IN MEMORIAM

dimarts, 30 de setembre del 2014

Máximo, guanya en Sueca.

     Quan escrius en un blog pots arribar a pensar que controles tot el que escrius però la veritat és que moltes vegades no és així.

     Dissabte passat després d'haver preparat una entrada on manifestava la importància que té octubre per a la preparació de la marató de València i quan ja tènia tot preparat per a publicar-la en quan tinguera algunes imatges i les classificacions de les carreres del cap de setmana arriba, i no recorde ara per que mitjà perquè el SMS, el faceboox, el whatsapp, el twitter o l'e-mail  tots m'arriben pel mateix aparell, la notícia de la victòria de Máximo en els 20 K de Sueca.
     Davant de tal notícia tota la resta queda relegat a un segon lloc ja que no recorde que cap corredor masculí de Dorsal 19 haja guanyat cap carrera en la categoria absoluta, per tant tot el que tènia preparat queda aparcat i em pose ha escriure una altra entrada.

     El diumenge quan ja s'acabava la vesprada ja tenia preparada una altra entrada i al repassar-la em done compte en què a vegades les paraules quan totes són d'alabança i compliment poden derivar en cursileria i eixe crec era el meu cas.
     Així que, faré una cosa molt senzilla que no necessita paraules per a expressar-se; aplaudir i somriure.

     Si, aplaudirem en senyal d'aprovació i entusiasme, i a somriure per a agrair l'honor que ens ha brindat Máximo i que siga el so de les nostres mans i l'alegria en les nostres cares el que recorde d'eixos 20 K de Sueca un 27 de setembre del 2014.


dijous, 25 de setembre del 2014

Finalitza el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Molt bé, el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha finalitzat i ho ha fet amb el test VAMEVAL, dos mesos han transcorregut des que vam realitzar el primer i la millora que hem comprovat en els nostres corredors ha sigut l'esperada.

     Cap dels què hem realitzat el test per segona vegada ha abaixat el valor de la seua VAM, només els que ja estaven en un bon estat de forma al juliol han repetit, com és el cas de Máximo i Fede.
     Alguns corredors han mostrat una millora considerable i l'estrela, podríem denominar-ho així, ha sigut Ferran Mas que amb un augment d'1 Km/h ha aconseguit el màxim augment, li seguix en este recompte amb un augment de 0'9 Km/h Tino Navarro, de 0'6 Km/h ha sigut l'augment de Patxi, també han augmentat 0'4 Km/h Vicent Arbona i Ana González, Armando ha millorat en 0,2 Km/h. Amb la resta no tenim una referència exacta que ens puga servir per a valorar el seu estat de forma ja que no van realitzar el primer test així com tampoc tenim referència dels què no van poder realitzar el segon.
     Així doncs, una vegada que ja tenim prou informació sobre el nostre estat de forma és necessari proposar-se aspiracions i metes, però cal fer-ho sobre un nivell de marques i d'expectatives encertades. Un corredor pot i ha d'aspirar a millorar cada dia. Es tracta d'una tasca que sempre produïx grans satisfaccions, i que, en certa manera, omplirà de sentit la nostra vida esportiva.


     Mai arribarem a ser grans corredors, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malaltís afany perfeccionista. Voler aproximar-se el més possible a un ideal de perfecció és molt diferent del perfeccionisme, o d'embarcar-se en la utòpica pretensió d'arribar a no tindre cap defecte.
    Els corredors populars hem d'enfrontar-nos als nostres defectes d'una manera intel·ligent, aprenent de cada error, procurant evitar que ens succeïsquen de nou, coneixent les nostres limitacions, sense por de mirar-les de front, per a evitar exposar-nos innecessàriament a riscos que ens puguen provocar lesions.
     La tasca que tenim per davant fins a la Marató de València, la Mitja de Gandia o Santa Pola no l'hem d'afrontar com algo crispat, angoixós o estressant. Ha de ser un interés continu, que abordarem dia a dia amb ànim seré, de manera cordial i amb molt d'esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens n'anem a enfrontar i la importància radical de la constància en eixe propòsit.

     En eixe camí, el nostre entrenament s'entropessa amb la quantitat de carreres que tenim tots els caps de setmana i a les que ens agrada participar, ara són dissabte a la vesprada i l'entrenament del diumenge encara que es ressent almenys el podem realitzar però les dificultats ens vindran quan les carreres siguen el diumenge al matí i no puguem entrenar els dissabtes al matí i el risc d'esgotament per sobre esforç augmente.
     Este cap de setmana hem acudit el divendres a realitzar el test VAMEVAL, a córrer el dissabte a la vesprada a Orba i Quatretonda i el diumenge al matí hem realitzat el nostre primer “llarg” de dos hores així que ens podem donar per satisfets amb tot el que hem realitzat.
     Els trofeus aconseguits este cap de setmana encara que es repetixen en moltes carreres no deuen deixar-nos indiferents perquè darrere de cada pujada a un podi hi ha un esforç no sols en la carrera sinó en tot l'entrenament que es realitza durant la setmana, entrenar per a guanyar és un esforç suplementari que molt pocs som capaços de comprendre.

Quatretonda

     Tindre corredors i corredores que setmana darrere setmana porten el nom de Dorsal 19 als primers llocs de les classificacions ens deu omplir d'orgull i satisfacció perquè pertanyem a un club xicotet i humil amb pocs corredors i molt lluny de posseir un pressupost que ens poguera permetre una bona promoció i ensenyança de la carrera a peu.

     Per tant, gràcies i l'enhorabona a tots els que ens porten fins als primers llocs de les classificacions.

dijous, 18 de setembre del 2014

A per el VAMEVAL.

     Tinc davant meu els resultats del test que vam realitzar al principi de l'estiu, i he estat temptat a publicar-los en el blog perquè cada un puga saber qual era el seu estat de forma i qual és en l'actualitat, però he pensat que l'important d'este test no és esbrinar com es troben els nostres companys si no el conéixer-se i esbrinar cada un com es troba.

     “Coneix-te a tu mateix” era el lema que els grecs tenien gravat en el frontispici del temple de Delfos. S'entenia que era per a conéixer-se com a sers humans, és a dir, saber que no eren només animals però tampoc déus. Que eren humans, sotmesos a la desgràcia i a la mort, la mort del què sap que morirà, i que ho sap tota la vida.
     Però el coneix-te a tu mateix a què jo al·ludisc, més que a açò, que és un coneixement metafísic, és el conéixer-se un físicament, saber quals poden ser les nostres velocitats d'entrenament i poder conéixer els nostres progressos o retards.
     Esta qüestió planteja un desafiament. Tots coneixem més o menys qual és el nostre estat de forma. I està bé. Però ser el que som és menys del que podem arribar a ser. Hi ha una altra part o una altra forma de veure la carrera a peu i és intentar ser millor del que som. No anem a convertir-nos en corredors diferents ni a canviar la nostra manera d'entendre la carrera a peu si ho intentem perquè no deixarem de ser com som, perquè u, certament, és el que és, però a més pot conéixer-se millor com a corredor.


     Conéixer-se bé, representa un primer i important pas per a aconseguir conéixer millor els nostres entrenaments i el perquè de molts sistemes d'entrenament.
     L'observació d'un mateix per mitjà dels tests permet separar-se un poc per a així veure'ns amb un poc de distància, com fa el pintor de tant en tant per a observar com va quedant la seua obra.
     Observar-se a si mateix és com aguaitar el cap un poc per damunt del que ens està ocorrent, i així tindre una millor consciència del nostre estat de forma. Per exemple, és diferent estar en bona forma, sense més, a estar-ho però donant-se compte que ho està, és a dir, tenint una prova que ens ho diu.
     Saber qual és la nostra VAM no ens dirà tal vegada moltes coses que ens agradaria saber, com qual serà la nostra marca en tal distància, ni si serem capaços d'acabar la marató, només ens dirà com ho deurem aconseguir.
     Conéixer la nostra VAM és indispensable per a planificar un entrenament i establir les velocitats de l'entrenament.
     Si observem bé els plans d'entrenament nos en adonarem que totes les velocitats a què hem de córrer es calculen a un cert percentatge de la VAM.
     No és un valor que siga imprescindible per a un corredor popular i recreacional però si hem adquirit un cronometre o un GPS per a ser més precisos en el saber la nostra distància i la nostra velocitat no estaria de més saber a que velocitat hauríem de córrer segons el nostre estat de forma.

