Els actes que Dorsal 19 realitzarà aquests dies i per afegiment la major part dels que realitza en el transcurs d'una temporada ens mostren la necessitat que es té d'estar al costat de gent apassionada per la carrera a peu.
Tots estarem
d'acord que com més gran és la passió tant més gran és resultat. Estem ara
ficats de ple amb el tema de les fitxes federatives, amb l'entrenament del
polvoró i d'aquesta V Gala de Dorsal 19 que ens ha de mostrar com d'apassionats
han sigut els dorsalers.
Un corredor
apassionat és capaç de buscar i apostar els seus esforços al servei de la
carrera a peu allí on puga trobar-la. Les seues aptituds es convertiran en una
guia a seguir per a tots aquells que no veuen clar aquest món de la carrera a
peu. Tant de bo que cada dorsalero siga capaç de descobrir aqueixa passió per
córrer i que li faça planificar la seua vida tenint en compte la carrera a peu.
Segurament la immensa majoria de nosaltres no guanyem mai una carrera, però sí
que podem descobrir en alguna d'elles que té sentit donar alguna cosa de la
nostra vida per córrer.
Tal vegada puc
pensar que soc un més dins de Dorsal 19, que no he portat el seu nom a cap
carrera llunyana ni important, que no he organitzat cap Open Summer, que no
tinc ni tan sols la pitjor marca en cap distància, ni tan sols m'he atrevit amb
la Botamargens i menys encara amb una marató, que mai he pujat a un podi i, al
qual crec que mai puga pujar, no espere que se'm nomene en la Gala i això que
he participat en alguna carrera de la Marina, tal vegada pense tot això perquè
la majoria de totes eixes coses són veritat, tanmateix també és veritat que soc
un dorsalero i quan veig que algun dorsalero ha realitzat alguna d'elles em
sent orgullós i satisfet perquè sé que estic en el lloc i en el camí correcte.
Ja sé, esteu
pensant que ara diré una cosa semblant al fet que “la bellesa està a
l'interior” i que quedaré molt bé, i que això semblarà el final feliç d'un
conte, o tal vegada algu estiga pensant que ara vos faré sentir bons desitjos,
mentre el que de veritat penseu és que els que destaquen són els que copen
totes les mirades i que el que, per què no reconéixer-ho, tinc es enveja i que
aqueix dorsalero no existeix.
No obstant
això, no tinc més remei que dir que eixos dorsaleros existeixen, jo els he vist,
és cert que hi ha coses difícils de percebre. Que no tot el bo i, per tant, el
bell salta a la vista, però val la pena escoltar les converses per a adonar-se
que hi ha un corredor apassionat darrere de cada dorsalero. Es necessiten
rastrejadors de la realitat, cantors dels tresors amagats, exploradors de
l'ocult!
Corredors de
s'atrevisquen a agrair el cruiximent dels durs entrenaments, corredors que
s'emocionen davant la contemplació d'un bon resultat, corredors que sàpien
veure l'originalitat i l'encant de cada carrera, de cada entrenament, corredors
que aprecien els cabells blancs perquè recorden que el temps passa… i no passa
res, corredors que descobrisquen que els “lents” no sols pateixen i ploren,
corredors que gaudisquen de la trobada amb aquells que no busquen ser els
millors, en fi, que tremolen davant unes sabatilles i un recorregut per a
utilitzar-les.
El dia 7 de
gener de 2023 ens trobarem i xarrarem de córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada