IN MEMORIAM

diumenge, 3 de març del 2024

Molt normals no som, pero tenim bon vi.

     Em recorde ara d'una anècdota de fa uns anys. Quan jo era un poc més jove, d'eixos corredors que participen en les carreres amb el crono sempre ficat al cap, anem, un corredor bastant normal. Va arribar un corredor, i va soltar així sense més: “nosaltres molt normals no semblem no?”. Una cosa semblant em va succeir uns anys després quan explicava les bondats d'acudir a una carrera i comentant l'anècdota anterior, em va preguntar: “nosaltres, com podem ser normals?” I record que la meua resposta va ser lapidària: “Nosaltres no som normals”. Almenys no ho som per a la resta. I no sols val per a mi, que no soc molt normal, sinó crec que podem aplicar això a tots els corredors. 

La mateixa normalitat i ésser un corredor normal és un concepte que camina solt per este món de la carrera a peu. Se'ns insistix una vegada i una altra que siguem normals. Normals? Ser normals pot voler dir, ser com el comú dels mortals, sense destacar ni per dalt ni per baix. Més aviat algú sencilet. Però no és així. El que és normal en una persona és ajustar-se a alguna cosa que un desitja aconseguir, per naturalesa, per forma, per capacitat. I poder desplegar-ho en la vida, això és el normal. Té més a veure amb fixar-se a una norma que ha sigut establida o ens hem establit que tindre els mateixos trets comuns que ténen tots.

Però la normalitat no se sol entendre així, se sol entendre ser com els altres. Per això, quan aplique eixe concepte molts dels corredors que conec, molt normals, no som. Si mirem les dinàmiques del món de la carrera a peu: aconseguir els primers llocs, tindre èxit i ésser els millors… i després, mire a meu al voltant més pròxim, descobrisc amb una certa sorpresa que molt normals no som.

Però de veritat? Normal segons qui i què? Clar, per als altres, no som normals. No és normal deixar el nostre entrenament per a ficar-se a ajudar a un altre en el seu entrenament. No és normal, renunciar a aconseguir una bona marca en marató per a fer de llebre. Normal no és. Tampoc és normal, hui dia, comprometre's amb la carrera a peu i voler perseverar a aconseguir organitzar cada vegada millor les nostres carreres. No és molt normal veure a tots els corredors com a iguals i intentar que cada grup traga el millor de si. S'emporta més, concentrar-se en un èxit personal o d'un grup i brillar amb llum pròpia que fer brillar a tots els altres per molt diferents que siguen o pensen. Això és el que es considera més normal.

Tanmateix, alguns de nosaltres quan ens posem en “mode” corredor, descobrim que ací som anormals per a la resta. Que els nostres objectius, no sempre ens omplin de fama en el nostre món. És com caminar a contra corrent. Com si en la marató, nosaltres correguérem en sentit contrari, perquè volem anar amb els últims de la massa per a atendre el que li costa més i el que camina més cansat.

 O com aquell que entra en una sala de noces i no tria el primer lloc, sinó el segon o el tercer, perquè allí estan els que no volen que se'ls veja. O els que estan en un pati de col·legi, i preferixen jugar en l'equip dels pitjors, per a ajudar-los a sentir-se secundats i volguts.

La nostra manera d'entendre la carrera a peu es mou entre el normal i l'anormal. Nosaltres considerem normal, agafar la carrera a peu com a full de ruta per a la nostra vida. Veiem com a normal viure amb el desig profund de millorar qualsevol tipus de carrera a peu. Veure normal a una sola classe de corredors i amb una sola manera d'entendre la carrera a peu i no veure diferències. Però, a ulls del món, probablement continuem sent anormals, els que sempre van en contra. No sé vosaltres, però jo vull ser per a eixe món una mica més anormal, a veure si a base de tanta anormalitat mundana, fem entendre a tots els corredors que hi ha una classe de corredor que pot ser normal.

Se'ns ha habituat a pensar que, en parlar de la diversitat en este món de la carrera a peu, hem de concebre una cosa dividida en diverses parts i en diferents grups. Però cal veure un sol món de corredors, cadascun diferent en la manera de córrer i en la manera d'entendre la carrera a peu, cal veure'l com un sol món.

Ja sé que ara, a partir d'ací per a molts serà molt complicat entendre-ho, però, encara que siga difícil trobar les paraules justes per a fer-ho cal intentar-ho.

I, com explicar-ho? Més fàcil ho podrem comprendre a la llum d'un exemple el més simple possible; imaginem una bota en la qual hem posat i hem criat un bon vi, un vi excel·lent i a la que acudixen diverses persones amb diferents envasos, un s'emportara una quantitat en una botella de vi, un altre en una gerra i un altre amb un simple got, i no obstant això, quan cadascun arribe a la seua casa i ho servisca, estaran servint el mateix vi.

