IN MEMORIAM

dimarts, 29 de setembre del 2015

Sa acabat el “II Open summer circuit training”

     Sa acabat, el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 com quasi tot en esta vida s'acaba i ho ha fet en “El camí de Al-Azraq” i amb un esmorzar on hem agraït als organitzadors de cada una de les etapes el seu esforç perquè tot isquera ben així com als corredors que han participat en totes les etapes del circuit.

     Com ha de succeir en estos casos este final serà el principi d'una altra aventura dins de Dorsal 19, hem passat un estiu divertit organitzant i corrent en llocs pels quals no solem entrenar.
     Enguany s'ha aconseguit involucrar a molts corredors en l'elaboració de tot el circuit el que assegura una continuació en els pròxims anys, si, hem sigut molts els que hem participat en la seua preparació i posada en marxa però molts més els que han corregut i eixe era l'objectiu, córrer.

     Han sigut tres mesos, vam començar a Orba a principis de juliol i acabem a finals de setembre, tres mesos on teníem una cita cada 15 dies amb Dorsal 19 i un circuit diferent cada vegada.
     Han sigut també al voltant de cent quilòmetres els que hem corregut, amb tot el treball de planificació que això comporta, molts també els controls d'avituallament que hem posat i incomptables litres d'aigua els repartits i com oblidar-nos dels quilòmetres amb cotxe que hem hagut de recórrer per a arribar a l'eixida de cada etapa.

      No podíem acabar sense recordar els entrepans i les cerveses que ens hem pres després de cada etapa i les sucoses conversacions que hem tingut a l'hora dels cafés i és que ha sigut un bon estiu el que ens ha proposat el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.
     Però tot açò és ja aigua passada, i “aigua passada no mou molí” així que guardem en la nostra memòria els bons moments que hem passat este estiu i comencem amb el que ens espera esta tardor.
     La primera cosa que tenim per davant és el VI Trofeu Dorsal 19, que com tots ja deveu saber perquè porta des de febrer anunciat en el blog, l'anem hi ha celebrar en Mora de Rubielos i corrent el seua mitja marató el dissabte 24 d'octubre. Encara que és cert que una cita també molt important serà el diumenge 18 d'octubre on a València molts dels nostres corredors van hi ha intentar millorar la seua marca en mitja marató.

     En fi comencem ja amb el VI Trofeu de Dorsal 19, cal reservar seients per a l'autobús, cadires per al sopar i dorsals per a la carrera, per la qual cosa qualsevol mitjà serà bo per a comunicar-nos les reserves.
   Els preus són els següents:
Socis: 10€ en els que estarà inclòs, l'autobús, el sopar i el dorsal per a la carrera.
No socis: 25€ en els que estarà inclòs, l'autobús i el sopar.

     En les pròximes entrades anirem donant més informació.

dijous, 24 de setembre del 2015

Els últims tocs al “II Open summer circuit training” de Dorsal 19

     Ens toca ja donar els últims tocs al que serà la ultima etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, pareix que ho tenim tot controlat i ja només ens queda esperar el pas dels dies per a reunir-nos el diumenge 27 a les 06,30 hores en el Bar Caçadors.

     Ja sabem on posarem els avituallaments; el la Font del Pauet i en la unió amb la carretera que unix Tollos amb Beniaya. Els mateixos llocs d'altres anys.
     Ja ens sabem al didet d'on començarem a córrer i per on; des de l'aparcament del Càmping de la Vall d'Alcala.
    Coneixem també on ens dutxarem; en les dutxes del Càmping la la Vall d'Alcalà.
     Estem al corrent d'on esmorzarem; en Vicent de la Tona, carrer de Sant Josep, 24, Alcalá de la Jovada.

     Ho sabem tot, o pensem que ho sabem tot i és que encara ens queda triar que circuit correrem.
     Sempre ha sigut una decisió complicada, el “Camí d'al-azraq” amb les seues pujades i baixades, amb els seus canvis de ferm; primer asfalt després pista forestal i per a acabar una altra vegada asfalt, ens ha portat diverses vegades a equivocar-nos, encara que els 15 quilòmetres és l'opció més curta no esta exempta de complicacions.   
     La carrera en pujada com tots ja sabem presenta unes diferències substancials, per exemple el peu troba el sòl abans que quan correm en el pla el que ens obliga hi ha tindre els músculs més temps encollits que relaxats i estirats pel que se solen cansar abans i si afegim que hem d'alçar el nostre pes més alt és clar que necessitarem més força, així que ens esgotarem més.
     Per això cal ser prudents.

     No ens precipitem a l'hora de triar el grup, reflexionem sense presses i sense aclaparaments, observem els que estan en cada grup i unix-te a quin es trobe més prop de les teues possibilitats.
     Controlem per tant el nostre estat d'ànim abans d'eixir i no ens deixem portar per l'entusiasme del moment.
    A estes hores no sabem amb exactitud quants estarem en Alcalá de la Jovada i no ens importa molt excepte per a dutxar-se o esmorzar ja que per a córrer cabem tots perquè el “Camí d'Al-Azraq” és prou ample i llarg pa què puguem arribar a dir que som massa.

     I és que, en Dorsal 19 no ens agrada dir que som massa perquè implicaria dir que alguns corredors “sobren”. Dir que alguns corredors poden arribar a “sobrar” és una gran injustícia i una gran discriminació, perquè significa que uns (els que no sobren) són més importants que altres (els que sí que sobren).
      I tots els corredors són importants.
     En fi, se'ns acaba el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, i encara que no ha sigut, i la veritat mai ha volgut ser, un circuit de carreres com els que tots coneixem i en els que participem, si que ha volgut ser un xicotet punt d'unió per a tots a què els agrada córrer per córrer, sense dorsals ni classificacions.
     Hem volgut ser dins d'este gran món de les carreres populars com una xicoteta lluerna.

     Este xicotet insecte, com el nostre club, és insignificant, i no obstant això se la pot veure clarament, destacant-se a la distància. En realitat, el seu mèrit no és tant la llum que emana del seu xicotet cos de tant en tant, sinó el d'atrevir-se a brillar a pesar d'estar envoltada en la foscor de la nit. Així, l'atenció de totes les mirades es dirigix a ella sense dubtar, perquè enmig de la nit, no hi ha una altra cosa que atraga la nostra atenció com el seu bella resplendor.
     Dorsal 19 realitza i organitza actes que són insignificants dins d'este gran món de la carrera a peu però si eixa xicoteta llum que emetem servix perquè algú s'acoste a la carrera a peu ens sentirem satisfets.

dimarts, 22 de setembre del 2015

El circuit del “Camí de Al Azraq”

     Molt poques vegades els corredors de Dorsal 19 ens parem a pensar en la sort que tenim a poder córrer pels circuits que tenim a molt pocs minuts de la nostra casa. Una de les missions del “II Open summer circuit training” és la d'anar recordar-nos-ho cada any.

  
     Com tots els anys les nostres excursions d'estiu acaben en Alcalá de la Jovada, en un circuit que recorrem des de fa molts anys i que tots coneixem molt bé però del que cal parlar sempre perquè ens oblidem molt fàcilment de com pot de complicat ser.
     El que també coneixem com el “Camí de Al Azraq”, per recórrer els llocs per on este cabdill musulmà habitava, el podem realitzar amb tres distàncies; 20, 15 o 13 quilòmetres. Segons siga el nostre estat de forma i sobretot segons siga el ritme a què podem córrer.

     Ara repetiré l'explicació de l'any passat sobre els dos circuits que segurament realitzarem.
     Si observem el mapa del circuit de 20 quilòmetres i sobretot el seu perfil nos en adonarem que el més dur esta al principi, una vegada passat el segon quilòmetre i sobretot quan abandonem la carretera d'Ebo i ens encaminem per la pista forestal fins a la pista d'aterratge, seran cinc quilòmetres de lenta i constant pujada fins al quilòmetre set tres-cents, a partir d'ací començarem a baixar cap a la font del Pauet, just en el lloc en què girem a l'esquerra per una pista forestal i quan el nostre GPS ens marque 8,8 Km.

20 qm.
      A partir d'ací el circuit és el mateix, i encara que lo més dur ja ha passat no ens devem oblidar d'eixa pujada de 4 quilòmetres que començarem després d'haver-nos hidratat en la font del Pauet, que curiosament esta al terme municipal de Tollos.     És on coincidixen els dos circuits i per als que estiguen realitzant el circuit de 15 Km. el seu GPS els marcara 3,8 Km., així que quan arribem a la Font del Pauet uns tindran 10 Km. I els altres 5 Km.
     Si els que han triat el circuit de 15 quilòmetres pensen que no van a haver de pujar caminen equivocats, perquè van ha haver de pujar des dels 634 metres fins als 799 metres en 3,5 quilòmetres, ja des de la mateixa eixida en el càmping mentres que els altres tindran dos quilòmetres de calfament i deuran realitzar una pujada des dels 612 metres fins als 818 en 5 quilòmetres, el debat esta servit, Quina pujada és més dura?

Primera part del circuit de 15 qm.. Fins la unio amb al de 20 qm.
     Anem hi ha parlar un poc d'este tipus de circuits i de com ens podem aprofitar d'ells. El circuit del "Camí de Al Azraq" no pot denominar-se de muntanya sinó més aïna de tossals ja que no sobrepassen els 200 metres de desnivell i tenen una longitud de diversos quilòmetres.
     Este tipus d'entrenament com és de carrera contínua l'haurem d'afrontar realitzant un esforç controlat i mai massa intens, ja que és un entrenament aeròbic i la duració del qual potser arribe a les dos hores en alguns casos i com tindrem també baixades caldrà cuidar-se molt en elles i baixar tranquils per a no destrossar les nostres cames.
     No necessitarem tindre molta potència ja que la forma de córrer només varia un poc de la què utilitzem en el pla, per la qual cosa la majoria no necessitara caminar per a pujar, només en comptats llocs la pendent augmenta però són pocs els metres, així que amb un poc de resistència que tinguem i un discret to muscular tindrem suficient.

Barranc del Paet
     A partir de setembre molts dels nostres camins se'n van ha separar, uns buscaran córrer una bona mitja i altres aniran cap a la marató. L'entusiasme i l'ambient de festa que se solen crear quan es planegen estes carreres junt amb els entrenaments que realitzem són contagiosos. L'entusiasme és contagiós.
     L'entusiasme, quan és sa, indica que un té dins de si alguna cosa i l'expressa alegrement. I veure els nostres companys amb tanta il·lusió ens pot confondre a l'hora de triar el nostre objectiu, per exemple el diumenge en un moment de goig podem triar el circuit gran quan sabem que seria millor el curt.
     Comencem un mes en què haurem de triar, ens espera una emocionant tardor i un llarg hivern en els quals haurem triat o bé la marató o una mitja marató o tal vegada no pensem en res en concret.
     Però, és interessant triar, és bo prendre una decisió. Que significa açò? Es pot eixir a córrer o a entrenar tots els dies i no obstant això no millorar i estar sempre igual.
    Cal tindre un objectiu cap al qual dirigir-se, perquè un pot moure's i no ser un caminant sinó que es transforma en un corredor errant que pega voltes, que dóna voltes en el mateix lloc. Un dels al·licients de la carrera a peu és anar passant metes, és caminar, però cap a algun indret, i este és el nostre desafiament.

Perfil dels 20 qm,.
     És cert tambe que és molt còmode eixir a córrer sense cap pressió, relaxat i sense preocupar-se de distàncies ni cronòmetres només córrer i disfrutar de la sensació de llibertat que ens dóna la carrera a peu.
     Encara que cal recordar, que els barcos estan molt segurs en els ports però no han sigut fabricats per a romandre en ells, es van fer per a navegar pels mars i patir els durs vents i les fortes tempestats.
     Pot succeir, que posseïm por al fracàs, és veritat que si ens posem algun objectiu que complir podem fracassar. En la vida, la por d'involucrar-se massa en les coses ens obliga a deixar sempre oberta una xicoteta via de fuga, que per si de cas puga sempre obrir-nos noves possibilitats. Però en la carrera a peu i tal vegada també en la vida no és una bona tàctica.



     Jo em propose córrer la marató, trie eixe objectiu, però deixe oberta la possibilitat que si no m'agrada o no em trobe còmode em busque una eixida amb una mitja. Esta precarietat no fa bé, no ens beneficia, perquè ens fa ser dèbils mentalment i davant del mínim problema abandonarem.
     Segurament així serà molt difícil aconseguir els nostres objectius, sempre ens van a sorgir contrarietats, una xicoteta lesió, una desil·lusió perquè no podem amb l'entrenament etc. 
     Hui trie açò, demà trie allò, així com va el vent, així vaig jo; o quan acaba el meu entusiasme, les meues ganes, inici un altre objectiu… i així sempre estem donant voltes, com en un laberint. I la carrera a peu no ha de ser un laberint.

diumenge, 20 de setembre del 2015

Bon cap de setmana.

     Se'ns va el segon cap de setmana de setembre, uns dies viscuts intensament i on la carrera a peu a sigut l'eix central de tots els esdeveniments.

     Vam començar el divendres amb test VAMEVAL, vam seguir el dissabte a les 01:30 amb la gesta esportiva més important del cap de setmana, continua amb l'entrega de premis del Circuit Arenes d'Alacant, un poc més tard en la carrera d'Orba molts trofeus per a Dorsal 19, despres sopars de recuperació a Orba i Murla i vam acabar este diumenge amb un altre trofeu en Canals, amb un bon entrenament dels maratonians i un bonic assaig del circuit del “Cami de Al Alzarq”.

     Però anem per parts com sol dir-se, el test VAMEVAL ens ajuda a tots a saber quals van hi ha ser els ritmes a què anem ha entrenar durant estos dos mesos, va ser una bona festa atlètica que acabe amb un sopar de “sobaquillo”, com ha de ser.
     Després, amb la nit ja avançada Rafa ens obsequia amb una sèrie de 1000 metres en 3' 2'', tota una classe de com córrer un quilòmetre en la foscor de la pista d'atletisme. Una exhibició.

     El dissabte continua a l'arreplegada del tercer trofeu de la ctercer trofeu de la classificació absoluta i amb el primer de la seua categoria de Màxim en el Circuit Arenes d'Alacant, en la platja de Sant Joan.

     Una hora més tard a Orba, en la seua volta a peu, premis en les seues categories per a Carmen amb el primer, per a Bay amb el segon i Rafa amb el tercer.
Després dos fins de festa, vam dividir el club per a poder acudir a tots els sopars que es van celebrar en la contornada, uns a Murla i altres a Orba.

     Quasi sense parar el diumenge al matí una altra vegada a córrer, els maratonians a realitzar el seu llarg, Rafa a aconseguir la seua tercera gesta en este cap de setmana, esta vegada en Canals on va tornar a repetir el tercer lloc d'Orba i els encarregats del “Cami de l'Alzarq” a Alcala de la Jovada a comprovar com estan les pistes forestals.

     Cap de setmana dels què ens agraden en Dorsal 19, amb molt de tot, amb molts quilòmetres correguts i molts sopars disfrutats.

divendres, 18 de setembre del 2015

Un “mèrit sobrenatural”.

     He estat estos dies repassant les etapes del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 que acaba el pròxim 27 de setembre amb “El camí de Al Azraq”, i m'ha cridat l'atenció els corredors que poden realitzar la totalitat del circuit.

     Els corredors sabem que per a aconseguir arribar als nostres objectius hem de ser constants i perseverants. Els que correm maratons ho sabem molt bé, hem de ser constants en els nostres entrenaments diaris i perseverants durant uns quants mesos per a mantindre eixos entrenaments.
     Diversos corredors en Dorsal 19 han tingut la suficient constància per a participar en totes les etapes, i han hagut de ser perseverants durant tot l'estiu per a arribar a la ultima etapa amb la possibilitat de poder realitzar complet el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.
           Pot paréixer que no siga un gran mèrit i que no tinga molta importància, però llavors tampoc ho seria realitzar la Volta a la Marina, és veritat que en cap lloc es deia que calia completar totes les etapes ni que era un objectiu que seria recompensat d'alguna manera i ací radica el mèrit d'eixos corredors. Haver realitzat tot el circuit sense esperar res a canvi, només pel plaer de participar.

     Estic segur que moltes persones entenen la paraula "mèrit" com "el que servix d'alguna cosa" i és quasi inevitable que la gent senta que la frase "no té mèrit" equival a "no importa que ho faces."
     Però els corredors sabem distingir molt bé el que significa la paraula “mèrit” i el “mèrit” que va més enllà de la nostra “naturalesa”.

     Els corredors realitzem molts entrenaments que requerixen molta voluntat i ens esforcem a tindre una vida saludable per a aconseguir una marca o acabar una marató i tot eixe esforç té un “mèrit” natural ja que és propi de la nostra naturalesa, esforçar-nos per a aconseguir quelcom. I sabem que moltes vegades eixim a córrer i realitzem eixos mateixos entrenaments i ens esforcem només pel plaer de córrer i este és un “mèrit” que va més enllà.

      Els corredors que poden realitzar complet tot el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 tenen un “mèrit” un poc per damunt del natural o normal, els agrada córrer per córrer.

     Anem hi ha esperar que acabe el “El camí de Al Azraq” per a saber els que tenen eixe “mèrit” que esta per damunt del “mèrit natural” o siga un “mèrit sobrenatural”. 

dimecres, 16 de setembre del 2015

La 6a etapa, “El camí de Al Azraq”.

     El final de què serà una de les millors temporades de Dorsal 19 s'acosta, perquè el 24 d'octubre en Mora de Rubielos la donarem per liquidada encara que abans el 27 de setembre vamos a haver de liquidar també el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 en Alcala de la Jovada i com tots sabreu són períodes de premis i reconeixements.

     Quan donem un premi i esta bé donat suposa descobrir un mèrit. Qui rep tal premi, ha aconseguit una meta d'una certa importància. Els que l'atorguen, s'ajusten a requisits més o menys clars a l'hora de triar a qui serà premiat per certs mèrits.
     La dificultat la trobem quan dirigim la mirada cap als “jutges” que trien als premiats. Se suposa que són persones honestes, que saben apreciar els mèrits dels possibles candidats, que busquen realment exalçar i motivar als guardonats.
     Donar un premi en este món de la carrera a peu pot resultar molt fàcil si mirem els números. Les millors marques o les pitjors, el primer classificat o l'últim classificat. No obstant donar un premi que no s'ajuste a les regles de les matemàtiques és una altra història.

     Anem hi ha donar en les pròximes dates premis que dependran molt de les persones que els atorgaran, i no resulta fàcil que el nostre jurat siga perfecte. Pel que tampoc seran perfectes les premis.
     Donar un premi encara que siga simbòlic dins d'un club motiva i estimula. Dins de Dorsal 19 tenim molts corredors que sobreïxen per tindre unes característiques pròpies que els fan especials per no dir diferents, i mereixen ser recolzats amb estos xicotets reconeixements.
     Per això, qualsevol esforç per millorar al jurat que atorga eixos premis sempre és benvingut i contribuïx que els premis siguen atorgats amb millors criteris i contribuïx d'alguna manera a millorar el club.
     En Dorsal 19 som els que som, i els que organitzen tots estos esdeveniments són els que són i eixos xicotets detalls que es donen com a premis van units d'una certa manera a la forma de ser i veure la carrera a peu dels què formen part podríem dir d'eixe jurat.

     El “II Open summer circuit training” no ha tingut cap tipus de classificacions pel que no podran existir premis als guanyadors, no ha sigut un circuit on s'intentara conéixer o premiar als millors sinó que ha sigut una sèrie d'entrenaments on el premi estara en conéixer i donar a conéixer diferents llocs per on córrer.
     La ultima etapa ja esta ací, però és la de la Vall d'Alcala!, l'etapa reina, l'etapa per a la que hem estat tot l'estiu augmentant la nostra resistència i poder afrontar eixos 20 quilòmetres de pujades i baixades per pistes forestals encara que també podem triar entre els 15 o els 13 quilòmetres, hem esperat fins al final per a poder córrer la 6a etapa, “El camí de Al Azraq”.  
     Quan entrenem per a alguna carrera o ens preparem per a qualsevol esdeveniment sempre esperem que les coses ocórreguen d'una certa manera, que la nostra marca siga la que pensàvem, que les nostres decisions quallen en resultats bons, que preparen horitzons falaguers.

     La incerteça, no obstant això, ens acompanya contínuament. El futur no existix ni sabem com serà. El temps l'acosta, a poc a poc o amb un ritme frenètic que no podem controlar. Mentrestant, cada decisió plasma i orienta noves situacions.
     I el futur ha arribat, “El camí de Al Azraq” ens esta esperant el 27 de setembre d'este 2015 i anem hi ha tornar a les llistes perquè ens dutxarem en el càmping i per a això cal arreplegar les fitxes per a les dutxes uns dies abans i reservar l'esmorzar de fi de circuit.

     En fi, que comence una altra vegada l'espectacle.

diumenge, 13 de setembre del 2015

No hi ha quint roín. Bona etapa.

     Gran cap de setmana este del 12 i 13 de setembre del 2015, amb corredors en el 5t cross Entreplayas del Campello, en Luxent, en Mönchengladbach i com no en la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” d'este ja quasi finalitzat “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     I, és que els dies i els mesos passen i ja ens anem acostant a la part final del nostre circuit quasi particular, hi ha un axioma (un axioma és una proposició tan clara i evident que s'admet sense necessitat demostració) que diu: “El que somiem sols es queda en un simple somni, però el que somiem amb altres es pot convertir en realitat”.
     I això és per a Dorsal 19 el “II Open summer circuit training”, un somni que hem convertit en realitat entre tots i que etapa rere etapa, quilòmetre darrere de quilòmetre ens ha convertit a tots en companys d'este viatge per tota la contornada de les nostres zones d'entrenament.

     Des que vam començar a Orba vam començar a ser companys de viatge. Potser només per unes hores, de vegades durant diversos quilòmetres de cada etapa. Després, cada un ha seguit el seu entrenament fins a arribar a la següent etapa que ens esperava.
     Mentres dura cada etapa, correm junts. Tal vegada en silenci, per respecte als pensaments de l'altre. Tal vegada en una conversació intranscendent, parlant del temps, del futbol o de les carreres de la setmana que ve. Tal vegada, en un diàleg profund, perquè aconseguim connectar en un interés comú.
     L'etapa acaba i tornem a separar-nos. Si l'etapa ha permés un mati feliç i fecund, ens queda un poc de tristesa i esperem que arribe la següent etapa desitjosos de seguir el nostre diàleg on el vam deixar, però el temps passa i ja només ens queda la Vall d'Alcalá.

     Este viatge que pareixia tan llarg al principi de l'estiu per a alguns arriba al final d'una manera inesperada i se'ns ha fet tan curt que en la tranquil·litat de la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” ens n'hem adonat que ens falten encara molts corredors amb què compartir alguns quilòmetres i que acabarem tot el circuit sense poder, tan sols creuar algunes frases amb diversos d'ells, sort que encara ens queda la ultima etapa. 
    Esta quinta etapa a complit amb la seua missió, era l'etapa de relax, per a la distensió i el descans, l'etapa per a tornar a comprovar que la carrera a peu sempre ha de ser escola dels millors valors. Quan corríem per la tranquil·la via verda ens n'hem adonat perquè la carrera a peu contribuïx a preservar i millorar la salut, perquè proporciona una serena distensió, una sana ocupació del temps lliure i és una forma d'alleujar els inconvenients i les dificultats de la vida moderna.
     A més d'això, mentres ens acostàvem a l'Orxa hem sentit un enorme respecte a la naturalesa que ens rodeja, a la bellesa que podem trobar en qualsevol lloc per recòndit que ens parega, en suma esta etapa ens a ajudat a sentir plenament la carrera a peu com una diversió sana, fent-nos oblidar per unes hores la tensió dels durs entrenaments.


     Gran etapa, igual per als que han triat córrer 20 quilòmetres com els que han corregut 13, al final hem arribat tots junts a l'Orxa i a la Reprimala, hem corregut com sempre en grups però amb uns ritmes molt més tranquils dels normals, els corredors ràpids més lents i els tranquils més relaxats perquè l'important hui no era arribar prompte sinó arribar descansats. 

     No voldria acabar hui sense felicitar a Máximo per la seua gran carrera en el Campello, el seu tercer lloc de la general i el primer lloc en la seua categoria no fa sinó demostrar-nos que tranquil·la i serenament va complint els seus objectius. Hi ha que procurar assentar-se més prop d'ell en els esmorzars perquè les seues experiències valdran la pena.   

divendres, 11 de setembre del 2015

El circuit de la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala”.

     Encara que crec que no cal, alguna cosa vaig a haver de dir del circuit de la 5a etapa d'este “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala”.

      Tot esta ja escrit en les entrades d'altres anys i poc cal afegir però si no ho fera es podria pensar que no volem promocionar esta etapa com hem fet amb les altres.
     Així que vaig a recordar-vos que arribarem en automòbil fins a la pedrera que hi ha després de la Reprimla i després de passar-la agafarem un camí a la dreta que ens abaixara fins a l'antiga via del tren que construïsc la companyia anglesa “Companyia Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited”, per al transport de carbó des del Grau de Gandia fins a Alcoi.
     Una vegada allí aparcarem on puguem, si som molts i com hi ha poc espai ens agruparem en la pedrera procurant abaixar la menor quantitat de cotxes possibles.

     Intentarem començar a córrer des d'allí a les 07:30 i la primera cosa que ens trobarem és el primer dels cinc túnels que cal creuar, per la qual cosa haurem de portar una llanterna o un frontal per a passar sobretot este primer túnel que té 250 metres de longitud, abans d'entrar hi ha un camí a la dreta que baixa fins al riu i que podríem visitar després, perquè allí estan les ruïnes d'una antiga fabrica de llum que s'anomenava la Fàbrica de la Mare de Déu, allí hi ha una xicoteta ermita que ens recorda el lloc on va ser trobada la imatge de la patrona de Villalonga, la Mare de Déu de la Font. 
     Ens recorda la tradició que el 17 d'agost de 1708, Senent Pla un carboner de Villalonga va trobar una imatge de la Mare de Déu surant en el riu.
     Però a nosaltres fins i tot ens quedaran moltes més coses que veure, continuarem corrent al costat del riu on ens anirem trobant amb diversos assuts que s'utilitzaven per a les fabriques de llum com la del Racó del Duc que es troba en un dels llocs més bonics i més coneguts per Dorsal 19, perquè a l'altura del l'Assut de Morú on comença la senda que puja fins al Cim de la Safor hem posat durant diversos anys un avituallament per a la Botamarges.

     Encara ens queda arribar fins ultima central elèctrica l'anomenada del Molí de l'Infern i creuar el riu per un pont, i haurem canviat terme i de província, ens trobarem ja en el terme municipal de l'Orxa.
     Ens quedaran 6 quilòmetres per a arribar fins a l'Orxa i els continuarem realitzant junt amb el Serpis, prompte ens trobarem amb les restes d'un deposite d'aigua què utilitzava el tren de vapor i quasi immediatament ens trobem amb l'assut més gran, que alimentava d'aigua l'anterior central elèctrica,  després de creuar el quart túnel nos en adonem que el barranc de l'Infern pel qual estem corrent es comença a obrir i prompte podrem divisar el castell de Perputxent i a la nostra dreta l'Orxa on acaba la primera part de l'etapa que haurà sigut tota en lleugera pujada.

     Havíem començat a 150 metres sobre el nivell del mar i en l'estació de l'Orxa estarem a 290, la font on beurem estarà a 260, com veieu la segona part és tota en una lleugera baixada, i veurem un paisatge diferent ja que el nostre punt de vista canviara.
     Este és un xicotet resum del que serà la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala”, després les sensacions que cada corredor haja experimentat en cada replec de la 5a etapa d'este “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, quedaran per a cada u, llevat que les vullga compartir en l'esmorzar que celebrarem en Beniflá. 
     Els horaris per a esta etapa seran els següents:
06:30.- Bar la Forana.
06:45.- Eixida cap a la Pedrera de la Reprimala.
07:15.- Reunió en la Pedrera de la Reprimala amb els que eixiran des de la platja.
A continuació, baixada fins a la via del tren per a començar a córrer a les 07:30.

10:15.- Esmorzar en el Bar al de Sempre en Beniflá.

diumenge, 6 de setembre del 2015

Però on intercanviem experiències?. En la 5a etapa.

     Ahir vam parlar de lo necessari que es fa per al corredor el descans, el relaxar-se i recapacitar sobre la seua actitud davant de la carrera a peu, i en l'ocasió que té per a fer-ho en la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, i hui veurem com ens enfrontem a les nostres realitats.

     Cal assimilar tot allò que s'ha aprés, tot allò que s'ha entrenat, tot allò que s'ha meditat, cal assentar-se i alimentar el cos després d'haver alimentat la ment, ens hem de recompondre i canviar les nostres experiències i el millor lloc per a acabar una etapa com la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” és un bon esmorzar on les nostres sensacions es puguen enfrontar a les dels nostres companys i per a això ens allunyarem un poc de l'escenari de les nostres cavil·lacions i ens traslladarem fins a Beniflá.
     A vegades és saludable recloure's i examinar-se. I nosaltres ho farem el diumenge que ve. Després els entrenaments es veuen d'una altra manera. Fa temps que m'abellia donar-me un bany de tranquil·litat i és el que anem hi ha intentar en la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala”.
  Però les nostres conclusions no s'han de quedar per a nosaltres, les devem compartir amb els nostres companys perquè es beneficien i que ens puguem beneficiar també nosaltres de les seues reflexions.
     Tots el corredors tenim records, experiències i reflexions sobre este món de la carrera a peu.
     Alguns records ens permeten evocar fets senzills, alegres, quotidians. Altres ens fan sospirar per la joventut que s'allunya, per aquelles marques que no aconseguirem i per somnis que mai realitzarem. Altres provoquen el nostre somriure, davant de fets simpàtics o davant de triomfs meravellosos. Altres preferiríem no haver de recordar-les, no haver passat per dies o mesos de lesions, de malaltia, de fracassos.

     Tantes experiències estan allí, en el més íntim de nosaltres. Desitjàrem, a vegades, compartir part d'eixos records, perquè alguns podrien ajudar als que ens escolten, i segurament també nosaltres mateixos ens beneficiaríem al compartir fets del passat.
     Des de les nostres paraules, hi haurà qui aprenga quins errors cal evitar, quins objectius cal mantindre, quins entrenaments val la pena portar fins al final, quines carreres són a les que val la pena acudir i quals són les que hem d'evitar.
     Altres descobriran que la carrera a peu és igual d'agradable o desagradable per a tots i que qualsevol experiència ja siga bona o roïna no és única i cada un de nosaltres d'alguna manera l'haurem experimentat ja.
     Però on intercanviem experiències? Quin és el millor lloc? Quin dia? Per tant davant de tantes preguntes una sola resposta; en l'esmorzar de la la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, en Beniflá.

     Però a vegades ens movem en un món ofegat per les presses. No trobem temps per a detindre'ns i mirar com funciona la nostra passió per la carrera a peu, per a sospesar el bo i plorar el pitjor, per a admetre que darrere de tants fets estava l'acció contínua i respectuosa dels nostres companys que saben esperar, ansiosament, les nostres experiències.
     Ens pot passar que entre els que ens rodegen, molts no pareixen tindre temps o interés per la nostra història. Altres ens escolten potser amb educació o amb paciència, però preferixen dedicar-se als seus molts assumptes, als seus entrenaments i a les seues carreres.
    Però en estos esmorzars de corredors sempre trobem a algú que ens mira amb afecte, ens escolta amb interés, ens interpel·la amb un desig sincer no sols d'aprendre alguna cosa (potser molt poc, perquè moltes vegades hem recorregut històries semblants) sinó per a deixar-nos temps per a esplaiar, amb paraules sinceres, això que portem en el més íntim de les nostres experiències.
    Es bell trobar a algun corredor disposat a atendre'ns. Com també és bell aprendre nosaltres mateixos a escoltar a altres, a dedicar una part del nostre temps per a permetre que eixe corredor que ens encreuem tots els dies, o el que ens acompanya en algunes carreres, o el que veiem en les pistes totes les setmanes, ens compartisca un poc dels seus somnis, les seues opinions, les seues idees més intenses.

     Mentres compartim i escoltem, mentres invertim temps en eixe bell gest d'escoltar i de donar, que millor que estar també recuperant-nos de la nostra “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” amb un suculent esmorzar.
     Ja ho he dit, no cal avisar per a acudir a córrer perquè tots tenim cabuda en esta etapa només els que es vullguen quedar o vullguen acudir a conversar sobre les seues experiències o a escoltar les dels altres ens ho tindran de comunicar pel mitjà que més els agrade i així podrem disposar de lloc suficient perquè estiguem tots còmodes.
Tot açò ho podrem experimentar en: 

dissabte, 5 de setembre del 2015

La 5a etapa pa oblidar-nos de córrer corrent.

     Hem escrit tant sobre les etapes d'este “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 que ja no sabem que dir, hem animat de tantes formes a participar en les etapes que ara ja no ens queden motius nous pels que hauríem d'acudir a la 5a etapa.

     I és una danya, perquè la majoria de nosaltres no se sol acostar a córrer per esta via verda si no és en esta excursió que realitzem una vegada a l'any. Voler ara ressaltar este circuit sobre els altres és un esforç que pense molt esgotador i que no aconseguiria convéncer a quasi ningú pel que guardare forces per a la pròxima etapa.
     I llavors que diem de la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala”? Res. Anem hi ha dedicar esta etapa a tranquil·litzar-nos i preparar-nos per a tot el tràfec que se'ns ve damunt en les pròximes setmanes, anem hi ha relaxar-nos i disfrutar del paisatge d'este barranc per on s'ha obert pas el Serpis i l'home a obert un camí per a comunicar-se, anem a oblidar-nos de les presses i de tràfecs.
     L'entrenament este estiu ha sigut ardu, desgastan i també acalorador, el nostre cos no és un camió de càrrega, ni una maquina que funciona tots els dies sense parar sinó que necessita el seu descans i un relaxant esplai, necessitem un descans actiu.

      Així, aprofitem el cap de setmana del 13 de setembre per a relaxar sobretot la nostra ment, el nostre estat anímic i oblidar-nos de córrer corrent.
     Pot paréixer estrany però si ja hem notat que quan eixim a córrer ens oblidem de la majoria dels nostres problemes Per què no puc oblidar-me de l'estrés de córrer corrent? Ara quan mirem els entrenaments que ens esperen esta tardor molts de nosaltres comencem a posar-nos nerviosos, a pensar que se'ns farà dur realitzar els nostres objectius i és hora de detindre'ns i relaxar-nos.
     El corredor i més inclús si és possible el de Dorsal 19 ha de sentir de tant en tant l'esperit “Ítaca” eixe recordar que l'important sempre ha sigut el procés d'arribar, ja siga a meta o hi ha aconseguir la nostra marca. Anar acumulant entrenaments per a anar-nos-en superant i acostar-nos als nostres objectius.

     La 5a etapa d'este “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 és perfecta per a oblidar-nos del rigor dels entrenaments i córrer només pel plaer de desplaçar-nos pel Racó del Duc a un ritme un poc més ràpid que caminar oblidant-nos de tots els tràfecs que ens pot arribar a produir el córrer per a aconseguir arribar al nostre objectiu.
     Córrer en la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” és una ocasió per a tornar a córrer amb nosaltres mateixos, a córrer dins de nosaltres mateixos, i l'entorn ens ajudara, es corre dins d'un barranc com en l'interior d'una església romànica tranquil·la i silenciosa, comencem corrent per dins d'un túnel, i acompanyats pel murmuri de les aigües del Serpis i és així corrent lliurement, sense presses és com millor idealitzem la carrera a peu i podem meditar sobre tots els nostres objectius i mostrar-nos al nostre verdader corredor.

     En fi, una etapa sense llistes, sense presses i una ocasió per a esbrinar el que som, el que desitgem i estem disposats a aconseguir com a corredors.