IN MEMORIAM

dilluns, 29 de juliol del 2013

IV TROFEU DORSAL 19

     El IV Trofeu Dorsal 19 és ja història, una història plena d'alegria i festa en què Dorsal 19 ha premiat a molts dels seus corredors però que també ha rebut molts trofeus de la Mitja Marató de Rubielos de Mora.


     Hem rebut el premi al club amb més participants a més dels trofeus a: Carlos González Duran pel seu Quart lloc en prebenjamins, Ana González Duran pel seu tercer lloc en la categoria d'Aleví, Jorge Alcaraz pel seu primer lloc en la categoria Júnior, Máximo Folques pel seu tercer lloc en la categoria Veterà A, Carmen Sala pel seu primer lloc en la seua categoria i segona de la general, així que l'èxit ha sigut total en la nostra participació en la Mitja de Rubielos.


     Però, el IV Trofeu Dorsal 19 és una història diferent, després del sopar hem premiat als corredors del nostre club que durant tota esta temporada han destacat per algun motiu:

PREMIS IV TROFEU DORSAL 19

A: Carlos Siscar Bay.
Millor marca en Marató: 02:55:39.
7/04/2013. Paris.
A: Máximo Folques Lorente.
Millor marca Mitja Marató: 01:20:25.
10/03/13. Oliva.
A: Ramón Alemany Sendra.
Pitjor marca en Marató :04:15:32.
9/12/2012. Castelló de la Plana.
A: Ramon Alemany Sendra.
Pitjor marca en Mitja Marató: 02:10:53.
27/07/2013. Rubielos de Mora.
A: Tino Navarro Agud.
1a MARATÓ. 17/11/2012. València.
A: Pedro Garrigos Pina.
1a MARATÓ. 17/11/2012. València.
A: Carmelo Vidal Bañuls.
1a MARATÓ. 17/11/2012. València.
A: Ramón Alemany Sendra.
1a MARATÓ. 9/12/2012. Castelló de la Plana.
A: Fernando Ferrando Sendra.
Per la seua tornada als carreres.
A: Ana González Duran.
Per ser el futur.
A: Juan Bolta i Paco Ceresola.
Pels seues eternes lesions.



     Però, el IV Trofeu Dorsal 19 té un poc més, és competició. Una competició que premia als millors en la carrera compensada per l'edat. Per tant és també diversió i rivalitat, qualitats estes que són l'ingredient principal del Trofeu Dorsal 19, encara que, com la sal en molts plats, estiga i no es note. Sense elles no es disfruta da la competició, que sempre amen d'alguna manera buscant.


     No relataré totes les fases de la carrera perquè per a això ja va estar el sopar i tots els esmorzars que realitzarem durant les pròximes setmanes, perquè com sempre hi ha moltes històries que contar i versions que donar, encara que la veritat és que el vencedor va ser amb els seus 55 anys Vicent Sendra Franqueza seguit amb els seus 34 anys de Màxim Folques Lorente que va aconseguir un coeficient més baix que Vicent Sala amb els seus 57 anys.
     Ens hem entregat en cos i ànima ha preparar el IV Trofeu de Dorsal 19 i sens dubte hem experimentat el regust d'aconseguir una cosa que perseguíem amb il·lusió, passar una divertida vesprada que encara ens donarà moltes més hores d'agradable tertúlia.


     Acabar així de colp sense contar totes les anècdotes de la carrera i del sopar no és fàcil, però és que va haver-hi tantes pardales, tants alts i baixos en la carrera, tantes marques que comentar, tantes tàctiques que discutir, que resultaria molt llarg; la carrera d'Arbona, de Carmelo, de Joan, de Bay mereixerien, per si soles, unes quantes entrades en este Blog.
      És millor que totes estes històries vagen eixint a la llum a poc a poc a través dels esmorzars i dels cafés que ens prendrem durant este mes d'agost.
     Podem estar satisfets del IV Trofeu Dorsal 19, l'any que ve si el V Trofeu esta igual d'emocionant i animat segur que també serà un èxit.

