Un any més.

Un any més, i ja van trenta-cinc, ens trobem a menys d'un mes de la celebració de la Volta a Peu, un any més comptarem amb la participació vital i necessària de més de mil corredors perquè sense ells no es podria organitzar ni realitzar la Volta a Peu.

Des de tots els punts de vista, la Volta a Peu, va creixent a poc a poc fins a convertir-se en l'esdeveniment esportiu amb més participació dels què se celebren a Pego.

Cada dia ens anem donant compte que la Volta a Peu és un punt de trobada i de reunió de corredors cada vegada més imprescindible en el club. A més en molts clubs és la pedra angular, lo que origina i va donar sentit a la formació d'un club de corredors. És per tant un dels punts forts d'un club com a tal. Encara que res s'aconseguix per si sol. Per a això, es requerixen accions concertades de molts dels seus integrants i buscar solucions conjuntes a la gran quantitat de problemes que van sorgint.

El nostre club també es construïx entre tots, amb l'afluència permanent de tots els nostres corredors. Hui la cooperació entre tots és bàsica per a avançar en una organització que cada dia ens presenta més dificultats. 

Indubtablement, la nostra existència té ben poc sentit sinó genera un clima harmònic, de respecte natural el u per l'altre. Açò exigix, per descomptat, un equilibri natural per a saber discernir i veure. Per a començar, un ha de respectar-se a si mateix perquè el respecten, però també ha de facilitar la solució dels conflictes amb diàlegs autèntics, sense pors, però amb la consciència solidària de la comprensió.

Enguany organitzarem la trenta-cinc edició de la Volta a Peu, intentarem realitzar un circuit que transcórrega per una part del nostre terme municipal, un circuit que ens portara al circuit de Sant Antoni on la gran majoria de corredors de Pego han realitzat els seus primers  quilòmetres, pel que es podria dir que tornem als nostres orígens.

Com podeu comprovar falten unes escasses tres setmanes per a la XXXV Volta a Peu a Pego i intentarem donar alguns consells a tots  els que s'atrevisquen per primera vegada amb els deu mil metres.

Cal tindre en compte que la carrera a peu presenta unes diferències notables respecte a altres formes de fer esport, l'esforç que notem quan correm és major respecte a altres esports com el ciclisme o la natació per posar dos exemples, i perquè? Perquè senzillament perquè quan correm hem d'alçar el cos i açò és el que ens diferència d'un altre tipus d'exercici.

La fase mes difícil, per al que s'acosta a la carrera a peu són els primers dies i és en estos dies on tenim mes abandons, molts perden la il·lusió després de veure com els seus músculs no arriben mai a acostumar-se a córrer.

Per a tots aquells que porten molt de temps sense practicar esport o tenen sobrecàrrega la millor forma de començar a córrer seria començar a caminar, primer caminarem cap al metge, al què deuríem exposar les nostres ganes de començar a córrer i després dels seus savis consells sera quan començaríem a caminar, així que primer caminem i després correm.

El nostre cos porta molt de temps sense suportar el seu pes,  sol li falta que comencem a donar bodets paquè els nostres tendons se'ns rebel·len.

L'ideal sera començar a alternar uns minuts de carrera molt lenta amb altres en què caminaríem, començar a córrer d'esta manera i lentament es quasi un segur per a no haver de deixar-ho als quinze dies per culpa dels adoloriments.

Si en estes dates no som capaces de córrer durant 30 minuts sense parar-nos, el mes sensat es no participar en la Volta a Peu però alguna vegada cal començar, i córrer en la Volta a Peu és una excel·lent excusa per a donar eixe primer pas.