IN MEMORIAM

dimecres, 4 de març del 2009

L'àcid làctic és amic dels corredors.

La creença popular i científica, des de principi de segle XX, fins avui dia, era el pensar que l'àcid làctic era una substància de rebuig, que el cos fabricava, o que s'obtenia mentre transformem el glucogen o els greixos en energia per a viure, moure'ns i com no per a córrer.
Fins i tot, i fins fa no massa temps es pensava que el cruixement post-exercici es devia a la major quantitat d'àcid làctic que trobavem en el cos. Tots hem sentit alguna vegada que l'àcid làctic cristalitzava i eixos cristallets eren els encarregats de fotre'ns a l'endemà i fins una setmana després d'haver practicat exercici físic (més intens del que acostumavem o després d'una llarga estada sense practicar-ne).
Doncs bé, aquestes dues hipotesis han estat tombades per les últimes investigacions que s'han fet sobre el tema.
Deixem de costat el cruixement, que tots sabem que es deu a micro-rotures en el múscul i després d'haver realitzat exercici físic més intens de l'habitual i d'una manera predominantment excèntrica (és a dir a favor de la gravetat i on el múscul s'allarga).


I centrem-nos en el paper que té i li correspon com a productor d'energia. Sembla i segons el Dr. Geroge Brooks, professor de la Universitat de California que el temut i respectat àcid làctic és en realitat un combustible que els músculs el fan a propòsit, a partir de la glucosa i és utilitzat per les mitocòndries (les fàbriques d'energia de les cel·lules). Les mitocòndries tenen, inclús, una proteïna especial per a transportar-lo al seu interior. Un entrenament intens aleshores, li proporciona a l'atleta una gran diferència respecte als que no entrenem tant i és que dupliquen la massa de les mitocòndries i fan que aquestes cremen més àcid làctic i els seus músculs puguen treballar més durament i durant més temps.
Hem de deixar de costat, per tant, la teoria que el lactato apareix amb la falta d'oxigen als músculs i que la seva presència comporta o indueix a la fatiga.
Ja no ha de ser un objectiu nostre el fet d'eliminar l'àcid làctic i menys encara, no és per tant una substància de rebuig i la raó de què els atletes puguen esforçar-se tan intensament és que la pràctica fa que els seus músculs absorbisquen més eficientment el nostre amic, que no enemic L'ÀCID LÀCTIC.

Enviat per Ferran Siscar Mengual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada