PASALIA, KIBET, CARMEN, EMILI I 1289 MES.

     Quan acudim a participar en alguna carrera generalment després de córrer no solem quedar-nos a veure l'entrega de trofeus, pues solem pensar que sempre són els mateixos, i tal vegada tinguem raó però este diumenge a Riba-roja vaig tindre la sort de veure una vegada mes l'entrega de trofeus. 

     Els que ens vam quedar vam veure pujar a arreplegar els seus trofeus a corredors molt distints entre si, vam veure com pujava Pasalia Chepkorir, i també va pujar Duncan Kibet, i ens vam alegrar i els vam aplaudir, també vam veure pujar a Carmen Sala i uns instants després a Emili Pérez i ens vam tornar a alegrar i vam tornar a aplaudir, i vam pensar Què diferents són? Clar Pasalia i Duncan són de Kenya mentres que  Carmen i Emili de la Marina, vam pensar també que Duncan tarda a acabar 1:01:37 i Emili ho va fer 20 minuts després, mentres que Pasalia acaba en 1:12:21 i Carmen ho va fer 11 minuts mes tard, però hi havia mes diferències, Duncan i Pasalia van ser els vencedors absoluts i Emili va ser tercer de la seua categoria i Carmen va ser la primera en la seua categoria, després ens trobem que a Pasalia i Duncan els van pagar per córrer i a Emili i Carmen van pagar per a córrer. 

     I vam pensar per tant no són iguals, però després que els freds números ens mostraren  totes estes diferències nos en vam adonar que en realitat no són tan diferents com a corredors, Pasalia i Duncan disfruten corrent per Kenya el mateix que Emili i Carmen ho fan en la Marina, Pasalia i Duncan a vegades han de patir en els entrenaments com també ho fan Emili i Carmen, a la vegada Pasalia i Duncan saben l'esforç que cal fer quan cal eixir a entrenar amb mal temps quan el millor seria quedar-se a casa, el mateix els passa Emili i Carmen quan plou i fa fred.

     Pasalia i Duncan tenen por de patir una lesió i no poder córrer i és el mateix temor que senten Emili i Carmen. 

   Pasalia i Duncan s'alegren quan realitzen un bon entrenament o una bona carrera, i la mateixa alegria i entusiasme és el que senten Carmen i Emili. 

     A més succeïx que Pasalia i Duncan saben reconéixer l'esforç que han de fer Emili i Carmen per a poder entrenar, treballar i poder inclús continuar disfrutant de la carrera a peu tots els dies i succeïx de la mateixa manera que Carmen i Emili saben admirar el que signifiquen les marques de Pasalia i Duncan a Riba-roja i l'esforç que cal realitzar per a aconseguir-les.

     Però també succeïx que Carmen i Pasalia junt amb Duncan i Emili saben l'extraordinari merit que tenen els altres 1289 corredors que van acabar la carrera  i que igual que ells van aconseguir anar-se'n de Riba-roja amb eixa satisfacció que es queda quan has participat en una gran CARRERA, quan has participat en una activitat amb la què disfrutes en cada metre i durant cada segon i ara només ens queda desitjar que cada un dels 1289 corredors se senta igual que Carmen, que Pasalia, que Duncan i que Emili, perque tots els 1293 tenim les mateixes alegries i penes perquè a tots ens agrada córrer i encara que pareguem distints som iguals, SOM CORREDORS.