El circuit del “Camí de Al Azraq”

     Molt poques vegades els corredors de Dorsal 19 ens parem a pensar en la sort que tenim a poder córrer pels circuits que tenim a molt pocs minuts de la nostra casa. Una de les missions del “II Open summer circuit training” és la d'anar recordar-nos-ho cada any.

  

     Com tots els anys les nostres excursions d'estiu acaben en Alcalá de la Jovada, en un circuit que recorrem des de fa molts anys i que tots coneixem molt bé però del que cal parlar sempre perquè ens oblidem molt fàcilment de com pot de complicat ser.

     El que també coneixem com el “Camí de Al Azraq”, per recórrer els llocs per on este cabdill musulmà habitava, el podem realitzar amb tres distàncies; 20, 15 o 13 quilòmetres. Segons siga el nostre estat de forma i sobretot segons siga el ritme a què podem córrer.

     Ara repetiré l'explicació de l'any passat sobre els dos circuits que segurament realitzarem.

     Si observem el mapa del circuit de 20 quilòmetres i sobretot el seu perfil nos en adonarem que el més dur esta al principi, una vegada passat el segon quilòmetre i sobretot quan abandonem la carretera d'Ebo i ens encaminem per la pista forestal fins a la pista d'aterratge, seran cinc quilòmetres de lenta i constant pujada fins al quilòmetre set tres-cents, a partir d'ací començarem a baixar cap a la font del Pauet, just en el lloc en què girem a l'esquerra per una pista forestal i quan el nostre GPS ens marque 8,8 Km.

20 qm.

      A partir d'ací el circuit és el mateix, i encara que lo més dur ja ha passat no ens devem oblidar d'eixa pujada de 4 quilòmetres que començarem després d'haver-nos hidratat en la font del Pauet, que curiosament esta al terme municipal de Tollos.     És on coincidixen els dos circuits i per als que estiguen realitzant el circuit de 15 Km. el seu GPS els marcara 3,8 Km., així que quan arribem a la Font del Pauet uns tindran 10 Km. I els altres 5 Km.

     Si els que han triat el circuit de 15 quilòmetres pensen que no van a haver de pujar caminen equivocats, perquè van ha haver de pujar des dels 634 metres fins als 799 metres en 3,5 quilòmetres, ja des de la mateixa eixida en el càmping mentres que els altres tindran dos quilòmetres de calfament i deuran realitzar una pujada des dels 612 metres fins als 818 en 5 quilòmetres, el debat esta servit, Quina pujada és més dura?

Primera part del circuit de 15 qm.. Fins la unio amb al de 20 qm.

     Anem hi ha parlar un poc d'este tipus de circuits i de com ens podem aprofitar d'ells. El circuit del "Camí de Al Azraq" no pot denominar-se de muntanya sinó més aïna de tossals ja que no sobrepassen els 200 metres de desnivell i tenen una longitud de diversos quilòmetres.

     Este tipus d'entrenament com és de carrera contínua l'haurem d'afrontar realitzant un esforç controlat i mai massa intens, ja que és un entrenament aeròbic i la duració del qual potser arribe a les dos hores en alguns casos i com tindrem també baixades caldrà cuidar-se molt en elles i baixar tranquils per a no destrossar les nostres cames.

     No necessitarem tindre molta potència ja que la forma de córrer només varia un poc de la què utilitzem en el pla, per la qual cosa la majoria no necessitara caminar per a pujar, només en comptats llocs la pendent augmenta però són pocs els metres, així que amb un poc de resistència que tinguem i un discret to muscular tindrem suficient.

Barranc del Paet

     A partir de setembre molts dels nostres camins se'n van ha separar, uns buscaran córrer una bona mitja i altres aniran cap a la marató. L'entusiasme i l'ambient de festa que se solen crear quan es planegen estes carreres junt amb els entrenaments que realitzem són contagiosos. L'entusiasme és contagiós.

     L'entusiasme, quan és sa, indica que un té dins de si alguna cosa i l'expressa alegrement. I veure els nostres companys amb tanta il·lusió ens pot confondre a l'hora de triar el nostre objectiu, per exemple el diumenge en un moment de goig podem triar el circuit gran quan sabem que seria millor el curt.

     Comencem un mes en què haurem de triar, ens espera una emocionant tardor i un llarg hivern en els quals haurem triat o bé la marató o una mitja marató o tal vegada no pensem en res en concret.

     Però, és interessant triar, és bo prendre una decisió. Que significa açò? Es pot eixir a córrer o a entrenar tots els dies i no obstant això no millorar i estar sempre igual.

    Cal tindre un objectiu cap al qual dirigir-se, perquè un pot moure's i no ser un caminant sinó que es transforma en un corredor errant que pega voltes, que dóna voltes en el mateix lloc. Un dels al·licients de la carrera a peu és anar passant metes, és caminar, però cap a algun indret, i este és el nostre desafiament.

Perfil dels 20 qm,.

     És cert tambe que és molt còmode eixir a córrer sense cap pressió, relaxat i sense preocupar-se de distàncies ni cronòmetres només córrer i disfrutar de la sensació de llibertat que ens dóna la carrera a peu.

     Encara que cal recordar, que els barcos estan molt segurs en els ports però no han sigut fabricats per a romandre en ells, es van fer per a navegar pels mars i patir els durs vents i les fortes tempestats.

     Pot succeir, que posseïm por al fracàs, és veritat que si ens posem algun objectiu que complir podem fracassar. En la vida, la por d'involucrar-se massa en les coses ens obliga a deixar sempre oberta una xicoteta via de fuga, que per si de cas puga sempre obrir-nos noves possibilitats. Però en la carrera a peu i tal vegada també en la vida no és una bona tàctica.

     Jo em propose córrer la marató, trie eixe objectiu, però deixe oberta la possibilitat que si no m'agrada o no em trobe còmode em busque una eixida amb una mitja. Esta precarietat no fa bé, no ens beneficia, perquè ens fa ser dèbils mentalment i davant del mínim problema abandonarem.

     Segurament així serà molt difícil aconseguir els nostres objectius, sempre ens van a sorgir contrarietats, una xicoteta lesió, una desil·lusió perquè no podem amb l'entrenament etc. 

     Hui trie açò, demà trie allò, així com va el vent, així vaig jo; o quan acaba el meu entusiasme, les meues ganes, inici un altre objectiu… i així sempre estem donant voltes, com en un laberint. I la carrera a peu no ha de ser un laberint.