  

dijous, 25 de juliol del 2013

Ja esta ací el IV Trofeu Dorsal 19

     Fa prop d'un any segur que vaig comentar alguna cosa sobre el Trofeu de Dorsal 19 i és fàcil que alguns pensen, amb raó, que em repetisc però és que un any passa tan ràpidament que des de La Mitja d'Almansa de 2012 fins a La Mitja de Rubielos de Mora de 2013 no he tingut temps de buscar algun tema més original.


     Ja se també que des d'este nadal que vam decidir on celebraríem el IV Trofeu Dorsal 19, hi ha hagut temps de sobra per a preparar-me alguna cosa diferent però prou he tingut de preparar-me físicament per a estar el millor possible.
     Molts pensen, crec que sense raó, que el dia més important del club és el de la Volta a Peu o el de La Mitja Marató i encara que sent dies molt importants no poden arribar al nivell del Trofeu de Dorsal 19.
     Els dies de la Volta a Peu i de La Mitja Marató són dies per a promocionar, per a divulgar, per a animar, per a popularitzar, per a difondre, per a ensenyar, per a transmetre tots els valors de la carrera a peu.


     Són dies en què Dorsal 19 es dedica a ser llum, a il·luminar als altres corredors donant-los l'oportunitat de practicar l'esport que tant ens agrada.
     El dia del Trofeu de Dorsal 19 és tot diferent, és el dia en què ens toca córrer, és el dia que hem de córrer, és el dia de competir, és la carrera del club, la carrera de Dorsal 19, la carrera en què no hi ha dorsals que entregar, ni aigua que repartir, ni circuit que tancar, ni línia blava que pintar, ni circuit que mesurar, ni línia de meta que controlar, ni ambient que animar.
     El dissabte en el IV Trofeu Dorsal 19 només hem d'anar a córrer, uns per a guanyar, altres només a disfrutar, alguns per a fer turisme i tots per a donar per finalitzat, com no al voltant d'una taula, un bonic any.
     Enguany, tornem una altra vegada a Rubielos de Mora, una altra vegada la nostra carrera serà compensada, una altra vegada els veterans veuran equilibrades les seues forces, una altra vegada reconeixerem amb un premi als més ràpids i els més lents de l'any i una altra vegada soparem en el que és el sopar més important de l'any en Dorsal 19.


     Se també que a molts no els agrada l'ambient de competició que es respira en tots els Trofeus de Dorsal 19, però tampoc estic d'acord, la condició que donem als nostres companys no és la de “enemics” si no que ha de ser la de “adversaris”. 
     I és un error gravíssim no veure la diferència, importa la salut de l'adversari, encara que ho siga i se'l veja com a tal. Les dificultats a què portem als nostres companys i ells ens porten a nosaltres, existixen, i cal comptar amb elles. Però el que importa és la seua limitació, que tot això es moga dins dels límits tolerables, acceptables, que no posen en perill la nostra salut tan fisica com mental, ni tan sols la de l'adversari.
      En la carrera del club, cal salvar la tendència cap a lo millor. Cal desitjar que al nostre company a qui es combat, a qui es procura superar, siga “entranyable”. Si aconseguim açò, la carrera, que pot ser aspra, esforçada, dura, no perdrà la seua condició substancial de convivència.


     Si açò desapareix, queda la discòrdia, que és perniciosa per a tots i desemboca inevitablement en l'esterilitat i el desastre.
     El dissabte 27 de juliol del 2013, o siga despús-demà, ens trobarem abans de les 14,00 hores dalt del passeig Cervantes per a pujar-nos a un autobús que ens ha de portar a passar les hores més emocionants de tota la temporada en Dorsal 19, on complimentarem després de córrer i sopar als nostres més volguts companys, on només parlarem de córrer, per a córrer, sobre córrer, com córrer, quan córrer, amb qui córrer, en fi, de tot el que puga estar relacionat amb la carrera a peu. 

dissabte, 20 de juliol del 2013

Som així, mediterranis.

     Ja són alguns, els que m'han comentat que en Dorsal 19 sempre estem amb sopars, esmorzars i alguna que una altra celebració o test i que sempre acabem assentats en una taula, és veritat perquè ens agrada córrer però també som mediterranis.

     Som un club de corredors de Pego per tant mediterranis i a més llatins, sabem i ens agrada disfrutar de les relacions personals, de la xarrada demorada, de la tertúlia. I ens agrada fer-ho en espais públics; les places, els carrers, les terrasses i els bars que es convertixen per a nosaltres en una cosa viva.
     Acudim tots els caps de setmana a carreres per tots els pobles no sols perquè ens agrade córrer sinó perquè ens agraden tot tipus de festes col·lectives.
     Ens agrada l'art de menjar bé i fer del menjar el centre de les nostres relacions entre els nostres amics, sabem viure amb els ritmes que ens va marcant la naturalesa, col·loquem el treball en el seu just lloc no com a centre absolut de la nostra vida, som generosos i hospitalaris encara que tinguem poc que oferir, donem temps al temps i deixem que les coses maduren soles i sobretot sabem, en alguns moments, “no fer res”, la qual cosa és més difícil del que pareix.


     Tot l'anterior no sols ho tenim els corredors de Dorsal 19 sinó que són unes característiques comunes a la majoria de valencians, som així, tot açò i moltes coses més configura una forma de ser i d'estar en el món: això que anomenem pomposament una “cultura”.
     Des que vam nàixer ho veiem tots els dies. Es tracta d'una saviesa antiga, lentament depurada, amb profundes arrels en el temps. Anem qualsevol dia a córrer a un poble i visitem qualsevol de les seues places i escoltem la xarrada de les persones majors. En ella hi ha una saviesa que no pot improvisar-se; un coneixement que es resumix en una actitud que jo diria "humanista". Açò és: les institucions, el treball, l'economia, tot s'ha fet per a servir l'home; i no al contrari.
    L'home és el centre de totes les coses. L'important no és el que tenim, sinó el que som.
     Per això no ens deu estranyar que sempre acabem assentats al voltant d'una taula, per això tantes fotos menjant, disfrutant no sols de la carrera a peu sinó d'eixa part lúdica que tant sabem disfrutar.


     Per això no ens deu estranyar que anem a córrer a Chiva, a la Pobla de Valbona i no vegem classificacions ni comentaris de les carreres sinó que ens trobem amb avisos i comunicats de sopars, esmorzars, entrenaments només per a esmorzar, entrenament en la Vall del ‘Pop' no perquè necessitem realitzar un llarg a un ritme determinat sinó perquè ens agrada la tranquil·litat del seu paisatge i l'esmorzar davall els pins.
Som així, mediterranis.

diumenge, 14 de juliol del 2013

ACTIVITAT PER AL 21 DE JULIO DE 2013.

ACTIVITAT PER AL 21 DE JULIO DE 2013.



MURLA-PETRACOS-MURLA. (Ultima prova per a Rubielos de Mora)


Eixida: 07,00 hores des del trinquet de Murla.
Punt de reunió: Bar la Forana a les 06,15 hores. Pego.
Dutxes:  Trinquet de Murla.
Esmorzar: 09,30 hores en el Trinquet de Murla.
Distància màxima: Fins a Petracos i tornar a Murla 20 km. Sempre es pot reduir la distància, ja que és anar i tornar pel mateix camí.

Avituallament: En els quilòmetres 5, 10 i 15. 

dissabte, 13 de juliol del 2013

Tenim un principi i moltes receptes

     Ens trobem una altra vegada amb la carrera del club, amb esta van hi ha ser quatre les vegades que ens hem reunit per a celebrar tots junts el Trofeu Dorsal 19.


     Com en tots els anys anteriors entregarem trofeus i diplomes als millors de l'any en diversos apartats així com als millors en la carrera de Rubielos de Mora i ho farem als que obtinguen el millor coeficient segons el temps realitzat i a la seua edat.
     Saber qui és millor i pitjor pot paréixer fàcil si només volem valorar el temps realitzat però així i tot hi ha alguns problemes.      Enguany hem utilitzat per a l'establiment de les millors i pitjors marques en marató i en mitja marató totes les mitges i totes les maratons i ens n'hem adonat que hem de tornar l'any que ve només a comparar els temps en les homologades ja que ens hem trobat amb carreres amb molta diferència de metres i volem que totes les marques que es comparen s'hagen aconseguit amb els mateixos metres.


     En el nostre afany que tots tinguen les mateixes oportunitats en el Trofeu de Dorsal 19 afegim a la igualtat de metres un coeficient per edat a fi de compensar el que els anys ens van llevant, ja se que sempre pot ser polèmic i que pot succeir que la millor marca de Rubielos de Mora no siga la del guanyador però el més ràpid sempre tindrà el premi a la millor marca de l'any i el reconeixent del club en altres premis.
     Qui és el millor corredor? A vegades podem deduir que algú és millor segons siga la seua marca. És possible també mesurar la “qualitat” d'un corredor, per mitjà d'un número que ens diga “el que val”? Com establir, si això fóra possible, el número que ens diga el valor d'un corredor? Els durs entrenaments que ha realitzat, la duresa del seu treball diari, la seua edat, el seu sexe.
     El millor corredor, el que més “val”, depén de molts factors.      Potser puguem pensar que “val més” el corredor més ràpid que el més lent.
     Però ací les sorpreses podrien ser moltes: és que es pot valorar el sacrifiçi que es realitza per a eixir a entrenar? És que es pot dir que “no val res” el fet de que un corredor que després d'una dura jornada de treball ix a córrer? És que ha deixat de valdre el corredor veterà perquè les seues marques no són enlluernadores? És que ens podem oblidar dels que desgraciadament estan corrent amb lesions o estan lesionats?


     Difícil i complicat buscar globalment al millor corredor, per això en la carrera del club de Dorsal 19 volem que tots els seus corredors se senten importants i, perquè no, també els millors.
Sovint, demanem una solució concreta o solucions màgiques per a certs problemes. 
     Nosaltres intentem només ensenyar principis, no donem receptes, i a cada un li correspon trobar en eixos principis, la solució que més s'adapte a les seues circumstàncies i als seus fins.
     Ens estem acostumant ha rebre respostes concretes, receptes, per a quasi tot, però en este món de la carrera a peu és més complicat.
     Llavors, quina és la diferència entre un principi i una recepta? El principi expressa coses certes, invariables que solen afectar tots els corredors. La recepta concernix més aïna a l'aplicació d'este principi a les situacions concretes de cada un i varia en funció d'estes.
     Un dels majors signes de la peresa intel·lectual i afectiva de la nostra època és el de perdre de vista els principis i reemplaçar-los per receptes o trucs, que puguen aplicar-se indistintament a qualsevol circumstància, i que dispensen de l'esforç de pensar, triar i de crear.
     Hi ha plans d'entrenament per a quasi tots així com manuals per a córrer una marató, per a acabar una marató, per a no fracassar el dia de la carrera… com si les realitats de cada corredor es reduïren a vulgars mecàniques i que han de ser usades com les instruccions que brinda el fabricant...


     Els principis ens mostren el fi a aconseguir, però la recepta té a veure amb els mitjans, i estos han d'adaptar-se a les circumstàncies noves i imprevisibles que es presenten.
     El fi d'un riu és arribar al mar, però el seu curs es va cavant, segons les diverses estructures geològiques que ha de travessar al llarg del seu recorregut. És precís ser ferm en els principis però molt flexibles per a aplicar-los.
     Els comerciants de receptes ens afalaguen amb la il·lusió que existixen, en l'àmbit de les carreres i de l'entrenament, patents capaçes d'obrir totes les portes, sabatilles que ens faran volar, calcetins amb què no tindrem rampes, tiretes nasals per a respirar millor, roba amb què no suarem, rellotges i GPS de totes classes que ens asseguraren un entrenament perfecte...
     És molt difícil que un club tinga la recepta que aconseguisca que tots els seus corredors estiguen feliços i contents, que encerte en totes les seues decisions però l'important és que posseïsca uns principis clars en este món de la carrera a peu per a després anar aplicant a cada corredor un tractament distint i que cada corredor s'adapte segons eles seues característiques.
     El principi de la medicina és la de tornar la salut als malalts. Però cada malalt exigix un tractament particular; no es tracta igual un xiquet que a un ancià, a un cos esgotat o a un cos vigorós. El metge que receptara una mateixa cosa a tots els seus pacients afectats per la mateixa malaltia, exerciria malament la seua professió.
     En fi, tot açò per a arribar a la conclusió que el dia 27 en Rubielos de Mora tindrem un sol principi, passar-ho bé amb la carrera a peu, i que intentarem que cada un tinga una recepta diferent perquè puga passar una dia divertit, tant si vols competir com si només vols disfrutar d'una carrera i un sopar simpàtic.


COEFICIENTS PER EDAD.

35 = 3580. 36 = 3597. 37 = 3618. 38 = 3644. 39 = 3672.
40 = 3701. 41 = 3731. 42 = 3761. 43 = 3791. 44 = 3822.
45 = 3853. 46 = 3885. 47 = 3917. 48 = 3950. 49 = 3983.
50 = 4017. 51 = 4052. 52 = 4087. 53 = 4123. 54 = 4159.
55 = 4196. 56 = 4234. 57 = 4272. 58 = 4311. 59 = 4352.
60 = 4392. 61 = 4433. 62 = 4475. 63 = 4519. 64 = 4562.
65 = 4607. 66 = 4652. 67 = 4699. 68 = 4746.


dimecres, 10 de juliol del 2013

Més del cap de setmana

     Podem pensar que entre el test de 7 minuts i la prova del circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego” se'ns ha passat el cap de setmana però no és cert ja que el dissabte vam estar a Miramar corrent la seua Volta a Peu.



     Hi ha temps per a quasi tot, a Miramar vam començar ha sentir ja els efectes de la calor i el que fa uns mesos era aire en contra s'esta transformant en eixa agradable brisa que ens refresca i l'aire quan bufa hi ha favor ja no ens ajuda sinó que ens sufoca.
     Vam córrer, que era l'important i ho vam passar bé, a més com Carmen i Máximo van aconseguir pujar al podium per tant molt millor, vesprada completa per a Dorsal 19.


     Estem ara concentrats en l'organització de totes les activitats que estem duent a terme, perquè el diumenge 21 farem la ja clàssica eixida de la Vall del ‘Pop que tots ja deveu saber que ens portara des de Murla fins al Pla de Petracos.


     La distància que correrem, diversa segons el nivell de cada un perquè com l'anada i tornada són 20 quilòmetres podem triar sense cap problema.
     D'ací a uns dies ho explicarem en l'apartat activitats.
     Recordar també que les últimes places de l'autobús per a la carrera de IV Trofeu Dorsal 19 que se celebrara en Rubielos de Mora s'estan esgotant ja que pareix que enguany ens faltara autobús.

