El V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 contínua el seu camí.

Quan encara esta calenta la flama de la IV Txeca d'Oliva ja ens toca encendre una altra llum perquè ens il·lumine en el III Gran Fons Nocturn dels Poblets, el divendres 24 d'agost a partir de les 20:00 hores i amb la companyia d'una lluna pràcticament plena ens llançarem pels plans camins dels Poblets.

Dir, que com tots els anys la Txeca ha complit, és a dir ha oferit als dorsaleros tot el que necessitaven per a disfrutar d'un matí dedicat a la carrera a peu. Es diu que no hi ha festa sense la vespra i en les etapes del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 sol succeir, una festa en què només participen els que dediquen unes hores pa que al matí següent tot estiga preparat, però enguany el sarau de la vespra de la Txeca es trobava a molts quilòmetres d'Oliva, en el Gran Fons Internacional de Set Aigües i com sol dir-se; un bon principi prepara un bon final.

La Txeca no podia tindre millor preludi que Set Aigües, si el dissabte els dorsaleros van disfrutar d'una excel·lent carrera on la competició era el seu principal al·licient, el diumenge van disfrutar d'una excel·lent carrera on la relaxació i la festa era la seua raó de ser, un cap de setmana magnífic.

Però, el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 seguix, i ens toca divertir-nos en el III Gran Fons dels Poblets, i encara que és una danya que la ciència ens diga que la lluna plena no causa cap efecte ni físic ni material sobre els sers humans encara que siguen corredors no succeïx així amb els dorsaleros.

Hi ha una sèrie de veritats transcendents en la carrera a peu que es poden transmetre i observar corrent a la llum de la lluna i que d'una altra manera són quasi impossibles de sentir dins dels límits fàctics de la realitat.

Per a comprendre la “filosofia i la mística de la carrera a peu” és útil començar a comprendre la frase de G.K. Chesterton: «els fets no vénen abans; la veritat és la primera».

Cal diferenciar clarament entre el fet de córrer, que és quelcom purament físic, i el que representa tot el sentiment de la carrera a peu, que és metafísica. No cal que els dorsaleros es preocupen del paper d'una classificació en una carrera perquè els transmeta tot el que representa eixa carrera.

Prenguem, per exemple, el Gran Fons de Set Aigües, probablement, si jo dic que és la carrera de l'estiu no estic dient que és la carrera més ràpida, ni la més nombrosa, ni la que té els millors corredors, ni que siga la més dura, ni la que dóna més regals perquè tot açò són fets i la seua grandesa no està basada en els fets sinó que està plena de la filosofia i la mística de la carrera a peu. És l'ambient de la carrera el que importa, no els seus fets.

El mateix succeïx amb les etapes del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, i en concret amb el III Gran Fons dels Poblets, no són els fets sinó el que sentim quan participem en qualsevol etapa.

El III Gran Fons dels Poblets no és una al·legoria sobre la carrera a peu, no es proposa demostrar les bondats de la carrera a peu sinó que participant en ella ens adonarem de les bondats i avantatges de la carrera a peu.

En altres paraules, lo que sentirem al córrer a la llum de la lluna pot ser aplicat al que representa la carrera a peu per a un dorsalero.