     El divendres donarem per acabat el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 i sabrem un poc més sobre nosaltres mateixos. L'estiu que ve hi haurà segur una segona edició però ara comença el temps dels entrenaments i les competicions on els ritmes i les distàncies guanyen protagonisme davant de les conversacions relaxades i on el carril bici i el seu panorama substituirà a tots els circuits i paisatges del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.
    7a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.
Dia: divendres 19 de setembre.
Lloc: Pistes d'atletisme.
Activitat: Test VAMEVAL.
Hora: 20:30.

Aperitiu: 21:30. 

dissabte, 13 de setembre del 2014

La 7ª etapa “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Pareix que amb el segon test per a calcular la VAM anem ha acabar el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, en el que serà la sèptima etapa.


     Que acabem amb un test o examen no vol dir que hàgem de demostrar ni demostrar-nos res, només és una forma de saber si l'entrenament d'este estiu ens ha servit un poc i per a saber com ens trobem per a afrontar l'entrenament ja siga cap a la Mitja de Gandia i la Marató de València o per a tindre només un punt de partida amb què començar ha entrenar.
     La majoria de nosaltres ja sabem com es realitza el test però vaig a repetir-ho per als que no van acudir la ultima vegada.
     El test el realitzarem en la pista d'atletisme, cada 20 metres tindrem ubicats un con i un senyal acústic ens indicara que hem de passar per ells cada vegada que l'escoltem.


     Fins ací bé, per als que vullguen ser un poc més precisos els diré que eixe xiulit ens ira marcant la velocitat a què estem corrent. Començarem a una velocitat de 8,5 km/h i cada minut la velocitat s'incrementara 0,5 km/h.
     La prova acabara quan per culpa de la fatiga no arribem per dos vegades consecutives al con que ens marca el xiulit. I eixa serà la velocitat que ens servirà per a esbrinar la VAM.
     Doncs bé, el divendres dia 19 de setembre a les 20,30 hores començarem a realitzar els tests, després quan tots hagen acabat i per a comentar els resultats ens prendrem un aperitiu en les mateixes pistes, on donarem compte d'eixe pernil que vam obtindre com a premi en les 3 Llegües de Villamalea com un dels clubs amb més participants.
     Al final, set han sigut les etapes del nostre “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, un numere molt recurrent i que ens servix per a completar tot un estiu d'activitats al voltant de la carrera a peu.


     L'any que ve segurament celebrarem la segona edició, i serà fàcil deixar passar un any perquè això no exigix cap esforç ni habilitat només quedar-se quiet i esperar però la idea és créixer i buscar idees per a l'estiu que ve. Es necessita que coneguem la diferència entre envellir i créixer, si esperem un any sense fer res la segona edició serà un any més vella i si en canvi  estem atents i busquem sempre l'oportunitat per a trobar novetats, haurem crescut.

dimecres, 10 de setembre del 2014

Algo mes que la 6a etapa.

     No se si la 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 és la ultima ja que es quedá en l'aire la possibilitat de donar per tancat este circuit amb l'execució del test per a calcular la VAM, així que per si les mosques no direm que el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 a conclòs.


     Com tots els anys el circuit del Vall d'Alcalà no ha defraudat ja que encara que exigent com sempre ens ha brindat la possibilitat de córrer sense sentir esta esgotadora calor que ens continua perseguint i ha donat l'oportunitat de disfrutar d'uns paisatges que només es veuen en les muntanyes.
     Tinc una especial preferència per este recorregut, perquè m'agraden les muntanyes i en els dies que hem corregut per les seues pistes forestals i el dia ha sigut lluminós i aclarit, hem pogut veure unes panoràmiques d'esglaiadora bellesa amb infinitat de muntanyes i profundes valls, encara que enguany el paisatge esta molt sec, el verd dels pins ens ha deixat un joc de colors sorprenent quan isqué el sol.

     I ho reconec: què bé s'ha corregut allí. Hi hauria 24/25 graus de temperatura. Lluïa el sol, lleugerament embolicat per la boirina. No hi havia ningú només nosaltres els corredors. Als nostres peus Beniaia i la Vall d'Alcalà, i al fons Margarida i totes les muntanyes que lamente no conéixer els seus noms i és que este circuit és, en efecte, una invitació a l'harmonia, a l'assossec, a l'admiració, a parar el cronometre de les presses i dels afanys. I recalar en el que verdaderament sí que és important i necessari.
     Però la 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 per a ser fidel a la seua mateixa identitat no acaba en si mateixa, no ens hem de quedar només amb la bellesa de la naturalesa sinó que ha sigut també un entrenament, un entrenament de molta qualitat física.
     Córrer en uns circuits on la naturalesa és una part important ens ha de donar a entendre que ha d'existir una harmonia precisa entre el gaudi de la contemplació de totes les belleses i de l'esforç i sacrifici d'uns bons entrenaments.

     En la 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 hem pogut harmonitzar estos factors. I és necessari "baixar de la muntanya" a la plana i a la vall de l'entrenament quotidià.
     Necessitem la 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19. Necessitem els entrenaments en la naturalesa. Necessitem eixos entrenaments durs, llargs i intensos amb tots els nostres companys. Però només els certifiquem en veritat en la vall, en les carreres, com el d'este cap de setmana, que hauria sigut d'eixes carreres com Bocairent i l'Alqueria si no haguérem abaixat de la “muntanya”?, Què hauria sigut d'eixos triomfs en l'Alqueria el dissabte i el diumenge si tot fóra gaudir?

     El “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 amb les seues carreres relaxades ha sigut l'antesala d'un bon estat de forma. Els seus circuits bells han sigut una porta a lo millor de la carrera a peu, una finestra per la qual hem vist com és de divertit córrer i un espill en ell que ens hem vist com a corredors. Però la competició no pot esperar. I el bon estat de forma només l'aconseguim en els entrenaments. I les etapes del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 han sigut uns bons entrenaments, un lloc de trobada on hem trobat una terra treballada i abonada per a poder sembrar el que volem collir esta tardor en les metes que ens hem posat.  


     Anem hi ha esperar, que la prova de la VAM ens mostre que ha servit per a alguna cosa tot l'entrenament que hem realitzat este estiu i que el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha servit no sols per a divertir-nos sinó també per a preparar-nos per a tot el que ens espera.

Carmen 1ª absoluta i Maximo 3er absolut. L'Alqueria.
Bocairent.

dijous, 4 de setembre del 2014

La 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, 2ª part.

     No sabem encara quins seran els corredors que participaran en la 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, per la qual cosa és ara molt difícil saber quals seran els circuits que anem ha utilitzar en la Vall d'Alcala.

      Però si veiem els entrenaments que estem realitzant segurament ens concentrarem en els dos circuits més llargs.
     Amb la 6a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 anem ha donar per finalitzada la primera fase de la nostra preparació per a esta tardor, uns buscant la marató de València i altres per a la Mitja de Gandia.
     Si observem el mapa del circuit de 20 quilòmetres i sobretot el seu perfil nos en adonarem que el més dur esta al principi, una vegada passat el segon quilòmetre i sobretot quan abandonem la carretera d'Ebo i ens encaminem per la pista forestal fins a la pista d'aterratge, seran cinc quilòmetres de lenta i constant pujada fins al quilòmetre set tres-cents, a partir d'ací començarem a baixar cap a la font del Pauet, just en el lloc en què girem a l'esquerra per una pista forestal i quan el nostre GPS ens marque 8,8 Km
     És on coincidixen els dos circuits i per als que estiguen realitzant el circuit de 15 Km. el seu GPS els marcara 3,8 Km., així que quan arribem a la Font del Pauet uns tindran 10 Km. I els altres 5 Km.

     A partir d'ací el circuit és el mateix, i encara que lo més dur ja ha passat no ens devem oblidar d'eixa pujada de 4 quilòmetres que començarem després d'haver-nos hidratat en la font del Pauet, que curiosament esta al terme municipal de Tollos.
     Si els que han triat el circuit de 15 quilòmetres pensen que no van a haver de pujar caminen equivocats, perquè van ha haver de pujar des dels 634 metres fins als 799 metres en 3,5 quilòmetres, ja des de la mateixa eixida en el càmping mentres que els altres tindran dos quilòmetres de calfament i deuran realitzar una pujada des dels 612 metres fins als 818 en 5 quilòmetres, el debat esta servit, Quina pujada és més dura?

Primera part del circuit de 15 qm.. Fins la unio amb al de 20 qm.
     Anem hi ha parlar un poc d'este tipus de circuits i de com ens podem aprofitar d'ells. El circuit de la Vall d'Alcala no pot denominar-se de muntanya sinó més aïna de tossals ja que no sobrepassen els 200 metres de desnivell i tenen una longitud de diversos quilòmetres.
     Este tipus d'entrenament com és de carrera contínua l'haurem d'afrontar realitzant un esforç controlat i mai massa intens, ja que és un entrenament aeròbic i la duració del qual potser arribe a les dos hores en alguns casos i com tindrem també baixades caldrà cuidar-se molt en elles i baixar tranquils per a no destrossar les nostres cames.
     No necessitarem tindre molta potència ja que la forma de córrer només varia un poc de la què utilitzem en el pla, per la qual cosa la majoria no necessitara caminar per a pujar, només en comptats llocs la pendent augmenta però són pocs els metres, així que amb un poc de resistència que tinguem i un discret to muscular tindrem suficient. 
     Com en este tipus d'entrenament la base del qual és l'exigència aeròbica normalment sol substituir al fartlek i a les sèries mitges, esta setmana només haurem fet el dimarts les sèries curtes i ens reservarem per al diumenge on aprofitarem per a unir l'entrenament de les sèries llargues i la carrera llarga.

     A partir de setembre molts dels nostres camins se'n van ha separar, uns buscaran córrer una bona mitja i altres aniran cap a la marató. L'entusiasme i l'ambient de festa que se solen crear quan es planegen estes carreres junt amb els entrenaments que realitzem són contagiosos. L'entusiasme és contagiós.
     L'entusiasme, quan és sa, indica que un té dins de si alguna cosa i l'expressa alegrement. I veure els nostres companys amb tanta il·lusió ens pot confondre a l'hora de triar el nostre objectiu, per exemple el diumenge en un moment de goig podem triar el circuit gran quan sabem que seria millor el curt o el mitjà.
     Comencem un mes en què haurem de triar, ens espera una emocionant tardor i un llarg hivern en els quals haurem triat o bé la marató o una mitja marató o tal vegada no pensem en res en concret.
     Però, és interessant triar, és bo prendre una decisió. Que significa açò? Es pot eixir a córrer o a entrenar tots els dies i no obstant això no millorar i estar sempre igual.  Cal tindre un objectiu cap al qual dirigir-se, perquè un pot moure's i no ser un caminant sinó que es transforma en un corredor errant que pega voltes, que dóna voltes en el mateix lloc. Un dels al·licients de la carrera a peu és anar passant metes, és caminar, però cap a algun indret, i este és el nostre desafiament.
     És cert tambe que és molt còmode eixir a córrer sense cap pressió, relaxat i sense preocupar-se de distàncies ni cronòmetres només córrer i disfrutar de la sensació de llibertat que ens dóna la carrera a peu. Encara que cal recordar, que els barcos estan molt segurs en els ports però no han sigut fabricats per a romandre en ells, es van fer per a navegar pels mars i patir els durs vents i les fortes tempestats.

     Pot succeir, que posseïm por al fracàs, és veritat que si ens posem algun objectiu que complir podem fracassar. En la vida, la por d'involucrar-se massa en les coses ens obliga a deixar sempre oberta una xicoteta via de fuga, que per si de cas puga sempre obrir-nos noves possibilitats. Però en la carrera a peu i tal vegada també en la vida no és una bona tàctica.
     Jo em propose córrer la marató, trie eixe objectiu, però deixe oberta la possibilitat que si no m'agrada o no em trobe còmode em busque una eixida amb una mitja. Esta precarietat no fa bé, no ens beneficia, perquè ens fa ser dèbils mentalment i davant del mínim problema abandonarem. 
     Segurament així serà molt difícil aconseguir els nostres objectius, sempre ens van a sorgir contrarietats, una xicoteta lesió, una desil·lusió perquè no podem amb l'entrenament etc.  
     Hui trie açò, demà trie allò, així com va el vent, així vaig jo; o quan acaba el meu entusiasme, les meues ganes, inici un altre objectiu… i així sempre estem donant voltes, com en un laberint. I la carrera a peu no ha de ser un laberint.

     Setembre és bona època per a triar, si estem donant voltes per este laberint de carreres és hora de detindre's i buscar eixe fil que seguint-lo ens hi ha de traure. El “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha sigut un bon fil per a seguir i és fàcil que el diumenge ens traga i ens trobem amb una meta a què arribar i conquistar. 

dimarts, 2 de setembre del 2014

Gran cap de setmana.

     Gran cap de setmana, de gran es pot denominar, perquè ha sigut un dissabte i un diumenge ple de carreres i activitats totes relacionades amb la carrera a peu.


     Dorsal 19 té la qualitat que els seus corredors són molt actius, el dissabte carrera a Almoines i Corbera. El diumenge cross de les Rotes, la Font Freda i entrenaments en la Marjal i en la “volteta”.
     Una altra característica que per sort tenim és la de pujar algunes vegades a arreplegar trofeus, a Almoines vam rozar la perfecció ja que Carmen guanya la carrera femenina i Máximo queda segon, lloc que va tornar a repetir en el Cross de les Rotes.

     La carrera a Almoines va ser quasi perfecta, guanyar en les dos categories absolutes haguera sigut un èxit que mai hem aconseguit, però ens podem quedar tranquils perquè un primer i un segon lloc crec que tampoc s'havia aconseguit fins ara, així la temporada 2014 -2015 comença fent història.
     Així doncs hem començat esta nova temporada molt actius i amb prou activitats que realitzar i anem a disfrutar de les que tenim, no anem ha exagerar la importància de les coses que no tenim i no anem hi ha tindre enguany, com la Mitja Marato “Vila de Pego”.

     Procurarem que l'absència de la mitja a finals de setembre no ens impedisca fer el que si podem fer, perquè moltes vegades la passivitat paralitza la iniciativa i Dorsal 19 no es queda quiet i esta ideant activitats.
     Anem a traure-li profit al que tenim entre les mans, com és acabar el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, col·laborar i ajudar als nostres clubs amics en l'organització de les seues carreres; la Botamargens i la Putjada a la Figuereta. Després vindrà el Mig Any de la Volta a Peu, la Mitja Marató de Gandia, la Marató de València i un llarg etcètera, però ara no perdem el temps amb dubtes i temors sobre lo que encara esta lluny i anem ha dedicar-nos de ple a acabar amb les obligacions que tenim, sabent que el correcte desenvolupament d'elles serà la millor preparació per a tots els esdeveniments que pensem realitzar després.

     Este gran cap de setmana és sens dubte el començament dels molts que vindran i que ens faran disfrutar de la carrera a peu com mai l'hem disfrutat, corrent, i si no podem, ajudant a córrer.
Correguda d'Almoines
Font Freda