Quan jo mire el meu club, veig una bota plena de carrera a peu i quan cadascun em done deure el seu vi, encara que aprecie els seus envasos diferents, he de ser conscient que estic bevent el vi d'eixa bota. En cas contrari podria arribar pensar que només eixe bon vi es troba en eixa botella o en eixa gerra o en eixe got i que el dels altres envasos és de pitjor qualitat, quan en realitat són el mateix.

Dorsal 19 és un com a bota plena d'un meravellós vi, m'és igual de que botella o de que envase em donen de beure, sempre que siga d'eixa bota.

dilluns, 26 de febrer del 2024

FELICITATS!!!

     Com tots ja sabreu ahir vam començar el Circuit de la Marina i, com tots també sabreu vam estar en la Marató de Castelló i no vam estar en la Mitja Marató de Xàtiva perquè es va suspendre.

Repassar ara les classificacions i fer un comentari sobre la nostra participació no el trobe necessari perquè a estes hores tots ja haurem vist els resultats i ens haurem fet una idea de com els ha anat a tots els dorsaleros.

Vull no obstant això recordar especialment i felicitar els que han aconseguit el seu premi ja siga en forma de trofeu o bé per la satisfacció d'haver realitzat una bona carrera, així que des d'ací unes senzilles FELICITATS! 


Felicitats que m'agradaria que feren seues també els que no figuren en cap classificació per culpa d'eixos problemes que comporta preparar i córrer una marató. Tots els corredors ho sabem; no hi ha corredor que no haja hagut de sobreposar-se als obstacles que li porta este món de la carrera a peu. I és que el mer fet d'entrenar comporta, en no poques ocasions, fracàs i sofriment. Però això no pot ser mai el definitiu, toca estrényer els punys, sobrepassar-los i seguir avant.

La carrera a peu ensenya a viure conscient que es fracassa en molts objectius que s'emprenen, a vegades per causa d'un mateix i a vegades sense saber-se molt bé els perquès… I encara que són moments que sembla que costa somriure, cal aprendre a assumir-los com a part de la vida: no com una tragèdia sinó com a element –i camí– de tota existència que aspire a una certa plenitud. Perquè el fracàs és part de la limitació que comporta el no ser déus, i la felicitat té molt a veure amb saber-la reconéixer i acceptar sense aclaparament i frustració. Així un va creixent en humilitat i en humanitat, fent-se més capaç d'acceptar també la limitació aliena.

Acceptar la carrera a peu amb esportivitat suposa assumir la vida com una carrera del qual un només pot eixir content si sap que ho ha donat tot fent-ho tan bé com siga possible. Perquè en la vida quasi totes les coses realment importants estan costera amunt, començant per la pròpia felicitat. I és ací on la carrera a peu ens ensenya a sobreposar-nos a les dificultats de perseguir allò que un intuïx que val la pena, amb la confiança que la verdadera alegría s'amaga darrere d'eixe compromís sense reserves per allò que s'estima. La qüestió és que, sempre que s'estima o que es pren alguna cosa de debò es patixen desassossecs i ferides. El sofriment i l'amor són cares d'una mateixa moneda. 


No es tracta d'anar buscant sofriment, perquè la vida ja ho porta de per si mateix, però tampoc de fugir-ho i amagar-ho per damunt de tot. És més esportiu i humà desenvolupar una certa capacitat de superació davant les dificultats, que intentar viure entre cotons per a evitar qualsevol colp o frustració. Així només s'augmenta el risc de traumatitzar-se davant la realitat que arriba. La carrera a peu té molt de batalles i tempestes, i convé entrenar-se per a enfrontar-les perquè no és el sofriment el que s'oposa a la felicitat, sinó l'apatia i la tristesa.

dissabte, 24 de febrer del 2024

Demá comencem.

     Demà comencem un any més el nostre Circuit a peu de la Marina Alta i, el fem com quasi sempre des de Xàbia, la primera estació de les 8 en les quals ens haurem de detindre, un llarg viatge que podem experimentar de diferents formes i des de diversos escenaris. 

Hi ha diverses maneres d'afrontar un Circuit de carreres, pots triar el cultural i recórrer cadascuna de les meravelles arquitectòniques que et trobaras en cada poble, pots preferir o afegir a l'anterior la gastronòmica i provar totes les delícies culinàries o pots inventar-te una diferent per a cada poble o, si tens un poc d'esperit competitiu triar acabar el Circuit amb la millor classificació possible i millorar la de l'any passat.

Per a mi, que ja conec molt bé la Marina Alta, preferisc a més de passar una divertida tarda o mati segons a l'hora en què es desenvolupe la carrera, és intentar millorar la meua classificació de l'any passat i per a això una de les coses que he de saber és el que realment importa per a la meua classificació; o siga el meu lloc en acabar cada carrera, no em servirà la suma de tots els temps sinó la suma de la meua posició, i este és una dada que és molt més important del que sembla.

Vegem, si succeïx que en els últims quilòmetres m'adone que no puc avançar a ningú, no val la pena córrer més ràpid, només em bastara amb no perdre la posició és a dir que no ens avance ningú i guardar forces per a la següent carrera. Si la nostra preocupació és la classificació per categoria, perquè el mateix, però sabent diferenciar els que pertanyen a la nostra. Cada corredor és un punt. Així succeïx també amb la classificació per equips.

Ens ho han dit moltíssimes vegades i tal vegada massa perquè continuem parant-li atenció: l'esport és sa, es referixen a una salut fisiològica i corporal. Se'ns diu també que és un lloc per a educar valors, per a afavorir la integració social, per a aprendre a viure la frustració i el fracàs. És a dir, que si repassem tot l'anterior resulta que la carrera a peu ensenya coses de la vida, però atenció, és una mica més profund; el com enfrontar-se a la vida.

Un pot passar enguany pel Circuit amb molt diverses actituds, justament igual que per la vida, i una pot vindre marcada per eixa frase tan repetida abans d'eixir a córrer: De gom a gom!!! És a dir, que es pot fer el Circuit intentant “Donar-lo Tot Sempre”.

Així pot ser el nostre Circuit: viscut de gom a gom o a mig fer; i el que fa que un puga gaudir-ho profundament és el vivint-ho de gom a gom. Torne a comparar-ho amb la vida, no puc evitar-ho; la vida és com el Circuit en què es pot acabar perdent, però content d'haver fet tot el possible, i en el qual es pot guanyar, però tindre el buit i desassossec d'haver-se reservat energies i d'haver pogut fer-ho millor. No tinc dubtes que la felicitat és cara, d'aquí ve que pense que tot el realment valuós en la vida suposa algun tipus d'esforç, i ací és on la carrera a peu ens ensenya a lluitar i a desgastar-nos per allò que val la pena.

El viure a mig fer és un mode de no viure. Donar-ho tot de gom a gom, sempre, això és viure… però és clar que costa, i que és difícil. Per això és necessari entrenar, anar esforçant-se en xicotetes coses que ens van fent créixer. I, per descomptat, confiar que l'entrenament donarà el seu fruit. Ningú ha dit que no supose un esforç (pregunten-li'l a qualsevol esportista d'elit que passa hores i hores entrenant per a millorar una minúcia), però val la pena arriscar i gastar el temps en això. La vida mereix ser estimada i, per això, val la pena anar desgastant-se per crear vida al voltant, val la pena viure de gom a gom.

divendres, 23 de febrer del 2024

El famós article 8

     Tots els corredors sabem on s'ha de col·locar el dorsal, per això no crec molt necessària esta entrada en el blog, però amics meus, seré l'encarregat de controlar l'entrada en meta de tots els corredors que ho facen entre el minut 45 i el 55, per la qual cosa espere que tot el següent m'evite treball durant tot el Circuit.

Ja sé, ho sé perfectament que si mire en el diccionari la paraula “dorsal” em diu en la seua primera accepció clarament: 1. adj. Pertanyent o relatiu al dors, esquena o llom. Però la col·locació del dorsal, és a dir del paper que porta imprés el nostre número identificatiu, així com el logo dels patrocinadors en atletisme va col·locat en el pit i ben visible. 


Deixe l'enllaç d'uns vídeos de com col·locar-lo per si algú té dubtes.

https://youtu.be/49UpXr_4oqs?si=27zW48qlq30oFIzO

https://youtu.be/OBQdzHobkdE?si=_rrYxlU43V9vp-fd

L'altre dia vaig mostrar el reglament del Circuit, però hui vull que ens centrem en el famós article 8, és el que està dedicat a les desqualificacions, repassar-lo amb cura.

Que jo em pose ara a parlar de “reglaments” quan estem en l'era de l'autonomia resulta, o pot resultar, per a molts una cosa ofensiva. Per què manaràs tu sobre mi? Amb quina autoritat? Qui ho diu? En un món que massa sovint veu els límits com una imposició, ens trobem, amb estos reglaments que, a més, si som honestos, no sols tenen un to imperatiu, sinó que a més combinen algunes exigències –el que cal fer– amb algunes prohibicions –el que no s'ha de fer–. I massa gent, davant les prohibicions, se sent atacada, represaliada o atabalada.

