IN MEMORIAM

dijous, 21 de febrer del 2019

Un bon cap de setmana.


Després d'un cap de setmana en què hem participat en el Gegant de Pedra, el Gran Fons de Tavernes i la Volta a peu a la Font d’en Carros estem ja preparats per a començar amb la 23è Circuit a peu Marina Alta, a la qual cosa hem d'afegir que els entrenaments per a la Marató de Treviso continuen amb una sorprenent normalitat. 

Guanyadora absoluta a Tavernes.
Esta normalitat es deu en part a què tots estem entrenant basant-nos en el ritme de marató i no en el de l'entrenament per zones, que segons la meua opinió és un error, però este tema ja ho deixarem per a un altre dia.
Tradicionalment, s'ha pensat que un maratonià ha de córrer sempre una quantitat gran de quilòmetres a la setmana, per exemple, per dalt dels 30 quilòmetres al dia per a corredors d'elit, al contrari, ens podem trobar amb corredors de màxim nivell que corren entre els 125-140 quilòmetres a la setmana i que només córrer una vegada al dia.
Hi ha unes diferències, com no pot ser d'una altra manera, entre els dos sistemes, per exemple els de baix quilometratge corren el 60% del quilòmetres setmanes prop del ritme de marató, el corredors de major quilometratge la proporció és molt menor, de sol el 25 al 30 % de volum total.
Per què estes diferències? Este és un tema molt interessant per al corredor popular.
Per què és necessari per a uns corredors un alt quilometratge i per a altres no?
Volta a peu a la Font d’en Carros 
Veurem, el principal motiu pel qual realitzem un elevat numero de quilòmetres a la setmana amb els anomenats “llargs” és per a promoure el creixement capil·lar i el creixement mitocondrial en els músculs, però clar este creixement té un limite, i una vegada que ja ho hem aconseguit amb els anys d'entrenament i sense haver tingut unes pauses llargues en ells, no hi ha raó per a continuar fent tants quilòmetres. Per tant un corredor que porta diversos anys sense parar d'entrenar, un corredor veterà que entrena durant tot l'any no necessita passar dels 22 o 25 quilòmetres.

Gegant de Pedra
Al final resulta que si un corredor repetix el mateix entrenament una vegada i una altra, el resultat serà l'estancament. L'entrenament ha d'evolucionar, sempre, un corredor ha d'estar aprenent a córrer ràpid durant un llarg temps.
Realment, podem suposar que pa què un corredor veterà puga córrer la marató per davall dels 5’ el km, córrer a 5’ 45’’ els 30 quilòmetres pot ser un entrenament útil? Segons la meua opinió no hi ha raó. Si durant els quatre o cinc primers anys en què hem entrenat i hem corregut unes quantes maratons i per tant cada any hem augmentat a poc a poc la quantitat de quilòmetres setmanals, després d'això, no és tan important.
Insistiré un poc més en el tema, en l'entrenament de marató la carrera llarga té també el paper d'entrenar al cos a utilitzar els greixos com a combustible el dia de la competició, esta clar, però, si un corredor fa un llarg de 30 quilòmetres i només comença a cremar greix a partir del 26 perquè ja s'ha quedat són glucogen en els seus músculs resulta que el verdader entrenament a sigut només en els últims quatre quilòmetres, no els 26 d'abans. Un entrenament llarg i lent no pot servir-nos per a això, ja que no esgota el glucogen muscular i és massa lent com per a posar-nos en crisi.
Anim per a Castelló.
Llavors que fem? El que hem de fer és córrer distàncies entre els 20 i 25 quilòmetres a ritme sempre al voltant del nostre ritme de marató, això si amb els depòsits de glucogen quasi buits.
Ja vos haureu donat compte perquè hi ha corredors que necessiten els entrenaments llargs a ritme lent i altres no, llavors la dificultat és esbrinar qual és el meu grup, este és un dels grans enigmes de la marató i possiblement el tema de conversació preferit pels maratonians, lo que esta clar és que els entrenaments del maratonià deu de buscar sempre el ritme de marató. 

