IN MEMORIAM

dimecres, 31 de març del 2010

COMPLICITATS A DÉNIA.

Després  de més d'una setmana tornem una altra vegada, en estes festes que se'ns acosten intentarem posar-nos un poc al dia.
Començarem per l'últim cap de setmana a Dénia, i és que vam estar de Mitja Marató, allí ens vam trobar molts corredors de Dorsal 19 per a participar en l'única Mitja que se celebra en la Marina Alta.
Ens sol succeir que en cada carrera trobem curiositats diferents i a vegades curioses.  

L'èxit quan participem en una carrera depén en gran manera d'una bona elecció. Cal tindre en compte que per a córrer en companyia és important que tinguem afinitats de caràcter. 

A Dénia vam córrer quasi de dos en dos podríem dir que en parelles i això que sempre el més difícil no serà trobar-la sinó mantindres fins a la meta; perquè les relacions que tenim en carrera actualment es caracteritzen per com solen de diferent ser els nostres ritmes, i córrer en parella de forma estable per molts quilòmetres pareixeria haver-se convertit en alguna cosa impossible.

La idea de córrer en companyia que cada un té és diferent. Esta idea depén de diversos factors; el principal és l'experiència que tinguem com a corredors ja que la majoria perseguix una marca però en la Mitja de Dénia el que es perseguia era passar un divertid matí de diumenge en un circuit amb molt bones vistes i és possible que açò fera que es trobaren diferens companys de viatge i es trobaren complicitats que en altres circumstàncies serien difícils de trobar.

La complicitat és una dels actius principals per a començar i acabar una carrera junts. Què és complicitat? Saber el que vol, li agrada i li interessa a l'altre i ajudar-li a aconseguir-ho en tot moment. La complicitat exigix un gran coneixement mutu. Un gest, una paraula, un to de veu, una mirada de u, és interpretada de seguida pel nostre company i rapidamente abaixem el ritme o l'augmentem, avancem o per la dreta o per l'esquerra, agafem aigua sense molestar-nos en fi ens comprenem.

Per hui només uns exemples d'eixes parelles de la Mitja de Dénia, demà els freds resultats.

divendres, 19 de març del 2010

FALLES.

Hui ha sigut un dia d'entrenament tranquil a pesar de l'ambient faller que ens rodeja, no hem pujat a Murla a córrer com deuríem haver fet però  les nostres condicions físiques junt amb dificultats personals han fet que ens quedàrem a Pego a rodar un poc.
Ha sigut un trotar tranquil, molt ben acompanyat per cert, sempre acompanyat amb el so de la “desperta”, i és que estem en Falles.
No sóc molt faller dec reconéixer però en canvi si que tenim en Dorsal 19  alguns fallers amb fort arrelament i que segur no hauran estat ni a Murla ni entrenant per la contornada de Pego, jo més aïna me'ls imagine este matí despertant amb les carcasses i els coets junt amb la música d'algun alegre pasdoble recorrent els carrers anunciant amb el tro dels petards que ha amanegut un nou i ultim dia festiu.

Com a corredors podem entendre molt bé la festa fallera, igual que la marató l'origen de les falles camina mesclat amb la tradició oral pròxima a la llegenda, igual que l'embrió d'una falla és una idea de la què sorgiran múltiples escenes adequadament relacionades i que s'exposen en un esbós que resumirà l'essència del monument i que una comissió es decidix a portar a acab per mitjà de moltes activitats, nosaltres els corredors davant de la sola  idea de participar en alguna carrera ja ens porta a preparar plans d'entrenament que una vegada estudiats ens decidim a portar a acabe amb moltes hores i dies d'entrenament.
Com no comprendrem nosaltres els maratonians la “cremà” on es destruïx el treball d'uns quants mesos –No valen eufemismes-; es destruïx com a part d'un ritu acceptat, que obliga a una futura superació. Els valencians cremem, davant de la sorpresa del món, milers de figures en què es va treballar i s'estudi la seua forma per a dotar-les d'intencionalitat, es cremen autèntics monuments, igual que antigament cremaven els trastos vells només pel màgic imant del foc. Els corredors cremem, el dia de la marató, davant de la sorpresa del món, milers d'hores d'entrenament en què hem posat tota la nostra il·lusió, ho destruïm igual que cremem una falla pa què l'any que ve ens vegem amb l'obligació de començar de nou i així poder superar-nos.

Ens trobem també hui amb un xicotet contrasentit, mentres que les Falles són símbol de música, traques, llum, colorit i de comunicació, de transmetre en els monuments la critica a qualsevol estament, resulta que la seua festa gran és el dia de Sant Josep, si Josep el fuster de Natzaret. 
L'home a qui se li va encomanar la protecció i el cuidat dels personatges més grans de la Història Sagrada i no ens va deixar el record d'una sola paraula seua. Res ens va dir però amb el seu exemple ens ho va dir tot. Més que el més brillant dels discursos va ser el seu testimoni callat i ple d'amor. Ell no va ser poderós, ell no va tindre un lloc important en el Sanedrí, ell... va saber complir la seua missió i el seu silenci va ser la seua major grandesa. No va haver de parlar. 
Curiós no, el silenci de José, nosaltres els corredors que tant ens agrada parlar dels nostres entrenaments i de les nostres carreres i totes les vegades que parlem tant que la força se'ns va per la boca... parlem i parlem i moltes vegades ens penedim d'haver parlat tant... No obstant això el parlar és una cosa molt bonica que ens fa sentir vius, animosos i ens agrada que ens escolten.
Encara que segur que també coneixem companys que fan el seu entrenament en un silenci absolut, res se sap dels seus entrenaments, res diuen del seu propòsits en les pròximes carreres i és que fan del silenci un tresor d'infinit valor. Quan estem en silenci som més autèntics, som el que som realment.

El silenci és una cosa vital en la nostra existència també com a corredors, eixos llargs entrenaments en què ens trobem amb nosaltres mateixos. És quan donem forma i resposta a les preguntes que van amalgamant el nostre entrenament. I serà en eixe silenci on trobarem les respostes, no en el sarau, en el tràfec d'eixos esmorzars i sopars que ens acceleren i no ens deixen veure amb tranquil·litat els nostres objectius, perquè és en el silenci i pel silenci on trobem i veiem clars quals són les nostres reals possibilitats.
En fi, últim dia de Falles on podrem trobar si em buscat de tot.

dimarts, 16 de març del 2010

LA SEGONA DE LA MARINA.

Ja estem en la segona carrera de la Volta a la Marina, Gata ens ha obligat a esforçar-nos un poc més, el circuit és més complicat que el de la setmana passada en Xabia i s'ha notat en les nostres cames ja que només tres dels nostres corredors han sigut capaços de millorar els seus llocs.

Laura Pascual ha aconseguit pujar 14 posicions, Ramón ha avançat 3 llocs i Jaume Llambies amb 53 llocs avançats hi ha tingut molt bona actuació.
Ara més que esperar el 17 d'abril en el El Verger, cal començar a entrenar per a poder millorar, haurem d'aprofitar les festes de Falles i Setmana Santa per a millorar uns la velocitat i altres un poc la seua resistència, els maratonians intentaran millorar la seua velocitat utilitzant les ja famoses encara que també odiades sèries de 1000 metres.
Molt es parla d'estes sèries, dels seus beneficis i dels seus problemes, però la veritat és que és el mitjà més utilitzat pels corredors populars, podríem dir que les sèries que van des dels 500 als 1000 metres són les que mes hauríem d'utilitzar per a preparar les carreres de la Marina.

Jo preferisc les que van entre els 800 metres i els 1000 metres amb una velocitat només 10 segons més ràpida que la nostra marca en 10 quilòmetres i el truc esta en la recuperació, si recuperem poc de temps com no podem eliminar tot l'acide làctic produït estarem entrenant el que s'anomena per ací resistència anaeróbica, parlant en cristià ens acostumarem a suportar en les nostres cames l'acide làctic, com és natural no podrem fer les sèries molt ràpides ni podrem fer moltes. Però si al contrari recuperem molt de temps, el suficient per a eliminar tot l'acide làctic el que estarem fent és millorar la nostra potència anaeróbica el que ens vindrà de meravella per a les carreres de la Marina, sobretot si volem esprintar als nostres rivals en els metres finals, queda clar que d'esta manera les podrem realitzar mes ràpides i fer més, un altre truc és utilitzar les sabatilles ràpides quan les realitzem.
Ja ho sabeu si voleu pujar llocs en estes festes ens haurem de fer alguns milers.

GATA.
PALACIOS COSTA, JOSEP
0:36:23
1158
COMPANY PUIG, SALVAD
0:37:03
1152
SENDRA FRANQUEZA, JO
0:39:25
1092
VICENS PASTOR, FERNA
0:39:49
1081
SENDRA FRANQUEZA, VIC
0:40:37
1044
PONS SORIANO, ALBERT
0:41:00
1029
WOODALL, TONY
0:41:33
994
CAMPS SENDRA, DAVID
0:42:47
937
PASCUAL PASCUAL, LAU
0:44:01
864
MENGUAL COTS, CARLES
0:45:33
792
SERVER MILLET, TONI
0:45:34
791
GARRIGOS PINA, PEDRO
0:46:12
750
PEREZ GARCIA, ANGEL
0:47:20
688
BOLTA NAYA, BAUTISTA
0:47:35
677
VERCHER CARRERA, RAU
0:49:00
602
ALEMANY SENDRA, RAM
0:51:02
509
CERESOLA PIERA, FRANC
0:51:32
493
LLAMBIES MORERA, JAU
0:51:33
492
FERRER SENDRA, JOAN
0:54:07
379
MENGUAL MOLL, JOSE
0:54:51
350


MONCADA.

dijous, 11 de març del 2010

Xabia.

Hi ha dos maneres d'entremesclar-se en una Volta a la Marina, una ...l'elegant ,la dels què entrenen ,la dels atletes ,la verdadera ,l'altra ........la crua ,la dels què no entrenen ,la dels atípics ,la cerebral.

És clar que nosaltres tenim corredors en les dos categories igual de favorits tots, igual de merite per a tots i és que la Volta a la Marina és on mes varietat de corredors podem trobar ja que siga quin siga el nostre nivell trobarem companys al nostre voltant, per la qual cosa és una manera perfecta per a començar a participar en carreres.

Enguany comencem a Xàbia, un principi perfecte, carrera ben organitzada, carrera plana i un pelin curta, tot el que és necessari per a començar amb il·lusió i alegria esta XXIV Volta a la Marina.

COMPANY PUIG, SALVADOR
0:37:35
LLANBIES SENDRA, ENRIQ
0:38:19
SENDRA FRANQUEZA, PAS
0:39:09
VICENS PASTOR, FER.
0:40:23
SENDRA FRANQUEZA, VIC
0:41:17
PONS SORIANO, ALBERTO
0:41:33
WOODALL, TONY
0:41:59
CAMPS SENDRA, DAVID
0:42:35
ARBONA ESCRIVA, JUAN J
0:44:25
PASCUAL PASCUAL, LAURA
0:46:13
MENGUAL COTS, CARLES V.
0:46:27
GARRIGOS PINA, PEDRO
0:47:23
PEREZ GARCIA, ANGEL
0:47:36
BOLTA NAYA, JUAN
0:48:02
CERESOLA PIERA, FRANCIS
0:50:59
ALEMANY SENDRA, RAMON
0:52:12
VERCHER CARRERA, RAUL
0:52:37
LLAMBIES MORERA, JAUM
0:53:51
BOLTA MIRALLES, ROSA M
0:55:01




diumenge, 7 de març del 2010

JA NO HI HA CIRCUITS DIFÍCILS.

Acaba de començar març, i ha començat fort, en Xabia  ho ha fet la XIV Volta a la Marina de la què encara no tinc els resultats, però si que tinc els resultats de la Marató de Barcelona i cal dir que si bé el temps realitzat per Bay esta dins del que ens esperàvem, 3h 29m 36s, perquè portava la pancarta de 3h 30m.

El que no m'esperava era l'extraordinària marca realitzada pel guanyador, 2h 7m 30s , i és que li ha ficat 2 minuts i 15 segons a la marca realitzada a València i 3 minuts a la de Sevilla, estem sens dubte davant de tres grans maratons. Si bé conec els circuits de Sevilla i València no esperava que en el circuit de Barcelona es poguera córrer tan ràpid, ho tindrem de veure millor perquè els sis primers corredors han baixat de 2h 10m'i  les dones també han estat a un gran nivell perquè les cinc primeres estan per davall de 2h 40m'i és que hi ha partir d'enguany la marató de Barcelona va hi ha ser una referència a tindre molt en compte si volem córrer ràpid.

