IN MEMORIAM

dissabte, 22 d’abril del 2017

Presentació oficial del nou circuit

Este divendres es va realitzar en les pistes d'atletisme del Pujol la presentació oficial del nou circuit de la XXXV Volta a Peu a Pego, l'explicació va estar a càrrec de l'Equip Oficial de Mesuradors de Dorsal 19.


Va estar present una àmplia representació de Dorsal 19 que van escoltar atentament les explicacions de Rafa i Manolo que van ser els que el van provar i de Pascual i Vicent que van ser els encarregats de mesurar-lo.
Per a això van seguir una tradició que ja dura quasi 25 anys i és mantindre els deu mil metres com la distància de la Volta a Peu a Pego, el circuit va ser mesurat amb un hodòmetre T592 que ens va cedir el M.I. Ajuntament de Pego.
El E.O.M. de Dorsal 19 té ja una dilatada experiència en la busca i mesurament de circuits ja que la Volta a Peu a Pego canvia el seu circuit cada cinc edicions i també col·laborá en els mesuraments de La Mitja Marató Vila de Pego.


Una vegada que es va triar el possible circuit i el van provar Rafa i Manolo i passa a ser provat per la majoria dels dorsaleros, els provadors del circuit, Manolo i Rafa, van ressaltar que les característiques d'este circuit són diferents de les de l'any anterior i que és fàcil que no resulte tan ràpid encara que si més bonic. 
Manolo recalquo que segons es vaja coneixent i el corredor s'adapte, el circuit es podrà  córrer més ràpid cada any.
Davant de la pregunta; Quina part del circuit destacaria? Ens va contestar: Que la de l'ermita de Sant Antoni perquè sempre li impressiona la visió de Pego que s'observa des d'ella. Ens va comentar que era una llàstima que en carrera no haguera temps per a disfrutar-la.
Rafa subratlla que al ser un circuit molt tècnic requerirà d'una tàctica de carrera més depurada i que resulta perfecte per a una competició més a per la posició que per a la marca.

Primers 5 quilometres

Davant de la pregunta; On està la clau per a córrer bé la Volta a Peu a Pego? Ens va dir: Que arribar ben col·locat a l'ermita de Sant Josep en el quilòmetre i mig ens pot donar la possibilitat de controlar molt bé als nostres rivals ja que a l'estretir-se i començar una suau i llarga baixada ens dóna l'oportunitat per a recuperar posicions o distanciar-nos dels nostres rivals.
Ambdós van coincidir en les vistes que es poden observar no sols de tot el terme municipal de Pego sinó també del poble, aspecte este que ens va confirmar Jake, perquè per al disseny del cartell es va inspirar en el perfil de Pego que es pot observar des de distintes parts del circuit. 

Ultims 5 quilometres

L'opinió general és que és un circuit molt tècnic pel que no serà fàcil mantindre un ritme constant, la qual cosa el fa ideal per a la disputa entre corredors i que serà necessari que coneguem molt bé les nostres característiques per a poder-les aprofitar en la part del circuit que més s'adapte a elles. 
No obstant això, Sandra ens va comentar que la majoria de les dorsaleres que van fer el circuit a un ritme tranquil i sense la pressió de la competició els resulta molt relaxant i van poder disfrutar perfectament del paisatge i eixe aroma a tarongina que està desprenent a l'hora d'ara este immens bosc de tarongers que és el terme de Pego.
Sandra va insistir a ressaltar que la prova que van realitzar a un ritme pròxim als sis minuts el quilòmetre els va permetre pujar a Pego sense cap problema. 



Mes tard, Pascual ens va explicar que en el mesurament del circuit es va ajustar la distància exacta dels deu mil metres en el passeig d'Atzaneta, que coincidix amb l'últim quilòmetre i és en la part final del dit passeig on es tallara per a  completar la distància exacta.
Davant de la pregunta; Què destararia del mesurament del circuit? Pascual ens va dir que este circuit es va haver de mesurar a partir de les 05:00 del matí per a evitar el trànsit ja que en molts carrers seguir la línia recta entre dos cantons haguera sigut molt complicat amb cotxes.
També ens va recalcar Pascual que els corredors que ja siguen veterans en la Volta a Peu a Pego recordaran el circuit de Sant Antoni, amb el pas per les seues dos ermites, la de Sant Antoni i la de Sant Sebastià, així com les seues vistes.


A este equip s'unirà el divendres que ve l'equip de pintura que serà l'encarregat de pintar la línia blava que indicara a tots els corredors el recorregut així com els seus punts quilomètrics que cal seguir.
Sempre resulta complicat canviar un circuit i que agrade a tots els corredors ja que ens trobem amb corredors que els agrada córrer més pels carrers d'una ciutat i al contrari ens trobem amb corredors que disfruten més amb circuits més campestres.
Este circuit deixa moltes variants per a estudiar i poder-les realitzar en successives edicions segons es veja qual és l'acceptació que vaja tenint. Posseïx les suficients rectes per a poder córrer ràpid, suficients revoltes i carrers estrets per a trencar el ritme i que beneficiara al corredor que se sàpia manejar dins del gran grup, te pujades llargues i suaus per als que saben regular bé les seues forces també els més atrevits podran aconseguir la seua màxima velocitat en les baixades o aprofitar-les per a recuperar-se, en fi un circuit que posseïx un poc de tot.


Per tant és un circuit que pot arribar a tindre crítiques de la majoria dels corredors ja que cada un pensara que posseïx poc del que li agrada i molt del que li molesta. 

La veritat és que com la majoria ja sabreu el pròxim 29 d'abril del 2017 celebrarem la XXXV Volta a Peu a Pego i com són moltes les edicions es pot arribar a pensar que any rere any tot és igual, no som ni com els optimistes que tot ho veuen bé i no canvien res ni com els pessimistes que pensen que no es pot millorar i tampoc canvien res, som com els enamorats que sempre volen que el que amen siga cada vegada més bell.

dijous, 20 d’abril del 2017

Katherine Switzer

Hui, presentem una col·laboració que ens ha arribat de part de Tatxa sobre un tema que està d'actualitat estos dies,  la marató femenina i la seua pionera en la marató de Boston.


Una de pioneres.
Tots sabem qui va ser Martin Luther King i que va representar en la lluita pels drets civils, però no tots saben qui va ser la Rosa Parks.
En 1955 Rosa Parks, una dona de 42 anys negra,(fugim d’utilitzar l’eufemisme “de color”, els demés són transparents?), va ser empresonada per pertorbació de l’ordre. En aquella época, quan un negre agafava un autobús, pagava el bitllet al conductor, baixava i tornava a pujar per la part de darrere, ja que els negres seien darrere i no tenien dret per passar per davant de la població blanca “els trasnparents?”. Hi havia una linea que delimitava la zona blanca de la negra, els seient del mig es podien utilitzar els negres si hi havia llocs lliures.


El delicte de Rosa Parks va ser no cedir el seu lloc a un blanc que acabava de pujar al vehicle, altres 3 negres si ho van fer.
Avuí quan eixim a entrenar o participem en una carrera a peu, veiem moltes dones i no ens estranyem. De fet, en la marató de Boston que es va córrer el passat diumenge hi havia una dona per cada home que la va disputar, i la paritat tantes vegades reclamada en molts àmbits com en col·lectius com la política o en el empresarial esta certament aconseguida en el món de l’esport.
El diumenge es va celebrar el Marató de Boston com dic, i amb el dorsal 261 va còrrer Katherine Switzer. Aquesta dona ja la va córrer en 1967, quan tenia 20 anys, portava el mateix dorsal, però en circunstàncies diferents.
En 1967 les dones no podien córrer maratons, però com que no es demanava marcar el génere quan es formalitzava la inscripció, Katherine es es va inscriure amb el nom K.V Switzer. Mentre escalfaven tot el món es pensava que estava acompanyant  algun corredor masculí. Quan es va llevar la roba de calfament i van veure que volia pendre la eixida, els fotògrafs es reien, el públic es reia, els corredors l’aplaudien.


El director de la carrera la va espentar enrabiat dient-li que sortira de la seua carrera i li tornara el dorsal. Katherine va acabar la carrera, i anys després quan ja es permitia la inscripció de dones va arribar a quedar segona en aquesta mateixa carrera i va guanyar en Nova York.
En un dels entrenaments preparatoris d’aquell primer marató el seu entrenador, que tampoc les tenia totes, li va dir que per a córrer la marató primer havia de demostrar que podia córrer una marató. El rodaje d’aquell dia va ser de 50 km.
Katherine va acabar la prova en poc més de 4 hores però la van descalificar per 4 motius:
.- Ser dona.
.- Competir amb hòmens.
.- Córrer una distància prohibida per a les dones.
.- Córrer sense anar acompanyada.

El diumenge Katherine amb 70 anys va tornar a córrer a Boston, una bonica història.”

dimecres, 19 d’abril del 2017

Setmana Santa dorsalera

Molt bé, ja hem passat la Setmana Santa i intentarem tornar a poc a poc a la normalitat, perquè han sigut uns dies on l'activitat de Dorsal 19 ha sigut frenètica, amb dos carreres a què hem acudit i a cinc entrenaments col·lectius que han omplit la nostra agenda.


El divendres Sant vam estar corrent en el Campello, en el 5K i en el 10K, on Tania guanya en la seua categoria en el 5K i Máximo en el 10K va aconseguir el tercer lloc en la seua.  El dissabte també vam participar en la Xara en la seua carrera solidària.
En esta Setmana Santa hem realitzat molts entrenaments en grup i ens hem vist obligats a matinar per a poder realitzar-los i no tots estem acostumats a alçar-nos enjorn per a córrer.
Però matinar sempre ha comportat grans beneficis encara que ens costa fer-ho, ja que podem aprofitar millor el dia. Un altre tema seria el benefici o no de córrer al matí. A molts dorsaleros els costa alçar-se enjorn així que amb vista als entrenaments que realitzarem en les pròximes setmanes, després de la XXXV Volta a Peu a Pego, anem a entrenar-nos per a poder matinar.


La primera cosa que hem de tindre clara és que volem alçar-nos enjorn, si no ho fem serà molt difícil que arribem a hora als entrenaments. Després hem d'allunyar el despertador, encara que prou prop perquè el puguem sentir però no tocar, que ens hàgem d'alçar per a apagar-lo.
Una altra cosa un poc més complicada de realitzar és gitar-se un poc més enjorn, segur que coneixem el final d'eixa pel·lícula que ens obliga a anar-nos-en al llit tard, segur també que el més important que havies de dir en el whatsapp ja fa hores que ho has escrit.


Pensa també com estarà de bo i com t'assentara de bé eixe café que et vas a prendre tranquil·lament amb els teus companys abans d'eixir a entrenar i no eixe café ardent i ràpid que t'obligara a parar als pocs quilòmetres d'haver començat, eixos moments de conversació abans de començar l'entrenament moltes vegades són més interessants que tot l'entrenament.

Per cert l'entrenament ens eixirà millor perquè ja sabeu “a qui matina Déu ajuda”.

dimarts, 18 d’abril del 2017

Presentació de la XXXV Volta a Peu a Pego

La pista d'atletisme del Puchol de Pego va acollir el divendres la vetlada de presentació de la XXXV Volta a Peu a Pego i del cartell anunciador de la carrera que se celebrara el 29 d'abril del 2017.


En les paraules de presentació el president de Dorsal 19, Juanjo Arbona ens va mostrar el nou circuit pel qual discorrerà la carrera, mostrant-nos  la bellesa i autenticitat de tot el recorregut, bellesa per recórrer el nostre circuit de Sant Antoni i autenticitat per tornar als orígens de la carrera a peu a Pego.  
L'acte va comptar amb la presència del regidor d'esports de l'Ajuntament de Pego, Raúl Tamarit,  que ressalt la col·laboració de tot el consistori municipal perquè  el 29 d'abril del 2017 la XXXV Volta a Peu a Pego siga un èxit.



La carrera comptara també amb la col·laboració d'Acció Urgent, de la Falla la Font i de la Policia Municipal  perquè tots els corredors que ens visiten puguen disfrutar d'una excel·lent vesprada.
Es va recordar que enguany amb el canvi de circuit s'han suprimit la pujada al Calvari i a la seua urbanització, acollint el suggeriment de molts dorsaleros  i després d'haver escoltat a molts corredors.


Durant la presentació, Juanjo Arbona va explicar que enguany la carrera contínua en el context del 21é Circuit a Peu de la Marina Alta, i va indicar que com a objectiu s'espera aconseguir un nou rècord de participants, conscient que el moment actual de la carrera a peu en la Marina Alta està aconseguint nivells de participació molt alts.
Per la seua banda, Raul Tamarit ens va explicar tot l'esforç que realitzara la Regidoria d'Esports per a aconseguir que esta XXXV Volta a Peu siga la millor edició. Va indicar que es pensa a aconseguir una plena integració de tots  els pegolins en esta festa de l'atletisme popular.


Finalment, tots els assistents esperen que la XXXV Volta a Peu a Pego aconseguirà  tots els objectius previstos i que sera tot un èxit.

divendres, 14 d’abril del 2017

L'experiència i el triatló.

Principiant i triatló són dos coses que no solen combinar molt bé i sembla que s'ha demostrat que en Dorsal 19 se sol perdre la facultat d'contar.


No obstant açò no hi ha res en les definicions d'aquestes paraules que ens puga portar a tal conclusió. És possible que puga portar a un error l'element compost “tri” que significa 'tres'. És possible. Encara que resulta difícil d'entendre que ens porte a confondre el quatre amb el cinc.
Encara que ens falte l'experiència en esta mescla d'esports que és el triatló, i mentre que no la tinguem, serem uns "novençans", la qual cosa ens pot portar a oblits tan estranys com a no adonar-nos que ens falta una volta en la part del ciclisme. Com li va succeir al nostre dorsalero Javier Simo en el triatló del Grau de Gandia.


Tota experiència en un esport com el triatló comença amb algo inesperat i desconcertant. Aquest esport especial és com un panell indicador que remiteix al corredor més enllà del seu univers habitual i el dirigeix cap a un altre nivell d'existència. És com un signe d'interrogació que deixa pressentir un món desconegut, on les regles no són les mateixes que les que governen la carrera a peu.
Una paraula que s'utilitza a voltes per a caracteritzar aquest fenomen que és provar altres esports com la triatló és; misteri. El misteri és com una porta d'entrada a un univers infinit, en el qual, com més es descobreix, més queda encara per aprofundir.


En el misteri hi ha alguna cosa que atrau, que fascina. L'experiència de provar alguna cosa nova és propera a la bellesa: el corredor es dirigeix espontàniament cap a una realitat que li sembla agradable i plena de sentit.
Una civilització tècnica i científica com la nostra redueix el misteri a un simple problema que cal resoldre. Però enfrontar-se amb un triatló és una mica més complicat, és cert que ningú estima el que no coneix; però també és cert que, en certa manera, ningú coneix el que no estima.             
Decidir-se per una activitat nova sempre és una aventura que no sol fonamentar-se en cap classe de dades, Blaise Pascal va escriure que "el cor té les seues raons que la raó no coneix".
La primera i més bàsica de conèixer és l'experiència, que dóna lloc a l'anomenat coneixement pràctic, perquè a ella pertanyen totes aquelles coses que coneixem a través dels sentits i les sensacions. Aixina sé què he de fer per a nadar millor, què fer per a millorar en la bicicleta i quina és la millor forma d'afrontar la carrera a peu.


A aquesta categoria pertanyen també les nostres emocions i sensacions, com l'amor, i que podem tenir per certes i indubtables, encara que siguen difícils de demostrar als altres.
La força del coneixement pràctic radica que està a la disposició de tots, i no requereix més que comptar amb els sentits adequats, per a triatló després de triatló anar preparant-la millor i competint-la millor.
No obstant açò, no tot podia ser tan fàcil, ja que aquesta forma de conèixer el triatló també té serioses limitacions.
En primer lloc, sabem que els nostres sentits no són totalment confiables doncs poden lliurar-nos informació alterada, per exemple a causa d'una deficiència tècnica en la natació que no ens permetrà progressar adequadament, després el cervell pot distorsionar la informació que rebem, i finalment la memòria de la nostra experiències a voltes es veu alterada, fins i tot per factors tan comuns com el mer pas del temps, però també per les nostres emocions o altres records.


En segon terme, no hem d'oblidar que les experiències sempre són particulars i personals, de manera que no es poden moltes vegades extrapolar.

En fi, confiem que Javier no es desanime i que vaja agafant experiència en unes altres triatlons, on segur ja amb més tranquil·litat serà capaç de completar-la íntegrament.

dimecres, 12 d’abril del 2017

CLAP, CLAP, CLAP! PLAS, PLAS, PLAS!

CLAP, CLAP, CLAP! PLAS, PLAS, PLAS! Ja no sé com començar estes entrades on cal resumir les activitats de Dorsal 19 en el cap de setmana anterior.



 Esta vegada donaré un aplaudiment a tots els dorsaleros, encara que també un CARALL! No estaria malament, ja que mostrar sorpresa davant del que es realitza este cap de setmana també compliria fidelment amb tot el que succeïx.
Pero tambe un HURRA! Demostrant alegria també estaria bé. I és que utilitze la interjecció que utilitze d'ací a unes setmanes no tindré més remei que començar a repetir-me.
CLAP,CLAP, CLAP! PLAS, PLAS, PLAS! Un aplaudiment per a Cristina Bañuls és el que es mereix després de tornar a guanyar en el El Verger.


CARALL! És l'expressió de sorpresa que m'ix després de veure com Màximo Folques, el diumenge, puja també al podi en una carrera tan diferent i especial per a ell com el II Cross Trail Vilanova d'El Moralet.
HURRA! Per Carmen per la seua primera posició en la seua categoria en el El Verger i la seua segona posició en La Mitja Marató de la Vall del Sego.
Moltes vegades tenim una autèntica obsessió per a mesurar resultats, èxits, classificacions, numero de corredors, marques, rècords. Ens agrada donar una mesura de tot el que ens rodeja. I moltes vegades ens oblidem o deixem de costat molts assumptes xicotets i que són realment importants, són gestes que mereixen ser reconegudes de molts dels corredors que tenim al nostre costat.


Mirant la classificació dels dorsalers en el El Verger podem trobar molts motius per a llançar  un GUAU!, o un HURRA!, o un APA!, perquè motius per a alegrar-nos hi hi ha tants com dorsalers, la qual cosa fa, curiosament, que ens oblidem moltes vegades d'ells.


No sé si la distància era curta o no era prou llarga però la qüestió és que l'alegria de molts dels nostres corredors mereix un YUUUJUU! Perquè cal estar content que tots estiguen contents.


A mi, m'encanten les comparacions: més, menys, igual, quasi, tant com. Per a descriure són fantàstiques, però només per a descriure. El que he de procurar és que no es convertisquen en una veu interna per a qualificar.