Anim per a Castelló.
Però bo, és un tema d'esmorzar mentres veiem com evolucionen en la marató de Castelló els dorsaleros Màximo i Bay, encara que per a dir la veritat pareix que pocs dorsaleros este diumenge podrem seguir en directe la marató perquè molts de nosaltres estararem a Xàbia en la primera carrera del 23è Circuit a peu Marina Alta i els que estan preparant la Marató de Treviso es traslladaran a Xàtiva per a realitzar en la mitja marató eixe llarg a un ritme pròxim al ritme de marató, un cap de setmana d'allò més entretingut el que ens espera.

divendres, 15 de febrer del 2019

La comunicació no verbal


Després de no aconsellar el consum d'alcohol o millor dit d'aconsellar no consumir-lo, hui vaig a atrevir-me a donar un altre consell; entrenar en el bar o el que és el mateix l'entrenament en el bar. El que aconseguim en un bar no és aconseguir un estat de forma millor sinó, i molt important, conéixer l'estat de forma dels nostres competidors. 



Estic segur que tots hem sentit parlar de la comunicació no verbal, no de la comunicació via whatsapp ni la dels missatges de facebook, m'estic referint al llenguatge del nostre cos. Si ens detenim un poc, i reflexionem, nos en adonarem com una gran part de la nostra comunicació ocorre de manera no verbal. Sense donar-nos compter, enviem missatges d'afecte i d'emoció a través de les nostres reaccions facials, la posició del nostre cos i un sense nombre d'altres formes.


Un dels mesuradors de la fatiga és observar l'expressió d'un corredor, si mirem com va evolucionar la comunicació humana, té sentit, a pesar de la nostra tendència a confiar en la parla per a comunicar-nos, el nostre cervell a evolucionat durant milers d'anys hi ha confiant en el moviment, els gestos i les expressions abans que el llenguatge entre en escena, només hem de mirar aún xiquet menut, que ens ho diu tot amb la seua mirada. Enviem missatges de sorpresa, felicitat, perill i un muntó d'altres emocions simplement per un canvi en la nostra expressió facial. La comunicació a través del llenguatge es va col·locar despres un sistema no verbal profundament arrelat. Parlar és el que fem quan ja sabem expressar les nostres necessitats amb un sistema no verbal. 

Si un corredor ens diu que es troba en forma i que realitzarà un carrera excel·lent, però ens ho diu amb el cap baix i els muscles caiguts, les seues paraules ens diuen una cosa però el missatge que ens transmet el seu cos és un altre, si a més aconseguim que es lleve les ulleres de sol i veiem uns ulls afonats i tristos, ho tindrem clar. I esta és la raó per la qual reunir-se en un bar per a esmorzar després d'un dur entrenament és el millor sistema per a saber el nivell d'esgotament dels nostres companys, amics i rivals.
És açò una ciència exacta? Per descomptat no. Açò ens pot ajudar a estar més en forma? Probablement no. Però ens pot ajudar a competir millor. Confiem tant en la comunicació verbal que sovint ens oblidem de l'altra part. La comunicació verbal envia el missatge que volem que altres escolten. La comunicació no verbal envia el missatge del que realment està succeint. A vegades són iguals, altres vegades hi ha un desajust.

En els nostres esmorzars, després dels durs entrenaments, és una situació ideal per a perfeccionar la nostra capacitat d'observar i detectar eixes variacions. En un món en què depenem cada vegada més dels missatges de text i altres tecnologies per a comunicar-nos, és fonamental millorar la capacitat de llegir la comunicació no verbal.
Recordarem alguns gestos que si els veiem en els nostres companys ens poden donar una idea de com es troben: si mentres esmorzem i estem parlant de com aconseguir una marca determinada i el nostre interlocutor comença a creuar els braços, ens ha d'indicar que es troba a la defensiva i que no ho té molt clar. Si es porta algunes vegades la mà a la boca o es toca lleugerament el nas és quasi segur que ens esta mentint i que o bé no pot aconseguir eixa marca o bé pensa realitzar una altra molt millor. Si es mossega les ungles, esta clar, esta nerviós i no té res clar. Si ens mira als ulls fixament esta molt segur de si mateix i serà un rival perillós. Si es toca la orella esta insegur. Si es frega les mans, roín, esta impacient per competir i esta en forma. Si quan va al lavabo el veiem caminar dret, esta confiat i no esta cansat. Però si es toca el cabell li falta confiança en si mateix i esta confús. Si quan ens n'anem, i mentres caminem fins al cotxe, camina amb les mans en la butxaca o amb el muscles encorbats, es troba abatut ja siga per esgotament o per cansament.
Ens haurem de fixar també en els braços, si els mou moltes vegades per damunt del cap podem assegurar sense por d'equivocar-nos de que es troba bé i que esta relaxat. I si ademés entrecreua les mans en el bascoll se sent superior i esta segur que aconseguirà el que es proposa.
Els seus cabells, important fixar-se el dia de la carrera, pèl llarg: esta tranquil i seré, no li interessa molt la carrera. Pèl curt, perill, esta disposat a l'atac, vol baralla, ens posarà la carrera difícil.


Podem continuar analitzant als nostres companys en l'esbossa d'eixida, mentres esperem, perquè si té les cames molt juntes i postura dreta: ens esta dient que esta rígid i amb tensió pel que es troba incomode. Cames lleugerament separades: esta relaxat i tranquil, segur i confiat, ens revela comoditat i naturalitat.
És important també fixar-se en la mans, si no les veiem, si les oculta ens esta suggerint falsedat, ens esta enganyant, atenció, en la carrera ens pot sorprendre en qualsevol moment. Les mans dels nostres companys ens donen molta informació com hem vist. 


Ara la pregunta que vos estareu fent és: Però açò val la pena saber-ho? Possiblement no ens servirà pa què millorem la nostra marca personal però si per a planejar millor les nostres competicions i sobretot ens ha de servir perquè procurem controlar el nostre llenguatge no verbal per a no donar pistes, i sobretot no ens llevem les ulleres de sol perquè encara que no hem dit res dels ulls, a propòsit, ja que són “l'espill de l'ànima”.

dilluns, 11 de febrer del 2019

Estem de tornada.


Després d'un temps és hora de tornar a posar en moviment el blog, han passat unes setmanes d'este 2019 i ja va sent hora d'anar posant-nos al dia de tot el que es mou en Dorsal 19, que la veritat siga dit són moltes coses. 


         Tornem, i ja ens trobem que les millors i pitjors marques de la temporada ja tenen crono i per tant noms, ja podem dir que les tres marques homologades que controlem ja han comptat amb dorsaleros, i per tant, Máximo Folques es troba ja amb les millors marques en les tres distàncies i que Carlos Siscar posseïx la pitjor en marató, Rafa “Padur” té en el seu poder la de 10K i Joan Bolta “Picayna” la de mitja marató.
També ens trobem amb molt bons resultats dels nostres dorsaleros més en forma en este principi d'any, com el quart lloc de la general de Màximoen la Marató de Múrcia i aconseguint a més guanyar en la seua categoria, també amb diversos triomfs de Carmen i com no el tercer lloc en la seua categoria de Linda en La Mitja Marató d'Oliva que se celebrá el diumenge 3 de febrer, i que este ultim diumenge s'ha tornat a repetir en La Mitja Marató de Benifaío. 


