Tinc davant meu els
resultats del test que vam realitzar al principi de l'estiu, i he estat temptat
a publicar-los en el blog perquè cada un puga saber qual era el seu estat de
forma i qual és en l'actualitat, però he pensat que l'important d'este test no
és esbrinar com es troben els nostres companys si no el conéixer-se i esbrinar
cada un com es troba.
“Coneix-te a tu mateix” era
el lema que els grecs tenien gravat en el frontispici del temple de Delfos.
S'entenia que era per a conéixer-se com a sers humans, és a dir, saber que no
eren només animals però tampoc déus. Que eren humans, sotmesos a la desgràcia i
a la mort, la mort del què sap que morirà, i que ho sap tota la vida.
Però el coneix-te a tu
mateix a què jo al·ludisc, més que a açò, que és un coneixement metafísic, és
el conéixer-se un físicament, saber quals poden ser les nostres velocitats
d'entrenament i poder conéixer els nostres progressos o retards.
Esta qüestió planteja un
desafiament. Tots coneixem més o menys qual és el nostre estat de forma. I està
bé. Però ser el que som és menys del que podem arribar a ser. Hi ha una altra
part o una altra forma de veure la carrera a peu i és intentar ser millor del
que som. No anem a convertir-nos en corredors diferents ni a canviar la nostra
manera d'entendre la carrera a peu si ho intentem perquè no deixarem de ser com
som, perquè u, certament, és el que és, però a més pot conéixer-se millor com a
corredor.
Conéixer-se bé, representa
un primer i important pas per a aconseguir conéixer millor els nostres
entrenaments i el perquè de molts sistemes d'entrenament.
L'observació d'un mateix per
mitjà dels tests permet separar-se un poc per a així veure'ns amb un poc de
distància, com fa el pintor de tant en tant per a observar com va quedant la
seua obra.
Observar-se a si mateix és
com aguaitar el cap un poc per damunt del que ens està ocorrent, i així tindre
una millor consciència del nostre estat de forma. Per exemple, és diferent
estar en bona forma, sense més, a estar-ho però donant-se compte que ho està,
és a dir, tenint una prova que ens ho diu.
Saber qual és la nostra VAM
no ens dirà tal vegada moltes coses que ens agradaria saber, com qual serà la
nostra marca en tal distància, ni si serem capaços d'acabar la marató, només
ens dirà com ho deurem aconseguir.
Conéixer la nostra VAM és
indispensable per a planificar un entrenament i establir les velocitats de
l'entrenament.
Si observem bé els plans
d'entrenament nos en adonarem que totes les velocitats a què hem de córrer es
calculen a un cert percentatge de la VAM.
No és un valor que siga
imprescindible per a un corredor popular i recreacional però si hem adquirit un
cronometre o un GPS per a ser més precisos en el saber la nostra distància i la
nostra velocitat no estaria de més saber a que velocitat hauríem de córrer
segons el nostre estat de forma.
El divendres donarem per
acabat el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 i sabrem un poc més
sobre nosaltres mateixos. L'estiu que ve hi haurà segur una segona edició però
ara comença el temps dels entrenaments i les competicions on els ritmes i les
distàncies guanyen protagonisme davant de les conversacions relaxades i on el
carril bici i el seu panorama substituirà a tots els circuits i paisatges del
“I Open summer circuit training” de Dorsal 19.
7a
etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.
Dia:
divendres 19 de setembre.
Lloc:
Pistes d'atletisme.
Activitat:
Test VAMEVAL.
Hora:
20:30.
Aperitiu:
21:30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada