Pareix clar que la millor opció en la Marató de Roma ha sigut la
de l'aigua, i és que ja ho diu una estrofa del tanguet el Ball de la reixa:
“Dale que dale que dale
Toma que toma que toma
Tengo una novia que vale
Más que las fuentes de Roma.”
I és que com ja vam veure en l'entrada
anterior l'únic que ha aconseguit baixar de les 3 hores i 30 minuts ha sigut curiosament el que ens
mostrava la botella d'aigua, Alberto.
I és que si alguna cosa adoraven els romans
i sobretot a Roma era l'aigua perquè ja en el S.II a.C. La ciutat de Roma
comptava amb 152 fonts que procedien d'11 aqüeductes, ja que consumien més de
1.000.000 de litres d'aigua diaris.
Si a més originàriament s'anomenava Rúmon,
que vol dir "Ciutat junt amb el riu", ja que el riu es deia Rumón,
que en etrusc significava "Curs o corrent d'aigua".
L'elecció d'Alberto tènia una base molt
sòlida per no dir aquosa perquè si l'aigua és vital per a tota societat humana,
l'aigua és per als romans el símbol mateix de la seua existència des que Ròmul,
el fundador de Roma, va ser salvat de les aigües del Tíber i la que els atorga
el seu poder sobre les forces naturals i sobre els hòmens.
Els romans no sols van utilitzar l'aigua per
a donar resposta a les seues necessitats immediates, sinó que també, la van
emprar per al plaer i la frivolitat.
Amb una precisió que sorprén a quasi tots
els que s'han preocupat per estudiar el tema i una simplicitat que meravellarà
als profans, la busca obstinada de les tècniques subterrànies i aèries, que van
permetre obtindre l'aigua de les muntanyes, conduir-la fins a Roma,
purificar-la, conservar-la i evacuar-la és una de les meravelles de la Roma actual.
La marató és la marató, imprevisible, amb
una quantitat de variants que la fan difícil de predir però en canvi té l'atractiu
de l'aventura, del risc de fracassar i de la felicitat completa que es té quan
ens ix bé.
Dorsal 19 realitza una bona eixida en la Marató perquè només van
perdre menys de 30'' i ràpidament es van formar dos grups perquè en el Km. 5 ja
van passar Alberto i Vicent en 24' 49'', mentres que Tony i Carlos ho feien en
25' 06, l 'objectiu
de 03:30: 00 es mantenia en
Dorsal 19 perquè a 5' el quilòmetre era el seu ritme.
En el Km. 10 la distància que els separa
augmenta però els seus ritmes són sempre per davall dels 5' el Km. Vicent i
Alberto en 49' 15'' i Carlos i Tony en 49' 45'', l'objectiu es mantenia.
En quilòmetre 15 tot es mantenia igual, el
primer grup continuava un poc més agressiu amb el ritme mentres que el segon
grup es conservava fidel als 5', amb 01:13: 36
i 01:14: 56.
I l'aventura de la Maratona de Roma comença
després del km. 15 ja que per algun motiu que desconeixem a l'escriure esta
crònica el segon grup es trenca ja que Carlos no aconseguix passar per Viale
Coarso on esta ubicada la mitja marató a un ritme de 5' igual que Tony i se'ls
marxa l'oportunitat de baixar de les 3 h.
I 30 m .
perquè el 01:48: 43 de
Carlos i la 01:46: 08 de
Tony ens mostren ja una perduda de ritme realment preocupant per als nostres
fondistes, Vicent i Alberto continuen fidels al seu ritme sempre uns segons per
de baix de 5' el km. I passen la mitja en 01:43: 07.
El pas pel quilòmetre 25 ens mostra ja aun
Carlos feliç però destrossat físicament perquè ja porta perduts 6' i 45'' del
seu ritme ideal i Tony passa amb 2' 40'' perduts però el nostre segon grup amb
Vicent i Alberto continuen amb el seu objectiu de baixar de les 3 hores 30
minuts i porten 2' 54'' per davall del seu objectiu.
Estem ja en el quilòmetre 30 i ens trobem
davant d'uns parcials dramàtics perquè Carlos tarda a realitzar eixos cinc
quilòmetres en 34' 27'' i Tony en 29' 41'', podem pensar que Carlos es degué
parar per algun motiu perquè Briones és incapaç de córrer a 7' el quilòmetre
però la tragèdia estava servida, Vicent i Alberto continuen augmentant el seu
avantatge i ara ja van 3' 16'' per davall del seu temps amb un parcial de 24'
37''.
A partir d'ara és quan la marató mostra la
seua cara més èpica i ens ensenya com
pot arribar ha ser grandiosa i també cruel i inhumana, dos facetes oposades
però que es complementen de meravella en una marató.
El quilòmetre 35 és la confirmació d'un
desastre, el principi d'una sorpresa i la certificació d'un èxit.
Ja cap dels nostres corredors és capaç de
mantindre eixe ritme tan anhelat de 5' el quilòmetre, Carlos no pot mantindre
el ritme de 6' i se'n va els 32' 15'', Tony aconseguix inclús estar prop dels
6' i certifica un parcial de 30' 40'', Alberto i Vicent mostren per primera
vegada en tota la marató un poc de debilitat perquè el seu parcial és de 25'
08'' però les seues aspiracions de baixar de 3h 30m continuen intactes.
En este tram de la marató, estos cinc mil
metres que separen el 35 del 40 és on hi ha concentrades més llegendes dins
d'una marató, és l'apogeu de la marató és on tanquem el nostre treball perquè ja
no poden existir els miracles només poden succeir desgràcies.
Dorsal 19 va recórrer estos cinc mil metres
confirmant el drama de Carlos i Tony, la sorpresa de Vicent que es va trencar i
realitza un parcial de 29' 24'' i la confirmació que Alberto havia triat bé al
beure l'aigua de Roma i aconseguir un parcial de 25'03''.
Carlos passa el 40 en 03:50: 50, Tony en 03:40: 59, Vicent en 03:21: 17 i Alberto en 03:16: 56.
Què li passe a Vicent? La resposta la sabrem en breus moments però
ja serà una altra història.
Per hui la història ha d'acabar amb un gran
aplaudiment als nostres corredors que han portat el nom de Dorsal 19 a una marató i a una ciutat
emblemàtica en el món de la marató, les seues històries ells ens les contaran
d'ací a uns dies i una vegada més queda demostrat com és de difícil mantindre
unit a un equip durant tota la marató, encara que entrenem junts i triem un
ritme assequible per a tots, els 42195 metres ens separen en carrera el que ens
unixen fora d'ella.
P.D. Si els cervesers hagueren triat una
cervesa italiana com Moretti o Nostro Azzurro un altre gall haguera cantat,
amunt la birra¡.
Alberto Pons 03:28: 21.
Vicent Sendra 03:34: 29.
Tony Woodall 03:54: 21.
Carlos Briones 04:04: 28.
Ja sabia jo que "El Vaticano" no podia cansar tant!!
ResponEliminaVeus, Sala, t'he guanyat un gin-tònic i sense fer de llebra. ;-)
Rosana.
No recorde perquè he perdut el gin-tonic però em dóna igual ens el beurem amb molt de plaer, però jo recorde que anuncie que sol un baixaria de 3h. 30m. i encara que m'equivoque de corredor la veritat és que només ha sigut u.
EliminaVicent Sala.
L'enhorabona a tots cuatre valents de Dorsal 19 per haver acabat la Maratona di Roma, especialment al amic Alberto que ja seu mereixia. Una abraçada per a tots. Emili Pérez.
ResponEliminaGràcies en nom de tots, ara et toca a tu el diumenge que ve a Barcelona i encara que eres bon cerveser i segur que eixiràs amb els depòsits plens pensa que el més important en una marató és el ritme, no l'oblides ni l'abandones fins al quilometre 40 i llavors perquè podràs, accelera.
ResponEliminaQue et divertisques el diumenge a Barcelona i que se't facen curts i ràpids.