Moltes coses han passat, i també hem vist com els nostres trialeros no cessen de participar tots els diumenges en les carreres que es desenrotllen en la nostra contornada.
Però, també hem tornat i hem vist que estem oblidant alguns punts que són clau per a l'entrenament del corredor, estem veient que en ple entrenament per a la Volta a la Marina o per a la marató de Treviso se'ns obliden conceptes que si bé coneixem, ens relaxem a l'hora de posar-los en practica.
Per posar hui un exemple, tal vegada el més oblidat, el consum d'alcohol, és injustificable en consum d'alcohol en l'entrenament d'un corredor. No cal espantar-se, és només una opinió personal que d'assegur serà agranada i oblidada per infinitat d'estudis i per la vostra incredulitat, però el meu sentit comú em diu tot al contrari.


Ja se que em podeu mostrar una quantitat immensa d'articles de premsa on més o menys diran: una copeta de vi és bona per al cor… o de cervesa, que també amb moderació, val per a quasi tot per no dir per a tot. No obstant això, la promoció del consum d'alcohol s'ha de quedar en els productors, distribuïdors i en tots aquells que tenen com a suport la venda de productes alcohòlics però no dels esportistes ja que ens aporta més perjuís que beneficis. 


No vull emprendre ara una campanya anti alcohol perquè es que no tindria res a fer ja que la indústria que es dedica a la producció i comercialització de begudes alcohòliques té molts més recursos, i els fa valdre. Ho tenen molt fàcil, això s'aconseguix amb diners. Més publicitat, més “informes i estudis científics” auto finançats i en forma de notícies i notes de premsa fa que en poc de temps el que estic escrivint ara siga oblidat per tots vosaltres. Al final, el corredor popular es queda amb el que hi ha, lo massiu, la qual cosa a colp d'euro, arrasa i inunda amb tota la resta. I tot això sense parlar de les relacions que també a colp de bitllet s'establixen entre eixes empreses i les administracions sanitàries que acaben fent-nos arribar el mateix missatge complaent… al mateix temps que perjudicial: beure (amb moderació) és bo. I així no hi ha manera de competir.

La veritat és que, tot cal reconéixer-ho, este missatge en si mateix, no interessa a quasi ningú excepte a eixos dorsaleros que vullguen ser millors corredors. Bo, sí que podria interessar, però és que l'altre és la llet… on pararà, que et diguen que la teua salut ix beneficiada per fer quelcom que mola és un missatge molt potent i “convincent”.
He estat mirant i llegint diversos articles sobre este tema i em pregunte: Qui diu que les begudes alcohòliques són bones per a la salut? Perquè per exemple, i que no ens porten a confondre'ns els seus pomposos noms, la Fundació per a la Investigació del Vi i la Nutrició (FIVIN, el patronat de la qual està compost en exclusiva per productors de vi… igual que els seus socis); el Centre d'Informació Cervesa i Salut (promogut en exclusiva per l'Associació Cervesers d'Espanya que agrupa la pràctica totalitat dels productors de cervesa a Espanya) i la Fundació Dieta Mediterrània (el patronat de la qual està compost primordialment per grans multinacionals de l'alimentació, a més de sis empreses productores o reguladores del comerç de begudes alcohòliques).


De tot el que he llegit estos dies la meua conclusió és que el consum moderat, siga el que siga que es considere moderat, no ens aporta cap benefici que no ens aporte el no prendre begudes alcohòliques, ja se que hi ha una bona part de corredors que creu que l'alcohol en baixes dosi o amb moderació, en especial quan prové de begudes fermentades tipus el vi o cervesa té un efecte beneficiós per a la salut, i no vaig ara a discutir que puga haver-hi algun aspecte beneficiós en la presa d'alcohol, però considere que seria injust el tindre en compte només estos beneficis sense prestar atenció al mateix temps als possibles riscos. Al cap i a la fi quan es consumix qualsevol beguda alcohòlica ho fem –sempre referint-me al terreny de la salut- per al suposadament bo i també, indefectiblement, per al potencialment roín.
Procurarem no prendre alcohol quan ens trobem immersos en un entrenament per a una carrera, ja se que pot paréixer una postura incomoda, però pel que fa a la salut, no hi ha quantitat d'alcohol, per xicoteta que siga esta, que siga més beneficiosa que no beure alcohol.