a organitzar el Pego Trail 2022,
i és que pot ser que siga perquè vivim en un món on es valora més el fer que
l'estar o perquè tots tenim una agenda super comprimida, la impressió és que
cada vegada és més complicat aconseguir que acudisquen persones a col·laborar
en l'organització de qualsevol acte. Som tan gelosos del nostre temps que ens
costa molt modificar la nostra rutina quan comporta una mica de renúncia.
Aconseguir reunir moltes persones per a l'organització resulta més complicat
que negociar el Brexit. Si coincideix que puc i no hi ha res millor, bé, si no,
puntada a seguir i ja es veurà… I això comença a ser generalitzat.
Aquesta manera de viure que economitza les
hores i calcula les relacions en funció de l'interés denota una paradoxal
pobresa: no suportem la gratuïtat. Col·laborar sense esperar res a canvi. No és
qüestió de diners. Es tracta de l'oblidar-nos de nosaltres, de fer alguna cosa
per als altres i que a més genere llaços. El contrari fa que sempre ens
estiguem mirant el nostre melic i el virus de l'egoisme ens contagie mentre ens
trobem encantats del bonica que és la nostra vida. La falta de la facultat de
fer coses gratis ens porta a entotsolar-nos amb la nostra pròpia solitud.
Estem en
una societat on el temps és de les coses més valuoses que tenim, fins i tot a
vegades per damunt de la salut i, per descomptat, dels diners. Un bé que se'ns
dona i que moltes vegades donaríem mitja vida per un instant. No es pot
recuperar. És irreversible. Si el nostre ús del temps no ens obri als altres
tenim un seriós problema. Regalar temps és una de les maneres de voler a les
persones. Tant de bo siguem capaços de valorar aquest bé tan preuat, però no
per a quadrar la nostra agenda perfecta o per a alimentar el nostre ego, sinó
per a obrir-nos als altres i entregar-lo en allò que realment val la pena.
Apuntem en
aqueix cap de setmana en la nostra agenda: Pego-Trail 2022, regalem aqueix 25
de setembre al nostre Pego-Trail 2022, realment val la pena.
Bona
vesprada.