Però bo, és molt difícil mirar la classificació del El Verger i no dir res perquè hi ha moltes interjeccions de sorpresa i d'alegria que ens eixiran per la boca sense donar-nos compte, així que un HURRA! Per tots els dorsaleros.
RAJOS I TRONS! Demà parlarem de Triatló. 

dilluns, 10 d’abril del 2017

Un any més.

Un any més, i ja van trenta-cinc, ens trobem a menys d'un mes de la celebració de la Volta a Peu, un any més comptarem amb la participació vital i necessària de més de mil corredors perquè sense ells no es podria organitzar ni realitzar la Volta a Peu.


Des de tots els punts de vista, la Volta a Peu, va creixent a poc a poc fins a convertir-se en l'esdeveniment esportiu amb més participació dels què se celebren a Pego.
Cada dia ens anem donant compte que la Volta a Peu és un punt de trobada i de reunió de corredors cada vegada més imprescindible en el club. A més en molts clubs és la pedra angular, lo que origina i va donar sentit a la formació d'un club de corredors. És per tant un dels punts forts d'un club com a tal. Encara que res s'aconseguix per si sol. Per a això, es requerixen accions concertades de molts dels seus integrants i buscar solucions conjuntes a la gran quantitat de problemes que van sorgint.


El nostre club també es construïx entre tots, amb l'afluència permanent de tots els nostres corredors. Hui la cooperació entre tots és bàsica per a avançar en una organització que cada dia ens presenta més dificultats. 
Indubtablement, la nostra existència té ben poc sentit sinó genera un clima harmònic, de respecte natural el u per l'altre. Açò exigix, per descomptat, un equilibri natural per a saber discernir i veure. Per a començar, un ha de respectar-se a si mateix perquè el respecten, però també ha de facilitar la solució dels conflictes amb diàlegs autèntics, sense pors, però amb la consciència solidària de la comprensió.
Enguany organitzarem la trenta-cinc edició de la Volta a Peu, intentarem realitzar un circuit que transcórrega per una part del nostre terme municipal, un circuit que ens portara al circuit de Sant Antoni on la gran majoria de corredors de Pego han realitzat els seus primers  quilòmetres, pel que es podria dir que tornem als nostres orígens.


Com podeu comprovar falten unes escasses tres setmanes per a la XXXV Volta a Peu a Pego i intentarem donar alguns consells a tots  els que s'atrevisquen per primera vegada amb els deu mil metres.
Cal tindre en compte que la carrera a peu presenta unes diferències notables respecte a altres formes de fer esport, l'esforç que notem quan correm és major respecte a altres esports com el ciclisme o la natació per posar dos exemples, i perquè? Perquè senzillament perquè quan correm hem d'alçar el cos i açò és el que ens diferència d'un altre tipus d'exercici.
La fase mes difícil, per al que s'acosta a la carrera a peu són els primers dies i és en estos dies on tenim mes abandons, molts perden la il·lusió després de veure com els seus músculs no arriben mai a acostumar-se a córrer.
Per a tots aquells que porten molt de temps sense practicar esport o tenen sobrecàrrega la millor forma de començar a córrer seria començar a caminar, primer caminarem cap al metge, al què deuríem exposar les nostres ganes de començar a córrer i després dels seus savis consells sera quan començaríem a caminar, així que primer caminem i després correm.


El nostre cos porta molt de temps sense suportar el seu pes,  sol li falta que comencem a donar bodets paquè els nostres tendons se'ns rebel·len.
L'ideal sera començar a alternar uns minuts de carrera molt lenta amb altres en què caminaríem, començar a córrer d'esta manera i lentament es quasi un segur per a no haver de deixar-ho als quinze dies per culpa dels adoloriments.

Si en estes dates no som capaces de córrer durant 30 minuts sense parar-nos, el mes sensat es no participar en la Volta a Peu però alguna vegada cal començar, i córrer en la Volta a Peu és una excel·lent excusa per a donar eixe primer pas.

dilluns, 3 d’abril del 2017

Un altre gran cap de setmana

Un altre cap de setmana carregat d'activitats i de trofeus per a Dorsal 19, si el divendres vam començar amb la reunió i sopar en la pistes d'atletisme per a no sols degustar els guisats d'arrui i porc senglar que ens va preparar Armando sinó també per a anar fent els preparatius de la XXXV Volta a Peu a Pego que celebrarem el 29 d'abril del 2017, també es va decidir la realització de les ja III Relleu 24 x 1hora de Pego i es van ultimar els preparatius per a la celebració del VII Trofeu Dorsal 19 que enguany com tots ja sabreu se celebra el 15 de juliol en La Mitja Marató del Burgo d'Osma. 

Cursa de la Dona 
         El dissabte ens vam desplaçar a Benitatxell per a participar en la 4a carrera del Circuit a la Marina Alta, on vam pujar 3 vegades al podi, a saber: Cristina Bañuls i Carmen Sala van guanyar en les seues categories mentres que Anna Savall queda en segon lloc en la seua.

Benitatxell
El diumenge també vam estar en la I Arrapapedres de la Vall de Gallinera amb una nombrosa representació, així com en la IV Carrera Solidària Raquel Paya on Máximo Folques queda tercer en la seua categoria, vam estar també a Gandia corrent la X Carrera de la Dona amb una gran representació de les nostres corredores. Però no vam tindre prou encara ja que el nostre Tino Navarro ens va representar en un 10K a Alemanya amb un nom impronunciable i encara ens falta la XLV Mitja d'Elx on Carmen guanya en la seua categoria.

I Arrapapedres de la Vall de Gallinera
Com podreu comprovar molta activitat la dels dorsaleros i és que la carrera a peu mentres ens fa passar moments divertits i entretinguts ens pot ensenyar molts valors.
La carrera a peu és una de les formes més divertides amb les que una persona pot mantindre's en forma. Ja que coneixem altres persones, es fa exercici i s'aprenen valors molt positius com la competició sana o acceptar la derrota per a aprendre dels errors. Encara que per desgràcia, açò no és així sempre i en alguns casos les ganes per ser el millor acaba per desembocar en situacions molt tenses, com acabem de veure en el futbol base, en les que la violència taca el esperit competitiu de l'esport i en les que veiem com els pares se submergixen en violentes disputes quan els seus fills practiquen estes activitats.

 IV Carrera Solidària Raquel Paya
Per això, no convé oblidar els bons valors de l'esport perquè tant xicotets com majors mai s'obliden que per davant del guanyar, sempre ha d'imperar el respecte al rival.
No hi ha cap valor més important que el respecte i el bon tracte al contrincant per molt advers que siga el resultat. Si es perd este valor, és molt difícil assegurar una bona relació amb els altres corredors ja que hem de recordar que enfront de nosaltres tenim  altres persones, amb emocions i sentiments.

Siegerehrung
Si es perd una competició o no aconseguim la marca que buscàvem no cal tirar la culpa als altres corredors  ni turmentar-se. Cal saber sobreposar-se, donar la mà al rival i pensar en què es pot millorar per a la pròxima ocasió. De cada error s'aprén i de totes les situacions hi ha una lliçó que integrar.
Practicar la carrera a peu suposa aprendre unes normes i adequar-se a elles, no cal deixar-se portar per les emocions negatives del moment i botar-se estes regles.

Sopar del divendres
Aconseguir guanyar o realitzar una bona marca amb joc net i havent aconseguit arribar fins a complir el nostre objectiu és una de les millors sensacions del món. I estes s'aconseguixen a través del camí de l'esforç i el respecte al contrari.
En fi, un gran cap de setmana.