Finalitza el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Molt bé, el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha finalitzat i ho ha fet amb el test VAMEVAL, dos mesos han transcorregut des que vam realitzar el primer i la millora que hem comprovat en els nostres corredors ha sigut l'esperada.

     Cap dels què hem realitzat el test per segona vegada ha abaixat el valor de la seua VAM, només els que ja estaven en un bon estat de forma al juliol han repetit, com és el cas de Máximo i Fede.

     Alguns corredors han mostrat una millora considerable i l'estrela, podríem denominar-ho així, ha sigut Ferran Mas que amb un augment d'1 Km/h ha aconseguit el màxim augment, li seguix en este recompte amb un augment de 0'9 Km/h Tino Navarro, de 0'6 Km/h ha sigut l'augment de Patxi, també han augmentat 0'4 Km/h Vicent Arbona i Ana González, Armando ha millorat en 0,2 Km/h. Amb la resta no tenim una referència exacta que ens puga servir per a valorar el seu estat de forma ja que no van realitzar el primer test així com tampoc tenim referència dels què no van poder realitzar el segon.

     Així doncs, una vegada que ja tenim prou informació sobre el nostre estat de forma és necessari proposar-se aspiracions i metes, però cal fer-ho sobre un nivell de marques i d'expectatives encertades. Un corredor pot i ha d'aspirar a millorar cada dia. Es tracta d'una tasca que sempre produïx grans satisfaccions, i que, en certa manera, omplirà de sentit la nostra vida esportiva.

     Mai arribarem a ser grans corredors, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malaltís afany perfeccionista. Voler aproximar-se el més possible a un ideal de perfecció és molt diferent del perfeccionisme, o d'embarcar-se en la utòpica pretensió d'arribar a no tindre cap defecte.

    Els corredors populars hem d'enfrontar-nos als nostres defectes d'una manera intel·ligent, aprenent de cada error, procurant evitar que ens succeïsquen de nou, coneixent les nostres limitacions, sense por de mirar-les de front, per a evitar exposar-nos innecessàriament a riscos que ens puguen provocar lesions.

     La tasca que tenim per davant fins a la Marató de València, la Mitja de Gandia o Santa Pola no l'hem d'afrontar com algo crispat, angoixós o estressant. Ha de ser un interés continu, que abordarem dia a dia amb ànim seré, de manera cordial i amb molt d'esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens n'anem a enfrontar i la importància radical de la constància en eixe propòsit.

     En eixe camí, el nostre entrenament s'entropessa amb la quantitat de carreres que tenim tots els caps de setmana i a les que ens agrada participar, ara són dissabte a la vesprada i l'entrenament del diumenge encara que es ressent almenys el podem realitzar però les dificultats ens vindran quan les carreres siguen el diumenge al matí i no puguem entrenar els dissabtes al matí i el risc d'esgotament per sobre esforç augmente.

     Este cap de setmana hem acudit el divendres a realitzar el test VAMEVAL, a córrer el dissabte a la vesprada a Orba i Quatretonda i el diumenge al matí hem realitzat el nostre primer “llarg” de dos hores així que ens podem donar per satisfets amb tot el que hem realitzat.

     Els trofeus aconseguits este cap de setmana encara que es repetixen en moltes carreres no deuen deixar-nos indiferents perquè darrere de cada pujada a un podi hi ha un esforç no sols en la carrera sinó en tot l'entrenament que es realitza durant la setmana, entrenar per a guanyar és un esforç suplementari que molt pocs som capaços de comprendre.

Quatretonda

     Tindre corredors i corredores que setmana darrere setmana porten el nom de Dorsal 19 als primers llocs de les classificacions ens deu omplir d'orgull i satisfacció perquè pertanyem a un club xicotet i humil amb pocs corredors i molt lluny de posseir un pressupost que ens poguera permetre una bona promoció i ensenyança de la carrera a peu.

     Per tant, gràcies i l'enhorabona a tots els que ens porten fins als primers llocs de les classificacions.