     Com veieu moltes activitats a què hem d'afegir els entrenaments que estem intentant que tinguen una continuïtat a fi de poder realitzar la carrera de Rubielos amb una certa dignitat.

diumenge, 7 de juliol del 2013

Molt mes que un test

     Un divendres molt intens en el que vam passar unes hores realment enriquidores en les que vam córrer, vam mesurar, vam menjar, vam beure i per damunt de tot vam xarrar de córrer, de tot allò que s'ha relacionat amb la carrera a peu.
     Vam poder arribar a traure moltes conclusions però la més transcendent va ser que l'única cosa necessaria, és poder estar corrent durant molts anys.
     Hi ha una manera, una espècie de test per a saber-ho, si una altra classe de test en què no cal córrer, i és fer-se algunes preguntes sobre la nostra forma de veure la carrera a peu. Una vegada que es responen, pot u, de manera relativament segura, endevinar si la nostra vida en el món de la carrera a peu serà llarga o curta.


     El test dels set minuts no ens pot servir, els metres que vam ser capaços de recórrer ens poden dir algunes coses però els anys que continuarem corrent, no.
     La primera pregunta és: Què em diu el meu passat? Per passat es pot entendre tot el temps que portem corrent fins al dia d'ahir. Què em diu eixa experiència? Em deixa tranquil o em preocupa? Puc seguir igual, o hauria de canviar radicalment, per a continuar divertint-me?. Eixa seria la primera pregunta: Què em diu el meu passat? Per als principiants este passat és breu, per a altres és un període potser més llarg; per tant eixe passat té molt que dir-nos.
     La segona pregunta és: Què em diu el meu present? Per present podem tindre en compte el que portem d'enguany o el que hem realitzat en la Volta a la Marina. Què em diu eixe present? Puc dir que és el millor any; puc dir que està sent ja un any molt roín, el pitjor inclús? Puc continuar igual i no hi haurà problemes, o realment dec donar un canvi radical?.
     Tercera pregunta: Què em diu el meu futur? Certament el futur no es pot endevinar fàcilment; no obstant això, hi ha una manera d'auscultar-lo, una manera d'endevinar-lo i és el preguntar-me si, a mesura que passa el temps, vaig millorant o vaig empitjorant; perquè la línia tendix a seguir en la mateixa direcció. Si vaig millorant, el normal és que continue millorant. Si vaig cada vegada pitjor, el normal és que la línia continue baixant, que continue empitjorant. Per això un pot endevinar el futur en la carrera a peu, veient com va eixa línia. Va cap amunt, va cap avall: així tendirà a seguir.


     La quarta pregunta pot ser esta: Què em diu el meu ambient? Per ambient prenc tot l'entorn social en què em moc, començant pel meu club, pels meus companys corredors, la meua família, treball, amistats i tot el que em rodeja. Què em diu eixe ambient?, o dit d'una altra manera, si seguisc amb eixe ambient, entrenant en els mateixos llocs, amb la mateixa gent, entrenant el que entrene, veient el que veig, tenint els amics que tinc, què serà de mi? Moltes vegades succeïx allò de:"dis-me amb qui camines, i et diré qui eres”. Moltes vegades ocorre que un bon ambient ens fa millorar, però també es dóna el cas que corredors amb molta il·lusió i molt valids es van espatlant, cada vegada més, amb un ambient advers.
     Què em diu el meu passat, el meu present, el meu futur? Què em diu el meu ambient? Cada u pot respondre a eixes quatre preguntes, i endevinar, d'una manera més o menys convincent, on arribara en este món de la carrera a peu: a la dreta o a l'esquerra.
     Recordem, per a concloure, que nosaltres no diem: “Hi ha una cosa molt important”, sinó: “hi ha una sola cosa necessària, que és continuar corrent durant molts anys”. El corredor que aconseguix arreglar este punt, ha aconseguit arreglaro tot; però el que arregla tot menys açò, la seua llarga vida en la carrera a peu, podria recordar aquella frase que tant m'agrada a mi d'Henry Wadsworth Longfellow que diu “No és en el clamor de les multituds en els carrers ni els crits i aplaudiments de les multituds, si no dins de nosaltres mateixos on estan la victòria i la derrota”.
     Què et diu el teu passat, el teu present, el teu futur, el teu ambient? Tu ho saps. Saps ara que el més probable és que romangues molts anys corrents... o que t'hages de retirar demà.

dijous, 4 de juliol del 2013

Demá els 7 minuts.

