IN MEMORIAM

dijous, 23 d’abril del 2015

Dos variacions al circuit.

     Després de la primera prova del circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego que hem realitzat este dimecres i d'haver provat els dos canvis que anem hi ha realitzar ens tocara el diumenge al matí realitzar la prova definitiva, ens reunirem a les 08,30 en el passeig Cervantes i després de recórrer els 10 quilòmetres ens ajuntarem, els que ho desitgen i confirmen, en les pistes d'atletisme per a celebrar la gran reunió de la XXXIII Volta a Peu, això si mentres dinem una paella.

     Dos canvis hem hagut de realitzar en el circuit, són deguts a les obres que van començar el dilluns per a canviar la canalització de l'aigua potable en el carrer Argentína i que romandrà tancada al trafique i per tant als corredors durant més d'un mes.
     El canvi no canvia en res la fisonomia de la carrera ja que per a arribar a la plaça Mayorazgo Cendra des del Pla de la Font que es es feia pel carrer Argentína i pel carrer Ramon i Cajal, ara ho farem pel carrer Sant Agustin, que és paral·lela.
     L'altre canvi es deu a la col·locació de la maquinària de l'obra en el Pla de la Font, la qual cosa ens portara a arribar al Pla de la Font, des del carrer Mestre Esteve, pel carrer Sant Roc en compte de pel carrer Moreral que era per on es passava l'any passat. Com veieu, és un altre carrer paral·lel que només canvia la longitud de la carrera en uns 5 metres que els compensarem en la col·locació del gir de 180é de l'avinguda Il·lustrat Joan Sala.

     Com veieu unes variacions que només tenen importància per al tràfic de cotxes per la contornada del circuit i que ens obligara a tancar al trànsit alguns carrers més i canviar el sentit d'altres.
     En la primera prova que hem realitzat este dimecres hem confirmat que no hi ha cap canvi significatiu i que el circuit mante les mateixes característiques, l'únic problema que li hem trobat és la diferència d'amplària entre el carrer Moreral i el de Sant Roc, és un poc més estret però al passar per ell al voltant del quilometre 7,5 esperem no represente cap dificultat per als corredors.

     Esta insignificant modificació ens ha servit i ens servirà com a excusa per a reunir-nos de nou al voltant de la XXXIII Volta a Peu, si este dimecres ja ho hem fet serà el diumenge quan es puguen confirmar els canvis perquè ja estaran consensuats amb la policia i l'ajuntament, després en la reunió que celebrarem en les pistes mentres Tony ens prepara una paella i a continuació quan ens la mengem,donarem per tancat el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego i part de la seua organització.


Recordar-vos de confirmar l'assistència a la paella per a poder fer la compra. 

dilluns, 20 d’abril del 2015

El Verger, SENSE PRESA.

     En este món de la carrera a peu i com no, en esta societat, fem la sensació d'anar sempre amb presses. Ens falta temps! Tenim moltes coses que fer i mil coses a què atendre, sempre estem mirant l'hora i quasi arribem tard a tots els llocs.

     Ho deia el poeta Juan Ramón Jiménez: "No córregues, ves lentament, que a on has d'arribar és a tu mateix!”
     Hui el whatsapp i el correu electrònic fan que tot siga molt més ràpid. Enviem un correu per Internet i en breus segons podem tindre respostes que ens arriben de l'altra part del món. Som hui, fills de la immediatesa, naveguem per Internet, cuinem en microones, consumim sopes instantànies...
     El problema sorgix quan sovint pretenem aplicar eixe mateix ritme i velocitat als nostres entrenaments, a les nostres competicions, a les relacions socials i comunitàries. Busquem la marca i l'èxit de seguida; ens costa esperar i considerem que perdem el temps quan esperem uns resultats que necessiten el seu temps que requerixen el seu ritme, ens impacienta la lentitud del nostre entrenament per a aconseguir un bon estat de forma, ens cansa haver de deixar passar setmanes sense competir.
     No es dóna en nosaltres la humil paciència d'anar assimilant a poc a poc l'entrenament.
     Som impacients. I no obstant això, un pollet continua tardant 21 dies per a trencar la corfa de l'ou que l'agarra però que el defén; les estacions són les mateixes, els fulls del calendari cauen cada mes com sempre i els dies duren, com fa segles, 24 hores, encara que ens agradaria que, unes vegades, anaren més de pressa i altres, més lentament.

     La carrera a peu demana calma, ens n'anem a córrer al El Verger i ens oblidem, o no ens adonem del missatge que rebem només mirant al club que organitza la carrera, SENSE PRESA.
     SENSE PRESA, tota una forma d'entendre la carrera peu i que com totes les coses importants ens demanen assaborir-les i disfrutar-les. En el El Verger saben molt d'això, de cuidar els milers de detalls que requerixen paciència i serenitat, SENSE PRESA, al seu propi ritme sense acceleracions, un club de corredors ben orientat, a vegades tranquils en el seu creixement i en el seu desenrotllament però amb una meta clara que aconseguir, córrer.
     SENSE PRESA, un club que no té excessiva pressa, que escolta, que atén, que no deixa les coses a mitges i que ens ha oferit una excel·lent carrera i no sols pel circuit sinó per eixos detalls què els corredors nos en adonem; circuit ben tancat, bona zona de meta, indicacions per a la zona de pàrquing, circuit sense cotxes…
     Organitzar una carrera requerix calma i tranquil·litat, SENSE PRESA, perquè les presses engendren descuit, mal ús de les coses per apressament, ansietat i irritació fàcil davant del mínim problema i al Verger per a nosaltres tot ha estat en el seu lloc, perfecte i tranquil.

     I Dorsal 19 davant de tot el que ens havien preparat pareixia que no teníem una altra opció que traure les nostres millors gales i realitzar vàries marques personals, diverses millors marques de la temporada així com molt bones classificacions, Dorsal 19 ha deixat la tranquil·litat i la serenitat a SENSE PRESA i hem xafat fort l'accelerador i encara que sabem que en este món de la carrera a peu obrar amb tranquil·litat i serenitat dóna millors resultats pareix que no estem massa convençuts i estem massa nerviosos, cal ser pacient.
    Però clar tot l'anterior esta molt bé però si volem triomfs no podem estar massa tranquils hem de córrer, i així ho han fet especialment les nostres dones perquè han sigut elles les que han aconseguit els millors llocs, Carmen 1a en la seua categoria, Marina 5a i amb el lloc 11é hi ha estat Enrique.
     Un cap de setmana on la dona ha sigut la protagonista i no sols en Dorsal 19 si no per la quantitat de carreres de la Dona que s'han realitzat i on també hem estat representats, Sandra en Gandia, carreres que deuen servir perquè la dona continue integrant-se en la carrera a peu.

     I no vull acabar sense anomenar, com no, a Cristina Bañuls Pastor que queda 2a en la seua categoria i que va camí d'aconseguir un lloc en el podi del Circuit a la Marina en la categoria de benjamí femení.


divendres, 17 d’abril del 2015

Algo més que córrer a Pego

 La XXXIII Volta a Peu a Pego esta cada vegada més prop, el 2 de maig arribaran més de mil corredors amb la intenció de passar una vesprada agradable corrent els nostres 10 000 metres, amb ells és fàcil que vinguen també alguns acompanyants i de tots ells alguns s'interessaran a conéixer i visitar el nostre poble.

     La majoria de nosaltres hem estat en molts pobles participant en les seues carreres i de pas coneixent llocs nous, perquè anar a participar en carreres ens pot portar també a conéixer, perquè conéixer equival a comprendre, a integrar-se en cada poble, en cada paisatge i amb la seua gent.
     El dos de maig, molts, veuran els nostres carrers i passejaran per ells, tal vegada alguns a l'acostar-se per qualsevol de les carreteres i al divisar la silueta del nostre poble els cride l'atenció la torre campanar de l'Església de l'Assumpció i abans d'anar a arreplegar el dorsal vullguen observar-la de prop, i llavors es trobaran amb un temple d'estil goticorenaixentista, tal cap vegada senten la curiositat d'entrar i llavors veuràn una nau amb unes proporcions que tendixen a l'equilibri entre l'ample i l'alt, es donaràn compte que el color de les voltes de canó dónen eixa sensació d'amplitud que tantes vegades hem vist en les Esglésies.

     No els decebera, com tampoc ho faran els carrers que la rodegen, i si quan vagen a arreplegar el dorsal ho fan passant per la base del campanar i baixen pel carrer Sant Domènec podran  disfrutar a la seua esquerra de la Casa de Cultura que és un dels edificis més antics de Pego, perquè va ser construïda poc després de la reconquista, molts dels pegolins la coneixen com la casa de Sala perquè esta família la compra allà per l'any 1675 i la va vendre a l'ajuntament l'any 1990.
     Si en el seu camí cap a la zona de meta i eixida continuen baixant pel carrer Sant Domènec podran veure i passar per davall del Portal de Sala, l'únic accés a la població que queda de l'antiga muralla i si abans de creuar-lo es giren podran observar una de les vistes que més m'agrada de Pego.

     Després, ja poden anar a arreplegar el dorsal i córrer la XXXIII Volta a Peu a Pego, no hauran vist tot el que Pego els pot mostrar però l'any que ve poden tornar i anar veure la Plaça de l'Eccehomo i la seua impressionant capella així com el museu de pintura que es troba molt prop, en el carrer Hospital, i tal vegada si tenen temps l'any que ve poden decidir vindre a passar el dia i al matí realitzar una visita al parc de la Marjal Pego-Oliva i així any a any, volta a peu darrere de volta a peu i a poc a poc és com els corredors anem coneixent en este cas Pego, però també tota la Marina Alta i tots els pobles i ciutats que tenen una carrera a què acudir.
     Igual que succeïx amb una carrera, que mai podem estar segurs del que un altre corredor ha experimentat. Encara que l'hàgem corregut junts, no podem endevinar que ha sentit. Coincidim amb ell en lo bàsic, per descomptat, ambdós hem corregut pel mateix circuit, però ignorem el nivell de satisfacció o de patiment que ha percebut.
     El mateix succeïx amb el poble o la ciutat on correm, cada un rep percepcions distintes. No és encara que vegem les mateixes coses i després les interpretem de manera diferent, sinó que la percepció de cada u és filtrada pel que coneixem i sabem, així com del valor i el significat que això té per a cada un de nosaltres. 
     Per això conéixer un poc la història, els monuments i a la gent ens mostrara automàticament un coneixement més real del lloc on correrem. 
     M'explicare millor, un exemple clar és el llenguatge escrit: ens costa molt mirar un text sense llegir-lo; si entenem eixa llengua, no veiem uns estranys gargots, sinó que la mirada intel·ligent es resistix a detindre's en eixos signes, i va més enllà: no veu, sinó que llig, rep inevitablement una percepció elaborada, i la seua atenció es desplaça segons el significat del que va veient.

     Amb els pobles i ciutats ens passa el mateix, si coneixem alguna cosa de la seua història, la seua gastronomia i de la seua idiosincràsia no sols el visitarem sino que l'entendrem, seria una pena que el transcurs dels anys i el nostre automatisme a l'acudir a les carreres acabara amb eixe natural i espontani desig infantil d'aprendre i conéixer. Un desig que ens porta a no conformar-nos d'arribar, córrer i anar-se. Un desig que ens impulsa a aprofundir en les coses, que exigix millorar la nostra sensibilitat, la nostra capacitat de discerniment. Potser pensem que eixa capacitat a penes val la pena i que l'esforç que hem de realitzar no compensa, però potser no siga així.
   Podem visitar la web de l'oficina de turisme, www.pegoilesvalls.És/, i aprendre a conéixer millor el nostre poble. Podem enriquir-nos visitant també, www.pego.org/. Podem guanyar temps amb el resum que ens dóna Wikipedia, http://es.wikipedia.org/wiki/Pego. Devem.
     Si volem disfrutar un poc més de la XXXIII Volta a Peu a Pego, hem de conéixer un poc millor Pego.

dilluns, 13 d’abril del 2015

Se'ns ha acabat el descans.

     Se'ns ha acabat el descans, el descans actiu s'entén, que ens han brindat estos dies de Setmana Santa, Pasqua i la Festa de Sant Vicent, així que tornem a l'activitat.
     Es podria pensar que hem perdut un poc de forma però la veritat és que l'hem guanyat, estos descansos actius ens preparen per al que se'ns ve damunt, que no és una altra cosa que continuar amb el 19 Circuit a Peu Marina Alta.

