L'experiència i el triatló.

Principiant i triatló són dos coses que no solen combinar molt bé i sembla que s'ha demostrat que en Dorsal 19 se sol perdre la facultat d'contar.

No obstant açò no hi ha res en les definicions d'aquestes paraules que ens puga portar a tal conclusió. És possible que puga portar a un error l'element compost “tri” que significa 'tres'. És possible. Encara que resulta difícil d'entendre que ens porte a confondre el quatre amb el cinc.

Encara que ens falte l'experiència en esta mescla d'esports que és el triatló, i mentre que no la tinguem, serem uns "novençans", la qual cosa ens pot portar a oblits tan estranys com a no adonar-nos que ens falta una volta en la part del ciclisme. Com li va succeir al nostre dorsalero Javier Simo en el triatló del Grau de Gandia.

Tota experiència en un esport com el triatló comença amb algo inesperat i desconcertant. Aquest esport especial és com un panell indicador que remiteix al corredor més enllà del seu univers habitual i el dirigeix cap a un altre nivell d'existència. És com un signe d'interrogació que deixa pressentir un món desconegut, on les regles no són les mateixes que les que governen la carrera a peu.

Una paraula que s'utilitza a voltes per a caracteritzar aquest fenomen que és provar altres esports com la triatló és; misteri. El misteri és com una porta d'entrada a un univers infinit, en el qual, com més es descobreix, més queda encara per aprofundir.

En el misteri hi ha alguna cosa que atrau, que fascina. L'experiència de provar alguna cosa nova és propera a la bellesa: el corredor es dirigeix espontàniament cap a una realitat que li sembla agradable i plena de sentit.

Una civilització tècnica i científica com la nostra redueix el misteri a un simple problema que cal resoldre. Però enfrontar-se amb un triatló és una mica més complicat, és cert que ningú estima el que no coneix; però també és cert que, en certa manera, ningú coneix el que no estima.             

Decidir-se per una activitat nova sempre és una aventura que no sol fonamentar-se en cap classe de dades, Blaise Pascal va escriure que "el cor té les seues raons que la raó no coneix".

La primera i més bàsica de conèixer és l'experiència, que dóna lloc a l'anomenat coneixement pràctic, perquè a ella pertanyen totes aquelles coses que coneixem a través dels sentits i les sensacions. Aixina sé què he de fer per a nadar millor, què fer per a millorar en la bicicleta i quina és la millor forma d'afrontar la carrera a peu.

A aquesta categoria pertanyen també les nostres emocions i sensacions, com l'amor, i que podem tenir per certes i indubtables, encara que siguen difícils de demostrar als altres.

La força del coneixement pràctic radica que està a la disposició de tots, i no requereix més que comptar amb els sentits adequats, per a triatló després de triatló anar preparant-la millor i competint-la millor.

No obstant açò, no tot podia ser tan fàcil, ja que aquesta forma de conèixer el triatló també té serioses limitacions.

En primer lloc, sabem que els nostres sentits no són totalment confiables doncs poden lliurar-nos informació alterada, per exemple a causa d'una deficiència tècnica en la natació que no ens permetrà progressar adequadament, després el cervell pot distorsionar la informació que rebem, i finalment la memòria de la nostra experiències a voltes es veu alterada, fins i tot per factors tan comuns com el mer pas del temps, però també per les nostres emocions o altres records.

En segon terme, no hem d'oblidar que les experiències sempre són particulars i personals, de manera que no es poden moltes vegades extrapolar.

En fi, confiem que Javier no es desanime i que vaja agafant experiència en unes altres triatlons, on segur ja amb més tranquil·litat serà capaç de completar-la íntegrament.