     Demà ja ens toca realitzar el test de 7 minuts i no estem en les millors condicions ja que dormir poc i pocs quilòmetres no son bones expectatives, ja se que podrien ser el denominadors comú de totes les festes patronals i les de Pego no són una excepció, però hem pogut sobreviure i estem preparats per a continuar.
     A pesar de tots els festejos encara hem tingut ganes d'acudir a córrer a la platja de Bellraguart on els nostres representants han realitzat una bona carrera i només han patit un poc de la calor a què ens haurem d'anar acostumant d'ara en avant.


     El nostre test de 7 minuts ja està ací, un sopar a base de porc senglar que Armando ens proposarà pa què puguem anar analitzant els nostres resultats mentres els nostres estómacs se'n van omplit de les proteïnes necessàries per a emprendre tot l'entrenament que ens esperara este estiu i on els hidrats de carboni seran els reis.
     En el sopar de dema la carn serà la protagonista junt amb el metre i al crono que no sols utilitzarem per a preparar la marató si no que ens podrà servir per a qualsevol tipus de distància ja que esbrinar quals són les nostres necessitads o millor dita on estan les nostres carències és una bona forma de millorar este estiu.
     Ens haurà passat algunes vegades que eixim a entrenar amb un amic tots els dies i realitzem els mateixos quilòmetres i les mateixes sèries amb els mateixos temps i quan anem a les carreres resulta que sempre ens guanya traient-nos alguns minuts d'avantatge, quantes vegades no ens haurem trencat el cap pensant com és possible i és que quan entrenem no basta realitzar la mateixa distància i a la mateixa velocitat per a córrer igual que el nostre amic, si no que també l'esforç que realitzem ha de ser el mateix. 
     Segurament quan jo entrene amb el meu amic estic realitzant un esforç extrem i quan ell el que sent és un esforç normal, així que si jo entrenara com ell deuria realitzar les sèries més lentes per a entrenar igual.


     La majoria de les vegades açò no succeïx, tots entrenem junts i l'entrenament li va millor a uns que a altres i és que realitzar un entrenament quasi perfecte és molt difícil perquè hauríem d'afegir inclús moltes més variants com és l'hora en què eixim ha córrer, ja que els nostres treballs no són els mateixos i uns tenen treballs més físics, i açò ens afecta si correm a la vesprada però al matí hauríem de mirar els costums nocturns de cada persona i veure quan se'n va ha dormir cada u.
     Açò és el que s'anomena per ací la càrrega interna d'un entrenament que és molt difícil que siga la mateixa per a dos persones, tot este món de l'entrenament és complicat i molts pensen que només el pulsometro és el que ens ha de marcar el nostre ritme, però llavors quasi sempre entrenaríem sols d'ací és on naix la verdadera importància de les pistes d'atletisme i l'entrenament en grup en elles, perquè podem estar acompanyats i entrenar tots junts.
     Es pot calfar i recuperar tots junts i també realitzar els exercicis de tècnica de carrera o les estirades i despreses cada un a la seua sèrie o als seus canvis de ritme, com veieu molts temes de què xarrar.
     Per cert acabe amb una formula matemàtica que ens deuríem aprendre, com calcular la velocitat a què hem corregut: velocitat és igual a espai sobre temps (v=e/t), és a dir la distància recorreguda dividida en el temps empleat a recórrer eixa distància.
V = E / T
     O siga els metres realitzats multiplicats per 60 i el resultat dividit pels minuts que hem tardat, açò ens donarà la velocitat de metres per hora i com volem quilòmetres hora ho dividirem per 1000 i tindrem la velocitat en km/hora.

     Un exemple: si jo haguera corregut el 10K del Grau de Gandia en 40 minuts la meua velocitat haguera sigut de 15 km/h.