      
     Ara comencem una altra vegada amb el dilema o de concentrar-nos en una carrera en concret i anar seguint un entrenament o intentar competir tots els caps de setmana. És un conflicte verament interessant, ja que hi ha corredors que preocupats per arribar cansats al dia de la carrera fan dos o tres dies de descans, i si li unim un dia de recuperació se'ns passara el 19 Circuit Marina Alta competint i recuperant-nos de les carreres sense pràcticament entrenar.
     Perquè cada u vaja prenent una decisió, pues en estes carreres hi ha molts més interessos dels d'aconseguir una marca, i com moltes vegades estan en contradicció amb una bona preparació atlètica és bo que recordem algunes coses. 
     Descansar dos o tres dies podríem considerar que són massa perquè perdrem un poc del nostre to muscular i encara que no perdrem molt del nostre “fons”, en estes carreres de 10 quilòmetres mantindre el to muscular és bo.
     Tots sabem que un múscul que no s'exercita durant algun temps perd el seu to, que no és una altra cosa que les seues fibres musculars no estan preparades per a exercitar-se al màxim, en canvi un múscul que esta en repòs però amb les seues fibres tensionaes, podríem dir a l'espera, esta en una situació òptima per a començar a exercitar-se.


     Anem amb un exemple, tot corredor que visite el gimnàs se n'haurà adonat que al treballar amb pes, els seus músculs es van marcant, es van unflant, ja que els exercicis de potència activen totes les fibres i se n'haurà adonat que a les poques hores i no diguem dies es van desunflant perquè estan perdent el seu to muscular.
     Hi ha moltes formes amb què arribar al dia de la carrera amb els músculs tonificats, al mi el que més m'agrada és realitzar el dimecres o el dimarts, depenent del dia de la carrera, per a la Marina i en concret d'ara en avant el millor dia és el dimarts, un entrenament del què solem anomenar de sèries, encara que no al límit, per tant al córrer ràpid obliguem als nostres músculs a mantindre's tonificats. 
     En el nostre cas els dimarts, podrem fer diverses coses depenent del entrenament que estigam realizant, com no hem de fer res de nou lo lògic seria que realitzàrem unes sèries semblants a les què fem normalment, però si estem acostumats a realitzar costeres és tal vegada este el millor entrenament, anem amb un exemple amb algunes costeres.


     Com és normal calfaríem i després realitzaríem 5 costeres d'uns 50 a 80 metres de longitud, mai al límit, recuperem baixant, i després de 2 minuts de carrera suau a mi m'agrada realitzar algunes repeticions de 300 metres encara que les de 200 també van bé i recuperar 100 metres.
     Este podria ser un entrenament per als que estan acostumats a les costeres, i ara un altre per als que els agrada acudir al gimnàs: dos són els exercicis més interessants per al dimarts abans de la carrera el dels bessons i el dels cuixes, amb dos sèries de 15 a 20 repeticions, en les maquines, amb un pes que ens permeta realitzar-los tranquil·lament i això si recuperant no més d'un minut, a continuació el millor és acabar la sessió d'entrenament amb 20 minuts de carrera amb algunes acceleracions.
     Si no tenim un gimnàs al què acudir podem fer este tipus d'exercici utilitzant el nostre propi pes com a resistència, per als bessons podríem realitzar les mateixes dos sèries de 15 a 20 repeticions però botant amb els peus junts, s'entén per a amunt, procurant doblegar lo mínim possible els genolls al baixar i evitar fer-los en asfalt o ciment, recuperar igual que en el gimnàs, i per les cuixes podríem utilitzar les famoses grades o escales i fer 20 repeticions amb cada cama, si els escalons són molt baixos pues dos escalons, acabar també amb la carrera.


     Com veieu estos són entrenaments per a la setmana de la carrera però com en el Circuit Marina Alta les carreres són tots els dissabtes no podem fer el mateix totes les setmanes així que és millor seleccionar només algunes carreres per a competir i les altres per a entrenar.
     Se m'oblidaven els altres dies de la setmana, el més pràctic és realitzar 45' de carrera lenta i si som dels que estem acostumats a córrer sis dels set dies de la setmana és bo el dia anterior realitzar 30 minuts de carrera lenta amb 5 acceleracions de 100 metres per a acabar.
     Bo, ja tenim una opció més per a la setmana en què vullguem competir.
     Encara que hem tingut unes setmanes sense el Circuit a la Marina no per això hem estat sense carreres, ni competicions, dos carreres Solidàries, una marxa de muntanya  i una marató han sigut les encarregades de substituir al nostre circuit.
     En la solidària de Dénia molt bona carrera de Màxim, que pel que es veu corre molt bé a Dénia, i esta vegada a aconseguit un altre primer lloc en la seua categoria.
     En la caminada de Forna una bona participació dels nostres corredors o caminadors amb Arbona i Picayna en la de 36 quilòmetres i Aurora, Cristina i Ferran Mas en la de 18 quilòmetres, per cert enguany afegirem una altra etapa de muntanya que s'unirà a la de La Reprimala – Lorcha i a la de la Vall d'Alcala en el nostre “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, que ens esta preparant Patxi i de la que de moment només es coneixen xicotets detalls però molt interessants.

Bay a Milá.
     Bay ens ha tornat a brindar una altra marató esta vegada en Milà i ja són tres en el que portem d'any i tot pareix indicar que anem camí d'un altre rècord en numero de maratons en un any per part de Bay.
     Esta setmana El Verger, el 19 Circuit Marina Alta ha tornat per a quedar-se fins a final de maig així que tranquils que encara queden moltes carreres.   

dilluns, 6 d’abril del 2015

La paradoxa del club organitzador

     Si el camí de la carrera a peu fora fàcil i el poguérem recórrer amb paciència, sense esvarons ni equivocacions i no ens haguérem d'esforçar moltes vegades fins a l'extenuació tal vegada no tindria l'atractiu que posseïx.
     Però, com ens canta Rebeldes en – Si no hubiera que correr- “es duro, es salvaje y muchas veces no tiene compasión”. I no ho és només en l'aspecte físic, sinó també el psicològic, moltes vegades per la falta de millores i per l'excés de lesions. És dur córrer i l'existència dels clubs moltes vegades ens ajuda a superar els problemes i és que els clubs estan creats també per a això, per a donar respostes i facilitar la tasca de córrer. 
     Com molts clubs Dorsal 19 també s'enfronta tots els dies amb el repte d'ajudar als corredors i al mateix temps amb la labor de portar i acostar a tota la gent, la carrera a peu i ho fa entre altres coses organitzant una carrera a peu i com molts clubs també s'enfronta a la paradoxa d'haver d'organitzar-la, no per als seus corredors sinó per a altres corredors,"Una carrera per a corredors, sense els meus corredors". També és dur i salvatge per als clubs este món de la carrera a peu.
     A pesar de tot, el club sap que ha de complir la seua comesa. Com a organitzador i al mateix temps com a corredor, com a organitzador sap que ha de procurar que la carrera este bé muntada i servisca per a promocionar la carrera a peu i com un grup de corredors que és, li agrada córrer en sa casa per a mostrar la carrera a peu en el seu poble.
     Un club quan arriben eixos dies de preparació de la carrera sent el mateix que sentiria, si existira, un club de futbol que entrenara i es preparara en el seu camp però que jugara tots els partits fora de sa casa, i la mateixa contradicció sent el nostre club de corredors quan els aficionats un dia que hi ha carrera no veuen córrer a cap conegut, igual que els succeiria als aficionats al futbol que no veurien jugar a cap equip local.
   Algunes vegades és molt complicat compaginar les dos facetes amb èxit, Com promocionar la carrera a peu a Pego sense els corredors de Pego?
     Per un costat tenim que la pràctica de la carrera a peu no deu constituir-se en la màxima aspiració d'un club. Limitar-se a córrer, entrenar i participar en carreres seria sinònim d'una existència apartada de una meta a què tot club de corredors ha d'aspirar: la promoció i divulgació de la carrera a peu i al mateix temps el seu practica.
     Per un altre costat tenim que la divulgació de la carrera a peu no és tasca senzilla, sobretot quan només disposem de dos ocasions per a mostrar-la durant tot un any, un club pot treballar tot un any per a la preparació de la Volta a Peu, aconseguir un reconeixement de tots el clubs, si ix bé, i tindre la satisfacció d'haver realitzat una bona labor per la carrera a peu. Però la diferència entre organitzar una bona carrera i aconseguir que haja servit perquè Pego conega i s'enamore d'este esport moltes vegades és molt gran.
     Per això, una bona XXXIII Volta a Peu a Pego no és sinònim de fer tot de manera perfecta, sinó que és fer molt per la carrera a peu, deixant a vegades al club amb algunes ferides que costa curar.
     És curiós, però moltes vegades s'aspira a organitzar la carrera perfecta sense pensar com anem hi ha deixar al club. Es vol ser un bon club, oblidant que en realitat no ho podrem aconseguir per eixe camí, sinó que a més, moltes vegades, ser un bon club residix no a tindre una gran carrera, sinó a posseir corredors que se senten orgullosos de pertànyer al dit club.

