La creença popular i científica, des de principi de segle XX, fins avui dia, era el pensar que l'àcid làctic era una substància de rebuig, que el cos fabricava, o que s'obtenia mentre transformem el glucogen o els greixos en energia per a viure, moure'ns i com no per a córrer.
Fins i tot, i fins fa no massa temps es pensava que el cruixement post-exercici es devia a la major quantitat d'àcid làctic que trobavem en el cos. Tots hem sentit alguna vegada que l'àcid làctic cristalitzava i eixos cristallets eren els encarregats de fotre'ns a l'endemà i fins una setmana després d'haver practicat exercici físic (més intens del que acostumavem o després d'una llarga estada sense practicar-ne).
Doncs bé, aquestes dues hipotesis han estat tombades per les últimes investigacions que s'han fet sobre el tema.
Deixem de costat el cruixement, que tots sabem que es deu a micro-rotures en el múscul i després d'haver realitzat exercici físic més intens de l'habitual i d'una manera predominantment excèntrica (és a dir a favor de la gravetat i on el múscul s'allarga).
Fins i tot, i fins fa no massa temps es pensava que el cruixement post-exercici es devia a la major quantitat d'àcid làctic que trobavem en el cos. Tots hem sentit alguna vegada que l'àcid làctic cristalitzava i eixos cristallets eren els encarregats de fotre'ns a l'endemà i fins una setmana després d'haver practicat exercici físic (més intens del que acostumavem o després d'una llarga estada sense practicar-ne).
Doncs bé, aquestes dues hipotesis han estat tombades per les últimes investigacions que s'han fet sobre el tema.
Deixem de costat el cruixement, que tots sabem que es deu a micro-rotures en el múscul i després d'haver realitzat exercici físic més intens de l'habitual i d'una manera predominantment excèntrica (és a dir a favor de la gravetat i on el múscul s'allarga).
I centrem-nos en el paper que té i li correspon com a productor d'energia. Sembla i segons el Dr. Geroge Brooks, professor de la Universitat de California que el temut i respectat àcid làctic és en realitat un combustible que els músculs el fan a propòsit, a partir de la glucosa i és utilitzat per les mitocòndries (les fàbriques d'energia de les cel·lules). Les mitocòndries tenen, inclús, una proteïna especial per a transportar-lo al seu interior. Un entrenament intens aleshores, li proporciona a l'atleta una gran diferència respecte als que no entrenem tant i és que dupliquen la massa de les mitocòndries i fan que aquestes cremen més àcid làctic i els seus músculs puguen treballar més durament i durant més temps.
Hem de deixar de costat, per tant, la teoria que el lactato apareix amb la falta d'oxigen als músculs i que la seva presència comporta o indueix a la fatiga.
Ja no ha de ser un objectiu nostre el fet d'eliminar l'àcid làctic i menys encara, no és per tant una substància de rebuig i la raó de què els atletes puguen esforçar-se tan intensament és que la pràctica fa que els seus músculs absorbisquen més eficientment el nostre amic, que no enemic L'ÀCID LÀCTIC.
Hem de deixar de costat, per tant, la teoria que el lactato apareix amb la falta d'oxigen als músculs i que la seva presència comporta o indueix a la fatiga.
Ja no ha de ser un objectiu nostre el fet d'eliminar l'àcid làctic i menys encara, no és per tant una substància de rebuig i la raó de què els atletes puguen esforçar-se tan intensament és que la pràctica fa que els seus músculs absorbisquen més eficientment el nostre amic, que no enemic L'ÀCID LÀCTIC.
Enviat per Ferran Siscar Mengual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada