Uns bons regals.

     Estem en dies de molt d'enrenou, dies en què trobar el moment per a entrenar resulta complicat i, resulta curiós que sempre anem amb pressa a tots costats i mai tenim temps. No us heu adonat de la quantitat de vegades que diem al llarg d'un dia que no tenim temps.

Mireu i us adoneu que no tenim temps per a eixir a entrenar, que el matí de l'Entrenament del Polvoró el tenim ocupad, que se m'acaba el mes i fins i tot no he decidit si em federe o no i això que sé que tinc pocs dies per a dir-li a la Federació d'Atletisme que l'any que ve participaré en els seus campionats, que he mirat i el 7 de gener tinc la V Gala de Dorsal 19 i ja tinc la nit ocupada i això que quasi segur que tindré algun reconeixement, en fi, no tenim temps per a tot.

I la pregunta que em sorgeix és des de quan l'home ha tingut el temps a les seues mans? Des de quan som capaços de manejar el temps? El temps no el tenim, és el que som.

Som temps i, crec que per molts avanços tecnològics i de pensament que es produïsquen en la història, això no canviarà. És el més valuós de nosaltres. És el major regal que ens podem fer els uns als altres: el nostre temps. Solem regalar-nos en dates importants, en moments bonics o per a arreglar mal entesos objectes que comprem en botigues. Però no serà millor regal una hora de la nostra vida amb els dorsalers? No és sinó la trobada amb un dorsaler el millor regal? No succeeix que el temps amb un altre dorsaler se'ns fa curt?

En fi, regalem-nos temps amb Dorsal 19, per cert, demà ja tindrem configurat el menú de la V Gala i ja l'anunciarem, així com el preu i la forma més còmoda per a abonar-lo.