IV Gala Dorsal 19.

               Com tots els anys tenim el costum de reunir-nos en la Gala de Dorsal 19, per a fer un repàs a com a sigut la temporada que acaba d'acabar i recordar i viure unes hores amb tots els nostres companys de club, els vells companys i conéixer als nous. 

Per a molts dels nostres dorsaleros és el dia en què poden acabar de conéixer i assaborir el que significa Dorsal 19, escoltar i contar quins han sigut les experiències pròpies i alienes, quins són els projectes que s'estan preparant i mostrar quins són els seus.

És el nostre dia, és un dia en què ens deixem el xandall, les sabatilles i tots els artefactes que utilitzem per a córrer per a substituir-los pels de convertir una reunió de club en un acte social, i és que com a corredors necessitem de l'alé dels nostres companys per a afrontar, no sols les dificultats sinó també les nostres alegries. És el millor moment per a traure forces. Quan estem tristos perquè no ixen les marques, sols perquè no trobem la companyia per a entrenar, cansats o aclaparats per que les lesions no ens deixen avançar, en la IV Gala de Dorsal 19 és on es poden trobar les forces per a eixir avant.

És per això, que Dorsal 19 ens invita a assistir com a recordatori que hem de dedicar-li un moment de l'any a la nostra afició preferida i compartir-la amb els que tenen els nostres mateixos interessos. Per a nosaltres, com a corredors és interessant participar i no apartar-nos, però no hem de limitar la nostra assistència a un mer compliment i ja. En este món que camina molt de pressa, molts tenen tant quefer, o així ho creuen, que diuen que no tenen temps per a assistir, o inventen molts pretextos per a no fer-ho.

Quan passem eixa estoneta amb els nostres companys, oferim una part del nostre temps per a rebre un trocet del gran món de la carrera peu. Nosaltres, a l'estar amb els dorsaleros, canviem el poc que hem de mostrar amb tant que els nostres companys ens poden donar ja que sempre serem nosaltres els més beneficiats.

“¡Tant de bo cada dorsalero fóra conscient de que no pot córrer sense els altres dorsaleros!” No acudim a la Gala com si fóra un pes en els nostres muscles, no ha de ser merament una obligació que ens limitem a complir, al contrari, ha de ser una alegria, perquè trobarem l'energia necessària per als quilòmetres que hem d'entrenar. El corredor hui en dia té poc de temps per a dedicar-se al món de la carrera a peu, per a conéixer-la i entendre'la.

Dorsal 19, conscient que si els seus membres no coneixen bé el que és la carrera a peu no podran complir plenament amb la seua afició, ha volgut assegurar que existisca un moment en la temporada per a conéixer-nos i canviar experiències i sentiments i, amb la Gala assegura que els dorsaleros podran conéixer cap a on es dirigix Dorsal 19 i quals són els seus projectes per a este 2020.

Per què eixe dia i no qualsevol altre dia?

És el final d'una temporada i el principi de la següent, és el moment just per a repassar i per a projectar, per a aplaudir i reconéixer el merit dels nostres millors corredors, per a saber i valorar les nostres millors marques i, també les pitjors, per a donar el just reconeixement a qui s'ha atrevit per primera vegada amb els 42195 metres, per a lloar quals han sigut els majors èxits dels nostres dorsaleros, per a exalçar als que han utilitzat part del seu temps perquè puguem entrenar en els millors paratges i facilitar els nostres entrenaments, per a enaltir a tots els que han convertit les nostres trobades en un poc més que un dur entrenament en agradables festes, per a saber que succeïx en eixe món del Trail, per a conéixer per què i per a què servixen les nostres seccions de muntanya, d'atletisme i l'escola d'atletisme.

Per estes raons i totes les que cada un de nosaltres puguem aportar són les que fan suggestiva la nostra Gala, ja se que tot l'anterior ho podem anar assaborint a poc a poc durant tot l'any, però una ajuda per a fer-nos memòria que no som una “illa” és quasi una obligació si no volem perdre'ns tots eixos beneficis.

Cal reflexionar sobre una qualitat característica de la vida d'un club que s'aprén des dels nostres primers dies de permanència: la convivialidad, és a dir, l'actitud de compartir com tenim de bo com a corredors i ser feliços de poder-ho fer. Però compartir i saber compartir és una gran qualitat! El seu símbol, el seu “icona”, és un club que es reunix al voltant d'una taula per a celebrar quelcom. El compartir les carreres, – i, per tant, a més els entrenaments, també les lesions, les històries, les competicions… - és una experiència fonamental. Quan hi ha una festa, un aniversari, ens reunim al voltant de la taula. En la nostra cultura mediterrània és habitual fer-ho, per a estar pròxims a qui tenen la nostra mateixa afició.

La convivialidad és un termòmetre segur per a mesurar la salut de les relacions: si en el club hi ha quelcom que no està bé, o alguna ferida amagada, en la taula es percep de seguida. Un club que no menja quasi mai junts, és una club “poc club”. Quan els seus membres no s'escolten entre ells, açò no és club, és un jubilat.

Dorsal 19 té una especial vocació per la convivialidad, tots ho saben. Quantes carreres i maratons es preparen quasi totes les setmanes en una taula d'un bar, no és casual que qualsevol esdeveniment ho celebrem en una taula i, com no anem a fer-ho al recordar i planificar tota una temporada.

En el nostre temps, marcat per tantes encabotaments i tants murs, la convivialidad, generada pel club i dilatada en estes reunions, es convertix en una oportunitat crucial. La IV Gala de Dorsal 19 nodrida per ella pot véncer els encabotaments i construir ponts. Sí, la IV Gala de Dorsal 19, és capaç de restituir a Dorsal 19 el rent dinàmic de la convivialidad és una escola de corredors que no -te'm les dificultats! No hi ha problemes en un corredor que la convivialidad d'una Gala d'estes característiques no puga solucionar.

En la nostra memòria hi ha records que ens diuen els beneficis que hem obtingut, els canvis que hem realitzat en els nostres projectes, sabem bé la força que hem adquirit per a afrontar la temporada, ho hem experimentat i segurament en més d'una ocasió.

Hui molts contextos socials posen obstacles a la convivialidad d'un club. És veritat, hui no és fàcil. Hem de trobar el mode de recuperar-la; en la taula es parla, en la taula s'escolta. Res de silenci, no, res de silenci. Recuperar esta convivialidad, encara que siga adaptant-la als temps.

En la IV Gala de Dorsal 19, els dorsaleros mostraran així, l'amplitud del seu verdader projecte, que és l'horitzó cap al qual els dorsaleros hem de mirar per a tindre un excel·lent 2020.