I és que pareix que hi ha corredors a què no els importa el circuit, este matí hem estat a Riba-roja, el seu circuit es pot considerar com dur però allí han estat corredors que no se n'han adonat, com són els dos primers i sobretot les tres primeres dones que s'han col·locat en els 11 primers de la general absoluta, i les tres amb 1h 11m,  deixe la classificació general absoluta pa què la pugueu admirar, i és que la segona dona, JOYCE CHEPKURUI, després de guanyar les mitges de Barcelona amb 1:12:31, guanyar Santa Pola amb 1:10:27, guanyar a Granollers amb 1:12:28, i la setmana passada guanyar a Torrevieja amb 1:12:45, corre a Riba-roja en 1h 11m 38s'i queda segona, en fi sense paraules. 

MARATÓN DE BARCELONA
.1. Jackson Kotut (KEN) Kenia 2h.07:30
.2. Félix Keny (KEN) Kenia 2h.07:37
.3. Samuel Woldeamanuel (ETI) Etíopia 2h.08:45
.4. Silasc Toek (KEN) Kenia 2h.09:10
.5. Bellor Yator (KEN) Kenia 2h.09:23
.6. Raymond Kiplaga (KEN) Kenia 2h.09:24
……
Carlos Siscar Bay (ESP) Pego 3h.29.38.
Categoría femenina
.1. Debola Wudnesh (ETI) Etíopia 2h.31:51
.2. Roman Gebre (ETI) Etíopia 2h.32:28
.3. Serkalem Bist (KEN) Kenia 2h.33:52
.4. Yenealem Ayano (ETI) Etíopia 2h.34:11
.5. Salomé Kimuti (KEN) Kenia 2h.38:28

MITJA DE RIBA-ROJA.

1 KIPRONO CHIPKIRIR, JUSTUS 1:01:45
2 CHUMBA DICKSON KIPTOLO 1:02:08
3 RIBERA ROMERO, FRANCISCO 1:08:04
4 AITBEN CHATOUI, ABDERRAHIM 1:08:09
5 NATALI, PAOLO 1:08:19
6 BARDISA GOMIS, JORGE 1:10:43
7 FERNANDEZ RIVERO, ISRAEL 1:10:44
8 JEPTOO PRISCAH, SENIOR FEMENI 1:11:13
9 MARTINEZ GOMEZ, LUIS FELIX 1:11:37
10 JOYCE CHEPKURUI, JUNIOR FEMENI 1:11:38
11 BEATRICE TOROITICH, SENIOR FEMENI 1:11:45
…..
SALA FERRER, CARMEN 1:25:19
SALA GONZALEZ, VICENT 1:54:26


  

dimarts, 2 de març del 2010

TORNEM A COMENÇAR.

En este diumenge hem donat per acabat el merescut descans que ens hem pres després de la marató de Sevilla, els que van córrer en la marató de València inclús els queden alguns dies. Per a celebrar-ho ens n'hem anat fins a Torrevieja per a córrer la seua  Mitja Marató i hem pogut comprovar que ens estem recuperant bé i que durant el mes de març podem anar agafant a poc a poc la forma.
I és que en els pròxims mesos hem d'afrontar uns reptes importants com són la Volta a la Marina i el Trofeu Diputació de València i a més ens sentim amb la necessitat de fomentar la carrera a peu.
De res servix posseir l'experiència que hem acumulat entrenant i corrent la marató si ara no iniciarem en la carrera a peu als altres. De res servix per tant ser llum si no il·luminarem el camí dels altres.

En Dorsal 19 el corredor més perfecte no és només el més ràpid sinó que a més ha d'intentar transmetre la seua perfecció als altres. Correm no sols per a millorar les nostres marques sinó també per a traslladar als altres corredors tot el que hem aprés, i fent-ho així creixem com a corredors. El ser humà, igual com el corredor popular, no pot trobar la seua plenitud si no és en l'entrega sincera de la seua experiència als altres.
Ja se que tot açò pot paréixer un poc fora de lloc però és que a partir del diumenge que ve en Xàbia comença la Volta a la Marina i ens anem a trobar amb molts corredors que estan començant a córrer i que estaran esperant alguns consells i mostres d'anime dels seus companys que ja porten algunes maratons en les seues cames, no els decebem.

El corredor popular no pot viure només dels seus marques i de les seues carreres, ha d'afegir a tot açò la seua disposició hi ha transmetre als altres corredors allò que més li agrada i li entusiasma, la carrera a peu.

MEDIO MARATÓN DE TORREVIEJA 2010

Carmen Sala: 1h 23m 43s
Vicent Sala: 1h 42m 19s