Els reglaments tenen sentit. Són un full de ruta, una proposta, una crida per a entendre una competició. La clau és comprendre'ls, no des de la por a la desclassificació i quedar fora, sinó des de la disposició a saber-nos comportar en una carrera. 



ART.8 - DESCALIFICACIONES

  •  
    • Art.8.1 – CHIP DE OTRO. Podrá ser motivo de descalificación el hecho de correr con el dorsal o el chip de otro corredor, no contando por lo tanto la prueba como disputada. En este caso ambos participantes quedarán descalificados del Circuito. Se perderá el derecho al regalo del Circuito, así como a clasificaciones, trofeos y la participación en las pruebas que faltan para disputar.

La exclusión del Circuito supone la retirada del dorsal en la prueba donde se ha infringido el reglamento, o en la siguiente prueba donde pueda ser localizado/a el infractor/a. A partir de ese momento al no disponer de dorsal, no podrá participar en el resto de carreras. Si quiere participar en alguna carrera tendrá que inscribirse prueba a prueba. Adicionalmente se impide la inscripción en el Circuito durante 1 año. Si que se permite la inscripción prueba a prueba.

    • Art.8.2 DORSAL.

– Podrá ser motivo de descalificación:

    • Art.8.2.1. Correr sin dorsal.
    • Art.8.2.2. Correr sin chip.
    • Art.8.2.3. Correr con un dorsal no facilitado por la organización.

– Descalificación con pérdida de clasificación y puntos:

    • Art.8.2.4. LLEVAR EL DORSAL EN UN LUGAR NO VISIBLE. El dorsal siempre tendrá que ir colocado en la parte delantera, y visible en el momento de entrar en Meta. No se podrá recortar ni manipular el dorsal. No se podrá ocultar el patrocinador.
    • Art.8.2.5. Correr con un carrito de bebé.
    • Art.8.2.6. Correr con animales.
    • Art.8.2.7. Entrar en meta acompañado/da de niños/as pequeños/as.

 

    • Art.8.3 NO COMPLETAR RECORRIDO. No completar la totalidad del recorrido.
    • Art.8.4 DATOS ALTERADOS. Facilitar datos alterados o incompletos en la inscripción.
    • Art.8.5 COMUNICACIÓN. La organización se reserva la facultad de impedir la participación en próximas ediciones, y la posibilidad de transmitir información a los organizadores de las pruebas vinculadas al Circuito, porque actúan en consecuencia, siempre que se compruebe cualquier irregularidad cometida por algún corredor, como falsificación de datos, categorías, no completar el recorrido, participar con dorsal o chip de otro corredor, comportamiento antideportivo, etc.
    • Arte.8.6 CONTABILIZACIÓN. Solicitar la contabilización de prueba disputada después de haber infringido el reglamento en esa prueba.
    • Art.8.7 AYUDAS. Recibir ayudas externas para completar la prueba. (No se considera ayuda la suplementación sólida o líquida) Se considera ayuda recibir impulso por parte otros o remolcar de forma continuada en el tiempo y/o la distancia. La ayuda tendrá que suponerse con una fuerza suficiente como para alterar la velocidad de marcha. El comité de jueces será el responsable de valorar si la ayuda ha sido suficiente para alterar los resultados de la prueba.
    • Art.8.8 CIERRE DE CONTROL. Pasar por los puntos de cierre de control con más tiempo del establecido. En todas las carreras se establecen dos puntos de cierre de control. #Km 5 – 0:37:30 horas – Meta 01:15:00 horas. En ese momento la organización tendrá la potestad de retirar al corredor/a de la carrera.
    • Art.8.9 NO PRESENCIA EN ENTREGA DE TROFEOS. La NO presencia en la ceremonia de entrega de trofeos de los ganadores de las diferentes categorías, supondrá automáticamente la pérdida de puntos del Circuito de las diferentes clasificaciones.(SE PERMITIRÁ EN CASOS MUY EXCEPCIONALES  DE FUERZA MAYOR QUE UN COMPAÑERO,A PUEDA RECOGER EL TROFEO UNA SOLA VEZ EN TODO EL CIRCUITO.TODO ELLO  SE TENDRÁ QUE NOTIFICAR A LA ORGANIZACIÓN 24H ANTES  DE LA CELEBRACIÓN DE LA PRUEBA Al CORREO   INFO@CIRCUITAPEU.COM )

Todo atleta que no cumpla el reglamento de cada prueba o el reglamento general del Circuito, podrá ser descalificado por la organización y por tanto no sumará los puntos, que le corresponden por el lugar de llegada, ni contará la prueba como disputada.