     Com veieu un tema interessant sobre el qual reflexionar ara que s'acosta la Volta a Peu, no és transcendental ficar-se en estos maldecaps ni crear cap polèmica ni tan sols començar un debat, tan sols és una reflexió sorgida en estos dies de llargs passejos i amenes conversacions en què l'organització i posada en marxa de la XXXIII Volta a Peu a Pego a estat també present.

Confiant que no s'assemble en res a eixa paradoxa del cirurgià quan ix del quiròfan: “l'operació va ser un èxit, però el pacient ha mort”.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Repassant el circuit de la Volta a Peu.

     Encara que el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego és el mateix de l'any passat i molts ja l'haureu vist en el recorregut virtual, val la pena que el repassem un poc perquè el recorden els que ens van acompanyar l'any passat així com perquè el coneguen els corredors nous que ens visitaran enguany.

     Continuem per tradició i per convenciment amb els deu mil metres perquè pensem que és la distància perfecta per a tots els corredors populars i la millor forma de promocionar la carrera a peu.
     Continuem realitzant l'eixida i la meta en el passeig Cervantes, l'eixida en l'encreuament amb el carrer Pedro Sala i la meta en el centre del passeig, un any més continuem apostant per esta ubicació al garantir-nos una bona quantitat d'espectadors i de servicis.
     Continuem amb un circuit que posseïx pràcticament de tot, després de la primera revolta que es troba a 190 metres de l'eixida, un poc prop, tenim uns primers quilòmetres en carrers amples, per a poder ubicar-se bé en carrera.
     Continuem tenint els suficients carreranys pel centre del poble, entre el quilòmetre 6 i el 7, perquè els més nerviosos puguen fer continus canvis de ritme.
     Continuem també amb les mateixes rectes prou llargues per a poder mantindre un ritme constant.

     Continuem, com no, amb les pujades unes amb xicotets desnivells i una amb un desnivell més acusat perquè els més potents puguen fer valdre la seua força.
     Seguim amb les nostres suaus i llargues baixades perquè els més ràpids puguen també jugar les seues bases.
     Seguim, també, amb les mateixos problemes, si és que els va haver-hi, de l'any passat perquè no hem trobat cap solució que puguem posar en marxa.
     Tots sabem que hi ha circuits millors que altres per a realitzar bones marques i que tots són bons per a batallar amb els nostres companys, la clau esta en el coneixement que tinguem del circuit per a poder triar on poder traure el millor profit de les nostres qualitats, el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego és molt bo per a competir.
     Hi ha carreres que tenen la possibilitat de triar entre diverses possibilitats per a aconseguir un circuit ràpid i que els corredors que participen puguen traure el màxim rendiment al seu estat de forma, a Pego no podem fer com fa Fukuoka amb la seua marató, que pot considerar-se la marató ideal per a realitzar marca. 

     Sense tindre en compte la bona organització, que és excel·lent, Fukuoka té un circuit completament pla i sempre compta amb un clima òptim, però açò ho tenen moltes maratons, però els japonesos han sabut traure-li el màxim benefici al vent.
     L'eixida és a les 12,15 perquè després de les 13,30, del mar comença a bufar una lleugera brisa. El circuit és d'anada i tornada, i quan ens trobem en la part més difícil de la carrera el vent ens bufara en l'esquena. Esta solució clar esta no és bona per a tots, pues els més lents tindran vent de cara durant molts quilòmetres abans de donar la volta, però el que hem de valorar és l'interés dels organitzadors a ajudar als corredors. 
     A Pego no podem fer tant pels corredors i no podem fer molt més ràpid el circuit però hem intentat que siga el més complet possible i assequible per a tots els corredors amb un poc de preparació.
     Si hem tingut la curiositat de veure el vídeo del circuit ens n'haurem adonat que hi ha una part del circuit en què hi ha dos línies blaves, açò succeïx perquè esta part del circuit es repetix, són prop de 3 quilòmetres els que haurem de repetir amb lo bo i lo roín que açò té, bo perquè al repetir podrem rectificar el que hàgem pogut fer malament i roín perquè a molts no ens agrada passar dos vegades pel mateix lloc pel cansament psicològic que açò comporta.
     Una altra part que cal conéixer bé d'este circuit si volem realitzar una bona carrera és el quilòmetre i mig que va des del 5 al 6,5.

     Just a l'arribar al passeig del Calvari, quilòmetre 5, comencem una lleugera pujada que no cessara fins que arribem al final del passeig, quan girem i comencem a baixar, només 75 metres, comença la pujada més dura de tota la XXXIII Volta a Peu a Pego amb sols 245 metres des del passeig del Calvari fins dalt pel carrer Metge Juan Bernabeu, i després haurem complit amb la part més difícil d'estos 10k, des d'ací fins meta ja només és qüestió d'utilitzar bé les nostres forces i la XXXIII Volta a Peu a Pego haurà sigut un altre objectiu complit.


     No hi ha circuits extraordinaris ni circuits miraculosos, ni hi ha circuits inhumans ni circuits traïdors som nosaltres amb la nostra tàctica de carrera els que posem adjectiu a un circuit i a la seua carrera i el nostre circuit serà el que cada un dels corredors senta a l'acabar.

dijous, 2 d’abril del 2015

Denia i la seua Mitja i Quarta Marato

     Podríem pensar que el cap de setmana passat era de transició i que al no tindre carrera del Circuit de la Marina descansaríem però no ha sigut del tot així, és veritat que molts dels nostres corredors han triat un entrenament relaxat o un descans actiu però La Mitja de Dénia i la seua Quarta no podia celebrar-se sense que alguns dels nostres corredors acudiren.


     Sempre hem pensat que tindre una bona mitja marató en la comarca era una necessitat i el Dianium Balearia pareix que a consolidat una bona mitja a Dénia, a ells hem d'estar agraïts per aconseguir-ho, no vull oblidar-me de la importància que tenen també per a Dorsal 19 les mitges maratons d'Oliva i Gandia, que fan possible el tindre a menys de 25 quilòmetres tres bones carreres, un club de corredors no sols pot créixer pels corredors que té sinó també per les bones carreres que tinga al seu voltant que els permeten disfrutar de les carreres quasi sense eixir de casa, i Dorsal 19 pot estar content amb totes les carreres que té a molt pocs quilòmetres de Pego, és una sort.
     Els nostres corredors millor col·locats este cap de setmana estan encapçalaments per Máximo Folques que ha tornat a guanyar una altra vegada en la seua categoria, seguit de Rafa Sastre que s'ha quedat a només un lloc de pujar al podi, ha sigut quart, i Carlos Siscar que ha quedat sext, com podem comprovar hem estat a un bon nivell.
     I ara, hi ha descansar i ha disfrutar d'esta Setmana Santa, però no descansar sense fer res sinó que el nostre descans siga per a disfrutar més del que hem fet, de les carreres del Circuit de la Marina que hem realitzat i que tan bons records ens han deixat, és un període útil per a reposar forces físiques i psíquiques que possibiliten poder tornar a córrer el Circuit de la Marina amb nous ànims.


     Estos dies ens vindran bé per a poder afrontar tot el treball que se'ns ve damunt amb l'organització de la XXXIII Volta a Peu a Pego i que necessitara totes les nostres forces perquè ens esperen unes setmanes intenses.
QUARTA I MITJA MARATO DE DENIA

00:38:54       FOLQUES LORENTE, MAXIMO           .
00:39:47       SASTRE SENDRA, RAFA.
00:47:47       CAMBRILS PUCHOL, OSCAR.
00:57:44       PERELLÓ GUARDIOLA, HÈCTOR      

01:25:57       SISCAR BAY, CARLOS.                                     
01:33:55       FEMENIA ESTELA, XIMO                                       
01:37:18       GINER MOMPARLER, ARMANDO.                           
01:37:19       LLANBIES SENDRA, ENRIQUE.                              
01:38:10       PIERA FERRER, BAUTISTA.                                   
01:39:35       PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.                         
01:40:17       ARBONA CARAVACA, VICENTE.           
01:40:29       SERVER COSTA, FEDE.                      
01:40:54       WOODALL, TONY.